Todi
Todi és un municipi italià situat en la província de Perugia. Té una població estimada, a fins de juny de 2024, de 15 568 habitants.[1]
Història
[editar | editar còdic]Existixen numeroses hipòtesis sobre els orígens de la ciutat, pero conta la llegenda que Todi va ser fundada a instàncies dels umbros, un poble que vivia en la vall del riu Tíber. Inclús l'orige del nom sembla incert, pero molts autors ho vinculen al nom Tutere, que significa "frontera". De fet, Todi des de la seua posició domina la vall del Tíber i llimita en l'antic territori etrusc. Va ser construïda pels etruscs entre entre el III i el sigle I, i va anar en esta época quan es va construir el primer gran círcul de muralles que rodejava la ciutat.[2]
En el sigle I es va convertir en municipi romà, i encara queden alguns restants de la civilisació romana, com els descoberts recentment baixe la Piazza del Popolo.
En l'Edat Mija la ciutat va adoptar l'aspecte típic d'un castell i va estar controlada per poderosos senyors feudals, com els comtes Arnolfi, els Montemarte i els Atti. Despuix de l'any 1000 la ciutat va prosperar i es va expandir, i totes les activitats comercials i artesanals varen tornar a florir. Es va convertir en un municipi lliure a partir dels primers anys de el XIII.
Des de principis de el XIV es va iniciar un periodo de llenta pero contínua decadència. Posteriorment, gràcies al bisbe Angelo Cesi, la ciutat de Todi va experimentar un nou impuls i va començar a florir novament.[2]
Monuments i llocs d'interés
[editar | editar còdic]Todi està rodejat per tres muralles més o menys completes: la més exterior és medieval, la del mig és romana, i la més interior és reconeixible com parcialment etrusca.
- Piazza del Popolo
- Concattedrale della Santissima Annunziata (XI). És d'estil gòtic i es diu construït sobre una antiga edificació romana, provablement un temple dedicat a Apolo (ací es va trobar una antiga estàtua de bronze de Mart,[3] hui en els Museus Vaticans). L'iglésia actual va ser casi totalment reconstruïda despuix d'un fòc en 1190. La principal traça de la seua frontera rectangular és el gran rosetón central, afegit en 1513. Del mateix periodo és la porta de fusta de l'entrada, obra d'Antonio Bencivenni de Mercatello, del que hui només queden els quatre panels superiors. La part posterior de la frontera està ocupada per un jagantesc fresca de Ferraù dona Faenza representant El juí universal, encàrrec de la moradura Angelo Cesi, en el que pot distinguir-se l'influència de Miguel Ángel. El cor inclou l'altar gòtic i un magnífic tancament de fusta (1521) de dos plantes. Hi ha un museu en la seua cripta.
- Iglésia de Sant Fortunato. És un temple paleocristiano (VII) del que queden dos lleons esculpidos en el portal d'entrada. En 1292 els franciscanos varen començar a edificar un nou temple gòtic, obres que varen cessar durant la plaga de 1348, acabant-se la part inferior de la frontera en la segona mitat de el XV. En el seu cripta hi ha una tomba de quatre sants, entre ells San Cassiano), aixina com la tomba de Jacopone dona Todi. Una atra obra d'art destacada és una Verge en Chiquet obra de Masolino dona Panicale.
- Temple de Santa María de la Consolació, una iglésia renaixentista que és la principal de Todi, i es troba fòra dels murs, en una de les ales del tossal. Es va escomençar en l'any 1508 i a sovint s'ha atribuït, sense suficient fonament, a Bramante. Té planta de creu grega: tres àbsits són poligonales i el del nort és semicircular. Arquitectes que varen treballar en ella varen ser Coa dona Caprarola, Antonio dona Sangallo el Jove, Baldassarre Peruzzi, Galeazzo Alessi, Michele Sanmicheli, Vignola i Ippolito Scalza. L'iglésia es va inaugurar en 1607.
- Palazzo dei Priori. El palau del prior es troba en el costat meridional de la Piazza del Popolo. Es va començar en 1293 i més vesprada es va ampliar com a sèu del podestà, els priores i els governadors papals.
Els palaus del Capitano i del Popolo, que es troben units. En l'última planta dels palaus es troba el Museu de Todi, reordenado i reobert al públic en l'any 1997.
El «Palazzo del Popolo» (Palau del Poble) és una construcció gòtic lombarda que ya existia en l'any 1213, i és un dels palaus comunals més antics d'Itàlia. Comprén dos grans sales: la «Sala Gran Inferiore», o «Sala delle Pietre», i la «Sala Gran Superiore», que alberga la Pinacoteca comunal.
El «Palazzo del Capitano» (Palau del Capità), en estil gòtic italià, es va erigir al voltant de l'any i va ser cridat Nou Palau Comunal, per a diferenciar-ho de l'anterior. Es troba a dos nivells distints: la primera planta alberga la Sala de Justícia (actualment, sèu del Consell Comunal), en les oficines del juge en l'inferior. La segona està actualment ocupat pel Museu de la Ciutat, en troballes i restants de l'història de Todi. Inclou una cadira de montar usada per Anita Garibaldi. Algunes sales tenen pintures a la fresca en històries de la ciutat i retrats dels seus hòmens més ilustres.
- El Mart de Todi, bella estàtua etrusca que data de el V, va ser descoberta en 1835, sepultada junt als murs del Convent de Montesanto.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Població resident al 30 de juny de 2024». Institut Nacional d'Estadística (ISTAT). Consultat el 22 de setembre de 2024.
- ↑ 2,0 2,1 «donar-todi Història de Todi». Municipi de Todi. Consultat el 22 de setembre de 2024.
- ↑ Bill Thayer's diary • Saturday 26 August
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Todi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.