Mòdena

Archiu:Panorama modena 09.jpg

Mòdena

Mòdena (Mòdna en dialecte modenés; Modena en italià) és una ciutat italiana, capital de la província de Mòdena, en la regió Emilia-Romaña. Conta en una població de Plantilla:Població comune Itàlia. La catedral, la Torre Cívica («Ghirlandina») i la Piazza Gran de la ciutat estan declarades Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco.

Geografia

Mòdena queda en la planura padana, i està circundada per dos rius, el Secchia i el Panaro, abdós afluents del Po. La seua presència està simbolisada per la font dels dos rius, en el centre de la ciutat, obra de Giuseppe Graziosi. La ciutat està conectada en el Panaro a través del canal Naviglio.

La cordillera dels Apenins comença a uns 10 quilómetros al sur de la ciutat.

El municipi està dividit en quatre circoscrizioni. Són:

• Centre storico (centre històric, Sant Cataldo)
• Crocetta (San Lazzaro-Mòdena oriental, Crocetta)
• Buon Pastore (Buon Pastore, Sant'Agnese, Sant Damaso)
• Sant Faustino (S. Faustino-Saliceta San Giuliano, Madonnina-Quattro Ville)

Segons la classificació climàtica de Köppen, Mòdena està normalment classificada com clima subtropical humit (Cfa). L'estiu és humit, calorós i en poca pluja i l'hivern és fret i humit.

Història

Periodo romà

Mutina (Μουτίνη, Μοτίνη o Μούτινα) era una ciutat al sur de la Galia Cisalpina, possiblement d'orige etrusc als que els va ser conquistada pels boios. Provablement va caure en mà dels romans en la guerra gala del 225 al 222 a. C. puix ya apareix com una possessió romana des de 218 a. C. Estava situada entre Parma i Bolonya. En el II la ciutat va ser una colónia romana en el nom de Mutina.

Els cònsuls que fundaven la colónia de Placentia varen ser atacats pels gals i varen tindre que refugiar-se en Mutina. Polibio diu que va ser una colónia romana pero no hi ha cap evidència i Tito Livio no li dona este ranc en eixe moment. Despuix de la derrota dels boios en l'any 191 a. C. els romans varen fundar les colónies de Parma i Mutina en 183 a. C. (coloniae civium) en dos mil colon cada una i prop de la via Emilia, construïda en 187 a. C. En 171 a. C. va ser atacada pels ligures que la varen assolar per a despuix ocupar la ciutat, pero va ser recuperada pel cònsul Claudio, matant a més de huit mil ligures. Durant molt temps no es va produir cap fet rellevant pero se sap que va adquirir prosperitat i força en gran rapidea despuix de la seua reconstrucció. En la mort de Lucio Cornelio Sila, Lépido es rebela contra el senat romà, i Mutina va ser una de les poques ciutats que va poder oferir resistència a Pompeyo.

Despuix de la mort de César, Mutina va ser sitiada i es varen entregar per la rodalia de les batalles de Mutina, celebrades per Suetonio en la seua Bellum Mutinense. Dècim Juny Brut Albino estava en Mutina en tres legions aixina com moltes forces auxiliars i va ser sitiat per Marco Antonio. El senat es declara en favor de Brut i envia als cònsuls Hirtius i Pansa, i al jove Octavio, en ajuda de Brut. Marco Antonio tenia el control de Bolonya, Parma i Regium, i les seues forces estaven davant de Mutina. Hirtius ocupa Claterna i Octavio Forum Cornelii (Imola). Despuix ocupen Bolonya, i es varen acostar a Mutina pero no varen poder comunicar-se en Brut. Mentres Pansa i quatre legions alvançava quan va ser atacat per Antonio en Forum Gallorum a uns 12 km de Mutina, en la via de Bolonya. En la batalla, Pansa va ser ferit de mort, pero l'arribada pel flanc del cònsul Hirtius, que va atacar a Antonio per sorpresa, provoca la seua completa derrota, i va tindre que retirar-se del camp de batalla a Mutina. Uns dies despuix una segona batalla (27 d'abril de 43 a. C.) baixe les muralles de la ciutat, va causar la mort de Hirtius pero les forces d'Antonio varen ser una atra volta derrotades i va tindre que abandonar el lloc i es va retirar cap a l'oest.

En este temps Cicerón es referix a ella com «firmissima et splendissima populi Romani colónia». Mela diu que Bolonya, Patavium i Mutina eren les ciutats més opulentas d'esta part d'Itàlia. Mutina va prendre el partit d'Otón l'any 69 i els senadors de la ciutat varen restar en Roma mentres Otón trobava les forces de Vitelio. En 312, Mutina va ser capturada per Constantino I el Gran durant la seua guerra en Majencio. El 377 varen ser establits en la ciutat els restants de la tribu dels taifali, somesa pels romans, per orde del emperador Graciano. Un indicatiu de que la decadència i la falta de població havien començat.

