Perugia

Perugia o, tradicionalment en espanyol, Perusa és una ciutat italiana, capital de la regió d'Umbría i de la província de Perugia. Es troba prop del riu Tíber, en el centre de la península itálica, i té una població de Plantilla:Població comune Itàlia. El producte més important és el chocolate, realisant-se una fira anual en octubre sobre este aliment. La ciutat destaca per tindre una de les universitats més antigues i prestigioses d'Itàlia, l'Universitat de Perugia. Esta va ser creada en 1308 pel papa Clemente V i alberga, en l'actualitat, una miqueta més de 25 000 estudiants (any acadèmic 2014-2015). Hi ha molts jóvens provinents dels cinc continents que acodixen a Perugia per a realisar estàncies universitàries en programes Erasmus o equivalents, i per a seguir cursos d'italià. Per a satisfer esta demanda Perugia dispon, des de l'any 1925, d'una universitat per a estrangers (Università per Stranieri vaig donar Perugia), a on s'impartixen graus universitaris, classes de llengua i cultura italiana. És ademés sèu oficial d'exàmens PLIDA per a l'obtenció de títuls oficials d'italià. Pese a ser una ciutat relativament chicoteta, té una vida cultural diversa i àmplia. Sempre es poden trobar chicotetes fires o espectàculs pels seus callecitas medievals. Els bars i restaurants abunden tant de dia com de nit. Les fins de semana, el carrer principal, Cors Vannucci, rebosar de famílies que passegen i les escals de la piazza IV Novembre s'omplin d'estudiants i turistes.

Toponímia

Perugia és la forma majoritària de denominar a la localitat, tradicionalment cridada en espanyol Perusa. En italià, el topònim és Perugia [peˈruːdʒa] i en llatí Perusia. En nom tradicional d'esta localitat en espanyol o en llatí encara es conserva per a referir-se als seus habitants, els quals es coneixen com perusinos, -as.

Història

Edat Antiga

• Perugia va ser una de les principals ciutats d'Etruria, situada en la frontera d'este territori sobre un tossal en el marge dret del riu Tíber i prop del llac Trasimeno. Era una ciutat dels umbros habitada per la tribu dels sarsinos, fundada segons la tradició per l'héroe Auletes, germà d'Ocnus, fundador de Mantua, encara que més vesprada va passar a mans dels etruscs, que la varen convertir en una ciutat important de la regió. Les primeres senyes sobre la ciutat són de l'any 310 a. C., quan els romans varen creuar els boscs de Ciminis. En aquell moment tres ciutats etrusques, Perugia, Cortona i Arretium es varen unir per a firmar una pau de 30 anys en Roma. La pau no es va respectar i la guerra en Roma es va reemprendre pocs mesos despuix, sent les ciutats etrusques derrotades en la batalla dellac Vadimón per Fabio Màxim. Perugia va solicitar la pau i va ser ocupada per una guarnició romana. Un sigle més vesprada, la ciutat, de nou independent, va entrar una atra volta en guerra contra Roma, en este cas, aliada en Clusium. Novament va ser derrotada, en l'any 295 a. C. per Cneo Fulvio i per Fabio l'any següent, quan varen perdre 4500 hòmens i 1700 varen ser fets presoners. Perugia va solicitar la pau obtenint una treua de quaranta anys despuix de pagar una important indemnisació. Despuix d'estos acontenyiments no existixen senyes de lo ocorregut en la ciutat fins que, en la segona guerra púnica, apareix com a aliada de Roma. Een el 205 a. C. va suministrar recaptes a l'eixèrcit d'Escipión l'Africà.

Arc etrusc

De nou apareix un periodo sense senyes relatives a Perugia fins al fi del periodo republicà, quan va participar en la guerra de Perusia entre Octaviano i Lucio Antonio, germà de Marco Antonio (Bellum Perusinum, Suetoni Aug. 9; Tácit. Ann. v. 1). Lucio Antonio, pressionat per tres eixèrcits baix el mando d'Agripa, Salvidienus i Octaviano, es va refugiar en Perugia esperant l'arribada dels seus generals Ventidius i Asinius Pollio. Els reforços no varen aplegar i Octaviano va tallar el suministrament de víveres provinents del Tíber, per a on aplegava el gra. Ventidius va atacar a Octaviano pero va ser rebujat. Lucio Antonio va realisar un intent desesperat per eixir de la ciutat que va acabar en fracàs, per lo que va tindre que capitular. Lucio Antonio i els seus es varen salvar la vida, pero els principals ciutadans de Perugia varen ser eixecutats i la ciutat va ser saquejada i incendiada en l'any 40 a. C. Despuix de la destrucció, va anar el mateix Octaviano qui la va manar reconstruir i va instalar nous colon, prenent la ciutat el nom d'Augusta Perusia, encara que sense tindre el ranc de colónia. El seu districte va ser reduït, pero va continuar sent una de les ciutats més importants de l'interior d'Etruria. La ciutat va alcançar el grau de colónia durant l'época imperial, passant a cridar-se Colónia Vibia Perusia. La ciutat havia tingut com deidad tutelar a Juno, pero despuix del saqueig d'Octaviano, la deidad tutelar va passar a ser Vulcano, degut a que el seu temple va ser l'únic que no es va vore afectat per l'incendi.

