Fórmula 1
Plantilla:Ficha de competició a motor El Campeonat Mundial de Fòrmula 1 de la FIA, més conegut com Fòrmula 1, F1 o Fòrmula U, és la principal competició de automovilisme internacional i el campeonat de deports de motor més popular i prestigiós del món. L'entitat que la dirigix és la Federació Internacional de l'Automòvil (FIA). Des de setembre de 2016, despuix de l'adquisició de Formula One Group, l'empresa nortamericana Liberty Mija és la responsable de gestionar i operar el campeonat.[1]
A cada carrera se li denomina Gran Premi i el torneig que les agrupa és el Campeonat Mundial de Fòrmula 1. La majoria dels circuits de carreres a on se celebren els Grans Premis són autódromos, encara que també s'utilisen circuits galliponters i anteriorment es varen utilisar circuits ruteros. A la seua volta, els automòvils utilisats són monoplazas en l'última tecnologia disponible, sempre llimitades per un reglament tècnic; algunes millores que varen ser desenrollades en la Fòrmula 1 varen terminar sent utilisades en automòvils comercials, com el fre de disc.[2]
L'inici de la Fòrmula 1 moderna es remonta a l'any Plantilla:F1, en el que varen participar escuderias com Ferrari, Alfa Romeo i Maserati. Algunes varen ser reemplaçades per atres noves com McLaren, Williams, Ret Bull; unes atres que varen tornar, com Mercés, s'han alçat vàries voltes en el Campeonat Mundial de Constructors. Per la seua banda, els pilots deuen contar en la superlicencia de la FIA per a competir, que s'obté gràcies als resultats en atres campeonats.
Història
- Artícul principal → Historia de Fórmula 1.
Antecedents
- Artícul principal → Antecedentes de Fórmula 1.

Les carreres de Gran Premi tenen les seues raïls en les carreres automovilístiques sorgides en França en 1894. En un principi es tractava d'events individuals, sense conexió i en camins de terra, pràcticament sense cap llimitació.[3] De 1927 a 1934, el número de carreres considerades Gran Premi va créixer fins a alcançar díhuit en 1934, el màxim abans de la Segona Guerra Mundial.[4]
Creació del campeonat
En 1945, immediatament despuix de la Segona Guerra Mundial, només va haver quatre carreres. Abans de la Segona Guerra Mundial s'havien establit les regles per a les competicions de Grand Prix, que devien obedir tant autos com a pilots. Estes regles, conegudes en el seu conjunt com Fòrmula, no es varen concretar fins que en 1947 l'antiga AIACR es va reorganisar i va passar a cridar-se Federació Internacional de l'Automòvil, coneguda per les sigles "FIA". En sèu central en París, al final de la temporada de 1949 va anunciar que per a 1950 unirien varis Grans Premis nacionals per a crear un Campeonat Mundial de Pilots, per lo que en 1950 es va celebrar el primer campeonat de Fòrmula 1. Per motius econòmics, en els anys de 1952 i 1953 encara es va competir en autos de Fòrmula 2 i el calendari va continuar incloent vàries carreres que no eren considerades Grans Premis fins a 1983. Es va establir un sistema de puntuació i es varen reconéixer un total de sèt carreres com a aptes per al Campeonat del Món.[5]
Les primeres carreres (1950-1958)

El primer Gran Premi es va disputar el 13 de maig de 1950 en el circuit de Silverstone i ho va guanyar el italiano Giuseppe Farina despuix de véncer al seu companyer d'equip, el argentí Juan Manuel Fangio (abdós en l'escuderia Alfa Romeo). No obstant, Fangio va guanyar el títul en Plantilla:F1, Plantilla:F1, Plantilla:F1, Plantilla:F1 i Plantilla:F1. La seua racha va ser interrompuda pel bicampeonato del pilot de Ferrari Alberto Ascari. També en esta época es varen vore passar pilots com el britànic Stirling Moss que encara que va poder competir en regularitat, mai va ser capaç de guanyar el Campeonat Mundial, i per eixe motiu els anglesos ho consideren «el conductor més gran que mai va guanyar un títul mundial».[6][7]
