Anar al contingut

Marco Vipsanio Agripa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Marco Vipsanio Agripa

Marco Vipsanio Agripa (en llatí, Marcus Vipsanius Agrippa; c. 63 a. C.-12 a. C.) va ser un important general i polític romà.[1] Va ser amic íntim, colaborador, general i encarregat dels assunts militars d'Octavio, el futur emperador César Augusto. També va ser el responsable de molts dels èxits militars d'Octavio, entre els que destaca la victòria naval de la batalla d'Accio contra Marco Antonio i Cleopatra VII d'Egipte. Agripa va destacar per la seua capacitat militar i política, i per les construccions en que va embellir la ciutat de Roma, aixina com pel mapa del món antic que va elaborar en les senyes obtingudes durant els seus viages.


Primers anys

Agripa va nàixer entre 64 a. C. i 62 a. C., sent possible que la seua data de naiximent estiguera compresa entre el 23 d'octubre i el 23 de novembre del calendari llavors vigent.[2] Agripa va nàixer en les zones rurals en les afores de Roma, en el sí d'una rica família del ranc eqüestre. El seu pare va poder haver-se cridat Lucio Vipsanio Agripa, i va tindre un germà major el nom del qual va ser també Lucio Vipsanio Agripa i una germana anomenada Vipsania Pola. La família, fins al moment, no havia segut prominent en la vida pública romana.[3] Agripa tenia aproximadament la mateixa edat que Octaviano, el futur emperador Augusto, els dos varen ser educats junts i varen aplegar a ser bons amics. No obstant, el germà major d'Agripa va prendre part en la segona guerra civil recolzant al bando contrari a Juliol César, lluitant junt a Marque Porcio Catón en Àfrica. Quan les forces republicanes varen ser derrotades, el germà d'Agripa va ser fet presoner, encara que va poder ser lliberat en acabant de que Octaviano intercedira per ell.[4]

Es desconeix si Agripa va aplegar a lluitar contra el seu germà en Àfrica, encara que provablement va servir en la guerra civil en el bando de César entre els anys 46 i 45 a. C., guerra que va culminar en la batalla de Munda.[5] César li va tindre en suficient estima com per a enviar-li junt en Octavio en 45 a. C. a estudiar en Apolonia junt en les legions de Macedònia mentres que César es dedicava a consolidar el seu poder en Roma.[6] César també va enviar al fill d'un dels seus amics, Cayo Mecenes, a estudiar en ells. Els tres jóvens varen forjar una forta amistat en el temps en que varen estar alluntats de Roma i baix les órdens de César. Agripa pronte va conseguir el respal de les legions macedonias, gràcies a la seua increible habilitat de liderage. També va deprendre arquitectura, àrea de coneiximent que aplicaria més alvance en la seua vida. Al quart més de la seua estància en Apolonia varen aplegar notícies de l'assessinat de Juliol César en març de 44 a. C. A pesar del consell d'Agripa i d'un atre amic, Quint Salvideno Rufo, per a que el futur emperador Augusto marchara cap a Roma junt en les tropes estacionades en Macedònia, Octavio va decidir viajar en solament una chicoteta guàrdia personal. Despuix de la seua arribada va ser informat que César li havia nomenat hereu llegal.[7] A partir d'eixe moment, Octavio va prendre el nom de César, passant a cridar-se oficialment Cayo Juliol César Octaviano, motiu pel qual molts historiadors fan referència a ell com "Octaviano" en este periodo.

Ascens al poder

Despuix de la tornada d'Octaviano a Roma, tant ell com els seus partidaris es varen donar conte de que necessitaven el respal de les legions i Agripa va ajudar a Octaviano a reclutar tropes en Campània.[8] Una volta que Octaviano va tindre el control sobre vàries legions, va aplegar a un pacte en Marco Antonio i Marque Emilio Lépido, que quedaria establit llegalment en 43 a. C. com el cridat Segon Triumvirat. Octaviano i el seu colega consular Quint Pedio varen dirigir l'acusació contra els assessins de César en la seua absència, i Agripa va ser encarregat del cas contra Cayo Casio Longino.[9] Pot ser que fora també en eixe mateix any quan Agripa començara la seua carrera política, ocupant el càrrec de Tribuno de la Plebe, que li garantisava l'entrada en el Senat romà.[10]


Bust d'Agripa, Museu Pushkin.

