Urbino
Urbino és un municipi italiano de la província de Pesaro i Urbino, en la regió de Marques. La seua població ascendix a uns 14 468 habitants.
La ciutat, la part de la qual més antiga data de l'época de Juliol César, es va convertir en un important centre renaixentiste en l'época de Federico dona Montefeltro. El seu centre històric va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 1998. Destaca el seu gran Palau Ducal de el XV, actual sèu de la Galeria Nacional de les Marques, que alberga pintures provinents de diverses escoles italianes de pintura. L'universitat de la ciutat data de 1506.
Toponímia
[editar | editar còdic]El topònim en italià és Urbino. En el dialecte local li la coneixeria com Urbìn i en llatí en el nom de Urvinum mataurense.
Ubicació
[editar | editar còdic]S'estén sobre 35 ha en un tossal en la regió de Marques, en una zona entre dos regions (Les Marques i Emilia-Romagna) i que es denomina Montefeltro. Està situada aproximadament 180 km a l'est de Florencia, 170 km al sur de Bolonya i 280 km al nort de Roma.
Història
[editar | editar còdic]Edat Mija
[editar | editar còdic]La modesta ciutat romana de Urvinum Mataurense («menuda ciutat sobre el riu Matauro») es va transformar al començ de l'Edat Mija en un centre important durant les Guerres Gòtiques en el VI. Va ser presa en l'any 538 pels bizantino i és freqüentment nomenada per l'historiador Procopio de Cesarea.
Inclús Pipino va oferir a Urbino al Papat; les tradicions s'expressaven independentment fins a l'any 1200 que va caure baix el domini dels nobles que varen combatre entre ells i la veïna Montefeltro. Estos nobles no tenien una autoritat directa sobre la ciutat, pero eixercien pressions per a la seua elecció. Els urbinati es varen rebelar en 1213 i varen formar una aliança en la ciutat independent de Rímini, en l'any 1234 varen conseguir tornar a tindre el control de la ciutat.
El membre més famós dels Montefeltro va ser Federico, senyor de Urbino des de 1444 a 1482, molt hàbil diplomàtic, i seguidor entusiasta de les arts i lliteratura; va ser un magnífic governant, que va contar en una lluenta cort.
Edat Moderna
[editar | editar còdic]En 1502, César Borgia, en la connivència del seu pare, el papa Alejandro VI, va depondre a Guidobaldo de Montefeltro, duc de Urbino, i Isabel Gonzaga. Varen retornar en 1503, despuix de la mort d'Alejandro. En acabant de que el papa Médici León X intentara durant breu temps establir a un jove Médici com a duc, la qual cosa va ser frustrat per la primerenca mort de Lorenzo II de Médici en 1519, Urbino va ser governat per la dinastia dels ducs Della Rovere.
En 1626, el papa Urbà VIII, va incorporar el ducado independent de Urbino als territoris papals; obsequie de l'últim duc Della Rovere, que es va retirar despuix de l'assessinat del seu hereu per a que fora governat pel bisbat. La gran biblioteca va ser traslladada a Roma i es va adjuntar a la Biblioteca Vaticana en l'any 1657.
Edat Contemporànea
[editar | editar còdic]La posterior història de Urbino és part del Estat Pontifici, i despuix de 1870 part de l'història italiana.
Demografia
[editar | editar còdic]Monuments i llocs d'interés
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
El centre històric de Urbino, testic del sorprenent florecimiento cultural de la Renaixença, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 1998.
- La principal atracció de Urbino és el Palau Ducal (Palazzo Ducale), començat per Luciano Laurana en el XV per orde de Federico III de Montefeltro. És el primer Palau (no castell) que pot considerar-se com a tal. Actualment alberga la Galeria Nacional de les Marques, una de les coleccions de pintura més importants del món.
- La casa de Rafael Sanzio (Casa Natale vaig donar Raffaello) es troba en el carrer homònim en el n.º 57, a on es pot admirar una fresca jovenil seua, entre atres coses pertanyents a la casa a on va viure el célebre pintor.
- El Duomo o catedral de Urbino, d'estil neoclàssic (arquitecte Giuseppe Valdier), conté algunes teles de Federico Barocci.
- La Fortezza dell'Albornoz (Fortalea d'Albornoz), construïda pel epònim llegat papal en el XIV.[1] En 1507-1511, quan els Della Rovere varen afegir una nova série de muralles a la ciutat, el castell va resultar tancat en elles. Actualment és un parc públic.
- L'iglésia de Sant Giovanni Battista, en frescas de Lorenzo Salimbeni dona Sanseverino.
l'iglésia de Sant Domenico enfront del Palau Ducal, realisada en el XIV, encara que reformada internament en el 1729.
- El Oratorio de Sant Giuseppe (principis de el XVI), compost per dos capelles, i en una d'elles hi ha un presepio o belén de el XVI, obra de Federico Brandani, les figures d'estuc a tamany natural i molt naturalistes.
Persones destacades
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Segons atres fonts, el castell va ser en realitat construït pel successor de Albornoz com a llegat de Urbino, Ángel de Grimoard (1367-1371).[1]
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Commons
- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Urbino.
- Commons
- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Urbino.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Urbino» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.