El periodo va estar dominat per les escuderies dirigides per fabricants d'automòvils —Alfa Romeo, Ferrari, Maserati i Mercedes Benz— que havien competit abans de la guerra. En les primeres temporades es varen aplegar a utilisar monoplazas previs a la Segona Guerra Mundial com el Alfa Romeo 159.[5] Tenien motor frontal, d'1,5 litros de cilindrada sobrealimentados o de 4,5 litros d'aspiració natural i neumàtics en dibuix. Els campeonats mundials de Plantilla:F1 i Plantilla:F1 es varen realisar en la normativa de la Fòrmula 2, en monoplazas més chicotets i menys potents, per l'escàs número de monoplazas disponibles de Fòrmula 1.[8] Quan es va restablir el Campeonat Mundial de Fòrmula 1, els motors estaven llimitats a 2,5 litros; en Plantilla:F1, Mercés va presentar l'alvançat W196, que incloïa innovacions com a distribució desmodrómica i injecció de combustible, aixina com una carrosseria estilisada. Mercedes va guanyar el campeonat de conductors dos anys consecutius (1954 i Plantilla:F1), abans de retirar-se de totes les competicions automovilístiques, despuix del desastre de li Mans en 1955.[5]
Els garajistas (1959-1980)

El primer gran desenroll tecnològic es va produir quan la Cooper Car Company reintrodujo monoplazas en motor central (despuix dels pioners Auto Union de Ferdinand Porsche en els anys 1930), que varen evolucionar des dels dissenys de l'empresa en la Fòrmula 3. El australiano Jack Brabham, campeó del món en Plantilla:F1, Plantilla:F1 i Plantilla:F1, pronte va demostrar la superioritat del nou disseny. En 1961, tots els competidors regulars havien canviat a monoplazas en motor central. El Ferguson P99, en tracció a les quatre rodes, va anar l'últim monoplaza de Fòrmula 1 en motor frontal en participar en el Campeonat Mundial. Va ser l'únic de la seua classe en participar de la Plantilla:F1 i va prendre l'eixida solament en el Gran Premi de Gran Bretanya.[9]
El primer britànic campeó del món va ser Mike Hawthorn, que va conduir un Ferrari al títul en Plantilla:F1.[10] No obstant, quan Colin Chapman va entrar a la Fòrmula 1 com dissenyador de chassis i més tarde com a fundador de el Lotus Team, del fabricant Lotus Cars, els britànics varen tindre moltes més victòries en la següent década. Entre Jim Clark, Jackie Stewart, John Surtees, Jack Brabham, Graham Hill i Denny Hulme, conductors d'equips britànics i de la Mancomunidad Britànica de Nacions, varen guanyar dotze campeonats mundials entre 1962 i 1973.[11]
En Plantilla:F1, Lotus va presentar un monoplaza en un chassis monocasco de alumini en lloc del tradicional chassis tubular. Est va resultar ser el major alvanç tecnològic des de l'introducció dels monoplazas en motor central. En Plantilla:F1, Lotus va incloure el logotip de Imperial Tobacco en els seus automòvils, introduint el patrocini de marcas de tabac en este deport.[12]
La aerodinàmica va adquirir llentament importància en el disseny dels monoplazas a partir de l'aparició perfils aerodinàmics a finals dels anys 60. A finals de la década següent, Lotus va presentar una carrosseria en efecte solc, que generava una enorme força de sustentació negativa i permetia circular a majors velocitats en les curves —encara que el concepte ya havia segut utilisat en el Garriga 2J de Jim Hall, en Plantilla:F1—. Tan grans eren les forces aerodinàmiques que pressionaven els monoplazas a la pista, fins a 5 g, que va ser necessari aumentar la rigidea dels molls de la suspensió, per a que influïren menys en l'altura del chassis respecte al sol, deixant a la suspensió casi rígida. Este aument de rigidea de la suspensió feya dependre casi en exclusiva dels neumàtics per a amortiguar al chassis i al pilot respecte a les irregularitats de la superfície del circuit.[13]
La gran empresa (1981-)

A partir de la década de 1970, Bernie Ecclestone va reorganisar la gestió dels drets comercials de la Fòrmula 1. Ecclestone és àmpliament reconegut per la transformació del deport en un negoci de mils de millons de dólars.[14][15] Quan Ecclestone va comprar l'equip Brabham en 1971 es va guanyar un lloc en la Associació de Constructors de Fòrmula 1 (FOCA) i en 1978 es va convertir en el seu president. Abans els propietaris dels circuits controlaven els ingressos dels equips i negociaven en cada u individualment; no obstant, Ecclestone va convéncer als equips de fer-ho en conjunt per mig de FOCA.[16] Li va oferir la Fòrmula 1 als propietaris del circuit com un paquet que podien prendre o deixar a canvi de la publicitat a bordo.[17]