En 42 a. C., Agripa provablement va lluitar junt en Octaviano i Antonio en la batalla de Filipos.[11] Despuix del seu regrés a Roma, Octaviano va enviar a Agripa en l'any 41 a. C. per a que s'encarregara del mando de la guerra contra Lucio Antonio i Fulvia Antonia, germà i esposa, respectivament, de Marco Antonio. La guerra va terminar en la captura de Perugia en 40 a. C. No obstant, durant esta época el principal general d'Octaviano seguia sent Quint Salvideno Rufo.[12] Despuix d'esta guerra, Octaviano va partir cap a la Galia, deixant a Agripa com pretor urbà en Roma en instruccions de defendre la península itálica contra Sext Pompeyo, un oponent del triumvirat que en eixe moment ocupava Sicília. En juliol de l'any 40, mentres Agripa estava ocupat en la celebració dels Ludi Apollinares, una de les responsabilitats del càrrec de pretor, Sext va començar a saquejar el sur d'Itàlia. Agripa va alvançar a la seua trobada i li va obligar a retirar-se.[13] No obstant, el Triumvirat va demostrar ser inestable, i en agost de l'any 40 tant Sext Pompeyo com Marco Antonio varen invadir Itàlia, encara que sense aliar-se. Agripa va tindre èxit en la pren de Siponto, lo que va ajudar a posar fi al conflicte.[14] Agripa va ser un dels intermediaris entre Antonio i Octaviano per a acordar una nova pau. Per un atre costat, durant les discussions, Octaviano va saber de l'intenció de Salvideno de traïcionar-li, lo que va dur a la seua persecució, que es va saldar en la seua mort, encara que no està clar si per eixecució o suïcidi. Agripa es va convertir llavors en el principal general d'Octaviano.[15]


Image d'Agripa en un relleu del Llaura Pacis, o "Altar de la Pau", en Roma.

En 39 o 38 a. C., Octaviano va nomenar a Agripa governador de la Galia Transalpina, a on va sofocar una rebelió dels aquitanos en 38 a. C. També va lluitar contra les tribus germàniques, convertint-se en el segon general de l'història en creuar el Rin, despuix de Juliol César. Va ser cridat de regrés a Roma per Octaviano per a assumir el seu primer consulat en 37 a. C. En aquell moment Agripa estava molt per baix de l'edat usual mínima per al consulat, uns 43 anys, pero Octaviano acabava de sofrir una humillante derrota naval contra la flota de Sext Pompeyo i necessitava que el seu amic s'encarregara dels preparatius per al contraatac. Agripa va rebujar l'oferta de celebrar un triumfo romà per les seues conquistes en la Galia, i Dión Casio indica que va poder tindre que vore en la seua decisió el que haguera resultat impropi un triumfo en un moment tan complicat per a Octaviano.[16] Per a llavors, Sext Pompeyo havia conseguit el control sobre la mar que rodeja les costes d'Itàlia, per lo que la guerra ya era alguna cosa imminent. La primera preocupació d'Agripa va ser conseguir un port segur per a les seues naus, lo que va conseguir per mig de l'eliminació de la separació del llac Lucrino del mar. En això va conseguir crear un port exterior, si ben també va conseguir crear un d'intern per mig de la fusió del llac Averno en elucrino.[17] El nou complex portuari va ser denominat Portus Julius en honor a Octaviano.[18] Agripa també va ser el responsable d'una série de millores tecnològiques, com l'utilisació de naus de major tamany o l'invenció de nous ganchos d'abordage.[19] En esta época, Agripa va contraure matrimoni en Cecilia Ática, filla de l'amic de Cicerón, Tito Pomponio Àtic.[20]