Edat Mija

De nou deixen d'aparéixer notícies de la ciutat fins al final de l'Imperi, quan per la mateixa varen passar Odoacro i els ostrogodos i l'Imperi romà d'Orient, que en 537 varen instalar una guarnició. En 547 va ser sitiada per Totila, caent en les seues mans dos anys més vesprada, quan Belisario va abandonar Itàlia i Totila va manar eixecutar a sant Herculano, qui en el pas del temps s'ha convertit en el patró de la ciutat. No obstant, la ciutat va ser recuperada pels bizantino despuix de la derrota que els infligió Narsés als ostrogodos en l'any 552, conformant un ducado integrat en l'Exarcado de Rávena. En 580, va ser conquistada pels longobardos i encara que els bizantino la varen recuperar en 592, varen tornar a perdre-la un any despuix. A partir de l'any 727, la ciutat va adquirir una certa autonomia per la disputa entre longobardos i bizantino. En l'any 756 va ser entregada al papa, pero va continuar mantenint la seua autonomia. Durant l'Edat Mija, la ciutat va ser controlada majorment pel partit Güelfo i va entrar en guerra en Foligno, Assisi, Spoleto, Todi, Siena i Arezzo. Els papes es varen refugiar en les seues muralles en alguna ocasió, i en la ciutat es varen celebrar els cónclaus que varen servir per a elegir a Honorio II en 1124, a Celestino V en 1294 i a Clemente V en 1305, papa que va fundar l'universitat de la ciutat. En 1393, el poder de la ciutat va caure en mans de la família Baglioni, en Pandulfo Baglioni al mando, i la dels Michelotti entre 1393 i 1400. Eixe últim any la ciutat va ser ocupada per Milà, que la va conservar durant dos anys. Andrés Fortebraccio i Nicolás Piccino varen eixercir el poder respectivament entre 1416 i 1424, i 1440 i 1445, ans que els güelfos Baglioni recuperaren el poder de mans de Guiu entre 1488 i 1500, i Juan Pablo entre 1500 i 1520. Els Baglioni varen desafiar l'autoritat papal, i Juan Pablo va ser atret a Roma baix engany per a eixecutar-ho per orde de León X en 1520, encara que la família va conservar el poder en la ciutat. En 1540, la ciutat es va rebelar contra el papa en la cridada guerra de la Sal. Durant la rebelió, Rodolfo Baglioni va matar allegat papal, pero poc despuix va ser derrotat per Pedro Luis I de Parma i la ciutat va ser conquistada i saquejada per les tropes del ducado, perdent tots els seus privilegis. El tumult de l'impost de la sal, en 1553, va anar l'últim intent de la ciutat de recuperar l'autonomia perduda.

Edat Moderna i Contemporànea

Panorama de la ciutat

• Perugia va estar baix domini papal fins al periodo napoleònic. En 1797, va ser ocupada per França i el 4 de febrer de 1798 va ser proclamada la República Tiberina, la capital de la qual era Perugia, i en la bandera tricolor francesa com a pròpia. En 1799, la República Tiberina va ser unida a la República Romana. En 1799, els napolitanos varen entrar en la ciutat durant alguns mesos i va continuar en mans del papa fins que en 1808, va ser inclosa dins del Regne d'Itàlia. En 1814, va tornar baix el poder papal, encara que va ser ocupada poc despuix per Joachim Murat, rei de Nàpols, fins a ser expulsat pels austríacs. el Congrés de Viena va assignar la ciutat al papa. La ciutat va sofrir quatre terremots, en 1832, 1838, 1854 i 2016.

En maig de 1849, la ciutat es va rebelar davant una breu ocupació austríaca i va tornar en mans del Papa fins que, durant un nou tumult en 14 de juny de 1859, es va formar un govern provisional partidari de l'unió a Itàlia. El tumult va ser sofocat per la força el 20 de juny de 1859, encara que finalment la ciutat va passar a formar part del Regne de Cerdenya el novembre de 1860. En 2018, la ciutat tenia 165 683 habitants del total de la província (657 786 habitants).