Alta Edat Mija

Sant Ambrosio descriu poc despuix la ciutat, la de Regium, i unes atres en estat de ruïna i decadència i els seus territoris desolats i sense cultivar. En 452 la regió va ser assolada per Atila. Va passar als ostrogodos i despuix als lombardos.

Baixe els reis lombardos es va convertir en cap d'un districte de frontera en l'Exarcado de Rávena. L'emperador Flavio Tiberio Maurici l'ocupa en el 590, pero Agilulfo la torna a recuperar. Va ser inclosa en les possessions dels francs en el VIII i en el IX forma un comtat administrat pels seus bisbes i la segona mitat de comtes seculars en els que forma part de Toscana.

Baixa Edat Mija

En el X s'havia convertit en una ciutat chicoteta i pobra, els canals i rius abandonats havien inundat la regió i la mitat de la ciutat es trobava en ruïnes i el restant estava anegado.

Va entrar dins de l'herència de la famosa Matilde de Canossa fins a 1115 en el que llega estos dominis a l'Iglésia catòlica que pren el poder de la ciutat, establint-se com en atres ciutats la comuna, i despuix el señorío. En 1312 va passar a Mantua i en 1327 va ser incorporada als dominis del papa.

El periodo comunal va ser floreciente: Mòdena es va enriquir en monuments dels més significatius de l'art romànic, va formar part de la Lliga Lombarda i es va fundar el Studio, que rivalizó en l'Universitat de la propenca Bolonya.

Señorío i Ducado

Artícul principal → Ducado de Mòdena.

Héctor Pànic va conseguir el poder en 1328 i va deixar pas als Pio (Guiu Pio i Manfred Pio) sent els Est senyors de Ferrara en 1336. El senyor de Ferrara, de la casa d'Est, rep el títul de duc de Mòdena en 1452. La ciutat va ser ocupada, durant la guerra de la Lliga de Cambrai, per les tropes papals en 1516 nomenant-se a Francesco Guicciardini com a governador. Sent tornada a Alfonso I d'Este en 1527. En 1598, els Est perden el control de Ferrara, que passa al papa i muden la seua cort a Mòdena.

Periodo napoleònic

En 1796 la ciutat va ser ocupada pels francesos i unida a la República Cispadana i a la República Cisalpina en 1797. A continuació va passar a formar part de la República d'Itàlia (1802) i al Regne napoleònic d'Itàlia (1805).

Incorporació a Itàlia

Archiu:Modena (1864).jpg

Mòdena a mitan de el XIX

El 8 de febrer de 1814 va ser ocupada pels austríacs i en 1815 el Congrés de Viena cedix la ciutat i el Ducado de Mòdena a Francisco IV, hereu d'els Est. La ciutat va estar baix la possessió de la Casa de Habsburgo fins a l'ocupació per les tropes piamontesas, despuix Regne d'Itàlia en 1859.

XXI

En maig de 2012 es varen produir varis terremots en la zona, sent particularment intens el que va sacsar la ciutat i afores el 29 de maig, causant a lo manco 16 morts, 350 ferits i quantiosos danys materials.

Economia

Sector automòvil

Mòdena és un important centre industrial. La ciutat s'ubica en el cor de la «Motor Valley» que forma un conjunt de grups industrials prestigi aixina com numerosos circuits i museus. Les empreses Lamborghini, Pagani, Ferrari i Maserati tenen la seua sèu dins d'un radi de 20 km al voltant de Mòdena.

• La sèu de Lamborghini se situa en Sant’ Agata Bolognese, prop de Bolonya.
• Pagani es troba en Sant Cesario sul Panaro, prop de Mòdena.
• Ferrari està en Maranello, 18 km al sur de Mòdena.
• La firma de Maserati se situa en el centre de Mòdena.

La companyia De Tomaso també va tindre la seua sèu en Mòdena.

Enogastronomía

Archiu:Aceto balsamico of Modena.jpg

Botella de vinagre de Mòdena

Archiu:Tigelle of Modena.VIII

Tigelle de Mòdena

Ubicat en la planura Padana, el territori modenés dispon d'importants riquees gustativas. El seu producte líder és el vinagre balsámico produït en els dominis agrícoles en l'entorn de Mòdena. La base de la seua elaboració són els raïms collits en les vinyes de la província. El lambrusco, va vindre rosat burbujeante, té com a orige les vinyes propenques de Mòdena i Reggio Emilia. Ademés, Mòdena és la terra del formage parmigiano reggiano i del cuixot de Mòdena.

Junt en Bolonya, Mòdena compartix el lloc d'orige de la pasta tortellini. En el centre-ciutat és possible degustar les diferents especialitats culinàries dels restaurants tradicionals, i per als epicúreos, el restaurant del Chef Massimo Bottura, que conta en tres forquetes en la guia Michelin, ademés d'haver obtingut el tercer lloc en «The World’s 50 Best Restaurants» de l'any 2013.

