Monument a Washington
El Monument a Washington (Washington Monument) normalment fa referència al gran obelisc blanc localisat en l'extrem a l'oest del National Mall de Washington D. C. És un monument commemoratiu al primer president dels Estats Units i líder del revolucionari Eixèrcit Continental, George Washington, que va guanyar l'independència del país lluitant front als britànics en la Guerra de l'Independència. En 1884, el monument es va convertir en l'estructura més alta del món, fins que es va construir la Torre Eiffel en 1889.
El monument està elaborat en marbre, granit, pedra arenisca, acer i té una altura de 169 metros i 14 centímetros. Va ser dissenyat per Robert Mills, un prominent arquitecte nortamericà de la década de 1840. La construcció va començar en 1848 i es va terminar en 1884, casi 30 anys despuix de la mort de l'arquitecte. Esta tardança es va deure a la falta de fondos originats per la guerra civil nortamericana. La diferència en el tipo de marbre (visible aproximadament a partir d'una altura d'uns 50 m) delimita la construcció inicial de la segona etapa de construcció.
Motivació del monument
[editar | editar còdic]Quan la Guerra d'Independència dels Estats Units va acabar, no hi havia ningú en els Estats Units al que es tinguera més respecte que George Washington. Els nortamericans varen celebrar la seua habilitat per a guanyar la guerra en inferioritat d'armament i en hòmens inexpertos, i admiraven la seua decisió de rebujar un salari i acceptar solament ingressos per les seues despeses. La seua admiració va créixer encara més quan es va saber que va rebujar el proyecte d'alguns dels seus hòmens de fer-li rei del nou país. Abigail Adams, l'esposa de John Adams, ho va descriure com “educat en dignitat, afable sense familiaridad, distant sense arrogància, seré sense austeritat, modest, sabio i bo”.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Washington es va retirar al seu plantació en Mount Vernon despuix de la guerra, pero pronte va tindre que decidir sobre el seu regrés a la vida pública. Es va fer evident que els Artículs de la Confederació (Articles of Confederation) havien deixat al govern federal molt debilitat, sense poder pujar els imposts, regular el comerç ni controlar les fronteras. Molts com James Madison varen escomençar a demanar una convenció que aumentara la força del govern. Washington no tenia moltes ganes d'anar, ya que tenia assunts de negocis en Mount Vernon. Finalment va decidir anar, ya que "vore la nació contenta... és el desig de la meua ànima", i aixina va treballar com a representant de Virginia. Durant l'estiu de 1787 el restant de delegats ho varen elegir per a presidir les delliberació que, finalment, donarien lloc a la Constitució dels Estats Units d'Amèrica.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Una part clau de la constitució va ser l'establiment del càrrec de president dels Estats Units. Ningú semblava més qualificat per al lloc que Washington, i en 1789 va començar el primer dels seus dos mandats. Va usar el respecte que el seu poble li tenia per a desenrollar el respecte cap a les seues noves funcions, encara que al mateix temps va intentar acallar les pors d'aquells que consideraven que el poder del president es convertiria en tan fort com el del rei contra el que havien lluitat. Aixina va intentar crear el tipo de govern sòlit que va creure que la nació necessitava, recolzant un banc nacional, arreplegant imposts per a pagar les despeses, i enfortint l'Eixèrcit i l'Armada. Encara que molta gent va voler que es quedara un tercer mandat, en 1797 es va retirar una atra volta a Mount Vernon.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Washington va morir súbitamente dos anys més vesprada. La seua mort va provocar gran tristor, i varen sorgir els intents d'honrar-li. Ya en 1783, el Congrés Continental va decidir «Que anara erigida una estàtua ecuestre de George Washington en el lloc a on s'establira la residència del Congrés». La proposta proclamava gravar en l'estàtua: «en honor de George Washington, l'ilustre comandant de l'Eixèrcit dels Estats Units d'Amèrica durant la guerra que va justificar i va assegurar la seua llibertat, sobirania i independència». Encara que és fàcil entendre perque no va ocórrer res mentres el govern no va tindre una sèu permanent, tampoc va haver progressos quan el Congrés es va establir en Washington D. C.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Dèu dies despuix de la mort del president Washington, un comité del congrés va recomanar un atre tipo de monument. John Marshall, un representant de Virginia que seria juge president de la Cort Suprema dels Estats Units, va propondre que s'erigira una tomba en el Capitolio dels Estats Units. Pero la falta de fondos, el desacort sobre el tipo de monument que honraria millor al primer president del país, i la reticència de la família a traslladar el cos varen detindre qualsevol tipo de progrés en el proyecte. En els anys venidors no va haver cap tipo d'alvanç.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Disseny
[editar | editar còdic]
Els esforços per a construir el monument finalment es varen iniciar en 1833. Eixe any, quan se celebrava el 100 aniversari del naiximent de Washington, un grup de ciutadans varen formar la Societat per al Monument Nacional a Washington. Varen escomençar a arreplegar donacions, de la forma que Blodgett havia sugerit. A mitan de la década de 1830, havien arreplegat més de 28 000 dólarés i varen anunciar un concurs per al disseny del monument.