La formació de la Fédération Internationale du Sport Automobile (FISA) durant 1979 va desnugar una polèmica FISA-FOCA durant la qual la FISA i el seu president Jean-Marie Balestre varen discutir repetidament en FOCA sobre els ingressos de televisió i les reglamentacions tècniques.[17] FOCA va amenaçar en establir una serie rival, va boicotejar un Gran Premi i FISA va retirar la sanció de les carreres. El resultat va ser el Acort de la Concòrdia de 1981, que garantisava l'estabilitat tècnica, ya que els equips anaven a rebre un avís raonable de les noves normatives. Encara que FISA va afirmar el seu dret als ingressos de televisió, va entregar l'administració dels drets a la FOCA.[18] En 1987, la FOCA va cedir la gestió dels drets de televisió a la Formula One Promotions and Administration (FOPA), que despuix es va cridar Formula One Management, baix la direcció de Ecclestone.
El desenroll d'ajudes electròniques als pilots va començar durant la década de 1980. Lotus va desenrollar un sistema de suspensió activa que va aparéixer per primera volta en 1982 en el Lotus 91. En 1987, este sistema es va perfeccionar i va dur a la victòria a Ayrton Senna en el Gran Premi de Mónaco. A principis de 1990 atres equips varen seguir el seu eixemple i varen desenrollar caixes de canvi semi-automàtiques i control de tracció. La FIA, per les queixes de que la tecnologia determinava el resultat de les carreres més que l'habilitat del pilot, va prohibir moltes d'estes ajudes en 1994. Açò va donar lloc a que els monoplazas que anteriorment depenien de les ajudes electròniques foren difícils de conduir, en particular el Williams FW16. Molts observadors varen considerar que la prohibició de les ajudes al conductor no es varen concretar ya que «varen demostrar ser difícils de controlar en eficàcia».[19]
Els equips varen firmar un segon Acort de la Concòrdia en 1992 i un tercer en 1997, que va expirar l'últim dia de 2007.[20]
En la pista, McLaren i Williams varen dominar els anys 1980 i 1990; Brabham també va ser competitiu durant la primera part de la década de 1980 , en guanyar dos mundials de pilots en Nelson Piquet. Desenrollat per Porsche, Fonda i Mercedes-Benz, en eixe periodo McLaren va guanyar setze campeonats (sèt de constructors i nou de conductors), mentres que Williams va utilisar motors de Ford, Fonda i Renault i va guanyar també setze títuls (nou de constructors i sèt de pilots).[21] La rivalitat entre els pilots Ayrton Senna i Alain Prost es va convertir en el foc central de la F1 en 1988 i va continuar fins que el francés es va retirar a finals de 1993.[22] Senna va morir en el Gran Premi de Sant Marino de 1994 despuix de chocar contra un mur en l'eixida de la curva de Tamburello la mateixa fi de semana en que Roland Ratzenberger va perdre la vida en un accident durant la classificació del dissabte. La FIA ha treballat per a millorar les normes de seguritat d'este deport. Des de llavors, cap pilot havia mort en la pista al volant d'un monoplaza de Fòrmula 1 fins a 2015 en la mort de Jules Bianchi accidentat en 2014 en Suzuka, si ben també tres comissaris de pista han perdut la vida: un en el Gran Premi d'Itàlia de 2000, el segon en el Gran Premi d'Austràlia 2001 i el tercer en el Gran Premi de Canadà de 2013.[23]
Els pilots dels equips McLaren, Williams, Benetton Renault i Ferrari varen guanyar cada campeonat del món de 1984 a 2008 i els propis equips varen guanyar cada campeonat de constructors entre 1979 i 2008.[21] Pels alvanços tecnològics de la década de 1990, el cost de competir en la Fòrmula 1 aumentat dramàticament. Este aument de les càrregues financeres, combinat en el predomini dels quatre equips (en gran part finançats per grans fabricants d'automòvils com Mercedes-Benz), va fer que els equips més pobres i independents lluitaren no solament per a mantindre la competitivitat sino per a mantindre's en el negoci i va obligar a varis equips a retirar-se. Des de 1990, vintihuit equips s'han retirat de la Fòrmula 1.