En l'any 36 a. C., Octaviano i Agripa varen salpar per a fer front a Sext Pompeyo. No obstant, la flota va sofrir greus danys produïts per les tormentes i es va vore obligada a retirar-se. Agripa es va quedar al mando per a realisar un nou intent i, gràcies a la seua superior tecnologia i a un adestrament de les seues tropes, va conseguir derrotar a Sext Pompeyo en les batalles de Mylae i Nauloco. Solament varen sobreviure 16 naus de Pompeyo, i la major part de la seua flota es va vore obligada a rendir-se. Octaviano, en el seu poder acreixcut, va poder obligar al triunviro Lépido a retirar-se de l'escena política, mantenint solament elloc de pontifex maximus, per a després entrar en Roma en triumfo.[21] Agripa va rebre una corona naval pels seus servicis en Sicília i Dión Casio remarca que es tractava d'una condecoració sense precedents en l'història i que mai tornaria a concedir-se.[22]

Vida al servici públic

Erro al crear miniatura:
El Panteó de Roma va ser reconstruído per l'emperador Adriano sobre les ruïnes de l'alçat un sigle abans per Agripa; no obstant manté la primitiva llegenda: M·AGRIPPA·L·F·COS·TERTIVM·FECIT, que significa Marco Agripa, fill de Lucio, construït durant el seu tercer consulat

Agripa va participar en activitats militars menors en els anys 35 i 34 a. C., pero va tornar a Roma en l'autumne d'eixe últim any.[23] Va portar a terme una important campanya de reparacions i millores públiques en la ciutat de Roma, entre les que s'inclou la renovació del aqüeducte conegut com Aqua Marcia i l'ampliació de les seues canalisacions per a que cobrira una major part de la ciutat. En 33 a. C. Agripa va ser elegit edil, i va utilisar els seus coneiximents d'arquitectura per a realisar la seua llabor. Com a edil, magistrat responsable de les construccions i els festivals de Roma, va reparar els carrers i va incrementar i va netejar la Cloaca Màxima, plantant jardins i construint pòrtics i termas, com les denominades Termes d'Agripa. Va celebrar uns impressionants espectàculs públics.[24] També va estimular l'exhibició pública d'obres d'art. És important resaltar que era inusual que un excónsul ocupara l'inferior magistratura d'edil,[25] pero l'èxit d'Agripa en el càrrec va trencar en la tradició. Com a emperador, Augusto presumia de "haver-se trobat una ciutat de rajola i deixat una de marbre" gràcies en part als servicis que li havia proporcionat Agripa. Àtic, el sogre d'Agripa, es va suïcidar en l'any 32 a. C., afligit d'una greu maltia i segons Cornelio Nepote, amic i biógraf d'Àtic, esta decisió va provocar gran pesar a Agripa.[26]

En commemoració de la batalla d'Actium, Agripa va construir l'edifici que seria el Panteó de Roma i que en l'any 80 va ser destruït per un incendi. Un sigle despuix l'emperador Adriano, sobre les ruïnes del primitiu Panteó, va construir el nou Panteó que ha sobrevixcut durant dos mil. L'inscripció del segon edifici, no obstant, preserva el text de l'inscripció del primer. En els a anys posteriors al seu tercer consulat, Agripa va permanéixer en la Galia, reformant l'administració provincial i el sistema tributari i portant a terme la construcció d'un important sistema de carreteres i aqüeductes.

La guerra contra Marco Antonio i Cleopatra

Artícul principal → Batalla d'Actium.
La batalla d'Actium va enfrontar a les flotes de Marco Antonio i Cleopatra en la d'Augusto, l'ala esquerra de la qual va ser dirigida per Agripa.

Agripa va ser cridat de nou a prendre el mando de la flota quan va esclatar la guerra contra Marco Antonio i Cleopatra. Va capturar la ciutat estratègica de Modona, en Mesenia, situada al suroest del Peloponeso. Des d'ahí va navegar cap al nort, sitiant la costa grega i capturant Córcira (l'actual Corfú). Octaviano va dur ahí al seu eixèrcit, ocupant la ciutat com a base naval.[27] Antonio va fer retirar-se a les seues tropes fins a Actium, a a on Octaviano es va dirigir per a fer-li front. Mentrestant, Agripa derrotava a Quint Nasidio, un dels comandants d'Antonio, en una batalla naval en Patras.[28] Dión Casio relata que Agripa es va dirigir a unir-se en Octaviano prop d'Actium, i es va trobar a Cayo Sosio, un atre dels lloctinents d'Antonio, que estava dirigint un atac sorpresa contra l'esquadró de Lucio Tario, que militava en el bando d'Octaviano. La seua arribada inesperada va servir per a invertir el curs de la batalla en favor d'Octaviano.[29]


