Milano
Milà (en italiano Milano i en lombardo Milàn)[1] és la major àrea metropolitana de Italia i el segon municipi d'Itàlia per població (1.3 millons en 2017) despuix de Roma,[2] capital de la Ciudad metropolitana de Milán i de la regió de Llombardia. Es troba ubicada en la llanura padana, una de les regions més desenrollades d'Itàlia. En 2008, el PIB de la ciutat es va estimar que era de 366 000 millons d'euros, segons el INSEE, sent el segon més alt d'Europa despuix de la regió de París.
Milà, com a capital econòmica i industrial d'Itàlia, té l'aspecte i les característiques d'una metròpoli moderna: rascacels (célebre el rascacielos Pirelli, construït en 1959), edificis de cristal i metal i grans almagasens. En la ciutat es troba la Pinacoteca de Brera, un dels majors museus d'Europa, fundada en 1809 per Napoleón Bonaparte com a germà italià del Louvre. Destaca també l'obra mestra de Leonardo da Vinci, la pintura mural La última cena i diversos monuments romànics (sobretot iglésies i basíliques) que fan de Milà la capital del románico lombardo.
Història
Milà va ser fundada pels celtas del nort d'Itàlia en el nom de Medhelan al voltant de l'any 400 a. C.,[3] sent més vesprada conquistada pels romanos en 222 a. C., els qui la varen cridar Mediolanum. Una de les explicacions etimològiques més esteses considera que estos noms signifiquen «terra del mig», be perque la ciutat es troba entre els Alpes i els Apeninos,[4] o be perque es troba en el centre de la planura de Llombardia, entre dos importants rius: Tesino i Adda.[5]
Des del periodo romà, el desenroll econòmic milanés es va vore favorit per la situació en que es troba la ciutat, creuament entre les artèries de comunicació principals de la zona del Po.
En l'any 292 d. C.[3] va passar a ser capital del Imperio romano, i posteriorment, despuix de la seua divisió, del Imperio romano de Occidente entre els anys 395 i 402 d. C.[6] En 450 la ciutat va ser saquejada pels hunos.
Edad Media
Despuix de la caiguda del Imperio romano de Occidente, Milà, de la mateixa manera que el restant d'Itàlia, va ser ocupada per hérulos i ostrogodos. La regió entorn a Milà va tindre una de les principals concentracions d'assentaments ostrogodos en Itàlia.[7] En 539, durant les Guerras Góticas entre bizantinos i ostrogodos, el cap ostrogodo Uraia va saquejar la ciutat, exterminant i esclavizando a la seua població, i arrasant completament les seues muralles.[8] Va ser finalment presa pel general bizantí Narsés, qui la va reconstruir sense conseguir tornar-li el seu antic esplendor.[9]
En el 569, la ciutat va ser conquistada pels lombardos,[10] els qui la varen mantindre fins a 774, quan va passar a mans de Carlomagno. A finals de VIII, Milà va conseguir recuperar la seua antiga prosperitat. En estos moments la ciutat era governada per arzobispos, que més vesprada varen ser perdent el poder en benefici de la nobleza. De la seua mà, la ciutat es va tornar pròspera i important en el XI. En 1162 va ser arrasada per Federico I Barbarroja, encara que es va recuperar i va véncer a est en 1176 en la batalla de Legnano, junt al restant de la Liga Lombarda. D'esta manera va començar un nou periodo de prosperitat.[11]
Entre 1277 i 1447 la ciutat va estar baix poder dels Visconti. Durant la peste negra del XIV, Milà va ser un dels pocs llocs d'Europa que no va ser alcançat per la epidemia, perque el bisbe va ordenar que emparedaran les tres primeres cases a les que va afectar. Els morts, els malalts i els sans varen quedar atrapats en el seu interior sense distinció. El major auge de la ciutat va ser alcançat per Gian Galeazzo Visconti, duque de la ciutat entre 1351 i 1402.
Renacimiento
Durant el XV, el ducado de Milán va ser governat per les famílies Visconti (fins a 1447) i Sforza (a partir de 1450), els qui mantenien al seu servici a artistes de la talla de Leonardo da Vinci i Bramante.
Al començament del XVI els Valois, casa reinante en França, varen reclamar els seus drets sobre Milà. Els periodos més llarcs de dominació francesa es varen produir entre 1500-1512 i 1515-1521, durant els regnats de Luis XII i Francisco I. Despuix de la derrota francesa en la batalla de Pavía en 1525, Milà va ser recuperada definitivament pel duc Franciso II Sforza. A la seua mort en 1535 va passar a ser possessió de l'emperador Carlos V que va entregar el ducado al seu fill Felipe en 1540. El domini espanyol va perdurar fins al 26 de setembre de 1706 quan la ciutat és presa per les tropes austríaques durant la guerra de sucesión española, el Tratado de Utrecht va oficialisar la cessió a Austria.
