Anex:Catasterismos

Esta és una llista de les constelacions i dels cossos celests enumerats per autors grecs i romans, en indicació dels catasterismos o dels personages corresponents, o en una cosa i l'atra. Les constelacions es repartixen en tres órdens, conforme al camí que el Sol recorre pels cels. Unes es troben en la circumferència zodiacal —o, més pròpiament, en una faixa que prop l'eclíptica—; unes atres reben el nom de boreales (‘del nort’), i a les restants li les coneix com a australs (‘del sur’).

Es prendran com a referència a les constelacions brindades en el Almagesto de Ptolomeo. Per a la definició dels seus noms, les del zodíac seran citades pels seus noms en espanyol (segons la RAER) i per a les del restant s'usaran els noms en llatí científic (segons l'IAU). Els texts sobre els catasterismos es troben especialment en els Catasterismos d'Eratóstenes i De Astronomica d'Higino.

Les figures eren conegudes pels grecs en diversos noms: «signes» (Σήματα i Τείρεα), «cossos» (Σώματα), «animals» (Ζώδια) i «coses del cel» (Μετέορα, la nostra paraula «meteor»). Hiparco les cridava Ἀστερισμοί, de la mateixa manera que Ptolomeo, pero també es referia a elles com a «semblances» (Μορφώσεις) i «figures» (Σχήματα). Plinio i atres romans els denominen com Astra («astre»), Sidera («sidéreo») i Signa («signe»), mentres que més vesprada va aparéixer Constellatio («constelació»), que en el Almagesto de 1515 és Stellatio («estelar»).

Constelacions zodiacales

• Aries o Moltó —Κριός; Aries—. I) Es tracta del moltó del vellocino d'or (crisómalo, Χρυσόμαλλον) que va dur a Frixo fins a la Cólquide. Despuix el va partir cap a les estreles i esta és la raó de que aparega en una lluentor molt escassa (perque ya no posseïa el vellón dorat), o be va ser la pròpia Néfele qui va posar l'image del moltó en els cels. II) Quan Líber va aplegar a Àfrica les seues gents varen patir sigau fins que se'ls va aparéixer un moltó i els va ajudar. Líber va erigir un temple a Júpiter Amón i Zeus va mostrar la seua gratitut al moltó colocant-ho en els cels. O be el moltó va aparéixer en acabant de que Dioniso haguera pregat a Zeus que li ajudara, i va crear la primavera colpejant el sol en el seu piteu. III) Un moltó va ser colocat en el cel per a honrar a Dioniso per haver introduït la crío d'ovelles.
• Tauro o Bou —Ταûροζ; Taurus—. I) Al bou li'l va colocar entre els astres per haver dut a Europa des de Fenicia fins a Creta en seguritat travessant l'mar. Es troba entre les constelacions més visibles, havent rebut este honor de Zeus. O be el catasterismo té la forma del propi Zeus metamorfoseado en el bou en raptar a Europa. II) El bou de Creta en el que copuló Pasífae. III) El bou de Marató, que va viure en el Ática fent estralls fins que ho va matar Teseo. IV) Zeus va honrar a Ío, que es va transformar temporalment en una vaca, colocant una image seua en eixa forma en el cel; en eixa forma no se li diferencien be els quartos atrassers i el seu gènero queda ambigu. V) l'ofiotauro, els restants del qual sacrificiales varen ser capturats per un milano, que els va dur a Júpiter i per merecimiento propi ho va colocar entre les estreles.

• Géminis o Bessons —Δίδμοι; Gemĭni—. I) Són els Dioscuros, Cástor i Pólux, fills de Zeus i Leda. Despuix de criar-se en el país de Laconia varen alcançar notorietat i varen aventajar a tots en amor fraterno, puix no es varen barallar ni per manar ni per cap atre motiu, sino que ho feyen tot al mateix temps i junts. Zeus, com volia deixar un recort de la seua camaraderia, els va donar el nom de Bessons i els va instalar als dos en el mateix lloc entre els astres. Homero afirma que Pólux va concedir al seu germà la mitat de la seua vida, per a que lluïren en dies alterns. II) Els Cabiros, que s'assemblaven als Dioscuros com a esperits que prestaven ajuda als marins en dificultats. III) Zeto i Anfión, naixcuts de Zeus i Antíope, que també estaven molt units entre sí i varen fundar els murs de la ciutat de Tebas. IV) Heracles i Teseo, dos héroes matadors de mònstruos i malfatans, de naturalea comparable i que varen realisar ardits que varen beneficiar als demés. V) Triptólemo i Yasión, dos figures associades a Deméter, qui provablement va ser la responsable de colocar-los entre les estreles. VI) Heracles i Apolo, l'identificació favorita en els texts d'astrologia i que varen barallar junts pel trípode de Delfos.
• Càncer o Carranc —Καρκίνος; Cancer—. I) El catasterismo nos parla de Carcino. A este lo va situar entre els astres Hera perque va anar l'únic que, mentres els demés lluitaven al costat d'Heracles quan intentava matar a la Hidra, eixint de l'estany li va mossegar en el peu. Heracles, encolerizado, ho va esclafar en el peu, i per tal motiu ha alcançat un gran honor en contar-se entre els dotze signes. II) Quan cert fill de Quirón caminava prop de la mar, va chafar cert carranc d'immens tamany que ho va ferir lastimosamente; Quirón va disparar al carranc en les seues fleches i va lliberar al seu fill, en el recort del qual aquell carranc va ser dut al cel i es va convertir en un signe celest. Es diu que el sol està en Càncer perque, de la mateixa manera que un carranc, es mou cap a davant i cap a arrere. III) Boccaccio diu que Júpiter, en retornar d'un convit en Etiopia, va vore la nimfa Garamantis llavant els seus peus en el riu Bragade i va desijar yacer en ella. Garamantis va intentar fugir, pero un carranc la va retardar; Júpiter la va alcançar i va concebre a Yarbas, rei dels gétulos. Com recompensa per el “servici” del carranc, Júpiter ho va colocar en el cel com a constelació.
• Leo o León —Λέων; Leo—. I) El lleó va ser posat entre les estreles perque se li considera el rei de les bésties, sent acàs Zeus el responsable. II) La primera prova de Heracles va ser matar al lleó de Nemea, digna de ser recordada, puix, per afany de glòria, solament a este no ho va matar en ajuda d'armes sino que ho va asfixiar estretint-ho entre els seus braços. Per este motiu duya posada la seua pell, convençut de que havia realisat un fet memorable. III) Es tracta del lleó que va matar a Hiante (Aquari), germà de les Híades.