S'acostava la batalla decisiva, i segons Dión Casio, Octaviano va ser informat de que Antonio i Cleopatra planejaven un atac per a trencar el seu bloqueig naval i escapar. En un primer moment va pensar en permetre el pas a les naus insígnies, dient que podria després alcançar-les en les seues naus més llaugeres i argumentant que el restant de naus enemigues es rendirien al vore la covardia dels seus líders. Agripa va objectar que, encara que les naus d'Antonio eren més grans, podrien alvançar a major velocitat que les d'Octaviano si desplegaven les veles, i que Octaviano tenia en eixe moment una gran oportunitat d'atacar perque la flota d'Antonio havia sofrit feya poc els efectes de les tormentes. Octaviano es va deixar aconsellar, i va seguir les indicacions del seu amic.[30]

El 2 de setembre de 31 a. C. va tindre lloc la batalla d'Actium, que va finalisar en la victòria d'Octaviano, que va conseguir en això el domini total sobre el Imperi romà, i gràcies principalment a la llabor d'Agripa.[31] Les naus d'Antonio, grans i llentes, dirigides pel cònsul Cayo Sosio, varen ser derrotades per les naus més chicotetes i maniobrables d'Agripa i el seu superior armament. Les naus de Cleopatra, en lloc de lluitar, varen fugir a través de les naus combatents, seguides per Antonio. La lluita va concloure en l'aniquilació de la flota d'Antonio i la fugida d'Antonio i Cleopatra a Egipte. Com a mostra d'agraïment, Octaviano li va donar la mà de la seua neboda, Marcela la Major, en 28 a. C. També va obtindre un segon consulat conjuntament en Octaviano eixe mateix any. En 27 a. C., Agripa va conseguir el seu tercer consulat, de nou en Octaviano, any en el que el Senat va concedir a Octaviano el títul imperial d'Augusto.


Últims anys

El teatre romà de Mèrida, en Espanya. El seu promotor va ser Agripa i es va construir entre els anys 16 i 15 a. C.

La seua amistat en Augusto sembla que es va vore empañada per les celosies de Marque Claudio Marcelo, en part incrementats per les intrigues de Livia, la tercera esposa d'Augusto, que temia l'influència d'Agripa sobre el seu marit. Tradicionalment s'ha dit que el resultat de les celosies va ser que Agripa deixara Roma, oficialment per a prendre el govern de la província romana de Síria, en una espècie d'exili honorable. No obstant, Agripa solament va enviar al seu llegat a Síria, mentres que ell va permanéixer en la illa de Lesbos i governava a distància. Una atra teoria és que podria haver segut enviat en una missió secreta per a negociar en Partia la devolució dels estandarts romans que tenien captius des de la batalla de Carrhae.[32] A la mort de Marcelo, que es va produir en l'any del seu exili, va ser tornat a cridar a Roma per Augusto, qui no podia prescindir dels seus servicis. No obstant, situant els acontenyiments en el marc de la crisis política de l'any 23 a. C. que finalisaria en el Segon Pacte entre Augusto i el Senat, no sembla tan provable que mentres que s'enfrontava a una oposició significativa, l'emperador Augusto anara a situar a un home en l'exili al mando del cos més important de tropes romanes. Sembla més provable que l'exili d'Agripa anara un cuidadós moviment polític per a situar al seu llealloctinent al mando d'eixe eixèrcit tan important, en la finalitat de donar cobertura a Augusto si finalment est necessitava respal militar. Es diu que Mecenes va aconsellar a Augusto vincular-se a Agripa encara més per mig d'un enllaç matrimonial. Agripa es va divorciar de Marcela per a casar-se en una de les filles d'Augusto, Julia la Major, en 21 a. C. Julia era la viuda de Marcelo, i posseïa una gran fama tant per la seua bellea, com per la seua conducta indecent. En l'any 19 a. C. Agripa va ser enviat a posar fi a un tumult dels càntabres en Hispania, les cridades guerres càntabres. Més tart va tornar a ser nomenat governador de Síria en 17 a. C., i va conseguir en eixa província granjear el respecte dels seus habitants, particularment dels judeus, gràcies a la seua bona administració. Agripa també va recuperar el control romà sobre Crimea durant el seu govern. Entre els anys 16 a. C. i 15 a. C., va anar l'encarregat de construir el Teatre romà d'Augusta Emerita, actual Mèrida, per orde d'Octavio Augusto. El seu últim servici va ser el començ de la conquista de la regió situada més allà de la frontera natural creada pel riu Danubio, que es convertiria en la província romana de Panonia en 13 a. C. En l'hivern d'eixe últim any va caure malt, i poc despuix de la seua tornada a Roma en març de 12 a. C., va fallir. Tenia 51 anys. Es diu que quan Augusto es va enterar de la notícia va trencar en plany. El seu fill pòstum, Agripa Pòstum, va rebre el seu nom en el seu honor. Augusto va honrar la seua memòria en un funeral majestuós en el que es va encarregar de llegir el discurs fúnebre, i ell mateixa va passar un més sancer de luto. Va ordenar que ho enterraren en el mausoleu imperial. També es va encarregar personalment de l'educació dels seus fills, i inclús va adoptar a dos d'ells: Cayo César i Lucio César. Es creu que no va aplegar a adoptar a l'últim d'ells, Agripa Pòstum, en la finalitat de que el seu vell amic tinguera un fill que continuara en el nom de la família.

