Anar al contingut

León X

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
León X

León X, de nom secular Giovanni vaig donar Lorenzo de' Medici (Florencia, 11 de decembre de 1475-Roma, 1 de decembre de 1521), va anar el Plantilla:Abreviatura volada papa de l'Iglésia catòlica entre 1513 i 1521.

Família i primers anys

[editar | editar còdic]

Família

[editar | editar còdic]

Naixcut en Florencia l'11 de decembre de 1475, va anar el segon fill varó de Lorenzo el Magnífic, de la família dels Médici, i de Clarice Orsini, de la Casa d'Orsini. Va tindre sis germans: Lucrezia, Piero, Maddalena, Luigia, Contessina i Giuliano.[1]

Estudis

[editar | editar còdic]

Educat en la cort florentina baix la tutela dels erudits Angelo Poliziano (que li considerava un alumne eixemplar), Bernardo Michelozzi, Urbà Valeriano, Demetrio Calcocondilas, Gregorio dona Spoleto, Marsilio Ficino o Bernardo Dovizi. De 1489 a 1492 va cursar estudis de teologia i de dret canònic en l'Universitat de Pisa.[2][3]

Carrera eclesiàstica

[editar | editar còdic]

El seu pare, governant de la República de Florencia, va moure les seues influèncias per a que el fill fera una ràpida carrera eclesiàstica: als sèt anys d'edat va rebre la tonsura, als huit l'administració de l'abadia de Font-Douce per concessió del rei Luis XI de França, als nou va ser nomenat protonotario apostólico per Sixto IV, i tres anys despuix abat de Montecasino. En tan sol tretze anys, Inocencio VIII, que era consuegro de Lorenzo de Médici, li va crear moradura diácono de Santa María en Domnica en el consistori celebrat en 1489, encara que donada la seua curta edat se li va posar com a condició no rebre encara les insígnies cardenalicias.[lower-alpha 1]

Moradura

[editar | editar còdic]

El 9 de març de 1492, en Fiesole, va ser investit en les insígnies de moradura i el 22 de març va entrar en Roma.[4][5][6] El seu pare li va enviar una impressionant carta de consells, en la que li parlava de certes regles de conducta i li aconsellava que fora honorable, virtuós i eixemplar, més encara posat que en eixe temps el colege de moradures era deficient en eixes bones qualitats.[7][8]

El més següent es va traslladar a Florencia per la mort del seu pare. El papa li va nomenar llegat en Florencia i Toscana.[9] Despuix de la mort d'Inocencio VIII, el cónclau de 1492 va resultar en l'elevació d'Alejandro VI, en qui no va tindre bones relacions. Giovanni va permanéixer en la seua llegació de Florencia junt al seu germà Piero, que tenia el govern de la república, fins que en 1494 el rei Carlos VIII de França va entrar en les seues tropes en Itàlia de camí a la conquista del Regne de Nàpols; al seu pas per Florencia, Piero va cedir als francesos vàries fortalees, lo que va motivar un alçament popular encorajat per Girolamo Savonarola que va terminar en l'expulsió dels Médici. Per a evitar que li reconegueren, Giovanni va abandonar la ciutat disfrassat de flare franciscano.[10]

Exili

[editar | editar còdic]

Mal acollits en Bolonya per Giovanni II Bentivoglio, Piero va eixir cap a Venècia, mentres Giovanni va partir a Pitigliano i d'allí a Città vaig donar Castello baix la protecció dels Vitelli.[11] Durant els anys següents, els tres germans Médici varen intentar recuperar el govern de Florencia. En 1495 varen encarregar a Virginio Orsini una condotta per a recuperar la ciutat per la força, pero quan les tropes ya estaven formades Orsini va canviar de plans, es va posar al servici del rei de França i es va dirigir a Nàpols, a on va caure presoner i va morir. Per segona volta ho varen intentar conjurant-se en els seus partidaris en la ciutat, que devien afranquir-els les portes per a que l'ocupara un eixèrcit dirigit per Bartolomeo d'Alviano, pero una forta tormenta va retardar la seua marcha, i quan varen aplegar front a les muralles de Florencia ya els florentinos estaven apercibidos de la seua arribada i reforçats pels hòmens de Paolo Vitelli, que havia aplegat casualment la nit anterior, i varen deure retirar-se. La tercera volta varen demanar ajuda a la República de Venècia, que va enviar un eixèrcit al mando del duc d'Urbino i d'Astorre Baglioni que es va unir al de D'Alviano i Carlo Orsini; per a llavors els florentinos contaven en el respal militar del duc de Milà Ludovico Sforza, i entre les tropes d'est i les de Paolo Vitelli hostigaron a les venecianes fins que els germans Médici i els comissaris del seu eixèrcit varen desertar, deixant sols als soldats que varen haver de rendir-se.[12]

