Efecte solc
Es denomina efecte solc al fenomen aerodinàmic que succeïx quan un cos, en una diferència de pressions entre la zona que hi ha per damunt d'ell i la que hi ha per davall, està molt prop de la superfície terrestre, lo que provoca unes alteracions en el fluix d'aire que poden aprofitar-se en diversos camps.
L'efecte solc s'explica per les lleis de la dinàmica de decorreguts: el poder del fluix d'energia és la seua velocitat (contribució cinètica) i la seua pròpia pressió. A menys malbarats, la suma d'estos dos térmens d'energia permaneix constant i per lo tant és possible convertir la pressió en velocitat i viceversa.
L'efecte solc en aeronàutica
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Ekranoplano.
Certs tipos d'aeronaus volen gràcies, entre atres coses, a la creació d'una zona de baixa pressió per damunt de les ales i una atra d'alta pressió per baix de les ales. Quan estan lo suficientment prop del sol, l'aire que hi ha per baix d'elles és presurizado contra el sol, provocant que en eixa zona d'alta pressió la pressió aumente encara més, lo que a la seua volta comporta un increment de la sustentació.
Açò permet que els helicòpters i els convertiplanos desapeguen en més càrrega i necessiten menys potència per a mantindre's en vol estacionario prop del sol. Ademés, és un dels fonaments més importants per al vol dels ekranoplanos ('Ramwing' en anglés).
L'efecte solc en automovilisme
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Efecte solc en coches.
En l'automovilisme es busca, al contrari que en aeronàutica, crear una zona d'alta pressió per damunt del vehícul i una de baixa pressió per davall. La diferència de pressions provoca una succió que "esclafa" al vehícul contra el sol (Downforce), millorant l'agarre, lo que es traduïx en la possibilitat de traçar curves a major velocitat.
En els vehículs dissenyats en estos criteris, la part inferior, el cos del vehícul, i a voltes inclús els fluix interns (aire de refrigeració, gasos d'escape, etc..), estan dissenyats per a que el coche en el seu conjunt es comporte com un ala invertida. En esta perspectiva, la part inferior del coche assumix el paper de la part superior de l'ala i esta geometria pot apreciar-se inclús en els coches deportius de série.
A sovint, l'aplicació del efecte solc en coches es relaciona en els monoplazas de Fòrmula 1 que varen córrer entre la segona mitat dels setanta i 1982, a pesar de que va ser dissenyat abans per a coches GT en el Campeonat CanAm, exactament el Garriga (número de série 2).[1]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Efecto suelo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.