Cortona

Archiu:Cortona-vista01.jpg

Cortona

Cortona (kor ' tona) és un municipi d'Itàlia en 23 036 habitants (2017), situat en la província de Arezzo, principal centre turístic i cultural de Val vaig donar Chiana aretina. La superfície de la zona municipal és la quarta més gran en la Toscana (segona si s'exceptuen les capitals provincials). Part de l'antic Regne de Etruria, està situat en el sur de la província de Arezzo i al surest de la regió de la Toscana, en la frontera en Umbría.

Història

La fundació de la ciutat es pert en la nit de numeroses llegendes, de les quals ya hi ha traces en l'época clàssica. Tals llegendes varen ser reelaborándose sobretot a finals del Renaixença baixe la dominació de Cosme I. Lo que no sembla dubtar-se és que es tracta d'una ciutat fundada pels etruscs.

Periodo etrusc

Entre els sigles VIII i VII, Cortona es va convertir en un important regnat etrusc. Provablement, Cortona es va convertir en una ciutat molt potent per la seua estratègica ubicació, que permet un ampli control de territoris que varen ser part del regnat. Varen ser construïdes pels etruscs en el IV, les muralles que rodegen la ciutat per prop de tres milles, les tombes nobles "meló" repartit per la ciutat i el adonato monumental altar funerari per esfinges, únics en Itàlia. Cortona es va trobar també una placa de bronze en una de les més llargues inscripcions etrusques, la Tabula Cortonensis. En 310 a. C. moltes ciutats etrusques varen ser objecte de Roma. Per lo que va formar una aliança de Cortona en Roma, que no obstant no va ser respectat i que donarà lloc a un violent enfrontament prop del Trasimeno. En 450 d. C. els godos varen ocupar Cortona, fent que cada volta més perdre la seua fama.

Edat Mija

Les notícies de l'alta edat Medieval en Cortona no són molt clares sobre el paper de la ciutat durant l'expansió del cristianisme. De fet, no va ser possible determinar si Cortona ha segut pràcticament un bisbat. Més vesprada, s'ha somés a la cúria de Arezzo.

Des de el XIII, la ciutat és un municipi lliure governat per un podestà, que aliats en Perugia per a defendre's dels Aretini durant les lluites entre güelfos i gibelinos. El choc entre güelfos i gibelinos caracterisa l'història de el XIII de Cortona. En 1232, aliat en els florentinos, Cortona ocupen el rival de la ciutat. En 1258, Cortona, va ser ocupada i saquejada per l'eixèrcit aretino, ajudat pels guelfi de Cortona. Tres anys despuix els Gibelinos de Cortona recomençar la ciutat, gràcies a l'aliança estreta en Siena.

En el XIV, el papa Juan XXII decidix conferir el caràcter d'una diòcesis en Cortona, entén l'impossibilitat de convivència en el bisbe de Arezzo.

Entre 1325 i 1409 la ciutat va ser una signoria governada per la família Casali, a la que devem el Palau homònim.

Senyors de Cortona:

• Raniero I (1325-1351)
• Bartolomé I (1351-1363)
• Francisco I (1363-1375)
• Nicolás Juan (1375-1384)
• Uguccione Urbà (1384-1400)
• Francisco II (1400-1407)
• Luis Bautista (1407-1409)

Des de el XV a XX

En el XV Cortona es va convertir en part de la República de Florencia i es convertix en una ciutat important des del punt de vista militar com un bastió del seu defensa, pero en 1509, despuix d'un sigle de pau, termina en mig de la guerra entre l'eixèrcit Espanyol i Florencia, sofrint l'atac del Príncip d'Orange, Filiberto, a Cosme I, a continuació, Medici va decidir construir en Cortona la fortalea de Girifalco en 1549 i es va convertir en sèu d'una Capitania.

En el XVI en Cortona la renaixença florentino florix en obres d'art d'artistes Luca Signorelli i Pietro Berrettini i monuments d'arquitecte de Siena Francesco vaig donar Giorgio Martini.

