Conservació i restauració
| Archiu:Michelangelo Buonarroti 011.jpg Abans |
Archiu:Michelangelo - Fresco of the Last Judgement.jpg Durant |
Archiu:Rome Sistine Chapel 01.jpg Despuix |
| Restauració de El Juí Final (Capella Sixtina) | ||
La conservació i la restauració són dos activitats professionals similars, ya que estan dedicades a fomentar la permanència d'aquelles manifestacions culturals i artístiques, que són part del patrimoni històric de l'humanitat, en protegir-les i rescatar-les responsablement es conseguix transmetre a generacions futures el seu significat històric, artístic i social. La restauració es pot considerar com una llabor científica, ya que es manegen diferents solvents, químics i materials específics de la llabor.
La conservació i la restauració es poden ocupar per a diferents tipos de tècniques i materials, com és l'escultura en fusta, les obres arquitectòniques, pintures a l'oli i acrílic, talla en marbre, papirs antics, entre atres peces que tinguen transcendència en el temps.
Etimologia
[editar | editar còdic]El vocablo conservación deriva del llatí conservatio, compost per cum, que té el valor de continuïtat, i el verp servare, salvar.[1]
L'orige etimològic de restauració prové del terme en llatí de restauratĭo i els seus components lèxics són: el prefix re (repetició) i el verp estatuere (colocar, erigir).[2]
Consideracions inicials
[editar | editar còdic]
L'identitat cultural d'un grup o comunitat es definix per diversos aspectes en els que es manifesta com els instruments de comunicació, la llengua, relacions socials, ritos i cerimònies, comportaments colectius, sistemes de valors i creències.[3] El patrimoni cultural es referix a tot allò que el home produïx en el seu ingeni el qual agrupa en un acervo que transmet a les generacions futures i que en formar un patrimoni comú, són la clau per a distinguir-se de qualsevol atre grup social, és per això que protegir allò que es va produir es traduïx en cuidar els testimonis de la seua identitat.[4] El patrimoni cultural es dividix en patrimoni cultural tangible i patrimoni cultural intangible. Dins del primer es desprenen els bens culturals mobles i els bens culturals immobles,[5] els quals són preocupació directa de la conservació i la restauració.
Els bens culturals mobles són aquells que per les seues característiques es poden desplaçar, és dir traslladar-se d'un lloc a un atre gràcies a les seues dimensions o peculiaritats de manufactura.[6] Dins d'estos bens es poden trobar diversos objectes o artefactes com a obra pictòrica, escultòrica, gràfica, bibliogràfica i hemerográfica, material fotogràfic, textils, mobiliari, objectes ornamentals, entre uns atres.
Els bens immobles al contrari dels anteriors, són aquells que no poden ser desplaçats i tenen una situació fixa, està compost per conjunts arquitectònics, obres d'ingenieria, monuments revestits de valor arqueològic, històric, arquitectònic, artístic o científic. Dins d'ells es desprenen els bens immobles per destí, que són aquells elements que estan estretament vinculats a l'edifici històric en el que es troba, com a pintura mural realisada directament sobre els murs, sostres o voltes; pintura sobre llenç o taula adossades a les parets, també inclou retaules, relleus, pisos, sostres, vitrales, portes i finestres, fonts, creus atriles i escultures adossades a l'arquitectura.[7]
Dins dels bens que integren el patrimoni cultural, també s'inclou a aquells objectes als que se'ls reconeix una qualitat artística, les obres d'art assumixen una peculiar rellevància dins dels bens culturals per la seua doble naturalea referida com a “condició dual”, és dir pel seu valor com a document i com a unitat d'image.[8]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ González-Vara, Ignacio (2008). Conservació de bens culturals. Teoria, principis i normes, Edicions Càtedra, p. 539. ISBN 978-84-376-1721-3.
- ↑ «¿Qué és la restauració?». Consultat el 10 de juny de 2016.
- ↑ González-Vares, Ignacio. Conservació de bens culturals. Teoria, història, principis i normes, Edicions Càtedra, p. 43.