Patrimoni

Aqüeducte romà

La ciutat conserva importants i numerosos restants antics entre els que destaquen les muralles i algunes de les portes, com l'Arc d'Augusto i la Porta Marzia. Es troben també restants etruscs, com els sepulcros, entre els que destaca l'hipogeu dels volumnios, sepultura intacta de la família Velimnas en sarcòfecs i atres objectes. Entre les inscripcions etrusques i llatines, la més important és una de 46 llínees en etrusc, el cridat Cipo de Perugia, l'inscripció més llarga coneguda en eixa llengua. Un monument destacat és la Fontana Maggiore (1275-1278), de Nicolo i Giovanni Pisano, que està considerada com una de les més belles de tota Itàlia. la Biblioteca Augusta atesora ademés importants còdexs i edicions. Per lo que es referix als museus, en Perugia es poden trobar els següents:

• Galeria Nacional d'Umbría (Galleria Nazionale dell'Umbria), conté la major colecció d'obres d'el XIII a el XIX de varis artistes que varen passar per Umbría, entre uns atres: Arnolfo vaig donar Canvi, Piero della Francesca, Pietro Perugino i Pinturicchio;

• Museu arqueològic nacional d'Umbría (Museu Archeologic Nazionale dell'Umbria), en la basílica de Sant Dumenge;
• Museu dell'Opera del Duomo;
• Museu de l'Acadèmia de Belles arts;
• Museu del Palau della Penna, en coleccions d'art modern (colecció Dottori, colecció Beuys);
• POST - Perugia Officina per la Scienza i la Tecnologia;
• Museu històric de Perugia;
• Tomba en fresca de Pietro Vannucci, cridat Il Perugino, en el barri de Fontignano;
• Jardí Botànic de l'Universitat de Perugia, en més de 3000 espècies de plantes.

Organisació territorial

Circumscripcions

Subdivisió en circumscripcions del territori de la comuna de Perugia

La comuna de Perugia es dividix en 13 circumscripcions, cada una d'elles compreses per quartieri i frazioni.

• Circumscripció 1: Città - Porta Sole;
• Circumscripció 2: Città - Porta Sant Pietro;
• Circumscripció 3: Madonna Alta;
• Circumscripció 4: Sant Marque;
• Circumscripció 5: Posa't Pattoli;
• Circumscripció 6: Posa't Felcino;
• Circumscripció 7: Posa't Valleceppi;
• Circumscripció 8: Posa't Sant Giovanni;
• Circumscripció 9: Sant Martino in Colle;
• Circumscripció 10: Sant Sisto;
• Circumscripció 11: Castel del Piano;
• Circumscripció 12: Ripa;
• Circumscripció 13: Solfagnano Parlesca.

Fraccions

Palazzo dei Priori, sèu del govern comunal.

• Bagnaia, Bosco, Capanne, Casa del Diavolo, Castel del Piano, Cenerente, Civitella Benazzone, Civitella d'Arna, Collestrada, Colle Umberto I, Cordigliano, Colombella, Farneto, Ferro vaig donar Cavallo, Fontignano, Fratticiola Selvática, La Bruna, La Cinella, Lacugnano, Lidarno, Migiana vaig donar Mont Tezio, Mont Bagnolo, Mont Corneo, Montelaguardia, Mont Petriolo, Mugnano, Olmo, Parlesca, Pianello, Piccione, Pila, Pilonico Matern, Posa't della Pietra, Poggio delle Corti, Posa't Felcino, Posa't Pattoli, Posa't Rio, Posa't Sant Giovanni, Posa't Valleceppi, Prepo, Pretola, Ramazzano-Li Pulci, Rancolfo, Ripa, Sant'Andrea delle Fratte, Sant'Egidio, Sant'Enea, Sant Fortunato della Collina, Sant Giovanni del Pantà, Sant'Andrea d'Agliano, Santa Lucia, Sant Marque, Santa Maria Rossa, Sant Martino dei Colli, Sant Martino in Camp, Sant Martino in Colle, Sant Sisto, Solfagnano, Vila Pitignano.

Transport

Metro llauger

La ciutat conta en una llínea de Minimetrò, sistema autònom pel que circulen vagons de chicotet tamany, automàtics i sense conductor.

Autobús

• Perugia conta en unes 16 llínees d'autobusos urbans principals. També posseïx atres 14 llínees urbanes secundàries, que conecten el centre de la ciutat en zones més alluntades. Totes les llínees són operades per la Azienda Perugina della Mobilitá. Des de l'estació d'autobusos hi ha hagut una conexió diària d'ITA Airways des de l'1 de decembre de 2022, en autobús, cap a i des del Aeroport de Roma Fiumicino, lo que permet una conexió en el hub de l'aerollínia.