La tornada dels fabricants
Michael Schumacher i Ferrari varen guanyar cinc campeonats de pilots (2000-2004) i sis de constructors (1999-2004) consecutius, alguna cosa sense precedents. Schumacher va establir molts récorts nous, inclosos els de victòries de Gran Premi (91), victòries en una temporada (tretze de díhuit) i més títuls de conductors (sèt).[24] La racha de Schumacher va terminar el 25 de setembre de 2005 quan el pilot de Renault Fernando Alonso es va convertir en el campeó més jove de la Fòrmula 1 fins a eixe moment. Durant l'any 2006, Renault i Alonso varen tornar a guanyar abdós títuls. Schumacher es va retirar a finals de 2006 despuix de setze anys en la Fòrmula 1, pero va eixir del seu retir en la temporada 2010 en el recent format equip Mercedes, durant tres temporades.[25]
Durant este periodo la FIA va canviar en freqüència les regles del campeonat en l'intenció de millorar l'acció en la pista i la reducció de costs.[26] Les órdens d'equip, llegals des de que el torneig va iniciar en 1950, es prohiberon en 2002 despuix de varis incidents en els que els equips obertament varen manipular els resultats de la carrera, lo que va generar publicitat negativa; el cas més famós va ser el del Gran Premi d'Àustria de 2002 per l'equip Ferrari. No obstant, tornarien a ser llegals per a la temporada 2011. Atres canvis inclouen el format de classificació, el sistema de puntuació, els reglaments tècnics i les normes que especif ican la duració dels motors i els neumàtics, entre uns atres. Una «guerra de neumàtics» entre proveïdors Michelin i Bridgestone va generar un nou conflicte que es va reflectir en el Gran Premi dels Estats Units de 2005, en Indianápolis, en el que sèt dels dèu equips no varen competir quan es va considerar l'ús dels seus neumàtics Michelin com a perillós en la curva d'óval del circuit mixt del lloc, lo que va dur a que Bridgestone fora el proveïdor de neumàtics exclusiu en la categoria per a la temporada 2007. Durant l'any 2006, Max Mosley va esbossar un futur «vert» per a la Fòrmula 1, en el que l'ús eficient de l'energia es convertiria en un factor important.[27]
Des de 1983, la Fòrmula 1 havia segut dominada per equips especialisats en carreres, com Williams, McLaren i Benetton, que usaven motors suministrats pels grans fabricants d'automòvils com Mercedes-Benz, Fonda, Renault i Ford. A partir de 2000, en la creació de l'equipe Jaguar, de poc èxit, els nous equips de propietat del fabricant varen entrar en la Fòrmula 1 per primera volta des de l'eixida d'Alfa Romeo i Renault a finals de 1985. Per a l'any 2006, els equips de fabricants com Renault, BMW, Toyota, Fonda i Ferrari varen dominar el torneig i varen guanyar cinc dels sis primers llocs en el campeonat de constructors. L'única excepció va ser McLaren, que en eixe moment era part i propietat de Mercedes Benz.
Decliu dels fabricants

A finals dels anys 2000, com a conseqüència de la crisis econòmica, es va produir la retirada de vàries escuderies de la F1: Fonda i Super Aguri a fins de 2008 i BMW i Toyota a fins de 2009.[28][29] Per la seua banda, Mercedes-Benz va formar el seu propi equip en 2010, inicialment cridat Mercés GP, al mateix temps que va retirar paulatinament el seu respal econòmic a McLaren.