Turisme

El sector del turisme en Mòdena està en desenroll. Efectivament, els turistes vénen per a visitar els edificis del caixco històric i volen degustar els productes típics italians. És una regió adequada per als aficionats al motor. Ademés dels events populars com la Millemiglia i Modena terra vaig donar motori, alguns socis de clubs d'autos prestigiosos es reunixen a sovint en Mòdena per a trobar-se i compartir el plaure dels coches. La ciutat de Mòdena acull seminaris, fires i congressos.

Monuments i patrimoni

Archiu:Ghirlandina sita in Modena.jpg

Catedral de Mòdena en la Torre Cívica o Ghirlandina. El conjunt format per la «Catedral, Torre Cívica i Piazza Gran de Mòdena» està declarat Patrimoni de la Humanitat

• El Duomo de Mòdena, la Torre Ghirlandina i la Piazza Gran estan inclosos des de 1997 dins del Patrimoni mundial de la UNESCO. L'arquitecte Lanfranco i l'escultor Wiligelmo varen erigir el Duomo en el XII per Sant Geminiano, bisbe de Mòdena i Sant Patró de la ciutat. Entre 1179 i 1319 es va construir la torre Ghirlandina associada en el Duomo. El seu nom de Ghirlandina -guirnalda- resulta de la seua forma i recorda la torre Giralda de Sevilla.

• Durant més de dos sigles, la família Este tenia com a sèu el Palazzo Ducale (palau ducal). Hui en dia, este palau rep l'Acadèmia militar.
• El Palazzo Comunale –ajuntament– que la seua la frontera està en la Piazza Gran comprén un conjunt d'edificis més antics. Dins de l'edifici es troba la Secchia rapita –el gaveta raptada- un dels símbols de la ciutat. L'estàtua de la Bonissima, símbol de bondat, està posada en el cantó exterior del Palazzo Comunale.
• Iglésies. Mòdena és una ciutat rica en iglésies, es conten més de quinze en el caixco històric. També és important nomenar a l'iglésia de Santa María Pomposa, l'iglésia del Vot o l'iglésia de Sant Vicenzo. Existix també una sinagoga ubicada prop del Palazzo Comunale.
• En el mercat Albinelli es reunixen cada dia productors locals de vinagre balsámico, cuixot curdo o formage, entre uns atres.
• El teatre municipal Luciano Pavarotti té un aforament de més de 900 persones.
• En el parc Novi Sad destaquen vestigis de l'época romana.

Museus

Archiu:Galleria estense, sala del seicento emiliano 01.jpg

Galeria Estense

El Palau dels museus es dividix en vàries parts. La biblioteca Este conserva llibres del periodo entre els sigles XIV i XVI, entre ells, la famosa Bíblia de Borso d'Este. La Galeria Estense expon obres, pintures i escultures que varen pertànyer als ducs Este, com la Verge i el Chiquet del Correggio, aixina com obres de Velázquez i d'El Greco. El museu lapidario romà el museu lapidario Est i atres mostres d'art es troben també en este Palau.

• La Casa-Museu Enzo Ferrari, baixe una cúpula groga que sembla a un capó de coche, exhibix les diferents etapes de la vida d'Enzo Ferrari, famós pilot i fundador de la marca epónima.

El Museu Ferrari està ubicat en Maranello, a uns 20 quilómetros del centre de Mòdena. El museu expon totes la generacions de coches en el cavall encabritado.

• Dins del Palau Santa Margherita, el museu de l'adhesiu expon les coleccions de Giuseppe Panini, el fundador de l'editorial d'àlbums Panini.
• El museu Panini Maserati expon una important colecció de coches.
• El museu del Duomo, la galeria cívica, la fundació fotogràfica de Mòdena, el museu de l'balonvolea... són uns atres dels museus oberts al públic.
• Casa-Museu Luciano Pavarotti

Events

Modena terra vaig donar motori

Cada any en la mitat del més de juny, Mòdena junta als principals actors de la «Motor Valley», Lamborghini, Ferrari, Maserati i Pagani en les places i els carrers del caixco històric de la ciutat. Durant este event, els clubs de coches i motos cada volta més prestigiosos s'agrupen per a formar un verdader museu a cel obert. El Mille Miglia és un event anual ya que la carrera històrica que tenia lloc entre 1927 i 1957 pansa tot els anys per Mòdena. Els únics models de coche que poden participar són els que varen participar en la verdadera carrera.

Festival de filosofia

En setembre s'organisa el festival de filosofia en Mòdena, Carpi i Sassuolo. El festival propon vàries activitats com a mostres, proyecció de películes, classes magistrals o debats entorn a temes variats com la naturalea, la humanitat, l'amor o l'alegria.

Deports

Modena FC és el club de fútbol de la ciutat i participa en la segona divisió del fútbol d'Itàlia, la Serie B. Disputa les seues trobades de local en l'Estadi Alberto Braglia, l'aforament del qual supera els 21.600 espectadors.

Persones notables

Artícul principal → .

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mòdena.