Anar al contingut

Bettino Craxi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Bettino Craxi

Benedetto "Bettino" Craxi (Milà, 24 de febrer de 1934-Hammamet, 19 de giner de 2000) va ser un polític italià, un dels màxims exponents del Partit Socialiste Italià (PSI). Va ser primer ministre d'Itàlia de 1983 a 1987 en la primera etapa del pentapartito italià. Implicat en la trama de corrupció de Tangentopoli, va fugir en 1994 a Tunis, a on va fallir anys més vesprada.

Biografia

[editar | editar còdic]

Craxi va nàixer en Milà el 24 de febrer de 1934.[1] El seu pare Vittorio Craxi va ser un sicilià advocat i antifascista perseguit pel règim de Benito Mussolini mentres que la seua mare Maria Ferrari era un ama de casa de Sant'Angelo Lodigiano.[1] Durant la Segona Guerra Mundial, el jove Craxi va ser enviat al colege catòlic Edmondo d'Amicis pel seu caràcter revoltoso i per a protegir-ho de la violència fascista en represàlia per les activitats antifascista del seu pare.[2]

Despuix de la guerra, el seu pare va assumir el càrrec de viceprefecto en Milà i despuix el de prefecto en Com, a on es va traslladar en la seua família en 1945. Uns mesos més vesprada, Craxi va tornar a l'universitat, primer en Com i despuix en Cantù, a on es va plantejar ingressar en un seminari.[3] El pare de Craxi es va presentar a les eleccions generals italianes de 1948 pel Front Democràtic Popular, una aliança política entre el Partit Socialiste Italià (PSI) i el Partit Comuniste Italià (PCI). Va fer campanya pel seu pare i més vesprada es va afiliar al PSI als 17 anys.[4]

Trayectòria política

[editar | editar còdic]

Craxi va ser precoç i va ascendir a molts càrrecs públics a una edat primerenca. Mentres estudiava en la facultat de Dret de l'Universitat de Milà i despuix en la facultat de Ciències Polítiques d'Urbino, Craxi va fundar el «Núcleu Universitari Socialiste» unint-se al grup de la «Nova Universitat» i adherint-se al CUDI (Centre Universitari Democràtic Italià), el grup estudiantil que recolzava a les forces d'esquerra.[5]

Durant este periodo es va dedicar per primera volta a parlar en públic, organisant conferències, debats i proyeccions de películes, i en 1956 va passar a formar part del Comité Provincial del PSI en Milà, i a dirigir la Federació de Joventuts Socialistes.[6]

En 1956, despuix de l'invasió soviètica d'Hongria, Craxi, en un grup de lleals, es va comprometre a desvincular al Partit Socialiste de la seua política procomunista, pero va fracassar: la seua proposta d'associar el Moviment de Joventuts Socialistes a l'Organisació Internacional de Joventuts Democràtiques va ser rebujada. En novembre de 1956 va ser elegit regidor en Sant'Angelo Lodigiano (ciutat natal de la seua mare), i en 1957 va ser elegit membre del Comité Central del PSI en representació de la corrent autonomista de Pietro Nenni.[7]

En 1958 el partit ho va enviar a Sesto Sant Giovanni com a responsable de l'organisació; en novembre de 1960 va ser elegit regidor en Milà en més de 1000 preferències i es va convertir en assessor en la junta de Gino Cassinis.[8]

En 1961 va ser exclós del Comité Central del Partit Socialiste pel nou secretari Francesco De Martino. En 1963 va ser nomenat dirigent del Secretariat Provincial de Milà del PSI i en 1965 Craxi es va convertir en membre de la Direcció Nacional. Mentrestant, en novembre de 1964, va ser reelegit regidor de Milà, continuant el seu compromís públic com a assessor de Caritat i Assistència en l'ajuntament de Pietro Bucalossi.[9]

En 1966, en la formació del Partit Socialiste Unificat, una aliança política entre el Partit Socialiste i el Partit Socialdemócrata, Craxi es va convertir en secretari provincial del PSU en Milà, junt en pel socialdemócrata Enrico Rizzi i Renzo Peruzzotti.[10]

En eleccions generals de 1968 Craxi va ser elegit per primera volta en la Cámara en 23.788 vots, en la circumscripció de Milà-Pavía. En 1970, despuix del fi de l'aliança en el PSU, Craxi es va convertir en vicesecretari del PSI, a proposta de Giacomo Mancini. Durant este periodo va ser un ferm partidari de la coalició Centre-esquerra orgànica, entre la Demócrates Cristians d'Aldo Moro i Amintore Fanfani, els socialistes de Pietro Nenni, el Socialdemócrates de Giuseppe Saragat i el Republicans d'Ugo La Malfa.[11]

En 1972, en la reelecció de Francesco De Martino com a secretari nacional del Partit Socialiste durant el Gènova Congrés, Craxi va ser confirmat en Giovanni Mosca en el paper de Vicesecretari, rebent l'encàrrec de tractar les relacions internacionals del partit. Com a representant del PSI en l'Internacional Socialiste, Craxi va estretir llaços en alguns dels principals futurs líders europeus, com Willy Brandt, Felipe González, François Mitterrand, Mário Soares, Michel Rocard i Andreas Papandreou.[12]

Com a responsable de la política exterior del PSI va recolzar, també en diners a alguns partits socialistes prohibits per les dictadures dels seus països, entre ells el Partit Socialiste Obrer Espanyol, el Moviment Socialiste Panhelénico i el Partit Socialiste Chilé de Salvador Dellà, de qui Craxi era amic.[13]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Internet Archive, John I. (1998). An encyclopedic dictionary of conflict and conflict resolution, 1945-1996, Westport, Conn. : Greenwood Press. ISBN 978-0-313-04676-6.
  2. «Craxi, Bettino - Enciclopèdia» (en it). Treccani. Consultat el 2025-01-18.
  3. «BETTINO CRAXI - SCHEDA BIOGRAFICA». www. storiologia. it. Consultat el 2025-01-18.
  4. «Bettino Craxi. Un'amara parabola» (en it). Biografieonline. Consultat el 2025-01-18.
  5. «StackPath» (en en). cronologia. leonardo. it. Archivat des d'el original, el 28 de novembre de 2020. Consultat el 2025-01-18.
  6. «Home». www. ilfoglio. it. Archivat des d'el original, el 13 de març de 2016. Consultat el 2025-01-18.
  7. «BettinoCraxi. it». www. operaomniacraxi. it. Consultat el 2025-01-18.
  8. «L'attività dell'Amministrazione comunale dona Cassinis ad Aniasi».
  9. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Consultat el 18-01-2025.
  10. «Bettino Craxi - La Storia siamo noi».
  11. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. www. repubblica. it. Consultat el 2025-01-18.
  12. Craxi i il PSI
  13. «Il Premi Dellà a Craxi» (en it-it). Bora. La. Consultat el 2025-01-18.