El 23 de setembre de 1835, el comité d'administració de la Societat va descriure les seues expectatives:
En 1848 els membres de la Societat varen decidir escomençar la construcció del obelisc i deixar el tema de la columnata per a més alvance. Varen creure que si usaven els 87 000 dólars que ya havien recolectat, l'apariència del Monument anava a espolejar més donacions per a completar el proyecte.
Va ser llavors quan el Congrés donó 150 000 m² (37 acres) de terreny per al proyecte. El lloc que Pierre Charles L'Enfant havia elegit per al monument (ara conegut com Embarcadero Jefferson) era pantanoso i inestable, lo que ho feya desaconsejable per a soportar l'enorme pes de l'estructura. La nova ubicació estava alguna cosa a l'est i al sur de l'original, pero en canvi tenia moltes ventages. «Presenta belles vistes del riu Potomac», com va escriure un membre de la Societat, i «està tan elevat que el monument serà vist des de totes les parts de l'entorn». Com és terreny públic «està segur front a futures obstrucció visuals... [i] serà vist des de Mount Vernon, a on reposen les cendres del nostre cap».
Construcció
[editar | editar còdic]
Les excavacions per als fonaments del Monument a Washington varen escomençar en primavera de 1848. La primera pedra es va posar el 4 de juliol, en una cerimònia elaborada pels francmaçons. A esta organisació fraternal mundial pertanyia George Washington. Els discursos d'eixe dia varen mostrar que la nació seguia amant a Washington. Un celebrante va dir: «No hi haurà més Washingtons en el nostre temps... pero les seues virtuts s'han gravat en el cor de la humanitat. El que és gran en el camp de batalla mira en orgull el liderage de Washington. El que creix en saber dels seus consells se sent com si imitara a Washington. El que pot renunciar al poder en contra dels desijos del poble, té el lluent eixemple de Washington».
Les construccions varen continuar fins a 1854 quan les donacions es varen acabar. A l'any següent, el Congrés va votar a donar $200.000 per a continuar els treballs, pero varen canviar d'idea abans de gastar-se els diners. Este canvi d'opinió va aplegar perque es va adoptar una nova política de la Societat en 1849. Es va acordar, despuix de la petició de gent d'Alabama, que els estats i territoris donasen pedres commemoratives que pogueren encaixar conformant l'edificació. Els membres de la Societat pensaven que esta pràctica faria que els ciutadans se sentiren part de la construcció del Monument, i també es reduiria el cost de pedres a comprar.
Blocs de marbre de Maryland, de granit i pedra arenisca varen aplegar a ritme constant a l'obra. Tribus índies nortamericanes, organisacions professionals, societats, negocis i nacions de l'estranger donaron blocs de pedra d'1,2 per 0,6 per 0,3 o 0,5 m (4 peus per 2 peus per 12 o 18 polzades). No obstant, moltes pedres duyen inscripcions de poca rellevància per al monument. Aixina, una dels Templarios de l'Honor i la Templanza dia «Nosatres no comprarem ni vendrem ni usarem com a beguda cap beguda d'alta graduació alcohòlica, ni licors de malta, va vindre, sidra, o qualsevol atre licor alcohòlic».
