Willy Brandt

Willy Brandt

Herbert Ernst Karl Frahm, més conegut com Willy Brandt (Lübeck, 18 de decembre de 1913-Unkel, 8 d'octubre de 1992), va ser un polític socialdemócrata alemà que va ocupar el càrrec de canceller d'Alemània Occidental entre 1969 i 1974. Willy Brandt va ser l'àlies que va assumir despuix de ser víctima de la persecució política del règim de l'Alemània nazi. Membre de les Joventuts Socialistes des de 1930, va militar en l'ala esquerra de l'organisació. En ser expulsada esta del Partit Socialdemócrata d'Alemània (SPD) en 1931, va passar a formar part del Partit dels Treballadors Socialistes d'Alemània (SAP). Va ser representant d'este partit en la guerra civil espanyola. En aplegar els nazis al poder en Alemània, es va refugiar en Noruega, a on es va nacionalisar noruec i va treballar com a periodiste. En produir-se l'invasió alemana durant la Segona Guerra Mundial, es va traslladar a Suècia, i al final del conflicte va retornar a Alemània, va recuperar la nacionalitat alemana i va ingressar en el SPD. Establit en el Berlín Occidental, va ser alcalde de la ciutat des de 1957 fins a 1966, per lo que va tindre que enfrontar la crisis que va supondre la construcció del mur de Berlín en 1961. President del SPD des de 1964 fins a 1987, va evolucionar cap a postures més centristes i en 1966 va ser vicecanceller i ministre d'Assunts Exteriors en el gabinet de la «gran coalició». Finalment, en 1969 va ser nomenat canceller de la RFA, càrrec que va ocupar fins a 1974.

Primers anys i guerra

Willy Brandt va nàixer en el nom d'Herbert Ernst Karl Frahm en la ciutat hanseática de Lübeck. La seua mare, Martha Frahm, era una mare fadrina que treballava com a caixera en una tenda de la cooperativa Konsumverein. El seu pare, John Möller, que era contable en Hamburc, mai va aplegar a conéixer a Brandt. Com la seua mare treballava sis dies a la semana, va ser criat principalment pel padastre de la seua mare, Ludwig Frahm, i la seua segona esposa, Dora. Despuix de graduar-se de l'universitat en 1932, va treballar en l'agència de transports i companyia naviera FH Bertling com a corredor navier i armador. Es va allistar en les "Joventuts Socialistes" en 1929 i en el Partit Socialdemócrata (SPD) en 1930. Va deixar este últim en 1931 per a afiliar-se a un partit més izquierdista, el Partit dels Treballadors Socialistes d'Alemània (SAPD), també cridat Partit Socialiste dels Treballadors (SAP), que es va aliar en el Partit Obrer d'Unificació Marxista en Espanya i en el Partit Laborista Independent en Gran Bretanya. En 1933, usant les seues conexions en les drassanes, va abandonar Alemània i va marchar a Noruega per a escapar de la persecució nazi. Va ser en esta época quan va adoptar el pseudónimo de Willy Brandt per a evitar ser detectat pels agents nazis. En 1934, va participar en la fundació de l'Oficina Internacional d'Organisacions Jovenils Revolucionàries i va ser elegit per a ocupar la Secretaria. Brandt va estar en Alemània de setembre a decembre de 1936, despuix d'adoptar l'identitat d'un estudiant noruec cridat Gunnar Gaasland. Més vesprada va continuar en Berlín com a corresponsal de guerra i parlant alemà en accent noruec. L'autèntic Gunnar Gaasland s'havia casat en 1936 en Gertrud Meyer, companyera de Brandt des de la seua joventut en Lübeck i que ho havia acompanyat a Noruega en 1933. Gràcies al matrimoni en Gaasland, Gertrud, que fins a 1939 va seguir vivint en Brandt, va poder conseguir la nacionalitat noruega i evitar la deportació. En abril de 1937 Brandt va viajar com a representant del SAPD a Espanya en plena guerra civil espanyola. Res més aplegar a Barcelona va esclatar una guerra interna entre les forces de la República i els grups anarquistes i libertarios, entre estos últims el POUM en el que confraternizaba el partit de Brandt.

En 1938, el Govern alemà li va revocar la ciutadania, per lo que va solicitar la ciutadania noruega. En 1940, va ser arrestat en Noruega per les forces d'ocupació alemanes, pero no va ser identificat perque duya un uniforme noruec. Despuix de la seua lliberació, va fugir a la neutral Suècia. En agost de 1940, es naturalizó noruec, rebent el seu passaport de l'embaixada de Noruega en Estocolm, a on va viure fins al final de la guerra. Willy Brandt va donar una conferència en Suècia l'1 de decembre de 1940 en l'Universitat Bommersvik sobre els problemes experimentats pels socialdemócrates en l'Alemània nazi i els països ocupats a l'inici de la Segona Guerra Mundial. En el seu exili nòrdic, Brandt va deprendre noruec i suec. Brandt parlava noruec en fluïdea, i va mantindre una estreta relació en Noruega. En 1945 va retornar a Alemània, treballant com a corresponsal per a periòdics escandinaus. A finals de 1946, Brandt va ser a Berlín, treballant per al Govern noruec.^{cita requerida} En 1947 o 1948 va recuperar la ciutadania alemana i des de 1949 va adquirir "Willy Brandt" com a nom oficial. En 1948, es va afiliar al Partit Socialdemócrata d'Alemània (SPD).

Carrera política abans de la cancelleria

L'alcalde de Berlín Oest, Willy Brandt, en el president dels Estats Units, John F. Kennedy, en la Casa Blanca el 13 de març de 1961.

Des del 3 d'octubre de 1957 fins a l'1 de decembre de 1966, Willy Brandt va ser alcalde de Berlín Oest durant un periodo de creixent tensió en les relacions Este-Oest que va dur a la construcció del mur de Berlín. En el primer any de Brandt com a alcalde, també va eixercitar el càrrec de president del Bundesrat en Bonn. Brandt es va manifestar en contra de la repressió soviètica de la Revolució hongaresa de 1956 i contra la proposta de Nikita Jrushchov de 1958 de que Berlín rebera l'estatus de "ciutat lliure". Va ser recolzat per l'influent editorial Axel Springer. En el seu temps com a alcalde, va rebre visites notables de John F. Kennedy i Robert F. Kennedy per a recolzar a Berlín Oest en els moments més difícils. Brandt va ser elegit president del Partit Socialdemócrata en 1964, càrrec que va ocupar fins a 1987, més que qualsevol atre president del Partit des de la seua fundació per August Bebel. Va ser, aixina mateix, el candidat del Partit Socialdemócrata a la cancelleria en 1961, pero va perdre davant el conservador Konrad Adenauer de l'Unió Demòcrata Cristiana d'Alemània (CDU). En 1965, Brandt va tornar a presentar-se com a candidat, novament perdent davant el popular Ludwig Erhard. El Govern d'Erhard va ser de curta duració. No obstant, es va formar en 1966 una gran coalició entre la CDU i el SPD, en Brandt com ministre d'Assunts Exteriors i vicecanceller.