En el XVII, reemplaçant l'extinta dinastia de Medici va conseguir el Habsburgo-Lorena, grans ducs de Florencia, que operarà la recuperació massiva en les afores de Cortona en millora de l'infraestructura civil. En 1727, en l'edat leopoldina, naix, gràcies al treball dels germans (Marcello, Felipe i Ridolfino), l'Acadèmia Etrusca, un primerenc centre d'investigació de la civilisació etrusca que, per la seua capacitat d'innovació, crida l'atenció dels intelectuals en tota Europa, l'Acadèmia de Cortona editant l'edició italiana d'obres de gran volum com el diccionari enciclopèdic de Diderot – com Voltaire i el gran historiador d'arqueòlec d'antigues civilisacions Winckelmann.

Posteriorment la ciutat de Cortona sofrix la violència novament quan les tropes de Napoleón varen intentar ocupar-la en 1799. Cortona, tornada al Gran Ducado de Toscana, es rebelarà a açò participant activament en els moviments de Risorgimento, terminant en el plebiscit de 1860, en el que establixen Cortona definitiva pertanyents a una Itàlia unida.

En el XX, la ciutat –que econòmicament viu un moment de desenroll ordenat, en la mecanisació de les campanyes i, al mateix temps, gràcies a la millor situació social i financera, goja de la promoció dels seus productes i la calitat de la carn de vacú de la raça "chianina"– participa en dos guerres mundials, pagant un alt tribut de sanc, en els seus molts caigut. El 27 de juny de 1944 en el poble de Falzano, un grup de soldats alemans operat una feroç represàlia davant l'assessinat de dos Camerata Fasciste(i ferides a un tercer) realisada el dia anterior pels partisanos. Dèu civils varen ser assessinats, alguns d'ells volades en explosius en acabant de que s'està tancada en les ruïnes d'una casa incendiada el dia abans. El tinent de la Wehrmacht Josef Sheungraber va ser trobat culpable de la massacre i posteriorment condenat a cadena perpètua pel Tribunal en Munich en una sentència emesa el 10 d'agost de 2009, 65 anys despuix de la massacre; la sentenza alemana seguix l'anteriorment emés pel Tribunal militar de la Spezia en 2006. Cortona, miraculosament salvat pel bombardeig, trenca el vot del seu bisbe, qui instruïx el pintor Gino Severini en les estacions de processament de la Creu en sinèrgia en contemporàneu Romualdo Jillian. Llocs de treball, expressió de la cultura d'futurista i cubistes durant la primera mitat del sigle, són visibles a lo llarc de la carretera de porta Berarda per a aplegar al Santuari de la patrona, Santa Margherita.

Fraccions

Les fraccions són: Adatti, Bocena, Borgonuovo, Camucia, Cantalena, Capezzine Centoia, Casale, Cegliolo, Chianacce, Cignano, Creti, Falzano, Farneta, Fasciano, Fossa del Lupo, Fratta, Fratticciola, Gabbiano, Mengaccini, Mercatale, Mezzavia, Monsigliolo, Montalla, Montanare, Montecchio, Novelle, Ossaia, Pergo, Pierle, Pietraia, Poggioni, Portole, Riccio, Ronzano, Ruffignano, Sant Donnino Val vaig donar Pierle, Sant Lorenzo Rinfrena, Sant Marque in Vila, Sant Pietro a Cegliolo, Sant Pietro a Dona'm, Santa Caterina, Sant’Andrea vaig donar Sorbello, Sant’Angelo, Seano, Sodo, Tavarnelle, Terontola, Teverina, Tornia, Torreone, Valecchie, Vallone.

Llocs d'interés

Entre els llocs d'interés es troben el Duomo o catedral de Cortona, l'iglésia de Sant Francesco i la de Santa Maria delle Grazie al Calcinaio, iglésia renaixentista deguda al geni del célebre arquitecte sienés Francesco vaig donar Giorgio Martini. Ademés, està el Palazzo Comunale i dos museus: el dell'Accademia Etrusca i el Diocesà.

Ciutats hermanadas

• Château-Chinon (França)
• Krujë (Albània)
• Sant Josep dels Arremates (Nicaragua)
• Budapest (Hongria)
• Athens (Estats Units)

Persones notables

Artícul principal → .

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cortona.
• Història i informació sobre Cortona