.jpg)
Despuix de la Revolución francesa és ocupada per Napoleón. Posteriorment la ciutat es va convertir en un dels principals centres del nacionalismo italiano, reclamant la seua independència i la unificación italiana. En 1859, Àustria va cedir el seu control al Reino de Piemont-Sardenya, el qual dos anys més vesprada es convertiria en el Reino de Italia. En 1877 s'inaugura la Galería Víctor Manuel II, pionera dels moderns centres comercials i l'expansió de la arquitectura del hierro.
En el XX, Milà va ser el centre de l'història d'Itàlia. Va ser sèu de la Exposición Universal de 1906. Va ser ciutat símbol del socialismo: entre uns atres, el centre de divulgació principal del Partido Socialista Italiano, el periòdic Avanti!, establix ací la seua sèu.
- Etapa fascista
- Artícul principal → Italia Fascista.
Milà va ser també el breçol del movimiento fascista, que va ser fundat el 23 de març de 1919 en el nom de Movimento dei Fasci vaig donar Combattimento. Ademés, el primer programa del moviment fasciste va ser en la piazza San Sepolcro.
Pese a ser considerada la ciutat emblema de la Resistencia, Milà va ser capital de la República de Saló, l'últim reducte del govern fasciste. El 25 d'abril, festa nacional italiana de la lliberació de l'ocupació nazi i del règim fasciste, celebra la sublevació general partisana ocorreguda en dit dia de 1945 i que va supondre la lliberació de la ciutat despuix de la Segunda Guerra Mundial.
En la segona mitat del sigle, Milà va ser un dels motors de la reconstrucció industrial i cultural del país. En Milà es varen produir algunes de les majors manifestacions i enfrontaments derivats del 68 italià i també va ser testic del primer episodi de la cridada estratègia de la tensió: la massacre de la piazza Fontana del 12 de decembre de 1969.
En l'últim quarto de sigle la ciutat ha segut, en lo bo i en lo mal, el centre de la política italiana en la pujada al govern de la classe dirigent milanesa del PSI-guiada per Bettino Craxi- al govern italià, seguida de l'escàndal de Tangentopoli i més vesprada en l'arribada al govern de l'empresari milanés Silvio Berlusconi, que va liderar una coalició de centre-dreta.
Milán hoy
_-_2022-09-03_-_3.jpg)
Milà és un important centre comercial i industrial a nivell internacional, ademés de ser el districte econòmic i capital financera d'Itàlia pels servicis terciarios, les finances, la moda, la editoría i l'indústria. És ademés sèu de la Bolsa de Milán (en piazza Affari) gestionada per Borsa Italiana, un dels més importants centres financers d'Europa i és de gran atracció per les sèus administratives de decenes de multinacionals. És un dels majors centres universitaris, editorials i televisius d'Europa. És sèu de la Feria de Milán en la major superfície expositiva de l'Unió Europea. Milà té una de les rets de transport públic més importants d'Itàlia en cinc llínees de metro i unes 121 llínees d'autobusos i tramvies.
En els últims dèu anys la ciutat ha vixcut un periodo renovador durant el qual moltes àrees han segut reconvertides: a través de el proyecte Porta Nuova la zona de l'estació Porta Garibaldi s'ha convertit en un districte comercial i administratiu compost pel Palazzo Llombardia (sèu de la regió) i per la Torre Unicredit. El barri representa també un dels centres de la vida nocturna de la ciutat. Un atre proyecte va ser CityLife que ha convertit les àrees de l'antiga fira (que s'ha traslladat a l'àrea del Expo 2015) en un àrea comercial caracterisada per les torres Hadid, Isozaki i Libeskind.
Geografia
Es troba a l'oest de Llombardia; cobrint una superfície de 1982 km² i conta en una població de 3 775 765 habitants. La ciutat metropolitana de la qual és capital consta de 134 municipis (comuni). En els dèu anys que van entre 1991 i 2001, el comune de Milà va perdre 113 084 habitants (8.3 %).
Milà està creuada a l'est pel río Lambro que fluïx en direcció sur llepant l'aeròdrom i el aeropuerto de Linate, i pel Riu Seveso que creua la ciutat subterráneamente des dels anys 1930, quan va ser cobert per a facilitar l'ampliació de la ciutat. Els dos estan conectats pels Navigli, canals que en el seu tram en superfície caracterisen una zona de tendes i bars.