• Virgo o Verge —Παρθένος; Virgo—. I) Es tracta de Diu, filla de Zeus i Temis. Encara sent immortal, habitava en els hòmens en la terra, encara que solament les dònes la veen i la varen cridar Justícia. Quan els hòmens varen escomençar a usar les guerres i a ser inquinos Dike es va retirar al mont i despuix va abandonar la terra i es va marchar al cel. II) Deméter, perque sosté un mechó. III) Atargatis. IV) Tíquet (Fortuna), per lo que també la pinten sense cap. V) Erígone, la filla d'Icario. VI) Partix-nos (‘verge’), filla d'Apolo i Crisótemis; Apolo la va colocar entre les constelacions perque va morir sent una chiqueta.
• Lliura o Balança —Lliura—. Mencionada per Manetón i Gémino, es va convertir en una constelació independent en l'antiga Roma; per als antics l'actual constelació de Lliura era part de l'asterisme d'Escorpio, sent Lliura les pinces del mateix i Escorpio el aguijón. I) La balança de Virgo, com a símbol de la justícia. La balança és una alusió al fet de que quan el sol entra en esta part de la eclíptica en el equinoccio d'autumne, els dies i les nits eren iguals. II) Durant la guerra de Tebas Júpiter va pesar el destí dels bandos; en recort d'este acontenyiment, la balança va ser elevada al cel i es va convertir en el signe celest. III) Es tracta del Stathmochus (‘portador de la balança’), que va obtindre eixe nom perque va anar el primer que va inventar la pesada en balances per a la humanitat, que són considerades de la major utilitat per als mortals; i aixina també va ser rebut entre el número d'estreles, i cridat Lliura.
• Escorpio o Escorpión —Σκορπίος; Scórpĭus—. I) Els grecs diuen que Artemisa va fer que un escorpión sorgira de la estribación que hi ha en l'illa de Quíos i picara a Orión (aixina va morir), en acabant de que haguera intentat forçar-la durant una cacera. Els romans referixen que Orión es jactó de que podria matar qualsevol cosa que es antojara. La Terra, enujada per açò, va enviar el escorpión que es diu que ho va matar. Júpiter va posar el escorpión entre les estreles com a lliçó per a que els hòmens no es confiaren. Quan el Escorpión ix, Orión es posa. II) Quan Quirón travessava un bosc en el seu fill, un escorpión d'immens tamany casi s'engol al fill. Quirón, el millor dels arqueros, va disparar al escorpión i va lliberar al seu fill, i aixina el escorpión va ser dut al cel.
• Sagitario (‘arquero’) —Τοζότης; Sagittarius—. I) Croto, fill d'Eufeme, la nodriça de les Muses. Es diu que habitava i morava en el Helicón. Quan este va inventar el tir en arc, les Muses varen fer que obtinguera la seua sustente a partir dels animals salvages. Juntant-se en les Muses i sentint-les, les alabava en gests, donant un aplaudiment. Les Muses varen demanar a Zeus que Croto fora catasterizado per la seua pietat i en les estreles se li va afegir un arc. O ben Júpiter li va afegir un cavall en el flanc perque montava molt. II) Quirón, el millor dels arqueros, va ser dut al cel per haver disparat al escorpión. Es diu que el sol està en Sagitari perque, de la mateixa manera que les fleches són llançades d'un arc, també quan el sol travessa este signe, la neu és disparada del cel.

• Capricornio (‘egócero’) —Αἰγόκερως, Πάν; Capricornus, Caper, Pa—. I) Egipán, el fill de Pa i una cabra. Té de cabra les parts inferiors del seu cos, aixina com banyes en el cap. Va rebre honor per haver-se criat junt a Zeus, i estava en ell en l'Anada quan guerreó contra els Titanes. Es creu que este va descobrir la caracola en la que va armar als aliats gràcies al to de l'eco i aixina varen eixir fugint els Titanes. Zeus ho va situar entre els astres, aixina com a la seua mare la cabra. II) És Pa, que té la part inferior del seu cos en forma de peix perque llançava crustacis contra l'enemic en lloc de pedres. Pa s'havia convertit en un animal híbrit per a escapar de Tifó. Júpiter, admirat de la seua astúcia, va colocar la seua image entre les constelacions.
• Aquari (‘aguador’) —'Υδροχόος; Aquarius—. I) Ganimedes, el bell amant de Zeus, va ser colocat entre les estreles com si fora escanciador que servix vi. Lo que està abocant representa el néctar, que constituïx la beguda dels deus. II) Hegesianacte diu que es tracta de Deucalión, perque durant el seu regnat es varen produir tantes cantitats d'aigua pel diluvi universal. III) Eubulo senyala que és Cécrope, commemorant l'antiguetat de la raça, i mostrant que els hòmens usaven aigua en els sacrificis dels deus ans que se'ls donara vi, i que Cécrope va governar ans que es descobrira el vi. IV) Es tracta d'Hiante, qui va ser plorat per les seues germanes (les Híades).
• Piscis o Peixos —'Ιχθύες; Pisces—. Són refillols del Gran Peix. Cada u d'ells es troba en un hemisferi diferent, en posició canviada. És que l'un rep el nom de «peix boreal» i l'atre de «peix austral». I) Diogneto Eritreo diu que una volta Venus i el seu fill Cupido varen aplegar en Síria al riu Éufrates. Allí va aparéixer de sobte Tifó. Venus i el seu fill es varen tirar al riu i allí varen canviar la seua forma per la de peixos i aixina varen escapar del perill. Per açò els siris no mengen peix. II) Es diu que va haver caigut un ou en el riu Éufrates, el qual va ser depositat pels peixos en un llit. Les colomes es varen situar sobre ell, i quan va obtindre la suficient calor va emergir d'ell Venus, qui més vesprada va ser coneguda com la deesa Síria (Atargatis). Com ella descollava del restant per la seua justícia i honradea, gràcies a un favor otorgat per Júpiter els peixos varen ser posats entre les estreles. III) El peix situat a l'oest pot ser una oroneta.

Constelacions boreales

Les constelacions que es troben al nort de la eclíptica del zodíac.