Llegat

Agripa també va ser conegut per la seua faceta d'escritor, i especialment pel que fa a la geografia. Entre els escrits que va realisar existixen referències a una autobiografia que, desgraciadament, s'ha perdut. Marco Vipsanio Agripa va ser, junt en Cayo Mecenes i el propi Octavio Augusto, un personage central en la creació del sistema imperial del Principat, que governaria al Imperi romà fins a la [[Crisis del sigle III|Crisis del III]] i el naiximent del Dominat. D'entre els descendents d'Augusto, el seu net Cayo seria conegut en l'història com l'emperador Calígula, i el seu bisnieto Lucio Domicio Enobarbo governaria com l'emperador Nerón.

Matrimonis i descendència

Agripa va estar casat a lo manco en tres ocasions. En la seua primera esposa, Cecilia Ática, va tindre a Vipsania, esposa de Tiberio i Cayo Asinio Gal. D'atres dos filles, Vipsania (provablement casada en Quint Haterio) i Vipsania (provablement esposa de Publio Quintilio Vare), no es té la certea de si són filles de la seua primera esposa o de Marcela la Major, la seua segona esposa. Despuix d'estos matrimonis, va casar en la filla d'Augusto, Julia la Major, en la que va tindre cinc fills:

  • Cayo César;
  • Julia la Menor;
  • Lucio César;
  • Agripina la Major, esposa de Germànic;
  • Agripa Pòstum, fill pòstum. Els fills varons de Julia en Agripa varen ser després adoptats pel seu yayo Augusto i convertits en els seus hereus. Cayo i Lucio, hereus de l'Imperi d'Augusto, varen ser nomenats principes iuventutis. No obstant, varen morir de causes naturals per lo que l'herència de l'Imperi va recaure en Tiberio, que finalment succeiria a Augusto, en calitat de fill adoptiu.


Agripa en el cine i en la televisió

Andrew Keir posant com Agripa per a esta foto publicitària de la película de 1963 Cleopatra.

Cine

Any Película Director Actor
1963 Cleopatra Joseph L. Mankiewicz Andrew Keir
2003 Imperium: Augustus o Augusto: El primer emperador Roger Young Ken Duken

Séries de Televisió

Any Serie Director Actor
1976 Yo, Claudio Herbert Wise John Paul
2007 Roma John Milius Allen Leech
2021 Domina David Evans Ben Batt