Clima
Segons la clasificación climática de Köppen, Milà té un clima subtropical húmedo, o Cfa, en contrast en la major part d'Itàlia que té clima mediterráneo, o Csa. Açò es deu a que l'estiu no és una estació seca, com a conseqüència de trobar-se en la zona d'influència del clima oceànic o Cfb, pero també és càlit per el seu continentalidad i latitut, superant els 23 °C de promig. Les temperatures miges oscilen entre -1 i 7 °C en giner i entre 19 i 30 °C en juliol. Normalment no hi ha molt vent, pero en hivern -de tant en tant- bufa el favonio: un vent sec procedent del nort que deixa el cel totalment rebujat. Durant gran part de l'autumne i en tot l'hivern regna el fret. En alguns mesos (sobretot en decembre i giner) el mateix es dona de manera intensa, en temperatures que a penes superen els 5 °C de màxima i mínimes que moltes voltes no apleguen a 0 °C. Són comuns les nevades en hivern encara que en el pas del temps han anat disminuint en freqüència i cantitat. El promig històric de neu en l'àrea de Milà està entre 35 i 45 cm. La humitat és prou alta durant l'any i la precipitació anual, concentrada en primavera i autumne, és de 920 mm de promig.
Demografia
En l'actualitat, en al voltant d'1.3 millons d'habitants, Milà és la ciutat més poblada de la regió de Llombardia i la segona del país despuix de Roma.
En 1629 tenia al voltant de 130 mil habitants.[12]
| Població històrica de la comuna de Milà | ||
|---|---|---|
| Any | Habitants | Font |
| 1861 | 267 621 | Censo italiano de 1861 |
| 1871 | 290 518 | Censo italiano de 1871 |
| 1881 | 354 045 | Censo italiano de 1881 |
| 1901 | 538 483 | Censo italiano de 1901 |
| 1911 | 701 411 | Censo italiano de 1911 |
| 1921 | 818 161 | Censo italiano de 1921 |
| 1931 | 960 682 | Censo italiano de 1931 |
| 1936 | 1 115 794 | Censo italiano de 1936 |
| 1951 | 1 274 187 | Censo italiano de 1951 |
| 1961 | 1 582 474 | Censo italiano de 1961 |
| 1971 | 1 732 068 | Censo italiano de 1971 |
| 1981 | 1 604 844 | Censo italiano de 1981 |
| 1991 | 1 369 295 | Censo italiano de 1991 |
| 2001 | 1 256 211 | Censo italiano de 2001 |
| 2011 | 1 242 123 | Censo italiano de 2011 |
| 2019 | 1 378 689 | Estimacions del ISTAT[13] |
| 2021 | 1 396 522 | Estimaciones del ISTAT |
Conta en un total de 1 396 522 habitants (ISTAT, 2021) i un àrea urbana de 4 280 820, en un àrea metropolitana d'uns 7 400 000[14]
És definida per alguns com la capital econòmica d'Itàlia. No en va, Milà és un dels principals centres comercials i financers i una de les ciutats més riques de l'Unió Europea, i sèu de la Bolsa de Italia. Ademés, la Feria de Milán és considerada la més important d'Itàlia i una de les principals del món.
En la ciutat i les seues afores es parla un dialecte cridat meneghino o milanés. És una llengua llatina, en forta influència cèltica, germànica i ligur.[15]
| Any | 1861 | 1871 | 1881 | 1901 | 1911 | 1921 | 1931 | 1936 | 1951 | 1961 | 1971 | 1981 | 1991 | 2001 | 2011 | 2021 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Població | 267 621 | 290 518 | 354 045 | 538 483 | 701 411 | 818 161 | 960 682 | 1 115 794 | 1 274 187 | 1 582 474 | 1 732 068 | 1 604 844 | 1 369 295 | 1 256 211 | 1 242 123 | 1 396 522 |
Inmigración en Milán
- Artícul principal → Inmigración en Italia.
Segons el cens de 2011, els ciutadans estrangers residents en Milà ascendien a 217 324 procedents de 157 països:[17]
Economia
Milà és un dels centres comercials i financers del món. La ciutat és la sèu de la Bolsa de Italia, "Piazza Affari", i el seu interior és un àrea industrial de vanguarda. Milà va ser inclosa en una llista de dèu ciudades globales per Peter J. Taylor i Robert I. Lang de la Institución Brookings, en l'informe econòmic "Ciutats nortamericanes en la Ret Mundial de ciutats".
Milà és coneguda com la ciutat d'orige de l'empresa de coches Alfa Romeo i com la ciutat natal de Pirelli (un dels majors productors de neumàtics del món), com un dels centres europeus de la comunicació televisiva Mediaset i Fininvest, per la seua producció de seda, i com una de les líders mundials en el disseny (Kartell). Ademés, FieraMilano, el Centre d'exposicions de la ciutat i el complex de la Fira de mostres, són notables.
La ciutat és també famosa per ser una de les capitales mundiales de la moda, en multitut de boutiques de les firmes més importants del sector; molts dissenyadors i cases de moda tenen la seua sèu en la ciutat (Armani, Prada, Versace, Moschino, Dolce & Gabbana, Etro, Miu Miu).