En 1499 Giovanni va abandonar Itàlia per a iniciar un viage per Europa. D'incògnit, acompanyat per un grup d'unes dotze persones entre les que es trobava el seu cosí Giulio, varen creuar Venècia, varen entrar en Alemània, a on l'emperador Maximiliano I li va donar salvoconducte i varen passar per Flandes; en França varen ser detinguts en Rouen com a sospitosos, fins que per cartes de Piero des de Milà varen poder continuar. T

Despuix de rebujar l'idea de passar a Anglaterra, en Marsella es varen embarcar cap a la costa italiana, varen seguir cap a Savona, a on es varen entrevistar en Giuliano della Rovere,[lower-alpha 2] també exiliat de Roma per la seua enemistat en Alejandro VI, i en Gènova es varen hostajar en la casa de la seua germana Maddalena.[13][14]

Tornada a Roma

[editar | editar còdic]

En maig de 1500 Giovanni va retornar a Roma, a on va ser rebut pel papa Alejandro VI en una cordialitat no exenta de sospites,[15] i a on va viure durant varis anys immers en l'art i la lliteratura en la seua residència, el Palazzo Madama.[16]

Va participar com a llegat del papa Juliol II en la Batalla de Rávena en 1512 i va ser fet presoner, pero va conseguir escapar abans de ser dut a França.[16]

Juliol II es va donar conte de que per a repelir als francesos en Itàlia tenia que obstaculisar a un dels seus principals aliats, a saber, la república de Florencia, i favorir el sorgiment dels Médici, que s'havien vist obligats a fugir de la ciutat despuix del señorío de Pedro II de Médici. D'ahí l'entrega d'algunes tropes baix el mando de Ramón Folch de Cardona-Anglesola a la moradura de Médici. Varen entrar en Toscana i varen sitiar la ciutat de Prato. La seua capitulació va seguir a una tràgica devastación que va durar 21 dies. L'episodi és tràgicament conegut com Il sacco vaig donar Prato. Tement que al saqueig de Prato poguera seguir el saqueig de Florencia, el govern florentino es va rendir voluntàriament a la facció Medici i aixina els Médici varen poder recuperar el control de Florencia (14 de setembre de 1512), encarregant-se la moradura Giovanni del govern de la república.

Consideracions polítiques, religioses i artístiques

[editar | editar còdic]

Ascens al tro papal

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Cónclau de 1513.

En 1513, davant la mort de Juliol II, tot indicava que el següent papa seria la moradura hongarés Tomás Bakócz, qui havia mantingut una política activa i fructífera davant la situació crítica contra Venècia, convertint-se en gran aliat dels Habsburgo. D'esta manera, Bakócz es va traslladar a Roma per al cónclau, en la manifesta intenció de ser elegit. Va ser rebut en una verdadera pompa principesca; no obstant, tant Venècia com l'emperador Maximiliano I d'Habsburgo li varen traïcionar i pronte va ser elegit en el seu lloc Giovanni vaig donar Medici, el fill de Lorenzo el Magnífic, adoptant el nom de León X. En les celebracions subsegüents a la seua proclamació va gastar 100 000 ducados del tesor papal —casi la quarta part del mateix—, i als pocs mesos les arques estaven casi buides, tenint que recórrer a les cases de crèdit italianes per a conseguir empréstitos a un tipo d'interés de fins al 40 %.[17][18]

Elevat al pontificat León X va deixar el govern de Florencia en mans del seu nebot Lorenzo II de Médici (fill de Pedro II de Médici)[19] i va elevar al càrrec de capità general de l'Iglésia al seu germà Juliano II de Médici.[20]