En esta época Ret Bull i Sebastian Vettel varen dominar des del 2010 fins al 2013 i varen guanyar quatre campeonats consecutius de pilots i d'equips.
L'empresari malayo Tony Fernandes va intentar que un atre històric constructor, Team Lotus, retornara a la Fòrmula 1 a partir de 2010. Per a açò, va inscriure a una escuderia anglo-malaya[30][31] baix la denominació Lotus Racing, mentres que en la seua última temporada va utilisar el nom i l'image del mític Team Lotus despuix d'adquirir durant 2010 els drets de la marca Team Lotus i el seu patrimoni històric. Açò va generar que anara considerat per varis mijos de prensa especialisats com la continuació de l'històric equip de Chapman.[31][32][33][34][35][36][37] La reaparició de Team Lotus en la Fòrmula 1 va dur algunes polèmiques en la seua empresa "germana", Lotus Cars. El 27 de maig de 2011, el Tribunal Superior va dictaminar que l'equip podria seguir utilisant el nom Lotus en la F1 i es va confirmar a Fernandes com el propietari del nom Team Lotus en el dret a cridar a #el seu monoplazas "Lotus" i usar el logotip de la marca segons els térmens de l'acort de 1985 entre Lotus Cars i Team Lotus.[38][39] No obstant, a partir de Plantilla:F1 la seua plaça va ser reemplaçada per Caterham Cars baix la denominació de Caterham F1 Team,[40] per a evitar possibles disputes llegals en Lotus Cars (propietari dels autos Lotus), pel dret a l'ús del nom "Lotus" en Fòrmula 1. Esta modificació va permetre que, des de 2012 fins a 2015, Genii Capital, comprador de Renault, competira en Fòrmula 1 com Lotus F1 Team, junt en el patrocini de Lotus Cars. Caterham va ser embargada i exonerada de córrer les primeres dates de 2015 en espera de conseguir un comprador.[41]

En 2011 varen sorgir rumors de la venda de la categoria a capitals privats,[42] pero varen anar ràpidament desmentits pel propi Ecclestone.[43] En 2014 va ser acusat de corrupció per un mig alemà, pero va ser exonerat i l'apelació va ser rebujada.[44]
L'equip Manor (anteriorment Virgin en el seu debut en 2010, comprat i cridat Marussia en 2012 i Manor en 2016[45]) va tancar les seues portes despuix del fi de la temporada 2016. Davant esta crisis, la Comissió Europea va formar una comissió d'investigació per a vore cóm es distribuïxen els 714 millons d'euros que va tindre la Fòrmula 1 en concepte d'ingressos comercials.[46] Si ben alguns opinen que la categoria està sofrint una crisis econòmica,[47] Ecclestone va dir que no hi ha tal cosa i que el problema es deu a la mala administració de «els cridats «equips chics», que «varen gastar més de lo que tenien».[48]
Referències
- ↑ «Liberty Media compra la Fórmula 1» (8 de septiembre de 2016).
- ↑ Tecnología de fórmula 1 para coches de calle en El País (España). Publicado el 2004-08-24. Consultado el 2008-01-09.
- ↑ Paolozzi, Rémi (28 de mayo de 2003). «The cradle of motorsport» (en inglés). http://forix.autosport.com/.+Consultat el 17 de enero de 2015.
- ↑ Vega, Marcos (9 de agosto de 2010). «Historia de la Fórmula 1 (I)». Motor Full. Archivat des de l'original, el 18 de enero de 2015. Consultat el 18 de enero de 2015.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Williamson, Martin. «A brief history of Formula One» (en inglés). ESPN. Consultat el 18 de enero de 2015.
- ↑ Lawton, James(28 de agosto de 2007).«Moss can guide Hamilton through chicane of celebrity».The Independent.Newspaper Publishing.Consultat el 30 de octubre de 2007.