Administració
La ciutat de Milà està subdividida en nou zones administratives. En 1999 l'administració va decidir reduir el número d'estes zones de 21 a 9. La 'Zona 1' és el centre històric i les atres huit són els llímits de la ciutat.[18]
| Zona | Àrea (km²) |
Població (31 de decembre de 2006) |
Densitat (hab/km²) |
Subdivisions | |
| Zona 1 | Centre Històric | 9.67 | 107 087 | 11 074 | Centre Històric, Plaza del Duomo, Porta Tenaglia, Porta Sempione / Arc della Pastura, Chinatown, Giardini Pubblici, Plaça della Repubblica, llarc della Crocetta, via della Guastalla, Basílica de san Ambrosio, Sant Vittore, Parco delle Basiliche, Carrobbio |
| Zona 2 | Estació Central, Gorla, Turro, Precotto, Greco, Crescenzago | 12.58 | 163 932 | 13 031 | Porta Nuova, Centrale, Posa't Seveso, Loreto, Maggiolina, Villaggio dei Giornalisti, Greco, Gorla, Turro, Precotto, Padova, Crescenzago, Adriano, Breda, Cassina vaig donar Pommm |
| Zona 3 | Porta Venezia, Città Studi, Lambrate | 14.23 | 153 470 | 10 785 | Porta Venezia, Porta Monforte, Città Studi, Lambrate, Parco Lambro, Ortica, Quartiere Feltre, Casoretto, via Corelli, Rottole, Cimiano, via Carnia, Naviglio della Martesana |
| Zona 4 | Porta Vittoria, Porta Romana, Forlanini, Monlué, Rogoredo | 20.95 | 169 051 | 8069 | Porta Vittoria, Porta Romana, piazzale Líbia, Cavriano, Calvairate, Monluè, Taliedo, La Trecca, Porte, Gamboloita, Nosedo, piazzale Corvetto, Rogoredo, Santa Giulia, Morsenchio, Forlanini, viale Omero, Sant Luigi, Posa't Lambro |
| Zona 5 | Porta Ticinese, Porta Lodovica, Vigentino, Chiaravalle, Gratosoglio | 29.87 | 134 016 | 4487 | Porta Ticinese, Porta Lodovica, Vigentino, Chiaravalle, Gratosoglio, Porta Vigentina, Conchetta, parco Ravizza, Plaça Ohm, via Ripamonti, Vigentino, viale Ortles, via Quaranta, Morivione, via Spaventa, Quartiere Stadera, Quartiere Torretta, via Meda, Conca Fallata, Vaiano Valle, Selvanesco, Casenuove, Macconago, Quintosole, Ronchetto delle Rane, Chiesa Rossa, Naviglio Pavese, Vettabbia, cors Sant Gottardo |
| Zona 6 | Barona, Giambellino, Lorenteggio, Porta Gènova | 18.28 | 164 487 | 8998 | Porta Gènova, Darsena, via Magolfa, via Solari, Sant Cristoforo, Moncucco, Lorenteggio, via Giambellino, Restocco Maroni, Ronchetto sul Naviglio, Boffalora, Cascina Bianca, Cascina Cantalupa, via Bisceglie, via Inganni, Plaça Frattini, Naviglio Gran, Barona, via Santa Rita, viale Legioni Romane, via Foppa |
| Zona 7 | Porta Vercellina, Baggio, Sant Siro, Forze Armate | 31.34 | 190 969 | 6093 | Porta Vercellina, Baggio, Sant Siro, via delle Forze Armate, Porta Vercellina, piazzale Aquileia, Plaça Piemonte, via Washington, via Marghera, piazzale Brescia, piazzale Siena, via Saint Bon, Ospedale San Carlo, via Valsesia, Quint Romà, Quarto Cagnino, piazzale Selinunte, Figino, Assiano, Muggiano, via Novara, via Marx, via Bellaria, via degli Ippodromi |
| Zona 8 | Porta Volta, Fera, Gallaratese, Quarto Oggiaro | 23.72 | 197 484 | 8326 | Porta Volta, Fera, Gallaratese, Quarto Oggiaro, corso Sempione, Bullona, Cimitero Monumentale, Porta Garibaldi, via Cenisio, via Paolo Sarpi, Ghisolfa, Cagnola, Il Portello, Mont Stella, Boldinasco, Q.T.8, Plaça Bonola, via Ghisallo, Trenno, Lampugnano, Sant Leonardo, piazzale Accursio, Musocco, Porta Volta, Villapizzone, Garegnano i Certosa vaig donar Garegnano, Vialba, Quarto Oggiaro, Belgioioso, Roserio |
| Zona 9 | Affori, Porta Nuova, Niguarda, Bovisa, Fulvio Testi | 21.12 | 194 386 | 9204 | Affori, Porta Nuova, Niguarda, Bovisa, viale Fulvio Testi, Centro Direzionale, via Melchiorre Gioia, L'Isola, viale Zara, via Lancetti (Dogana), via Farini, Bovisasca, Dergano, Derganino, Montalbino, Prato Centenaro, Cà Granda, Comasina, Segnano, Bicocca, Stazione vaig donar Milano Greco Pirelli, viale Sarca, viale Fermi, via Astesani, piazzale Maciachini, Bruzzano, Parco Nord, via Seveso |
| Total | 181.76 | 1 483 882 | 8164 |
Cultura
Patrimonio arquitectónico
- La catedral de Milán (en italiano duomo, que prové del llatí "Domus Dei", o siga "Casa de Deu") és d'estil gótico, en frontera neogótica. La construcció de la catedral es va prolongar durant cinc sigles. Va ser començada en 1387 en proyecte d'un arquitecte desconegut, baix la direcció de Simone dona Orsenigo. A la plaça aguaita el Broletto Nuovo (un eixemple dels antics palazzi della Ragione), erigit en 1233 pel podestà Oldrano de Tresseno; la pintoresca Logia de los Osii, construïda en 1316 per Matteo Visconti; el Palau de les Escoles Palatinas, barroc (XVII) i la Casa dels Panigarola, gòtica.