No obstant, una de les pedres commemoratives va ser la que va desencadenar els acontenyiments que varen acabar en la paralisació de la donació del Congrés i, conseqüentment, en la construcció del monument. A principi de la década de 1850, el papa Pío IX va contribuir en un bloc de marbre. En març de 1854, membres del partit nortamericà nativista contra el catolicisme (més coneguts com Know Nothings) varen furtar la pedra papal en acte de protesta i supostament la varen tirar al riu Potomac. Despuix, per a assegurar-se de que el monument complia la seua definició de "nortamericà", els Know-Nothings varen portar a terme una elecció fraudulenta per a conseguir el poder de la Societat cita requerida.
El Congrés va retirar immediatament la contribució de 200 000 dólars. Els Know-Nothings varen retindre el control de la Societat fins a 1858, afegint 13 nivells de albañilería al Monument, els quals varen anar de tan mala calitat que posteriorment es varen tindre que retirar. Incapaços de recolectar suficients diners per a acabar el monument, va baixar el seu respal popular. Finalment, els Know-Nothings es varen rendir i varen tornar el control a l'antiga Societat, pero la parada en les obres va durar fins al cap de la Guerra Civil. Com es pot apreciar, el terç inferior del monument té un color diferent al restant. Quan la construcció es va recomençar despuix de la Guerra Civil, els constructors no varen poder trobar la mateixa pedra utilisada en anterioritat, per lo que l'apariència va canviar.
L'interés pel monument va créixer despuix del fi de la Guerra Civil. Els ingeniers varen estudiar en vàries ocasions els fonaments per a vore si encara eren suficientment resistents. En 1876, durant el centenari de la Declaració d'Independència dels Estats Units, el Congrés va accedir a donar atres 200 000 dólars per a proseguir la construcció. El monument, que havia estat durant casi 20 anys en menys d'un terç de la seua altura planejada, semblava que seria completat finalment.
Abans de poder posar-se a treballar una atra volta, varen tornar a sorgir crítiques del disseny apropiat. Molts pensaven que només l'obelisc, sense les columnes d'entorn, seria massa escuet. L'arquitecte Mills era conegut per haver dit que el monument sense les columnes seria com «un ram d'espárragos». Un atre crític va dir que oferia «poc de lo que estar orgullosos».
Esta actitut va dur a la gent a enviar dissenys alternatius. Tant la Societat per al Monument Nacional a Washington com el Congrés varen mantindre conversacions sobre cóm es devia acabar el monument. La Societat va considerar cinc nous dissenys, concloent que el de William Wetmore Story semblava «molt superior en gust artístic i bellea». El Congrés també va discutir sobre els nous cinc dissenys aixina com l'original de Mills. Mentres es decidien es va mantindre l'orde de seguir construint l'obelisc. Finalment els membres de la Societat varen acordar abandonar l'idea de les columnes i modificar l'obelisc per a que complira les proporcions clàssiques egipcíaques.
La construcció es va recomençar en 1879, baixe la direcció del tinent coronel Thomas Lincoln Casey del Cos d'Ingeniers de l'Eixèrcit dels Estats Units. Casey va redissenyar els fonaments per a que pogueren soportar una estructura el pes final de la qual anava a ser de més de 40 000 tonelladas. Llavors, seguint les órdens de la Societat, va conseguir utilisar les pedres commemoratives que havien quedat acumulades. Encara que molta gent les ridiculisava, Casey va conseguir posar les 193 en les zones interiors.
La construcció del Monument anava a gran velocitat, ya que el Congrés aportava els fondos suficients. En quatre anys es va acabar, en una última pedra de 100 onças (2,8 quilograms) posada el 6 de decembre de 1884, durant la celebració d'una cerimònia. En aquella época va ser el major tros d'alumini molejat.[1] El monument es va obrir al públic el 9 d'octubre de 1888.[2]
.png){kind=link}
Història des de l'inauguració
[editar | editar còdic]Quan es va concloure era la més alta construcció del món. Encara és la més alta construcció de Washington D. C., i per les lleis de 1910, restringint l'altura dels edificis (no poden ser més alts que l'esgambi del carrer en les que estan, més 6 metros) provablement va a continuar sent-ho. Hi ha una falta de coneiximent sobre la llei, ya que molta gent creu que els edificis no poden ser majors que el Monument a Washington, encara que en la llei no es nomena este monument.[3] Els obeliscs de l'antiguetat no tenien altures majors de 30 metros (100 peus), lo que fa d'este monument un obelisc molt major dels que es troben en capitals d'Europa i Egipte.