Perspectiva política

[editar | editar còdic]
  1. León X com a italià i com a pontífex es va esforçar per a impedir l'invasió francesa de la península italiana; no obstant el nou rei Francisco I de França va resultar vencedor de la Batalla de Marignano que permetia als francesos reconquistar el ducado de Milà. Temerós León X de que la victòria francesa fera perillar la seua posició en Roma, va idear entrevistar-se en el rei francés en la ciutat de Bolonya.[21] Les relacions entre la Santa Sèu i França varen quedar regulades pel Concordato de Bolonya de 1516, que va supondre el fi del galicanisme (independència de l'Iglésia en França respecte del papa i, en canvi, subjecció a l'autoritat de l'Estat) que implicava la Pragmàtica Sanció de Bourges; el rei va rebre el poder de nomenar bisbes i atres alts càrrecs, comprometent-se el papa a validar els seus nomenaments.
  1. León X havia ideat realisar una creuada en les potències cristianes europees contra l'Imperi otomà de Selim I. No obstant els seus exhortaciones varen ser ignorades pels monarques d'Europa. En 1521 el nou sultà otomà Solimán el Magnífic va mamprendre la conquista del Regne d'Hongria. León X enviaria en auxili d'Hongria forts sumes de diners. El 28 d'agost de 1521 la ciutat de Belgrat va caure baix el poder otomà.[22]

En març de 1516 León X va organisar un colp d'Estat per a depondre a Borghese Petrucci, fill del difunt Pandolfo Petrucci, del seu govern en la República de Siena, i va instalar en el seu lloc a Raffaello Petrucci.[23]

En abril de 1517 es va descobrir un supòsit complot per a enverinar al papa León X, sent capturat en Sant'Angelo la jove moradura Alfonso Petrucci, que va delatar a atres quatre purpurados que haurien estat involucrats en la conjura: Bandinello Sauli, Francesco Soderini, Adriano Castellesi i el camarlengo i decà del Colege Cardenalicio Raffaele Riario. Solament Petrucci, el seu secretari Marque Antonio Nini i el mege Giovanni Battista dona Vercelli varen ser eixecutats, mentres que els demés moradures varen quedar lliures pagant elevades multes i perdent els seus privilegis i propietats.[24][25][26] León X va tancar esta crisis l'1 de juliol en la gran proclamació de 31 noves moradures, alguna cosa inèdit fins a llavors,[lower-alpha 3] que li va otorgar el control del Colege i de la Cúria.[27][28]

En 1519 la mort de Maximiliano I deixava vacant el tro del Sacre Imperi Romà Germànic. León X va permanéixer indecís sobre a quí dels dos candidats, Francisco I de França o Carlos I d'Espanya, prestar el respal que abdós li solicitaven. Recelaba dels dos i del seu poder acumulat si unien als ceptres de les seues respectives nacions l'imperial; finalment es va decantar pel francés, pero pronte va rectificar puix, quan va tindre que admetre com a irremediable que seria l'espanyol el designat, va prendre partit pel presunt guanyador.

  1. León X, enujat contra el rei Francisco I de França per les seues excessives peticions i amenaces, va abusar dels diezmos concedits i les seues violacions al Concordato de Bolonya i a la possessió de les ciutats pontifícies de Parma i Plasencia varen conduir a aliar-se en el rei Carlos I d'Espanya (ara també emperador Carlos V del Sacre Imperi Romà Germànic) en 1521 per a expulsar als francesos d'Itàlia. Les tropes coaligades varen expulsar del ducado de Milà als francesos i varen impondre a Francisco II Sforza com a nou duc i conquistaven les ciutats de Parma i Plasencia que es anexionaban als Estats Pontificis.[29]

Perspectiva religiosa

[editar | editar còdic]
Trobada de León Magne en Atila.

Des de la perspectiva religiosa, León X va contar en el seu pontificat en la conclusió del V Concilie de Letrán en 1517, concilie que es va pronunciar favorablement al concordato en França i va promoure l'establiment d'un sistema de censura per als llibres.

Perspectiva artística

[editar | editar còdic]
León X i dos moradures, de Rafael (1518-1519)
  1. León X va tindre una formació erudita i artística d'acort en la tradició Médici, de manera que es pot parlar d'un important paper de mecenage de les arts; gastant forts sumes de diners en proyectes portats a terme per mestres com Rafael i Bramante.

Aspectes controvertits

[editar | editar còdic]
L'elefant Hanno segons dibuix atribuït a Rafael Sanzio o a Giulio Romà; al voltant de 1514.