• Andromeda, Andrómeda —Ἀνδρομέδα; Andrómĕdona—. Es tracta d'Andrómeda, que es troba entre els astres gràcies a Atenea, com a recordatori de les proves de Perseo, en els braços oberts, tal i com va ser exposta encadenada com a víctima davant el mònstruo marí. Per això, despuix de salvar-se gràcies a Perseo, va preferir no quedar-se junt al seu pare Cefeo ni la seua mare Casiopea, sino que, per pròpia voluntat, va marchar en ell a Argos, lo que va obedir a un pensament noble.
• Aquila, l'Àguila —Ἀετός; Aquĭla—. I) l'àguila que va raptar a Ganimedes para Zeus, qui la va recompensar colocant-la entre les estreles. Ademés perque l'àguila és el rei de les aus. II) Quan Zeus va voler iniciar la seua guerra contra els titanes, va oferir un sacrifici i va aparéixer un àguila. Zeus va reconéixer este fet com un presagie favorable i va colocar l'àguila entre les estreles. III) Un àguila que va dur néctar a l'infant Zeus, qui posteriorment la va recompensar colocant-la en el cel. IV) Hermes es va enamorar una volta d'Afrodita, pero ella li va rebujar i ell es va desanimar. Zeus es apiadó d'ell i va dispondre que un àguila furtara la sabatilla de Afrodita. Quan la deesa va acodir a recuperar-la, Hermes va complir el seu desig i va mostrar la seua gratitut a l'àguila colocant-la en el cel. V) Zeus, perseguint amorosamente a Némesis, va adoptar la forma d'un au, aixina ell la perseguia com l'Àguila i ella escapava com el Cisne. VI) Es tracta de Mérope, rei de Cos, que va ser metamorfoseado per Hera per llàstima. L'esposa de Mérope, Etemea, havia segut asateteada per Artemisa. Mérope es va suïcidar pres de la pena pero Hera ho va immortalisar entre les estreles. VII) L'àguila que per orde de Zeus s'alimenta del fege de Prometeo encadenat. Quan Heracles ho va lliberar de les seues cadenes, va matar a l'àguila en una flecha, i Zeus va colocar a l'au en els cels com a recordatori.
• Auriga, el Auriga —'Ηνίοχος; Aurīga—. També el Cochero. I) Erictonio, rei d'Atenes, que va ser colocat en el cel per Zeus perque va anar el primer home en uncir cavalls en un carro tirat per quatre cavalls. II) Tróquilo, l'inventor del carro segons la tradició argiva. III) Mirtil, el auriga d'Enómao, que va ser traslladat als cels pel seu pare Hermes despuix de ser assessinat per Pélope. IV) Enómao, que solia reptar als pretenents de la seua filla Hipodamía a una carrera de cuadrigas. V) Cilo, el auriga de Pélope, que finalment va derrotar a Enómao en tal carrera. VI) Hipólito, que va ser assessinat quan Poseidón va enviar un bou des de la mar per a esglayar als seus cavalls, pero els deus ho havien colocat en el cel com el auriga. VII) Faetón, que va ser colocat en els cels en acabant de que Zeus ho colpejara en un raig perque era incapaç de controlar el carro del Sol.

• Bootes, el Boyero —Βοώτης; Boōtēs—. També cridat Artofílace (Ἀρκτοφύλαξ; Arctóphy̆lax, ‘el guardià de l'orsoa’). Bootes és el carro de bous i forma una image celest en la seua veïna, l'Orsoa Major, imaginada ora com una carreta, ora un grup de bous. En este sentit es diu que el Boyero conduïx la carreta tirada per bous a través dels cels nocturns. I) Artofílace, que custodia a l'orsoa, i que és Arques, que va ser traslladat als cels per Zeus quan va caçar a la seua mare Calisto ignorant la seua verdadera identitat despuix d'haver segut transformada en orso. II) Icario, que va ser assessinat per llauradors atenienses despuix de partir en el seu carro per a difondre el coneiximent del vi pel Ática. Va ser colocat en els cels ora per Zeus, ora per Dioniso. III) Filomelo, que va viure com a agricultor en Creta. Obligat per la necessitat va comprar dos bous i es va convertir en l'inventor de la carreta. La seua mare Ceres, admirada pel seu invent, ho va posar entre les estreles llaurant i ho va cridar Boyero.
• Cassiopeia, Casiopea —Κασσιέπεια; Cassiepía, Cassiopía, Cassiepeia, Cassiopḗa—. Casiopea es va entropeçar en la desgràcia per rivalizar en bellea en les Nereidas, i Poseidón va assolar el seu país. A Casiopea li la representa en propietat prop d'Andrómeda assentada en un assent. O be Casiopea va ser posada entre les constelacions assentada en una cadira, a causa de la seua impiedad, quan el cel gira, ella sembla ser duta a lo llarc d'esquenes.
• Cepheus, Cefeo —Κεφεύς; Cepheus—. Cefeo, un rei etíop, fill de Fénix i pare de Andrómeda. Sembla que li va servir a la seua pròpia filla com a aliment al mònstruo marí. El círcul àrtic ho comprén des dels peus fins al pit. El restant del seu cos, fins a dalt, ve a donar entremig del tròpic àrtic i el de l'estiu. Varen ser els deus, en general, els qui ho varen posar en el firmament.
• Menge Berenices, el Cabellam de Berenice. Es tracta del rull que Berenice, esposa de Ptolomeo, va consagrar com a ofrena votiva, despuix de la feliç tornada del rei de la seua campanya en Àsia durant la tercera guerra síria. L'astrònom Conon de Samos va propondre que Afrodita havia colocat les trenes en el cel com un reconeiximent del sacrifici de Berenice. El poeta Calímaco va denominar a l'asterisme com el Cabellam de Berenice i li va dedicar un poema.

• Corona Borealis, la Corona —Στέφανος; Corona—. I) La corona d'Ariadna. Dioniso la va colocar entre els astres quan els deus varen celebrar les seues bodes en l'anomenada Dia, puix volia que la veren. Va aplegar Dioniso junt a Minos volent seduir a Ariadna, li va donar eixe regal, en el qual la va enganyar. Diuen que era obra d'Hefesto, feta d'or lluent i de pedres de l'Índia. Teseo hauria passat de les tenebres del llaberint a la llum, puix l'or i les pedres precioses lluïen en l'obscuritat. II) La corona de Dioniso. Est, en descendir al Hades per a recuperar a la seua mare Sigues-me-li, va deixar esta corona, que havia adquirit com a regal de Afrodita, en Estéfanos ('Corona') d'Argos per a evitar que es contaminara pel contacte en els morts. Despuix de dur a la seua mare al món superior, va colocar la corona entre les estreles en el seu honor. III) La corona de Teseo. Va ser un regal de bodes de Afrodita a Anfitrite, que li la va donar a Teseo quan va visitar el palau submarí de Poseidón despuix d'haver-se sumergit en l'mar. Teseo li'l va passar a Ariadna i Dioniso ho va colocar en el cel despuix de la seua mort quan la va trobar per primera volta en Naxos en acabant de que haguera segut abandonada per Teseo. IV) Ixión, que gira eternament pels cels en una roda, que és representada per Corona Borealis. V) La corona de Prometeo, nugat i agenollat en el Caucas mentres sofrix el seu castic pel robo del fòc.
• Cygnus, el Cisne —Κύκνος; Cygnus—. I) El Gran Pardal. Zeus es va enamorar de Némesis i es va fer semblant a un cisne, puix ella canviava de forma per a escapar. Aixina en Ramnunte Zeus va seduir a Némesis, abdós en la forma de cisnes. Esta va posar un ou, que es va obrir per a nàixer d'ell Helena. Zeus va eixir volant tal com cap al cel i va colocar entre els astres la figura del cisne. II) Es diu que com els cisnes són aus musicals i es va colocar un cisne en les estreles junt a Lira en honor d'Apolo. III) Cicno, que era un músic dotat, va plorar tant la mort del seu amic Faetonte que va despertar la compassió d'Apolo; este lo va transformar en cisne i ho va traslladar als cels.
• Delphinus, el Delfí —Δελφίν; Délphin, Delphīnus—. I) Delfí de Poseidón. Com Poseidón volia prendre per dòna a Anfitrite, esta, que anava previnguda, va fugir junt a Atlante en el seu afany per preservar la virginitat. El delfí la va convéncer de desposarse i es va dur a la cosa junt a Poseidón. Est, agraït, va colocar entre els astres la seua figura. II) Delfí de Dioniso. Uns navegants tirrenos que, varen rebre a Líber, encara chiquet, per a traslladar-ho a Naxos junt en els seus companyers. Els navegants, enlluernats pel desig del botí, varen voler desviar la nau. Líber, que ho sospitava, va ordenar als seus companyers que cantaren a cor. Els tirrenos varen trobar tanta delectació en esta estranya música que, inclús, es varen posar a ballar. Ansiosos en la seua dansa, es varen tirar inconscientment a la mar i allí es varen convertir en delfins. III) Delfí d'Arión. Este es va tirar a la mar i va conseguir miraculosament alcançar la costa de Laconia cavalcant a lloms d'un delfí. Va fer açò per escapar d'uns ribalts que varen intentar matar-ho a bordo d'una nau corintia per a intentar quedar-se en els seus diners.

