Torre Cívica
La Torre Cívica, també cridada torre Ghirlandina (en emiliano Ghirlandèina), és la torre campanar de la catedral de Mòdena (regió d'Emilia-Romaña, en Itàlia). Té una altura de 86,12 metros. És el símbol típic de Mòdena, visible des de qualsevol direcció des de les afores de la ciutat. Va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco junt en la catedral i la Piazza Gran de Mòdena en 1997.
L'estructura es va crear en 1179, de planta quadrada i cinc pisos, cridant-se inicialment Torre vaig donar San Geminiano. Per a competir en les torres de Bolonya, l'ajuntament li va afegir el característic cim octogonal, dissenyada per Arrigo dona Campione, un dels numerosos mestres del Campioneque entre el XIII i el XV varen actualisar l'estil de la catedral al nou gust gòtic. El cim de la torre està decorada en dos ghirlande (dos enreixats de marbre, i d'ahí el nom).
En l'interior, la Sala della Secchia (en fresca del Quattrocento) alberga una còpia de la representació de la Secchia rapita, un recort de l'anterior paper de la torre com a tesor de la comuna de Mòdena. També són notables els capitelés esculpidos en la Sala dei Torresani, en la quinta planta.
Capitel de David: dos figures coronades toquen instruments rodejades de ballarins.
El Capitel dels Juges: el significat de les escenes representades no està clar: a l'esquerra hi ha un rei en un llibre en la mà que sembla escoltar les súpliques de dos dònes; a la dreta un personage es desespera mentres que a les seues esquenes s'allunten dos sers alados.
Els atres capitells no susciten problemes interpretatius en cuanto que són purament decoratius.
A finals de el XIX en la torre es varen realisar diversos treballs. En 1890 es va reparar la part piramidal siuperior externa i en 1893 despuix d'haver implantat una gran armadura tot entorn va ser eixecutat el revestiment en marbre de Verona. Les llabors varen acabar en 1897 i despuix de les comprovacions de l'ingenier Giacomo Gallina de l'Regio Geni Civile la torre va tornar a vore's més bella que mai.
Absolutament únic el panorama que es divisa des de la llanterna, sobre els teulades rojos de Mòdena.
En la chicoteta Piazza Torre que dona a la via Emilia, està colocat el Monument a Alessandro Tassoni, el més célebre dels poetes modeneses, autor del poema satíric La secchia rapita, en el que en suprema ironia es narren els acontenyiments medievals entre els modeneses i els boloñeses. L'astúcia del personage queda ben representada en la postura de l'estàtua, realisada en 1860 per l'escultor de Mòdena Alessandro Cavazza.
Restauració
[editar | editar còdic]L'Ajuntament, propietari dels dos edificis, ha decidit mamprendre obres de restauració tant de la catedral com del campanar, que estaven alguna cosa danyats. Els treballs es varen iniciar en decembre de 2007 i està previst que acaben en l'any 2010. Encara que té bastides entorn, la catedral seguix activa i es pot visitar, i inclús pot seguir entreveent-se la seua arquitectura i, en part, els famosos relleus de la frontera oest, obra de Wiligelmo.
No obstant, pel que fa a la Torre Cívica, l'Ajuntament va decidir encarregar a l'artiste Mimmo Paladino una coberta provisional que ocultara les bastides. Eixe teló té dibuixades figures geomètriques de varis colors. Tal decisió ha suscitat la perplexitat i les crítiques dels ciutadans, tant per la pròpia idea com pel seu alt cost. Portaveu d'esta crítica ha segut el polític modenés Carlo Giovanardi, que llamenta l'excessiva despesa (prop de 150.000 euros) i considera que la cobertura és una extravagancia i un insult a la bellea d'esta obra mestra de l'arquitectura romà-gòtica dels Maestri Campionesi de el XIII, símbol de la ciutat i formant part del complex modenés jujat «Patrimoni de la Humanitat» pel Unesco.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Torre Cívica.- Idees alternatives a les obres
- Este artícul conté una traducció derivada de «Torre Cívica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.