Com florentino que era i com Médici (fill de Lorenzo el Magnífic) va ser un home educat en els refinament de la cultura renaixentista. El nou papa era un diletante voluptuoso i hedoniste, amant dels plaers de la carn,[30][29][31] de la música, de la lliteratura, del teatre i de la pintura. Li encantava donar convits i entreteniments cars, acompanyats de festes i reunions, i a pesar de la seua indolencia sentia una forta passió per la caça i els animals exòtics: el rei Manuel I de Portugal li va regalar com a motiu del seu coronació papal un elefant blanc cridat Hanno. El patrocini que va dispensar a les arts i a les lletres i a quants descollaban en unes i unes atres li va dur a rodejar-se d'erudits i poetes: Bernardo Dovizi dona Bibbiena, Pietro Bembo i Giulio Sadoleto. Precisament Pico della Mirandola (1463-1494), contemporàneu seu, atribuïx a una carta d'este papa a la moradura Pietro Bembo la següent cita:[32] «Quàntum nobis notrisqüe qüe ea de Christo faula profuérit, satis est ómnibus séculis notum...», «Des de temps inmemorials és sabut cuán profitosa nos ha resultat esta faula de Jesucristo».[33] Dita cita va ser testimoniada, aixina mateix, en el XVI per l'historiador i bisbe d'Ossory John Bele, referint-se a la resposta donada per León X a una moradura cridada Bembo.[34] No obstant, en l'actualitat no existix document algun que puga testificar esta suposta frase de León X. És més, resulta impossible que Pique della Mirandola vera la suposta cartacita requerida ya que va morir en 1494, mentres León X va ser elegit Papa en 1513 quan della Mirandola duya 19 anys fallit. Per una atra part, Pietro Bembo va ser nomenat moradura el 13 d'agost de 1535 quan León X i della Mirandola duyen 14 i 41 anys morts respectivament. També va dir: «Poiché Va donar ci ha senya il Papato, godiamocelo», és dir, «ya que Deu nos ha donat el papat, gogem-ho».[33]

El desig de beneficiar als seus familiars li va inspirar l'idea de formar un ducado en els territoris de Parma, Piacenza, Reggio i Mòdena per a que fora governat pel seu germà Juliano II de Médicis i obtindre el seu casament en Filiberta de Saboya, o la de separar el ducado d'Urbino de les possessions de l'Iglésia per a entregar-ho al seu nebot Lorenzo II de Médici, senyor de Florencia, fet que va escomençar la Guerra d'Urbino. La decisió de León X d'entregar el ducado d'Urbino al seu nebot, va anar per a obtindre un vassall lleal a la Santa Sèu en lloc de l'anterior duc Francesco Maria della Rovere que havia recolzat l'invasió francesa d'Itàlia.[35]

Tampoc varen faltar episodis sanguinaris en el seu papat. En 1520 va atraure per mig d'enganys a Roma a Gian Paolo Baglioni, senyor de Perusa, en qui mantenia unes relaciones tirants. Al sendemà de la seua arribada, Baglioni va ser arrestat per la Guàrdia Pontifícia, i posteriorment torturat i decapitat en el Castell de Sant'Angelo. El pontífex va conseguir d'esta manera apoderar-se de la ciutat de Perusa i els seus territoris adjacents.[36][37]

El protestantisme

[editar | editar còdic]

Situació del papat

[editar | editar còdic]

La construcció de la nova Basílica de Sant Pedro mampresa per Juliol II demandava quantioses inversions d'or i argent, metals agotats en les arques de la Santa Sèu; calia aplegar-els per via de tributs especials i recaptació extraordinàries. Agobiats els Estats Pontificis per les cada volta més abultades mides fiscals, va continuar el papa al socorregut recurs de la venda d'indulgències; començada pel seu antecessor Juliol II, va publicar una bula el 31 de març de 1515 solicitant els donatius dels fidels cristians per a continuar l'obra basilical.

Catalisador de la rebelió de Lutero

[editar | editar còdic]

Johann Tetzel, flare alemà comissionat pel papa León X, va pretendre recolectar grans sumes de diners venent indulgències, açò és, el perdó de la pena temporal deguda pels pecats, a canvi d'un pagament prèviament establit; entre atres consideracions, açò va ser motiu per a una indignada resposta del flare agustino Martín Lutero que va publicar les noventa y cinco tesis en 1517, i va iniciar aixina el moviment cridat luteranisme.