• Draco, el Dragó —Δράκων; Serpens—. Entenga's ‘dragó’ com a sinònim de serp (prodigiosa). I) Es diu que és la serp que vigilava les pomes d'or —el dragó de les Hespérides—, a la que Heracles va matar. A esta se li va donar també un lloc entre les estreles per mediació d'Hera, qui l'havia destinat a ser guardià del jardí i de les pomes d'or, per a defendre-les de les Hespérides. II) Este dragó va ser tirat contra Minerva pels jagantes, quan estava lluitant contra ells. Minerva, no obstant, va atrapar la seua forma retortillada i ho va llançar a les estreles, i ho va fixar en el mateix pol del cel. I aixina fins al dia de hui apareix en el cos retortillat, com si recentment fora transportat a les estreles. III) La forma de la serp que va prendre Zeus, per a escapar a la persecució del seu pare Crono, al mateix temps que convertia en orsoes a les seues nodrices. Despuix de destronar al seu pare, hi hauria Zeus catasterizado a les orsoes i al dragó.
• Equuleus, el Potro. Eratóstenes es referix a ella com Ἵππου προτομή, açò és, ‘la part davantera del cavall’ (el cap o part frontal). El seu catasterismo en incert, referint que va ser el primer en ser oferit als hòmens per Poseidón o be és el companyer de Pegàs. Higino sugerix que Neptú ho va posar en el cel com a senyal del primer cavall creat o entregat als humans. Ptolomeo diu que estes estreles delinean el cap d'un cavall. Manilio diu que es tracta d'un potro inquiet, de caràcter ràpit i impetuoso.

• Hercules, l'Agenollat —'Ο ἑν γόνασιν; Engonăsense, Nixus genu, Ingeniculus—. Per als grecs esta constelació era l'Agenollat pero tardíamente es va decidir que el catasterismo representava a Hércules. I) Heracles alçant el seu clava contra la Serp, que no és una atra que el dragó de les Hespérides. L'estrela del peu esquerre descansa sobre el cap de Draco. II) Heracles va ser atacat pels ligures. Despuix de disparar a molts d'ells es va quedar sense fleches i va resultar ferit pero Zeus va acodir en la seua ajuda llançant una enorme cantitat de pedres des del cel. Heracles permaneix llavors agenollat per a agarrar les pedres que després tirarà contra els seus enemics. III) Un jove Teseo que intenta recuperar les mostres de paternitat que el seu pare Egeo li havia deixat en Trecén; Teseo es troba agenollat intentanto elevar una roca. IV) Támiris, que va ser cegat per les Muses despuix d'haver segut derrotat per elles en un concurs de vora, i es mostra agenollat en actitut de suplicante. V) Orfeo, que va ser assessinat per les dònes de Tracia. Sembla que està agenollat com un suplicante, o que simplement s'afona de genolls baix la força de l'atac. VI) Prometeo, nugat i agenollat en el Caucas mentres sofrix el seu castic pel robo del fòc; en este cas la veïna Corona Borealis representa la seua corona. VII) Ixión, que gira eternament pels cels en una roda, que és representada per Corona Borealis, com a castic per haver intentat seduir a Hera. VIII) Tàntal i el seu castic etern. IX) Ceteo, fill de Licaón i pare de Megisto (també coneguda com Calisto). Ceteo es va sentir tan afligit quan la seua filla es va convertir en una orsoa (Orsoa Major) que es va agenollar i va alçar els braços al cel per a pregar que li la tornaren.
• Lyra, la Lira —Λύρα; Lyra—. I) La lira d'Orfeo, construïda per Hermes i que el propi Apolo va donar a Orfeo. Este era capaç d'encantar a les feres i, despuix d'anar en busca d'Eurídice, Orfeo va reconéixer per damunt de tots a Apolo, obviant a Dioniso. Les basárides, comandadas per Dioniso, descuartizaron al malhadado de Orfeo. Les Muses varen reunir els seus restants i els varen enterrar en el lloc cridat Libetros. Com no sabien a quí donar-li la lira li varen demanar a Zeus que la convertira en estrela, per a que quedara entre els astres com a recordatori de Orfeo i d'elles mateixes. II) Apolo va transferir la lira d'Arión al cel quan va colocar el delfí de Arión en el cel com Delphinus. III) Segons una atra tradició, el veí Agenollat pot identificar-se en Teseo, i Lyra llavors representa la seua lira.

