Patrimoni històric
El '___protected_title_0___' és la part del patrimoni cultural enfocada en els elements històrics, habitualment materials, encara que també els hi ha immaterials.[1] Gran part dels monuments arquitectònics desenrollats a lo llarc de l'història (des de ponts i edificis a parcs i fins a poblacions sanceres) es definixen com a patrimoni històric,[2] per lo que es considera part important del patrimoni cultural d'un país, una regió o una nació.[1] Sobre els jaciments arqueològics, en la majoria de països s'inclouen també en esta definició —normalment baixe una subcategoría pròpia—, encara que en algunes llegislacions són dos categories distintes.[3] Els elements de patrimoni històric es denominen '___protected_title_1___' (objectes/estructures) o '___protected_title_2___' (recints/llocs).[1]
Adicionalment als elements arquitectònics, existixen objectes més menuts, tant inamovibles (fonts, estàtues, làpides, pedres rúniques, etc.) com a movedores (figures, escultures, ferramentes i utensilis), que formen part del patrimoni històric. També s'inclouen moltes obres d'art protegides, agrupades en una subcategoría pròpia. Aixina mateix, existixen bens de patrimoni natural, com a coves i fins a restants orgànics, que es poden classificar com a elements de patrimoni històric.[1]
Edificis i estructures
[editar | editar còdic]Per norma general, les estructures i edificis monumentals —pel seu significat històric, funció, simbolisme, arquitectura, disseny interior, etc.— són classificats com a patrimoni històric. Estos poden incloure ponts, túnels i vies de distints periodos històrics; palaus, châteaux, schlösser, palauets i demés residències palatines; castells, fortalees i estructures fortificadas; temples, mausoleus i edificis religiosos; arcs de triumfo; muralles i torres; cementeris, túmulos i tombes; obeliscs; edificis de governació i justícia; morades de persones històriques; estructures construïdes en un estil històric, característic o simbòlic; facendes i cases solariegas o rurals d'interés general; estructures portuàries i molls; antics edificis d'institucions educatives, servicis (com a correu) i hospitals; estructures cavades en coves i roques; i edificacions prehistòriques.[2]
Exclusió de la definició
[editar | editar còdic]Per una atra part, existixen també edificacions i estructures modernes classificades com a monuments, que no són part del patrimoni històric. La seua classificació es deu be al seu simbolisme i enfocament cultural o commemoratiu (com els memorials i monuments recent creats), be a la seua singularitat arquitectònica (com les megaconstruccions modernes i atres estructures extravagants), o en general per ser atraccions turístiques d'importància. Alguns eixemples són l'edifici Burj Khalifa (registrat com a monument en Aràbia Saudita), el Pont Dorat de Vietnam, el Pont del Tercer Mileni en Saragossa, Espanya, o el Monument a Washington en Estats Units, entre molts uns atres. Tampoc es classifiquen com a monuments històrics recreació modernes d'edificis antics o estructures reconstruïdes en la seua totalitat (encara que sí es consideren monuments històrics edificis restaurats, inclús quan solament una menuda part pertany a l'edifici original).[1]
Espais monumentals
[editar | editar còdic]Plantilla:Redirigix ací 2 El patrimoni històric inclou moltes voltes extensos espais monumentals, els més destacats sent els caixcos antics de ciutats en història centenària o milenària. Existixen també carrers monumentals, places monumentals, antics ports marítims i fins a antics mercats monumentals.[2] Un carrer monumental és aquella que agrupa una varietat d'edificis classificats com a bens històrics, encara que també ho poden ser carrers antics en valor històric i cultural propi (com les avingudes principals que en les antigues urbs passaven a través de les portes de la ciutat). D'igual modo, una plaça monumental pot ser una plaça construïda entorn a monuments existents, o ser en sí un element històric classificat, com a moltes places majors o places d'armes en este sentit (per eixemple, la plaça d'Armes del Cuzco, Perú, o les piazzas del Popolo italianes, com les de Roma i de Cesena).
Existixen espais urbans que conformen barris o poblacions sanceres, classificats com a patrimoni històric,[4][5] com és el cas de la plaça d'Armes d'Àlbers, en l'estat de Sonora, Mèxic.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]- Monument
- Patrimoni cultural
- Patrimoni industrial
- Patrimoni natural
- Monument nacional
- Patrimoni de l'Humanitat
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Martín Mateo, Ramón; Universitat d'Oviedo, {{{nom2}}} (1992). El Patrimoni Històric : destí públic i valor cultural, 1ª ed edició, Universitat. OCLC 1025071930. ISBN 84-7398-976-7.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Blasco Martínez, Rosa María.; Universitat de Cantàbria, {{{nom2}}}; Cantàbria. Assamblea Regional, {{{nom3}}} (1994). Patrimoni històric, Universitat de Cantàbria. OCLC 36307562. ISBN 84-8102-088-5.
- ↑ Ballart, Josep (1997). El patrimoni històric i arqueològic : valor i us, 1a. ed edició, Editorial Ariel. OCLC 40698123. ISBN 84-344-6594-9.
- ↑ González Molina, Pilar (2020). Interpretació del patrimoni com a estratègia de comunicació i gestió, UF0739, Edició: 2020 edició. OCLC 1237566826. ISBN 978-1-5129-8060-8.
- ↑ AAVV (2019-11-26). Manual. Activitats humanes i problemàtica ambiental (MF0805_3). Certificats de professionalitat. Interpretació i educació ambiental (SEAG0109) (en és), EDITORIAL CEP. ISBN 978-84-18160-36-3.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Patrimonio histórico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.