El Monument a Washington va atraure a multitut de gent, inclús abans d'obrir-se oficialment. Durant els sis mesos posteriors a la seua inauguració 10 041 persones varen pujar els 893 escalons fins al cim. El número de visitants va aumentar despuix de l'acondicionament per a passagers de l'ascensor que fins al moment s'utilisava per a dur material al cim. Cap a 1888 unes 55 000 persones pujaven al cim cada més, i actualment el monument és visitat per més de 800 000 turistes a l'any. Com totes les àrees administrades pel Servici Nacional de Parcs, el monument es va inscriure en el Registre Nacional de Llocs Històrics el 15 d'octubre de 1966.
En decembre de 1982, el monument va ser «pres com a rehé» durant 10 hores per Norman Mayer, un manifestant contra les armes nuclears. Dia tindre explosius en una furgoneta que va aparcar junt al monument. Huit turistes que es trobaven en el monument en el moment de l'incident varen poder ser lliberats, finalisant quan la Policia de Parcs dels Estats Units va obrir fòc contra Mayer i ho va matar. El monument va resultar intacte, i es va descobrir que Mayer no duya explosius.
El 4 de juliol de 2005 es va completar el proyecte per a millorar la seguritat de l'entorn del monument. El disseny va consistir en una série de muretes circulares concèntrics de 0,76 metros d'altura (30 polzades), dissenyats per a permetre el pas de peatons o ciclistes, pero impedir el de vehículs. Ademés, en setembre de 2004, es va portar a terme una millora en l'allumenament exterior del monument.
Els visitants varen ser evacuats el 7 d'octubre de 2005 despuix d'una amenaça de bomba. Mai es va trobar la bomba. Una segona amenaça de bomba es va rebre el 13 d'octubre de 2005, en el mateix resultat.
Detalls de la construcció
[editar | editar còdic]El monument complet s'eleva 169,29 metros (555 peus i 5⅛ polzades), en els següents materials de construcció i detalls:
- Fase 1 (de 1848 a 1858): fins als 46 metros (152 peus) d'altura, baixe la direcció del superintendente William Daugherty.
- Exterior: Marbre blanc de Texas (Maryland), prop de Cockeysville (Maryland), i de Sheffield (Massachusetts)
- Fase 2 (de 1878 a 1888): treball portat a terme pel Cos d'Ingeniers del Eixèrcit dels Estats Units, liderats pel tinent coronel Thomas L. Casey.
- Exterior: Marbre blanc d'una atra pedrera de Cockeysville [2]
- Interior: Granit de Maine
- El piramidión és d'alumini, un metal molt rar en aquella época, el valor de la qual era propenc al de l'argent. Ho va elaborar William Frishmuth (es pot trobar la seua història detallada en la revista JOM).
Inscripcions
[editar | editar còdic]Les quatre cares del piramidión tenen les següents inscripcions en anglés:
| Cara nort | Cara oest | Cara sur | Cara este |
|---|---|---|---|
| JOINT COMMISSION AT SETTING OF CAPSTONE. CHESTER A. ARTHUR. W. W. CORCORAN, Chairman. M. E. BELL. EDWARD CLARK. JOHN NEWTON. Act of August 2, 1876. |
CORNER STONE LAID ON BED OF FOUNDATION JULY 4, 1848. FIRST STONE AT HEIGHT OF 152 FEET LAID AUGUST 7, 1880. CAPSTONE SET DECEMBER 6, 1884. |
CHIEF ENGINEER AND ARCHITECT, THOS. LINCOLN CASEY, COLONEL, CORPS OF ENGINEERS.foundhere Assistants: GEORGE W. DAVIS, CAPTAIN, 14TH INFANTRY, BERNARD R. GREEN, CIVIL ENGINEER. Master Mechanic. P. H. MCLAUGHLIN. | LAUS DEO. Praise be to God (Latin) |
Traduïdes al idioma espanyol:
| Cara nort | Cara oest | Cara sur | Cara este |
|---|---|---|---|
| COMISIÓN MIXTA A LA PUESTA DE LA ÚLTIMA PIEDRA. CHESTER A. ARTHUR. W. W. CORCORAN, President. M. E. BELL. EDWARD CLARK. JOHN NEWTON. Acte de 2 d'agost de 1876. |
PRIMERA PIEDRA PUESTA EN LA CIMENTACIÓN EL 4 DE JULIO DE 1848. PRIMERA PIEDRA PUESTA A LA ALTURA DE 152 PIES EL 7 DE AGOSTO DE 1880. ÚLTIMA PIEDRA PUESTA EL 6 DE DICIEMBRE DE 1884. |
INGENIERO JEFE I ARQUITECTO, THOS. LINCOLN CASEY, CORONEL, CUERPO DE INGENIEROS. Ajudants: GEORGE W. DAVIS, CAPITÁN, INFANTERÍA, BERNARD R. GREEN, INGENIERO CIVIL. Mestre Mecànic. P. H. MCLAUGHLIN. | LAUS DEO. Alabat siga el Senyor (en Llatí) |
El cost total del monument va ser de 1 187 710 dólarés.