- La Galería Víctor Manuel II, junt a la catedral, està coberta en grans voltes de vidre en forma de cruz latina, a on es troben alguns dels cafens i comerços més coneguts de la ciutat. Va ser proyectada en la segona mitat del XIX per Giuseppe Mengoni.
- La Plaza Mercanti. A pocs passos de la catedral es conserva esta prova silenciosa i recollida del Medioevo en Milà.
- El Teatro alla Scala, el teatre d'òpera més gran del món. Temple de la lírica italiana i mundial, escenari de representacions memorables de Giuseppe Verdi, Giacomo Puccini, Gioacchino Rossini, Gaetano Donizetti i Vincenzo Bellini i dels triumfos de Toscanini, va ser construït en el 1778 i es va estrenar el 3 d'agost en una òpera del gran músic italià Antonio Salieri "L'Europa Riconosciuta".
_-_Atrium.jpg)
- Vía Manzoni, vía Montenapoleone i via del Gesù, a on es troba el Museu Bagatti Valsecchi, una casa-museu inspirada en els palaus senyorials del Cinquecento lombardo, decorada en objectes i mobles renaixentistes italians.
- El monasteri de Santa María de las Gracias. L'iglésia va ser començada per Giovanni Solari en 1463 i transformada en 1492 per Donato Bramante. En una paret del refectorio de l'antic convent junt a l'iglésia, es troba la pintura de La última cena, obra mestra de Leonardo da Vinci.
_01.jpg)
- Castillo Sforzesco. Va ser començat pels Visconti en la segona mitat del XIV i continuat en el sigle següent per Francesco I Sforza, senyor de Milà. Les obres les varen dirigir Giovanni da Milano i Filarete que va edificar la torre d'entrada. Posseïx un museu en importants obres històric-artístiques.
- San Ambrosio. Basílica fundada per Sant Ambrosio en el 386, en tres naus sense transepto, estructura que conserva en gran part actualment, a pesar de les reconstrucció dels sigles IX-XII, que la varen convertir en un model de arquictectura lombarda.
- Cementeri Monumental. Un cementeri de 250.000 metros quadrats construït entre 1863 i 1875 a on descansen els restants d'ilustres milanesos. Una visita obligada per la seua singularitat i espectacularitat.
- L'antic Ospedale Maggiore, tradicionalment cridat Ca' Granda (és dir, Casa Gran), està en el centre de Milà, i va ser dissenyat per a albergar el principal hospital de la comunitat. La major empresa mampresa en el XV, es va realisar per encàrrec de Francesco Sforza en 1456 i va ser dissenyat per Antonio Averlino «Filarete». Es tracta d'un dels primers eixemples de l'arquitectura del Renacimiento en Llombardia.
- Els rascacels. El rascacielos Pirelli construït en 1959, té 127 m d'altura, el Palazzo Lombardia, inaugurat oficialment en 2011, aplega als 163 m i la Torre Unicredit, completada el 15 d'octubre d'eixe mateix any, és el edificio más alto de Italia en 231 m.
- Parc della Vettabbia. El parc (en italià, Parco della Vettabbia) i és el punt vert urbà més gran de la ciutat, si caça en el caixco vell de la capital lombarda, en la base de la Fundació Prada.
- Parque Sempione. El parc (en italià, Parco Sempione) és un espai vert urbà que es troba en el caixco antic de la capital lombarda, a costat del Castell Sforzesco. En este parc es troben el Palau de la Triennale, el Arco della Pace, l'Arena de Milà i la Torre Branca.