- ↑ Henry, Alan(12 de marzo de 2007).«Hamilton's chance to hit the grid running».The Guardian.Consultat el 12 de enero de 2015.(en inglés)
- ↑ «[https://web.arc hive.org/web/20070807233339/http://www.autocoursegpa.com/season_decadedecade_aneu1.htm Decade seasons 1950 - 1959]» (en anglés). Autocourse. Archivat des de l'original, el 7 d'agost de 2007. Consultat el 17 de novembre de 2007.
- ↑ «Ferguson P99» (en inglés). gpracing.net. Archivat des de l'original, el 30 de marzo de 2008. Consultat el 18 de enero de 2015.
- ↑ Bailey, Tony. «Mike Hawthorn - 1958 World Champion Tribute» (en inglés). Mike Hawthorn.org.uk. Consultat el 18 de enero de 2015.
- ↑ «Drivers' Champions» (en inglés). ESPN F1 (2014). Consultat el 19 de enero de 2015.
- ↑ Jan Bartunek, Robert (18 de septiembre de 2007). «Sponsorship, the big business behind F1» (en inglés). CNN.com. Cable News Network. Consultat el 8 de noviembre de 2007.
- ↑ Staniforth, Allan (1994). Competition Car Suspension (en inglés), Haynes, p. 96. ISBN 0-85429-956-4.
- ↑ Williams, Richard(21 de abril de 2012).«Bernie Ecclestone has followed the money and turned Formula One into a pariah sport».The Guardian.Guardian Newspapers.Consultat el 12 de enero de 2015.(en inglés)
- ↑ (5 de marzo de 1997).«Face value: Mr Formula».The Economist.Economist Newspapers.: 72.Consultat el 9 de noviembre de 2007.
- ↑ «Face value: Mr Formula», The Economist, Economist Newspapers, 5 de marzo de 1997, p. 72 (en inglés).
- ↑ 17,0 17,1 Williams, Richard. «The Formula for Striking It Rich», The Guardian, Guardian Newspapers, 28 de marzo de 1997 (en inglés).
- ↑ «The FISA-FOCA War» (en inglés). All In Sport (12 de septiembre de 2013). Consultat el 27 de enero de 2015.
- ↑ Baldwin, Alan. «F1 Plans Return of Traction Control», The Independent, Newspaper Publishing, 17 de febrero de 2001 (en inglés).
- ↑ «Who owns what in F1 these days?» (en inglés). Grandprix.com. Archivat des de l'original, el 12 de marzo de 2007. Consultat el 6 de febrero de 2015.
- ↑ 21,0 21,1 «Palmarés Fórmula 1». Marca. Consultat el 6 de febrero de 2015.
- ↑ Salvador, David (27 de mayo de 2013). «Alain Prost, un "profesor" en la Fórmula 1». Mundo Deportivo. Consultat el 6 de febrero de 2015.
- ↑ «Tragedia y duelo 12 años después». El Mundo (11 de junio de 2013). Consultat el 6 de febrero de 2015.
- ↑ García, Alfredo (29 de diciembre de 2013). «Schumacher, el hombre récord de la Fórmula 1». Cadena Ser. Consultat el 10 de febrero de 2015.
- ↑ Huber, Adrian R, (29 de diciembre de 2013). «Schumacher, el hombre récord de la Fórmula 1». La Vanguardia. Consultat el 10 de febrero de 2015.
- ↑ «FIA Rules & Regulations Sporting Regulations: 2006 season changes». Formula One. Archivat des de l'original, el 9 de noviembre de 2006. Consultat el 11 de mayo de 2006.
- ↑ «The last of the non-championship races». FORIX. Archivat des de l'original, el 17 de octubre de 2006. Consultat el 17 de noviembre de 2007.
- ↑ González, Elvira (6 de diciembre de 2008). «La gran depresión de la F-1» pàg. 38. Mundo deportivo. Consultat el 12 de enero de 2015.
- ↑ Raymond Blancafort (5 de noviembre de 2009). «Harakiri» pàg. 34. Mundo deportivo. Consultat el 12 de enero de 2015.