Estructura exterior
[editar | editar còdic]- Altura total del monument: 169,294 m (555 peus 5⅛ polzades)
- Altura des de l'entrada al nivell d'observació: 152 m (500 peus)
- Esgambi en la base del monument: 16,80 m (55 peus 1½ polzades)
- Esgambi al final de l'ascensor: 10,5 m (34 peus 5 polzades)
- Esgambi dels murs en la base: 4,6 m (15 peus)
- Esgambi dels murs en el nivell d'observació: 460 mm (18 polzades)
- Pes total del monument: 82 421 tonellades
- Número de blocs de pedra: 36 491
Piramidión superior i última pedra
[editar | editar còdic]- Pes del piramidión superior: 172 t
- Pese de l'última pedra: 1,5 t
- Llongitut de cada costat de l'última pedra: 914 mm (3 peus)
- Esgambi del piramidión d'alumini: 142 mm (5,6 polzades) en cada u dels quatre costats
- Altura de la punta del piramidión d'alumini: 226 mm (8,9 polzades)
- Pes de la punta d'alumini: 2,8 kg (100 oz)
Vore frustum.
Fonaments
[editar | editar còdic]- Profunditat dels fonaments: 11,23 m (36 peus 10 polzades)
- Pes dels fonaments: 33 486 tonellades
- Àrea dels fonaments: 1487 m² (16,001 peus²)
Interior
[editar | editar còdic]- Número de pedres commemoratives en les escales: 193
- Instalació de l'ascensor actual: 1998
- Instalació de la cabina de l'ascensor actual: 2001
- Temps de pujada de l'ascensor: Un minut
- Número d'escalons fins al cim: 897
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Olszewski, George J. A History of the Washington Monument: 1844–1968. Abril de 1971. Servici Nacional de Parcs. Consultat el 3 de giner de 2007.
- ↑ «Washington Monument.» [1] archivat en Wayback Machine. Teaching with Historic Plaus. Servici Nacional de Parcs. Consultat el 15 d'octubre de 2006.
- ↑ Acta d'altura dels edificis de 1910, codificada en el còdic D.C. § 6-601.05
- The National Parks: Index 2001–2003. Washington: Departament d'Interior dels Estats Units.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Monument a Washington.- Pàgina web oficial del Servici Nacional de Parcs: Monument a Washington
- TwHP Lesson Plans: El Monument a Washington: Un tribut de pedra [3] archivat en Wayback Machine.
- Enquesta d'edificis històrics nortamericans / Registre d'ingenieria històrica nortamericana: Arquitectura del Monument a Washington
- El dia de hui en l'Història — 6 de decembre
- Història del piramidión d'alumini del Monument a Washington
- Tour virtual al Monument a Washington
- Webcam en directe des del Monument a Washington
- seu-monument-un-dia-com-hui-en-estats-units/ El president Washington per fi té el seu monument… Un dia com hui en Estats Units
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monumento a Washington» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en erros de referència
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Artículs en passages que requerixen referències
- Memorials nacionals d'Estats Units
- Obeliscs d'Estats Units
- Monuments en el Registre Nacional de Llocs Històrics en Washington D. C.
- National Mall
- Arquitectura d'Estats Units de 1888
- Antics bens de la Llista Indicativa d'Estats Units
- Patrimoni de l'Humanitat