Entre atres coses, la ciutat és famosa pel tradicional dolç nadalenc cridat panettone, el seu "cotoletta alla milanese" (filete de carn empanado i fregit) i el seu "risotto alla milanese" ('arroz a la milanesa', cuinat en azafrán).
Museos y galerías de arte
- La Pinacoteca de Brera, la Pinacoteca Ambrosiana, el Museo Poldi Pezzoli i les galeries dels Musei del Castello, que alberguen un gran número d'obres mestres de la pintura. La Pinacoteca de Brera va ser inaugurada en 1809 en el gran edifici que acull també l'Acadèmia d'Art. Sobre la Pinacoteca Ambrosiana, el seu primer núcleu va ser la colecció privada de la moradura Federico Borromeo, colocada ací en el XVII. El Museu Poldi-Pezzoli va ser fundat en la segona mitat del XIX per voluntat de Gian Giacomo Poldi Pezzoli, que donó la seua colecció artística a la ciutat.
- El Palacio Real. Va ser per molts sigles sede del govern de la ciutat, residència de regentes i és actualment un important centre cultural, sèu de mostres i exposicions.
- Museu Bagatti Valsecchi. Una casa del XIX inspirada en palaus senyorials del Cinquecento lombardo, decorada en objectes i mobles renaixentistes italianes. Ha conservat l'aspecte de vivenda, a on els amos de casa disponien de totes les comoditats pròpies del XIX, sense alterar l'harmonia general inspirada en l'antiguetat.
- Museo de historia natural, que conserva importants coleccions de minerals, restants fòssils, plantes i animals.
- Museo Egipcio.
Museu Leonardo3 és un museu en rèpliques d'invents de Leonardo da Vinci.
- Fundación Prada és una de les incorporacions més recents en el món dels museus de Milà. La Fundació Prada va obrir les seues portes en 2015 en una antiga destilería de ginebra a les afores del sur de la ciutat. La galeria està dedicada a l'art contemporàneu i inclou exposicions permanents i temporals, dispostes en els espais de l'antiga destilería i en tres estructures externes.
- Museo del Novecento està dedicat a l'art del XX i exhibix més de 300 obres de forma permanent.[19]
Festival de cine de Milán
- Artícul principal → Festival de Cine de Milán.
El Festival de Cine de Milán és un event que convoca anualment produccions cinematogràfiques italianes i internacionals. Fundat en 1996 com una competència local de curtmetrages, el festival ha creixcut en el córrer dels anys, albergant en l'actualitat llarcmetrages. Anualment s'entrega el Premi a la Millor Película en la gala de l'event.[20][21]
Deporte
Entre atres events, la ciutat de Milà va ser sèu de la Copa Mundial de Fútbol de 1934 i de la Copa Mundial de Fútbol de 1990 ademés de ser sèu de la Eurocopa 1980. També, ha albergat quatre finals de la Liga de Campeones de la UEFA, en les edicions de 1964-65, 1969-70, 2000-01 i 2015-16.[22]
Com en el restant del país el deport més practicat i seguit de la ciutat és el fútbol. En este deport destaquen dos dels més grans clubs del país, el AC Milan i el FC Internazionale. El AC Milan és el tercer club europeu més guanyador en 20 títuls internacionals, incloent 7 Copas de Europa, sent el segon més guanyador darrere del Real Madrit. Mentres que el FC Internazionale ha conseguit 9 títuls internacionals, incloent 3 Copas de Europa i sent fins ara, l'únic equip italià en conseguir un triplete (tres títuls en una mateixa temporada), en proclamar-se campeó de la Serie A, Copa Italia i Liga de Campeones de la UEFA en la temporada 2009/10,[23] ademés de conseguir un quintuplete (guanyant també la Supercopa de Italia i el Mundial de Clubes), conseguint esta fita en el 2010.[24]
Abdós equips disputen els seus partits locals en el Estadio Giuseppe Meazza, que dispon d'un aforament de 85.700 localitats. Habitualment, se li sol referir com a Estadi Giuseppe Meazza quan juga com a local el Inter de Milán i com a Estadi Sant Siro quan ho fa l'AC Milan.[25]
Sobre automovilismo, es disputa des de l'any 1922 el Gran Premio de Italia en el Autodromo Nazionale di Monza. Està localisat a escassos quilómetros al nort de la ciutat i és un dels circuits de carreres més antic del món. A pesar de que el Gran Premi ha canviat de sèus en alguna ocasió, es disputa ininterrompudament en Monza des de l'any 1981. L'assistència d'espectadors per a algunes de les carreres de Fòrmula 1 disputades ha segut de 137 000 espectadors, inclús en els anys 50 va aplegar a contindre 250 000.