Condena papal

[editar | editar còdic]
  1. León X va condenar les tesis luteranas (que s'estaven propagant per Alemània i Europa per mig de l'imprenta) en 1520 per mig de la bula Exsurge Domine, que Lutero va cremar públicament i, al no arrepenedir-se, el papa va pronunciar el seu excomunió i la dels seus partidaris en 1521 per mig de la bula Decet Romanum Pontificem.

Decés

[editar | editar còdic]
  1. León X va fallir l'1 de decembre de 1521, en Roma. La seua repentina maltia i mort va produir varis rumors d'enverinament.[38]
[editar | editar còdic]

Giovanni de Medici, en la seua época de moradura, va ser interpretat per Adolfo Celi en la película The Agony and the Ecstasy de 1965, com a amic propenc de Miguel Ángel en ser abdós criats en la casa del seu pare Lorenzo en Florencia. En la série de televisió alemana Borgia de 2011, va ser interpretat en la seua joventut per John Bradley-West. Per la seua banda, en la série Medici, durant la seua tercera temporada entre 2018 i 2019, va ser interpretat per en la seua adolescència per William Franklyn-Miller.

Successió

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Litta, p. IX.
  2. ↑ Picotti.
  3. ↑ Parets (1998). Diccionari dels Papes i els Concilios, Barcelona: Editorial Ariel, p. 313.
  4. ↑ Eubel, II, p. 50.
  5. ↑ Burchard, I, pp. 342-344.
  6. ↑ Roscoe, I, pp. 21-23.
  7. ↑ Pastor, V, 361-364.
  8. ↑ La carta, en Fabroni, II, pp. 252-255.
  9. ↑ Burchard, I, p. 358.
  10. ↑ Roscoe, I, pp. 64-101.
  11. ↑ Roscoe, I, pp. 103-109.
  12. ↑ Roscoe, I, pp. 148-150, 155-158 i 163-164.
  13. ↑ Roscoe, I, pp. 170-172.
  14. ↑ Ammirato, pp. 65-67.
  15. ↑ Roscoe, I, 175.
  16. ↑ 16,0 16,1 Löffler.
  17. ↑ Vaughan, cap. V.
  18. ↑ Nevin, cap. I.
  19. ↑ Muñoz Llinás, pp. 451-466.
  20. ↑ Pastor, vol. VII, p. 97.
  21. ↑ Pastor, VII, pp. 125-148.
  22. ↑ Imber, p. 49.
  23. ↑ Capparoni, pp. 16-18.
  24. ↑ Ferrajoli.
  25. ↑ Pastor, VII, pp. 169-190.
  26. ↑ Gregorovius, VIII, pp. 225-235.
  27. ↑ Bartlett, pp. 308-309.
  28. ↑ Setton, pp. 167-169.
  29. ↑ 29,0 29,1 Pastor, vol. VIII.
  30. ↑ Els enemics de León X ho varen acusar que abans i despuix d'elevat al pontificat va cometre varis delictes d'immoralitat sexual: fornicación, ser pare de fills illegítims (entre ells Lorenzo II de Médici) i practicar la sodomía. No obstant les acusacions no han segut demostrades per formular-se despuix del seu decés.
  31. ↑ Giovio.
  32. ↑ La cita està extreta de l'obra de Robert Ambelain (1907-1997, historiador i francmaçó) L'home que va crear a Jesucristo (pág. 4), publicada per Edicions Martínez Roca, en ISBN 84-270-0941-0.
  33. ↑ 33,0 33,1 Rendina, p. 614.
  34. ↑ Bele, John (1574). The pageant of popes (en anglés), Londres. «All ages ca testifie enough howe profitable that fable of Christe hath ben to vs and our companie»
  35. ↑ Pastor, VII, pp. 158-160.
  36. ↑ Roscoe, II, pp. 355-356.
  37. ↑ Burckhardt, p. 26.
  38. ↑ Enciclopèdia Catòlica, «Papes morts per assessinat.»

Referències

[editar | editar còdic]


Bibliografia

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

León X en Viquidites.



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=León_X&oldid=1397735»