Autobús de trànsit ràpit (ATR)

En decembre de 2023 va ser aprovat el proyecte definitiu d'el "Metrobus" en l'objectiu el de conectar la perifèria suroest de la ciutat en l'estació de tren de Fontivegge, el centre històric, el complex hospitalari-universitari Silvestrini i la zona industrial de Sant'Andrea delle Fratte. Serà el primer ATR en Itàlia, tindrà una llongitut de 22,4 km i un cost total de 111 millons d'euros. Les obres deurien estar terminades en 2026.

Ferrocarril

La ciutat presenta tres estacions de ferrocarril principals:

• Perugia Sant Anna (Ferrovia Centrale Umbra);
• Perugia (Ferrovie dello Stato);
  • Perugia Posa't Sant Giovanni (Ferrovia Centrale Umbra i Ferrovie dello Stato). La ciutat també té atres estacions o abaixadors, com el de Perugia Universitá (Ferrovie dello Stato).

Aeroport

• Perugia conta en l'Aeroport Internacional de la Umbría–Perugia "Sant Francisco d'Assís", que posseïx destins nacionals i internacionals.

Clima

• Perugia està ubicada sobre un tossal el punt del qual més elevat, Porta Sole, s'eleva a 493 m sobre el nivell d'el mar. El centre històric s'estén al voltant d'este punt i té una altitut mija d'uns 450 m. Al nort de la ciutat es troben els monts Tezio i Acuto, que separen Perugia del municipi d'Umbertide. A l'est es troba el llac Trasimeno. També llimita, entre unes atres, en les poblacions d'Assisi i Gubbio.

• Perugia goja d'un clima templat de tipo mediterràneu continentalizado, en una temperatura mija anual un poc superior als 13 °C i unes precipitacions entre 800 i 900 mm.

Més	Ene	Feb	Mar	Abr	May	Jun	Jul	Ago	Sep	Oct	Nov	Dic	Any
Temperatura màxima mija (°C)	6,9	8,4	11,7	15,7	20,4	24,9	28,2	28,0	23,6	17,6	12,0	8,1	17,1
Temperatura mija (°C)	4,2	5,2	7,9	11,4	15,7	19,8	22,8	22,7	19,1	14,0	9,1	5,5	13,1
Temperatura mínima mija (°C)	1,5	2,0	4,1	7,1	10,9	14,7	17,3	17,4	14,6	10,4	6,2	2,9	9,1
Precipitacions (mm)	61	60	70	79	76	64	39	45	76	102	103	75	850

Deports

Perugia Calcio és el club de fútbolocal, i milita en la Série C, la tercera divisió del fútbol nacional. Juga els seus partits de local en l'Estadi Renato Curi l'aforament del qual és de 23 000 espectadors. Aixina mateix té un club de vóleibol femení en la série A1 (recent ascendit) cridat Bartoccini Fortinfissi Perugia.

Ciutats hermanades

• Bratislava (Eslovàquia)
• Maneu-vos (Brasil)
• Grand Rapids (Estats Units)
• Seattle (Estats Units)
• Aix-en-Provence (França)
• Tubinga (Alemània)
• Potsdam (Alemània)

Persones notables

Artícul principal → .

Bibliografia

• Crispolti, Cessara (1648). Perugia Augusta (en italià), Perugia: Tomasi i Zecchini.
• Pellini, Pompeo (1968). Dell'història vaig donar Perugia (en italià), Bologna: Arnaldo Forni. ISBN 88-271-0276-0.
• Bonazzi, Luigi (1875-1879). Storia vaig donar Perugia dalle origini al 1860 (en italià), Perugia: Vincenzo Santucci.
• Ranieri vaig donar Sorbello, Uguccione (2005). Perugia della Bell'Epoca (en italià), Perugia: Volumnia. ISBN 88-89024-31-3.
• Grohmann, Alberto (1981). Li città nella storia d'Itàlia. Perugia (en italià), Laterza Bari. ISBN 88-420-1877-5.
• Symonds, Margaret (1986). Perugia, la sua storia, i suoi monumenti (en italià), Atesa. ISBN 0-8115-0865-X.

• (1993) Storia illustrata delle città dell'Umbria, Perugia (en italià), Milano: Elio Sellino. ISBN 88-236-0051-0.
• (1966) Guida d'Itàlia. Umbria (en italià), Touring Club Italià.
•  

Enllaços externs

• Commons
• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Perugia.
• Commons
• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Perugia.
• comune. perugia. it/ Pàgina web de la comuna de Perugia (italià)