La ciutat és orige d'una de les clàssiques més importants del ciclisme mundial, la Milán-San Remo (o també coneguda com La Classicissima), sent una de les proves considerada com dins dels cinc monumentos del ciclismo.[26]
Habitualment, Milà sol ser la sèu de l'última de les etapes del Giro de Italia, sent una etapa a contrarreloj, havent segut final recentment en les edicions de 2017, 2020 i 2021.[27]
El Olimpia Milano és el club de bàsquet més laureado d'Itàlia i un dels més prestigiosos d'Europa. Disputa les seues trobades locals en el Mediolanum Fórum, recint deportiu en una capacitat de 12 500 espectadors.
Recintos
- Autodromo Nazionale Monza – carreres d'automòvils i motocicletes – 137 000
- Estadio Comunal Giuseppe Meazza, en el barri de Sant Siro – fútbol Milà i Inter – 85 700
- Arena Cívica – atletisme, rugby, fútbol i fútbol americà - 30 000
- Brianteo – atletisme, fútbol – 18 568
- Hipòdrom del Trotter – carreres de cavalls – 16 000
- Hipòdrom del Nicolás Galoppo – carreres de cavalls – 15 000
- Mediolanum Fórum – bàsquet, hockey sobre gèl, voleibol, música – 9000 a 12 000
- MazdaPalace – bàsquet, voleibol – 9 000
- Velòdrom Vigorelli – ciclisme i fútbol americà – 12 000
- PalaLido – bàsquet, voleibol – 5000
- Agorà – hockey sobre gèl – 4000
- Nuovo Giuriati – rugby – 4000
Ademés hi ha atres estadis i complexos multiusos localisats en l'àrea metropolitana com l'Estadi Monza Brianteo (18 000 espectadors), el PalaDesio (10 000) i l'Estadi Geas (8500).
| Club | Lliga | Deport | Lloc | Fundat | Títuls |
|---|---|---|---|---|---|
| A. C. Milan | Serie A | Fútbol | San Siro – Giuseppe Meazza | 1899 | 51
|
| F. C. Internazionale | Serie A | San Siro – Giuseppe Meazza | 1908 | 42
| |
| Olimpia Milano | Serie A | Bàsquet | Mediolanum Forum | 1936 | 1 Intercontinental; 3 Copes d'Europa; 25 Lligues; 3 Recopas; 2 Copa Korac |
| H.C. Milano/Milano Vipers |
Hockey Gele |
Agorà | 1924 | 2 Copes d'Europa; 20 Lligues | |
| Hockey Club Milano Rossoblu | Série A2 | Hockey Gele | Agorà | 2008 | — |
| H.C. Diavoli/Devils |
Hockey Gele |
— | 1930 | 3 Copes d'Europa; 7 Lligues | |
| Amatori Rugby Milano | Serie B | Rugby | Stadio Giuriati | 1928 | 18 Lligues |
| Rhinos Milano | Série A2 | Fútbol americà | Velòdrom Vigorelli-Maspes | 1977 | 4 Lligues |
| Predecessor: Erro al crear miniatura: Pekín |
 Ciudad Olímpica 2026 (Junt a Cortina d'Ampezzo) |
Successor: TBD 2030 |
Geografía antrópica
Urbanística
Des de la primera década del 2000 la ciutat ha experimentat una profunda renovació des del punt de vista arquitectònic i urbà, en la realisació de numerosos proyectes que apunten per un costat a reurbanizar àrees sanceres i grans barris (com el Proyecte Bicocca) i, per un atre, a proyectar la seua image en Europa i en el món (Fieramilano, Progetto CityLife i Progetto Porta Nuova), gràcies també a importants concursos internacionals en els que participen arquitectes com Renzo Piano, Norman Foster, César Pelli, Massimiliano Fuksas, Arata Isozaki, Daniel Libeskind, Zaha Hadid i Ieoh Ming Pei.
En 2012, es va completar la Torre Unicredit, que es va construir com a part del Proyecte Porta Nuova dins del centre de negocis de Milà. En el seu 231 m d'altura, és el rascacielos más alto de Italia.
Ciutats agermanades
Milà està hermanada en les següents quinze ciutats:[28]
Belén (Palestina)- Erro al crear miniatura: Birmingham (Regne Unit)
- Erro al crear miniatura: Chicago (Estats Units)
- Erro al crear miniatura: Cracovia (Polònia)
Daegu (Corea del Sur)
Dakar (Senegal)- Erro al crear miniatura: Fráncfort del Meno (Alemània)
- Erro al crear miniatura: Lyon (França)
Melbourne (Austràlia)- Erro al crear miniatura: Osaka (Japó)
São Paulo (Brasil)- Erro al crear miniatura: San Petersburgo (Rússia)
Shanghái (China)
Tel Aviv (Israel)- Erro al crear miniatura: Toronto (Canadà)
Ademés, manté acorts de colaboració bienal específics en Bilbao des de 2011 i en Cantón des de 2012.[29]
| Predecessor: Erro al crear miniatura: Nueva Delhi |
 Sèu de les Conferencias de las Naciones Unidas sobre el cambio climático 2003 |
Successor: Erro al crear miniatura: Buenos Aires |
Personas notables
- Artícul principal → Categoría:Personas de Milán.