• Ophiuchus, Ofiuco —'Οφιοῦχος; Anguitĕnens, Serpentarius—. També cridat el Serpentario (‘el portador de la serp’), que representa a un home que agarra una serp en abdós mans, vist des d'arrere. I) Asclepio. Zeus ho va colpejar en un raig per a castigar-ho per haver-se atrevit a reviure als morts. Més tarde ho va colocar en el cel com a gest conciliador cap a Apolo, el pare de Asclepio. Asclepio apareix en una serp perque eixe era el seu principal atribut com a deu sanador. Per això es diu que els descendents de Asclepio estan versats en la crío de serps i en l'us dels verins. II) Quan Triptólemo estava repartint pel món, Carnabón, rei dels getas, va planejar assessinar-ho i va matar a un dels dragons que tiraven del seu carro. Deméter va acodir al rescat de Triptólemo i va colocar a Carnabón en el cel com una serp com a element dissuasori per als demés. III) En acabant de que Tríopas derribara el temple de Deméter en Tesalia per a construir la teulada del seu palau, la deesa li infligió una fam insaciable i va enviar una serp contra ell. Despuix de la seua mort, ho va destinar en el cel, a on encara se li pot vore rodejat per una serp que sembla infligirle un castic etern i ben mereixcut. IV) Forbante, fill de Tríopas, que va netejar Rodas de serps, inclosa una d'enorme tamany, en acabant de que una tormenta li haguera espentat a l'illa. Era el favorit d'Apolo, que ho va honrar colocant-ho en el cel, a on se li pot vore en l'enorme serp que havia matat. V) Mentres Heracles servia a Ónfale en Àsia Menor, va matar a una serp amoladora a la vora del Sangario, un riu bregue; i Zeus va honrar la seua valentia colocant esta image seua entre els cel.
• Pegasus, Pegàs —Ἵππος; Equus—. També cridada el Cavall. I) Un cavall que es trobava en el Helicón i va obrir una font en el caixco, motiu pel qual li la crida «font del cavall» (Hipocrene). II) Pegàs, que es va ser volant fins als astres despuix de la caiguda de Belerofonte. Est va pretendre volar en ell fins al cel. I no estava molt alluntat, quan, en mirar al sol, va caure aterrado i allí va morir. Sobre el cavall, sembla ser que va seguir volant i Júpiter ho va dibuixar en el cel. III) Hipe, filla de Quirón, va quedar embarassada d'Eolo, fill d'Helén. Per a ocultar el seu embaràs del seu pare, es va refugiar en un bosc i va demanar als deus que el seu part permaneixquera en secret. Despuix de donar a llum, va ser transformada en egua i incorporada al cel com una constelació. No obstant, la seua figura solament es mostra fins al melic, ocultant la seua part atrassera per a no revelar que era femella. Esta transformació està associada en la constelació de Pegàs, que solament mostra la part frontal del cavall. Hipe seguix ‘amagant-se’ simbòlicament del seu pare, ya que quan el Centauro (Quirón) apareix per l'est, el Cavall (Hipe) desapareix per l'oest.
• Perseus, Perseo —Περσεύς; Perseus—. Es tracta de Perseo, que va ser colocat entre els astres per la seua fama, puix Zeus ho va engendrar despuix d'unir-se a Dánae en forma d'or. Perseo va observar a les Grayas quan es passaven un ull entre elles, es va fer en ell i ho va tirar a l'estany Tritónide; d'esta forma varen quedar cegues i aixina va aplegar fins a les Gorgonas, que estaven dormides. Va segar el cap de Medusa, la qual es va posar Atenea entorn al seu pit. A Perseo li va concedir un lloc entre els astres, des del qual se li veu sostenint inclús el cap de la Gorgona.

• Sagitta, la Saeta —Τόζόν, Βέλος; Sagitta—. I) Flecha d'Apolo. La que va disparar Apolo als Cíclopes en venjança perque el seu fill Asclepio haguera segut fulminat per Zeus en un dels rajos fabricats per ells. Era de gran tamany i es diu que Ábaris viajava montat en ella. D'ahí que Apolo situara el proyectil entre les estreles, convertint-ho en astre per deixar recort del seu combat. II) Flecha de Heracles. Est va disparar al àguila que atormentava a Prometeo.
• Serpens, la Serp. Encara que Ptolomeo va assignar esta constelació en l'Antiguetat el catasterismo de la Serp formava part de Ofiuco, sent la serp aquella que sostenia el Serpentario entre les seues mans. La serp va ser posada baix la tutela de Asclepio i també entre les estreles. Seguint el seu eixemple els descendents de Asclepio varen transmetre els seus coneiximent a uns atres, i est és el motiu pel que els meges utilisen serps. La Serp està dividida en dos, Serpens Caput (‘‘cap de la serp’) i Serpens Cauda (‘coa de la serp’).
• Triangulum, el Triàngul —Δελτωτόν; Deltōton, Triangŭlum—. Els antics grecs ho cridaven Deltoton (Δελτωτόν), ya que la constelació s'assemblava a la lletra grega delta mayúscula (Δ). I) Es diu que com Aries lluïx poc, es troba sobre ell, ben visible, una lletra presa del nom de Zeus, la primera lletra, situada allí per Hermes, a qui va competir fixar l'orde dels astres. II) Alguns afirmen també que la figura d'Egipte deriva del triàngul que es troba entre les estreles; i diuen que el Nilo va traçar d'esta manera la silueta del país, garantisant-li al temps l'estabilitat en colaborar en facilitar la sembra i permetre la recolecció dels fruts en el moment oportú de les estacions. Uns atres diuen que pren la forma d'Etiopia i Egipte, a on l'Nilo marca les seues fronteres. III) Uns atres més creuen que Sicília està representada allí. IV) I també els hi ha els qui diuen que tres ànguls varen ser posats allí perque els deus varen dividir l'univers en tres parts (cel, mar, inframundo).

• Ursa Maior, l'Orsoa Major —Ἄρκτος ἡ μηγάλη; Ursa Major— Les sèt estreles més lluentes de la constelació formen l'asterisme cridat Carro (Hamaxa, ἄμαξα); no per similitut a un carro, sino perque giren en tomrno a l'eix. Representen un carro de quatre rodes en el seu timó o tirat per tres bous. En Roma les estreles eren conegudes com els Septentriones (els «sèt yuntas de bous») i són per antonomàsia sinònims del punt cardinal nort. I) Es tracta de Calisto, una companyera arcadia d'Artemisa que va ser transformada en orsoa per un dels deus despuix de ser seduïda pel propi Zeus. Segons un Calisto va ser assessinada per Artemisa poc despuix de la seua transformació i Zeus la va colocar, o una image seua, en els cels; segons l'atre Calisto va sobreviure, i el seu fill Árcade la va caçar quan va créixer sense donar-se conte de que l'orsoa era la seua mare. Zeus va salvar a mare i fill i els va posar en els cels, a Calisto com Arctos («orsoa»), i a Árcade com Arctophylax («guardià de l'orsoa»; açò és, el Boyero). O be la chicona es dia Megisto i el pare Ceteo. II) Hèliç, una nimfa que va cuidar al chiquet Zeus en el mont Anada en Creta. Com recompensa pel seu servici, va ser colocada entre les estreles com la constelació de l'Orsoa Major, junt en la seua germana Cinosura com l'Orsoa Menor. III) Una llegenda cretense diu que, per a escapar de Cronos, Zeus es va transformar en serp (Dragó) i a les seues nodrices en dos orsoes.
• Ursa Minor, l'Orsoa Menor —Ἄρκτος ἡ μικρά; Ursa minor—. I) Esta orsoa és la que criden «menor». La majoria li va donar el nom de Fénice (Φοινίκη, «fenicia») i va ser molt apreciada per Artemisa. La va convertir en fera sense saber que Zeus l'havia seduït. Es diu que més vesprada, despuix d'haver-la perdonat, la va rodejar de glòria en colocar una segona image d'ella entre les estreles, de manera que tinguera un doble honor. II) Arato la flama Cinosura, oriunda de Creta; i diu que va ser nodriça de Zeus i que per això li la va considerar digna de contar en un lloc d'honor entre els astres; la seua germana major era Hèliç, l'Orsoa Major, ella, Cinosura, és l'Orsoa Menor. III) Una llegenda cretense diu que, per a escapar de Cronos, Zeus es va transformar en serp (Dragó) i a les seues nodrices en dos orsoes.