- ↑ Chanflón Olmos (1996). Fonaments teòrics de la restauració, Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, p. 115.
- ↑ «Els diversos patrimonis». Consultat el 10 de juny de 2016.
- ↑ Consell Nacional per a la Cultura i les Arts, Institut Nacional d'Antropologia i Història.
- ↑ Consell Nacional per a la Cultura i l'Art, Institut Nacional d'Antropologia i Història.
- ↑ González-Vares, Ignacio. Conservació de bens culturals. Teoria, història, principis i normes, p. 45.
Bibliografia
[editar | editar còdic]Acidini, Cristina, ET ALL: IL RESTAURI DEL DUOMO DI MODENA: (1875 - 1984): Arquitectura, Conjunts i Naturalea. Biermann, Verónica, et All: TEORÍA DE LA ARQUITECTURA DEL RENACIMIENTO A LA ACTUALIDAD. Brandi, Cessara: Teoria de la Restauració. Bringas Botello, Jennifer Llibertat (2008). Manual de conservació preventiva Vol. 1. CCRE, Centre de Conservació, Restauració i Encuadernación. Mèxic, Adabi de Mèxic / Fundació Alfredo Harp Helú ISBN 978-607-416-045-1
- ____________________________ (2009). Manual de conservació preventiva Vol. 2. CCRE, Centre de Conservació, Restauració i Encuadernación. Mèxic, Adabi de Mèxic / Fundació Alfredo Harp Helú ISBN 978-607-416-128-1
- ____________________________ (2009). Una mirada entorn al paper i la seua conservació. CCRE, Centre de Conservació, Restauració i Encuadernación. Mèxic, Adabi de Mèxic / Fundació Alfredo Harp Helú ISBN 978-607-416-131-1
Calvo Manuel, A. M.ª, García Fernández-Vila, S., García Fernández, I. M., Macarrón Miguel, A. M.ª, Valle Gutiérrez, A. del, Izurieta Sigcha, G. R., González Sabín, A. B., Ballão, A., Guerín, A., i Cardeira, L. (2018): Terminologia bàsica de conservació i restauració del Patrimoni Cultural 3 - Espanyol - Inglés - Francés - Italià - Alemà - Portugués. https://eprints.ucm.és/aneu/eprint/46544/ Capitel, Antón: METAMORFOSIS DE MONUMENTOS I TEORÍA DE LA RESTAURACIÓN. Chanfón, Olmos, Carlos: FUNDAMENTOS TEORICOS DE LA RESTAURACION
- Díaz Villanueva, Teresita Bernarda (2010) Manual de preservació per a biblioteques, cinetecas, fonotecas i hemeroteques. Mèxic, Adabi de Mèxic / Fundació Alfredo Harp Helú ISBN 978-607-416-162-5
Lizzi, Fernando: RESTAURO STATICO DEI MONUMENTI Mastridicasa, Sisto: DISSESTI STATICI DELLE STRUCTURE EDILIZIE
- Tarragó, I Cid, Salvador: RESTAURACIÓN DE MONUMENTOS I LA ARQUITECTURA DE CONTRASTE,
- PROBLEMAS TEORICOS DE LA RESTAURACIÓN i TERMINOLOGÍA DE LA ARQUITECTURA.
- Riegl, A.: EL CULTO MODERNO A LOS MONUMENTOS.
- Rojas Ramírez, Jorge Antonio : Procediments i Tecnologies en la Restauració
- Ruskin, John: LAS SIETE LAMPARAS DE LA ARQUITECTURA.
- Vilanueva Camarena, Gisela (2014) Manual per a la conservació de coleccions fotogràfiques. Mèxic, Adabi de Mèxic / Fundació Alfredo Harp Helú https://www.adabi.org.mx/vufind/record/adabi272932
Viollet-li-Duc, E.: DICTIOANAIRE RAISONNÉ DE L'ARCHITECTURE FRANÇAISE DU XIe AU XVI SIECLÈ, Wieberson, Dora: LOS TRATADOS DE ARQUITECTURA DE ALBERTI A LEDOUX.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Conservación y restauración» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.