Vore també
- Aglomeraciones urbanas en la UE
- Escudo de Milán
- Metro de Milán
- Señorío de Milán
- Ducado de Milán
- Villa Real (Milán)
- Parque Vettabbia
- Via Ippodromo (San Siro, Milán)
- V Trienal de Milán
Referències
- ↑ , UTET.
- ↑ «Dato ISTAT».
- ↑ 3,0 3,1 «Enciclopedia Italiana di Scienze, Lettere ed Arti». Consultat el 11 de mayo de 2019.
- ↑ [1], New Holland. ISBN 978-1-84537-872-1.
- ↑ [2].
- ↑ Margherita Zizi (2006). «Enciclopedia dei ragazzi» (en italiano). Consultat el 11 de mayo de 2019.
- ↑ Maier, Franz Georg (1968): Les transformacions del món mediterràneu: sigles III-VIII. – Sigle XXI, Mèxic, 1999, pág. 207. ISBN 968-23-0887-9
- ↑ Rouche, Michel (1982): «Fragmentació i canvi d'Occident (sigles V-VII)», en Fossier, Robert (ed.), L'Edat Mija: 1. La formació del món medieval, 350-950. – Crítica, Barcelona, 1988, pág. 94. ISBN 84-7423-352-6
- ↑ Rouche, Michel (1982), pág. 94.
- ↑ Maier, Franz Georg (1968), pág. 245.
- ↑ Pérez, Paca (2022-05-29). «Batalla de Legnano - 29 de mayo de 1176» (en es). Zenda. Consultat el 2023-08-17.
- ↑ «Milan's forgotten epidemic of summer 1629, a few months before the last great plague: An investigation into the possible cause».PloS One.18(6)
- e0279218.ISSN 1932-6203.doi:10.1371/journal.pone.0279218.Consultat el 2026-05-19.
- ↑ citypopulation.de (2019). «Proyección de Población de las Provincias y Comunas de Lombardia». Consultat el 11 de marzo de 2020.
- ↑ OECD Territorial Review Milan, pag.29.
- ↑ «Meneghino: origini del dialetto» (en it). Archivat des d'el original, el 16 de abril de 2009. Consultat el 14 de enero de 2012.
- ↑ citypopulation.de (2019). «Proyección de Población de las Provincias y Comunas de Lombardia». Consultat el 11 de marzo de 2020.
- ↑ «Cittadini Stranieri - Milano». Comuni Italiani.it. Consultat el 5 de junio de 2013.
- ↑ Pàgina oficial de Milà
- ↑ Llista de museus de Milà.
- ↑ Ballatore, Simona (1566190902305). «Milano, oltre un milione per far crescere gli spettacoli» (en it). Il Giorno. Consultat el 7 de septiembre de 2019.
- ↑ «Milano Film Festival 2019» (en it). mentelocale.it (5 de agosto de 2019). Consultat el 7 de septiembre de 2019.
- ↑ 20 minutos (ed.): «San Siro es sede de final de la Champions en 2016» (18 de septiembre de 2014). Consultat el 13 de septiembre de 2021.
- ↑ «El Inter logra el 'triplete'». UEFA.com (22 de mayo de 2010). Consultat el 14 de abril de 2014.
- ↑ «El Inter, campeón del Mundial de clubes». UEFA.com (18 de diciembre de 2010). Consultat el 14 de abril de 2014.
- ↑ El Economista (ed.): «¿Adiós al mítico San Siro-Giuseppe Meazza? Milan e Inter preparan un estadio desde cero» (1 de abril de 2019). Consultat el 13 de septiembre de 2021.
- ↑ Diario AS (ed.): «Los cinco Monumentos ciclistas» (21 de marzo de 2019). Consultat el 13 de septiembre de 2021.
- ↑ Europa Press (ed.): «Tres finales en alto y la crono final en Milán decidirán este Giro» (25 de mayo de 2021). Consultat el 13 de septiembre de 2021.
- ↑ Comune di Milano. «Città gemellate» (en it). Archivat des d'el original, el 26 de enero de 2021. Consultat el 24 de enero de 2016.
- ↑ Comune di Milano. «Accordi di collaborazione» (en italiano). Archivat des d'el original, el 2 de abril de 2015. Consultat el 11 de febrero de 2014.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Milán.
Wikinoticias tiene noticias relacionadas con Milano.