Constelacions australs

Les constelacions que es troben al sur de la eclíptica zodíac.

• Llaura, l'Altar —Θυτήριον, Νίχταρ; Llaura, Arula, Nectar—. I) L'altar sobre el que els deus es juramentaron per volta primera quan Zeus va fer la guerra contra Crono i els titanes. Ho varen construir els cíclopes, i el fòc tenia una tapa per a que no es vera la potència del raig. Despuix de conseguir l'èxit en la seua empresa varen posar també en el cel la pròpia construcció per a que fora recordada. L'altar ho duen també els hòmens als convits i sobre ell realisen els seus sacrificis. II) El bon centauro Folo va ser colocat entre les estreles per Zeus per la seua habilitat en l'auguri. Va ser representat abocant libaciones en l'altar en forma de les tres constelacions: Llaura, Crater i Centaurus.

• Argo Navis, la Nau Argo —Ἀργώ; Argó—. La nau Argo, en la que varen viajar Jasón i els argonautas i que va ser posada entre les estreles per a commemorar l'expedició. Encara que els astrònoms moderns varen dividir la constelació en tres parts —la Quilla, la Popa i les Vés-les (i afegint-se el Màstil del barco)— per als antics es tracta d'una sola constelació d'enormes proporcions. No es pot vore la seua image completa en el cel, sino solament des de la popa, quilla o carina i la vela fins al màstil, puix la proa va causar la mort de Jasón quan exposta en la ciutat de Corinto es va derribar damunt d'ell. Va ser colocada entre les estreles per mediació d'Atenea. Esta va ser la primera nau que es va construir i va ser elaborada per carpinteros des del seu principi; dotada de veu, va ser la primera en travessar l'mar. La Nau Argo està dividida de popa a màstil, significant que els hòmens no deuen desesperar-se quan els seus barcos naufraguen.
• Canis Maior, el Ca Major —Κύων ὀ μέγας; Canis, Canis Major—. És el Gos, o Siri. I) El gos del caçador Orión. Perseguix a una llebre o potser a un rabosot, el Ca Menor. II) La gossa Mera d'Icario, devot del deu Dioniso. Quan el seu amo va ser assessinat i la seua filla es va suïcidar, la perrita es va tirar a un pou. Els tres varen ser colocats entre les estreles com a Siri (Canis Maior), Bootes i Virgo. III) Lélape, un gos prodigiós, que era propietat de Céfalo. Atrapava tot lo que perseguia i, quan Amfitrió ho va posar a perseguir a la rabosot teumesia, Zeus va resoldre la contradicció convertint a la rabosot en pedra i duent-se al gos als cels. IV) El gos d'Alcioneo. Poguera haver segut traslladat al cel en acabant de que el seu amo fora assessinat per Heracles. V) El gos d'Isis. Es pensava antigament que la seua energia se sumava a la del Sol per a produir els dies més calorosos o «dies gos» («dies caniculares»).
• Canis Minor, el Ca Menor —Προκύον; Prócy̆on, Antécănis, Canis minor—. Els grecs varen aplicar el nom de Proción tant a l'estrela com a la constelació, perque sorgien abans que el Ca Major. De la mateixa manera que el Ca Major, el Ca Menor forma una image celest junt en Orión, a qui es pot vore caçant a la Llebre pel cel. Al ser d'orige secundari, no té mits independents, sino que compartix els de Canis Maior. A Canis Minor també li l'associa en la perrita Mera i la rabosot de Teumeso.
• Centaurus, el Centauro —Χείρων, Κενταυρός; Chiron, Centaurus—. I) Quirón, el que morava en el monte Pelio, que va aventajar en justícia a tots els hòmens i va educar a Asclepio i Aquiles. Segons es creu, Heracles va acodir fins a ell mogut per l'amor, i va conviure en ell en la seua caverna donant honra a Pa. Duyen junts prou temps quan una flecha va caure de la seua carcaj i va donar en el peu de Quirón. Mort ell d'esta forma, Zeus ho va situar entre els astres en atenció a la seua pietat i infortuni. En les seues mans, prop del Altar, es troba la Bestezuela, i sembla que l'acosta a aquell en intenció de sacrificar-la, lo que és la major mostra de la seua pietat. II) Uns atres han dit que és Folo el centauro, que era més hàbil en auguris que el restant. Per això, per voluntat de Júpiter, se li representava aplegant a l'altar en una víctima.

• Cetus, la Ballena —Κῆτος; Cetus—. És el mònstruo marí que Poseidón li va manar a Cefeo perque Casiopea hi havia rivalizado en bellea en les Nereidas. Perseo ho va matar, i per això va ser situat entre els astres en recort del seu ardit. En la part de la coa té dos estreles sense lluentor; des de la coa fins a la prominència del costat, cinc; baix la pancha, sis: en total, tretze. Uns atres diuen que, com va ser assessinat per Perseo, a causa del seu enorme tamany i el seu valor va ser colocat entre les constelacions.
• Corona Australis. La constelació representa la corona de llorer que va pertànyer a Quirón, el centauro. Arato ho coneixia com les «dos corones» Στεφάνοι (Stephanoi). Ptolomeo la va nomenar Στεφάνος νοτιος (Stephanos notios), «Corona del Sur» i els romans la varen cridar Corona Australis, la «Corona d'or de Sagitari»
• Corvus, el Cuervo —Κόραζ; Corvus—. I) El cuervo sirviente d'Apolo al que va manar este que li duguera aigua en una crátera, es va entretindre esperant a que madurara un figa que hi havia prop del manantial i després va dur una culebra d'aigua; el cuervo va posar com a excusa que havia segut atacat per la culebra, pero Apolo no ho va creure i va tirar al cel al cuervo, la culebra i la crátera. II) Uns atres diuen que era Corónide, filla de Flegias. Ella va donar a llum a Asclepio para Apolo, pero en acabant de que Isquis, fill d'Élato, es gitara en ella; el cuervo, que ho havia notat, li'l va comunicar a Apolo. Per les seues desagradables notícies Apolo li va canviar a negre en lloc del seu anterior color blanc, i va traspassar a Isquis en les seues fleches.
• Crater, la Copa: I) La crátera que va manar al cel Apolo junt en el cuervo (constelació del Cuervo) i la culebra d'aigua (constelació de la Hidra). II) El bon centauro Folo va ser colocat entre les estreles per Zeus per la seua habilitat en l'auguri. Va ser representat abocant libaciones en l'altar en forma de les tres constelacions: Llaura, Crater i Centaurus. III) Esta crátera és la que li va servir a Icario per a mostrar el vi als hòmens. IV) És la vasija en la que Oto i Efialtes varen tirar a Mart.
• Eridanus, el Erídano —Ἠριδᾰνός; Eridănus—. Per als grecs esta constelació eren simplement el Riu; poguera referir-se al riu Erídano, el ric Oceà o el ric Nilo. I) Segons Arato es diu Erídano, encara que no dona cap prova d'això. II) És l'Nilo, també cridat ric Oceà. L'Nilo, únic perque naix en el migdia. D'un a un atre extrem ho adornen molts astres. Va baixar ell es troba l'estrela anomenada Canobo, que es troba prop de les pala de l'Argo; no hi ha astre que es veja en posició més baixa que este, per lo que també se li crida Perigeo. En el primer meandre, en el cap, té tres estreles; en el segon, tres; des del tercer, fins a aplegar al final, sèt, les quals diuen que són les boques de l'Nilo: en total, tretze.