- ↑ «Team Lotus podrá seguir utilizando esta denominación en la Fórmula 1». F1 al día (27 de mayo de 2011). «El equipo anglo-malasio Team Lotus se ha ganado el derecho de poder continuar utilizando esa denominación en la Fórmula 1»
- ↑ 31,0 31,1 «Tony Fernandes gana la batalla: podrá mantener el nombre de 'Team Lotus'». Caranddriverthef1.com (27 de mayo de 2011). «queda establecido por ley que el equipo anglo-malayo es el heredero legítimo de Team Lotus y de los asociados de buena voluntad.»
- ↑ «El hombre que dio alas a la creciente clase media asiática». El País (29 de diciembre de 2014). «Sus otros dos sueños, poseer un equipo de fútbol y de Fórmula 1, también los hizo realidad: en 2011 compró el Queens Park Rangers de la Premier League inglesa y un año antes devolvió a la categoría reina del automovilismo el equipo Lotus»
- ↑ «Team Lotus brand to disappear from Formula 1 next season» (en inglés). BBC (9 de noviembre de 2011). «That name-change, although yet to be revealed officially, means the Team Lotus brand will once again disappear from the sport.»
- ↑ «Temporada 2010: El equipo Lotus Racing». F1 al día (6 de diciembre de 2010). «El GP de Singapur trajo una nueva alegría extradeportiva al garaje de Fernandes: el equipo 1Malaysia había llegado a un acuerdo definitivo con el equipo "Team Lotus" (lo que quedaba del auténtico equipo fundado por Colin Chapman) para adquirirlo en su totalidad (hasta ese momento sólo empleaban su personal e instalaciones), lo que significaba que el actual "Lotus Racing" era la continuación directa del mítico "Team Lotus". Ya no usaban el nombre por concesión de su patrocinador Proton sino por compra del genuino "Team Lotus"»
- ↑ «Team Lotus 2011: Un año sin puntos, otra vez». Vavel (10 de diciembre de 2011). «Ambos pilotos partían con las mismas posibilidades dentro del equipo y, tras un año muy flojo de ambos, los dos querían demostrar que podían ser los líderes del equipo y darle el primer punto a la escudería tras casi dos décadas»
- ↑ «Lotus regresa a Mónaco». F1 al día (1 de junio de 2010).
- ↑ «F1 Merchandise - Team Lotus». Grand Prix Legends. Archivat des de l'[http://www.grandprixlegends.com /motorsport-and-f1-merchandise/formula-one/lotus-racing?filter_reset=1 original], el 19 de novembre de 2015. Consultat el 18 de novembre de 2015.
- ↑ «High Court rules Team Lotus can keep its name» (en inglés). BBC News. BBC.
- ↑ «Tony Fernandes Wins Legal Case About Team Lotus Name» (en inglés). Motorsport.com. Archivat des de l'original, el 20 de julio de 2018. Consultat el 18 de noviembre de 2015.
- ↑ «FIA confirms team name changes for 2012» (en inglés). formula1.com (6 de noviembre de 2011).
- ↑ «Caterham F1 manufacturer goes into administration» (en anglés). BBC (21 octubre de 2014). Consultat el 12 de giner de 2015.
- ↑ «La venta de la Fórmula Uno conmueve al automovilismo». La Red21 (26 de abril de 2011). Consultat el 12 de enero de 2015.
- ↑ «Descarta Ecclestone venta de la Fórmula Uno». Crónica (20 de abril de 2011). Archivat des de l'original, el 4 de marzo de 2016. Consultat el 12 de enero de 2015.
- ↑ «Juez británico rechazó apelación contra sentencia que exoneró a Ecclestone». Cooperativa.cl (5 de noviembre de 2014). Consultat el 12 de enero de 2015.
- ↑ «Equipo Marussia en F1».
- ↑ «L'UE podria investigar repartiment econòmic en Fòrmula 1». Informador. Archivat des de l'original, el 31 de decembre de 2014. Consultat el 12 de giner de 2015.
- ↑ Sebastián, Miguel Ángel (4 de noviembre de 2014). «La Fórmula 1 está muy cerca del despiste económico». Clarín. Consultat el 12 de enero de 2015.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadareparto
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Fórmula 1 de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.