Fontana Maggiore

Fontana Maggiore

La font Major () és un dels principals monuments de la ciutat italiana de Perugia.

Història

Va ser proyectada entre 1275 i 1278 per Nicolo i Giovanni Pisano en la colaboració de Fra Bevignate dona Cingoli per a la part arquitectònica i de Boninsegna Veneziano per a la part hidràulica. L'obra va ser erigida per a celebrar l'arribada de l'aigua a la part alta de la ciutat gràcies al nou aqüeducte, que transportava l'aigua provinent de Mont Pacciano, en el centre de Perugia. Està constituïda per dos banyeres de marbre polígonals concèntriques coronades per un recipient de bronze (obra del fundidor perugino Rosso Padellaio).

La font és una de les més belles d'Itàlia, per l'elegància de les seues llínees, l'harmonia de les seues formes i la riquea de la seua decoració, formada per 50 bajorrelieves i 24 estàtues. Les dos banyeres polígonals concèntriques estan decorades en bajorrelieves: en l'inferior estan els símbols i les escenes de la tradició agrària i de la cultura feudal, els mesos de l'any en els signes del zodíac i les arts lliberals, la Bíblia i l'història de Roma, en la superior estan representades diversos personages bíblics i mitològics.

La font ha sofrit recentment alguns treballs de restauració que han durat cinc anys i que l'han tornat el seu antic esplendor. Situada en el centre de la bellíssima Piazza IV Novembre, va ser la primera font no construïda en el seu lloc ya que va ser construïda en el taller i despuix montada en el centre de la plaça, construïda en pedra d'Assís, rep des de fa més de 800 anys aigua del Mont Pacciano, situat a pocs quilómetros de la ciutat.

• 
  La Fontana Maggiore en el centre de la Piazza IV Novembre.
• 
  Alçat de dos nivells en marbre coronats per un bol en bronze.
• 
  Vista de la font i la catedral.
• 
  Les escultures superieores en bronze, Trois porteuses d'eau.
• 
  La font apagada.