• Hydra, la Hidra. I) Els poetes diuen que Hydra representa una serp ordinària i aquàtica, no un mònstruo de molts caps com la Hidra de Lerna. II) Manilio sugerix que Hydra és la serp és la que custodiava el jardí de les Hespérides encara que pot ser que s'estiga confonent en la constelació de Draco. III) La culebra d'aigua que va manar al cel Apolo junt en el cuervo i la crátera. IV) Les constelacions de Hydra i Cancer es troben molt prop en el cel nocturn i debido a ello es poguera identificar a Hydra en la Hidra de Lerna i a Cancer en Carcinos, abdós colocats conjuntament entre les estreles a mans d'Hera en alusió al segon treball d'Hércules.
• Lepus, la Llebre —Λαγωός, Lepus—. I) Esta constelació va ser ideada per a proporcionar a Orión algun assut, puix es pot vore el gran caçador perseguint-la pel cel en el seu gos (Canis Maior o Canis Minor). Alguns varen qüestionar, no obstant, si una llebre era l'assut apropiat para tan poderós caçador. II) Hermes va colocar la Llebre en el cel perque admirava molt la rapidea i l'extraordinària fertilitat de les llebres, que, insólitamente, conceben noves crío abans d'haver donat a llum a la seua ventrada anterior. III) Quan les llebres varen ser introduïdes per primera volta en Leros, varen despertar tal admiració que tot lo món va escomençar a criar-les, pero es varen multiplicar tan ràpidament que es varen menjar tota la vegetació, i els lerianos varen tindre que unir-se per a eliminar-les de la seua illa.
• Lupus, la Bestezuela. Encara que Ptolomeo va associar esta constelació en un llop lo cert és que en l'Antiguetat formava part del catasterismo del Centauro i mai es va especificar qué tipo d'animal era. Esta bestezuela era l'animal a punt de ser sacrificat pel Centauro. Hiparco de Bitinia ho va cridar Therion (θηρίον), que significa «béstia».
• Orion, Orión —Ὠρίων; Orīon—. Es tracta d'Orión. I) Este havia violat a Mérope, filla d'Enopión, qui per això, ho va deixar cego. Apolo li va tornar la vista i a continuació Orión es va convertir en companyer de caça d'Artemisa i Leto. Va prometre aniquilar tot animal que hi haguera sobre la terra, per lo que Gea es va enfadar i va fer nàixer un escorpión enorme que va picar a Orión i ho va matar. En una atra versió va ser Artemisa la que va llançar el escorpión contra Orión. II) Existix una atra tradició que sostenia que Artemisa s'havia enamorat de Orión, lo que va despertar celosies en Apolo, germà bessó de Artemisa. Un dia Apolo, veent a Orión a lo llunt, va fer una aposta la seua germana desafiant-la a que no podia assestar-li una flecha a un animal (o a un punt lluent llunt en l'oceà, en una atra versió) que es movia a lo llunt dins d'un bosc (o en lo lluntà de la mar). Artemisa va llançar la seua flecha i va donar, com sempre, en el blanc. Quan va ser a vore el seu assut, es va donar conte de que havia aniquilat el seu amat Orión. Va ser tan gran la seua tristor, les seues queixes i les seues planyences que va decidir colocar a Orión en el cel per al seu consol. III) Una atra llegenda conta que Orión acossava a les Pléyades, filles del titán Atles, per lo que Zeus les va colocar en el cel. Encara sembla que, en el cel, Orión continua perseguint a les Pléyades.

• Piscis Austrinus, el Peix Gran —Ἰχθύς; Piscis—. I) Este es trobava abans en cert estany per la part de Bámbice. En caure en ella de nit Dérceto, a la qual donen el nom de deesa Síria els habitants d'aquells llocs, es creu que ho varen salvar; també afirmen que són refillols seus els dos Peixos. A tots estos li'ls va honrar i li'ls va situar entre els astres en atenció a Dérceto, que era filla d'Afrodita. Els moradores d'aquell país fabriquen peixos d'or i argent i, com si foren sagrats, els rendixen honors, complits per lo que va ocórrer. II) Quan Isis estava de part, es creu que ell la va salvar, i com recompensa per esta bondat, va colocar al peix i a la seua crío entre les estreles (açò és, els Peixos). Com a resultat, els siris generalment no mengen peix, i adoren com a deus domèstics.

Atres catasterismos menors i estreles

• [En Aquarius] A la dreta d'Aquari, com una chicoteta efusión d'aigua escampada ací i allà, giren estreles azuladas i menudes. A totes estes les criden l'Aigua i alguns la consideren una constelació distinta d'Aquari. Les quatre estreles situades en l'extrem de la mà dreta de l'Aquari es diuen Urna o Ánfora (Amphŏra; γ Aquarii, η Aquarii, ζ Aquarii, π Aquarii).
• [En Aquila] L'estrela que està en mig de les tres de l'Àguila du el nom del Àguila (Altair).
• [En Argo Navis] L'estrela lluenta situada en l'extrem del timó de la Argo té per nom Canopo, estrela que es troba en la quilla del barco. És l'astre que es veu en posició més baixa, per lo que també se li crida Perigeo perque és l'estrela que es troba en la latitut més baixa, roçant la terra. Canopo és el nom del timonel de Menelao que dona nom a la ciutat de Canopo i a un braç del ric Nilo (cfr. gots canopos).

