Anar al contingut

James Madison

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

James Madison (#Virginia, 16 de març de 1751-Ibídem, 28 de juny de 1836) va ser un polític i teòric polític nortamericà. Va ser el quarto president dels Estats Units des de 1809 fins a l'any 1817. Està considerat com un dels més influents «Pares fundadors dels Estats Units» per la seua contribució a la redacció de la Constitució dels Estats Units i a la Carta de Drets dels Estats Units, fins al punt de ser malnomenat «El Pare de la Constitució».

Madison va heretar la seua facenda, Montpelier, en #Virginia, i va ser amo de centenars d'esclaus. Va servir com a membre de la casa de delegats de #Virginia i com a membre del Congrés Continental abans de l'introducció de la constitució nortamericana. Despuix de la Convenció de Filadèlfia, va ser una de les persones que va dirigir el moviment per a aprovar la nova constitució tant a nivell nacional com en #Virginia. La seua colaboració en Alexander Hamilton i John Jay va produir els ensajos coneguts com The Federalist Papers (Els Papers Federalistes), artículs considerats com la base principal sobre la que es va ratificar la constitució dels Estats Units. Va canviar de semblar sobre la seua política personal, ya que en un principi creïa que lo millor seria un govern central fort mentres que al final va aplegar a recolzar l'idea de que els estats deurien tindre més poder que el govern central. Al final de la seua vida va aplegar a acceptar una idea equilibrada en la qual els estats i el govern federal compartixen el poder per igual.

En 1789, va aplegar a ser un líder en la Cambra de Representants dels Estats Units en la qual va escriure moltes lleis fonamentals. És reconegut com l'escritor de les primeres 10 esmenes a la constitució dels Estats Units, les quals es coneixen com la Carta de Drets. Va treballar de prop en el nou president George Washington en l'organisació del nou govern federal. Trencant llaços en Hamilton i el Partit Federaliste en 1791, ell i Thomas Jefferson varen organisar el Partit Demòcrata-Republicà. En resposta a les Lleis d'Estrangeria i Sedició Jefferson i ell varen escriure les Resolucions de #Virginia i Kentucky, argumentant que els estats tenen la potestat d'anular lleis per inconstitucionals.

Servint com secretari d'estat de Jefferson, va supervisar la Compra de la Luisiana, la qual va doblar el tamany del país. Va aplegar a ser president despuix de Jefferson sent reelegit en 1813. La seua presidència va conseguir una prosperitat que va durar varis anys. Despuix d'una série de protestes diplomàtiques i un embargament comercial contra el Regne Unit, va dirigir als Estats Units a la guerra anglo-nortamericana de 1812. La guerra va ser una decisió desastrosa, ya que el país no tenia ni un eixèrcit fort, ni un sistema financer potent. Ademés, el país no tenia un banc central, alguna cosa a lo que es va opondre a lo llarc de tota la seua vida.