• [En Auriga] L'estrela lluenta situada en el muscle esquerre del Cochero té per nom la Cabra (Capella, ‘menuda cabra’); les dos estrellitas situades en l'extrem de la seua mà es diuen els Cabrits (Hævaig donar), Epsilon Aurigae i Zeta Aurigae. I) Amaltea i els seus fills. Les nodrices de Júpiter varen ser les filles de Oleno. Com elles no tenien llet, li varen dur una cabra, cridada Amaltea. La cabra va parir una parella de cabrits casi en la mateixa época en que va ser entregat Júpiter per a criar-ho. Pel favor prestat per part de la mare, els cabrits també varen ser colocats en el cel. II) Ega, filla d'Heli. Superava a molts per la blancor del seu cos pero tenia una mirada terrorífica contradictòria en la seua bellea. Els titanes, aterrados, varen demanar a la Terra que ocultara el seu cos. Esta la va amagar en una cova en l'illa de Creta. Més vesprada va ser la nodriça de Júpiter. Quan preparava la guerra contra els titanes, se li va vaticinar que si volia véncer, devia dirigir el combat cobert en una pell de cabra i en el cap de la gorgona, que els grecs varen cridar égida. Júpiter, despuix de véncer als titanes, es va fer en el poder. Va representar a Ega en estreles, encomanant-la al recort. Despuix, li va regalar a Minerva el parament en el que havia conseguit la victòria. III) Ega, esposa de Pa. Va ser violada per Júpiter i que va donar a llum a un chiquet al que li va contar que era fill del seu marit Pa. Per això, al chiquet es va cridar Egipán i a Júpiter Egíoco. Este, com s'havia enamorat d'un modo desmesurat, va colocar en el cel l'image d'una cabra, per a conservar el seu recort.
• [En Bootes] L'estrela destacada que es troba entre les cames de Artofílace rep el nom de Arcturus.
• [En Cancer] Les estreles que semblen un eixam nebuloso són cridades el Pesebre; les dos estreles que estan pròximes a este són cridades els Asno (Asellus Borealis i Asellus Australis). Són uns asno que varen dur a Baco, en el pas per un estany quan es dirigia a l'oràcul de Dodona. Baco va donar veu humana a l'asno que va dur, que després competix en Príapo en un certamen sobre la llongitut del pene, eixint vencedor l'asno, a qui celós mata Príapo. També són els asno que durant la Gigantomaquia varen servir d'ensellament a Baco, Hefesto i els silenos. Durant la Gigantomaquia, rebuznaron en tanta força, que aterrorizaron  als jagants i els varen posar en fuga. Els dos asno en el seu pesebre varen ser catasterizados pels deus.
• [En Canis Maior] L'estrela lluenta sobre la boca del Ca, que sembla provocar la canícula, du el nom de tot el signe, el Siri (Σείριος; Sīriŭs). Al Ca Major també se li crida Siri, com el nom de l'estrela.
• [En Canis Minor] L'estrela més lluenta es diu Proción (Προκύων, ’abans del Gos’), perque s'eleva just abans de Siri, l'estrela principal del Ca Major.

• [En Gemini] L'estrela que va davant dels peus dels Bessons és designada com Antepié (Alhena).
• [En Leo] L'estrela lluenta situada en el cor del León rep el nom de Régulo (Regulus), perque sembla que els naixcuts entorn a este lloc tenen un linaje real.
• [En Lyra] L'estrela lluenta que es troba sobre la Lira du el mateix nom de tot el signe, Lira (Vega).
• [En Perseus] Les estreles situades en l'extrem de la mà esquerra de Perseo es diuen Cap de la Gorgona (Algol); les estrellitas, arracimadas i menudes, que es troben en l'extrem de la mà dreta de Perseo estan asterizadas com la Espasa.

• [En Pisces] Les estreles situades des de la coa dels Peixos fins al següent es diuen els Llaços; en el Llaç austral hi ha nou estreles, i en el Llaç boreal, cinc; l'estrela lluenta situada en l'extrem d'este Llaç es diu Nuc.
• [En Scorpius] La flecha de Sagitari apunta cap a l'estrela Antares, el ‘cor del escorpión’, i Sagitario està preparat per a atacar si Escorpio alguna volta ataca al propenc Hércules, o per a venjar l'assessinat de Orión per part d'Escorpio.
• [En Taurus] Les Híades són les cinc estreles sobre el cap del Bou i les sis estreles sobre el llom són les Pléyades (Πλειάς, Πλειάδες; Pleias, Pleíădones, Vergiliae). Les Híades, ‘les plujoses’, perque la seua aparició coincidia en l'estació de les pluges primaverales i el seu nom recorda a ploure ‘hyein’. Eren les nodrices de Liber, sèt en total, que anteriorment s'havien considerat nimfes de Dodona. Varen salvar al chiquet Dioniso de Licurgo en dur-ho a Tebas per a entregar-li-ho a Ino. Per este motiu, Júpiter li testimonia el seu agraïment colocant-les en el cel. O be les plujoses són les nimfes plañideras, filles d'Atles, que varen ser colocades en el cel despuix de la mort del seu germà Hiante.
• [En Virgo] L'estrela lluenta situada en l'extrem de la mà esquerra de la Verge es diu la Mechó (Spica). La estrellita situada cap a l'a l'a dreta de la Verge du per nom Heralt de la verema o Vendimiadora (Vindemiatrix, Vindemiator, Vindemitor, Provindemiator, Protrigetrix). Es tracta d'Ámpelo. Est, un fill d'un sàtir i una nimfa, va ser amat per Dioniso en els tossals ismarianas de Tracia. El deu li va confiar una vinya que penjava dels fulls d'un om. El jove temerari va caure arreplegant raïms coloreadas d'una branca. Liber va elevar al chiquet perdut cap a les estreles. La seua eixida marcava l'inici de la verema.

Mencions ulteriors

• Els planetes —Πλανήται; Plaētae—. Pròpiament no són catasterismos, sino ‘estreles errantes’ que no varen anar abans una atra cosa, i que varen rebre els seus noms basant-se en un deu. Estilbón o Estilbonte (Στίλβων) és l'estrela de Mercurio [Hermes]. Fòsfor (Φωσφόρος), Héspero (Ἕσπερος) o Lucifer de la Venus [Afrodita]. Piroente, Piroidés o Piréis (Πυροεις) la de Mart [Llaures]. Fenonte o Fenón (Φαίνων) la de Júpiter [Zeus]. Faetón o Faetonte (Φαέθων) la de Saturn [Cronos].
• Antichton, també cridat la Antitierra o la Contratierra, era el sext planeta que s'interponia entre la Terra i el fòc central de l'univers i era invisible des de la Terra perque girava a la seua entorn, oferint-li la mateixa cara sempre.

• La Via Làctea —Κύκλος γαλαζλας; Circŭlus lactĕus, Via lactea)—. La llet que va eixir en chorrada del pit d'Hera estant alletant ella a Heracles, o be a Hermes, o la que es va traure del pit Ops per a fer vore a Saturn que la pedra que li donava envolta en culers era un dels seus fills.

Vore també

• Anex:Constelacions