Referències

  1. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  2. ↑ Dión Casio uchicago. edu/Thayer/E/Roman/Texts/Cassius_Dio/54*. html#28.3 54.28.3 situa la mort d'Agripa a finals de març de l'any 12 a. C., mentres que Plinio el Vell uchicago. edu/Thayer/L/Roman/Texts/Pliny_the_Elder/7*. html#46 7.46 diu que va morir en el seu "quincuagésimoprimer any". Segons s'interpreten les paraules de Plinio com que Agripa tenia 50 o 51 anys a l'edat de la seua mort, això nos donaria una data de naiximent compresa entre març de 64 a. C. i març de 62 a. C. Per un atre costat, un calendari de Chipre o Síria inclou un més nomenat com "Agripa" que començava l'1 de novembre, lo que podria supondre que este fòra el més del seu naiximent. Vore Reinhold, pp. 2–4; Roddaz, pp. 23–26.
  3. ↑ Veleyo Patérculo uchicago. edu/Thayer/E/Roman/Texts/Velleius_Paterculus/2D*. html#96 2.96, uchicago. edu/Thayer/E/Roman/Texts/Velleius_Paterculus/2D*. html#127 127.
  4. ↑ Nicolás de Damasc, csun. edu/~hcfll004/nicolaus. html Vida d'Augusto 7.
  5. ↑ Reinhold, pp. 13–14.
  6. ↑ Suetonio, Vida d'Augusto uchicago. edu/Thayer/E/Roman/Texts/Suetonius/12Caesars/Augustus*. html#94.12 94.12.
  7. ↑ Nicolás de Damasc, csun. edu/~hcfll004/nicolaus. html Vida d'Augusto 16–17; Veleyo Patérculo uchicago. edu/Thayer/E/Roman/Texts/Velleius_Paterculus/2C*. html#59.5 2.59.5.
  8. ↑ Nicolás de Damasc, csun. edu/~hcfll004/nicolaus. html Vida d'Augusto 31. S'ha especulat que Agripa estiguera entre els negociadors que varen conseguir el respal de les legions macedonias d'Antonio per a Octavio, pero no existix una evidència clara d'això; vore Reinhold, p. 16.
  9. ↑ Veleyo Paterculo uchicago. edu/Thayer/E/Roman/Texts/Velleius_Paterculus/2C*. html#69.5 2.69.5; Plutarco, Vida de Brut uchicago. edu/Thayer/E/Roman/Texts/Plutarch/Lives/Brutus*. html#27.4 27.4.
  10. ↑ Esta senya només ho menciona Mario Servio Honorato en els seus comentaris sobre Virgilio today/20120629050209/http://perseus. mpiwg-berlin. mpg. de/cgi-bin/ptext? lookup=Serv.+A.+8.682 8.682, pero és cert que es tractava d'un fet necessari per al seu accés al càrrec de pretor urbà en 40 a. C. Roddaz (p. 41) també defén eixa data.
  11. ↑ Plinio el Vell uchicago. edu/Thayer/L/Roman/Texts/Pliny_the_Elder/7*. html#148 7.148 li cita com una autoritat quan analisa la maltia de que Octavio va sofrir en eixa batalla.
  12. ↑ Reinhold, pp. 17–20.
  13. ↑ Dión Casio uchicago. edu/Thayer/E/Roman/Texts/Cassius_Dio/48*. html#20 48.20; Reinhold, p. 22.
  14. ↑ Dión Casio uchicago. edu/Thayer/E/Roman/Texts/Cassius_Dio/48*. html#28 48.28; Reinhold, p. 23.
  15. ↑ Reinhold, pp. 23–24.
  16. ↑ Dión Casio uchicago. edu/Thayer/E/Roman/Texts/Cassius_Dio/48*. html#49 48.49; Reinhold, pp. 25–29. La joventut d'Agripa és resaltada per Lendering, "archive. org/web/20110514025034/http://www. livius. org/vi-vr/vipsanius/agrippa. html#Philippi From Philippi to Actium".
  17. ↑ Reinhold, pp. 29–32.
  18. ↑ Suetonio, Vida d'Augusto uchicago. edu/Thayer/E/Roman/Texts/Suetonius/12Caesars/Augustus*. html#16 16.1.
  19. ↑ Apiano, Guerres civils uchicago. edu/Thayer/E/Roman/Texts/Appian/Civil_Wars/5*. html#106 2.106, uchicago. edu/Thayer/E/Roman/Texts/Appian/Civil_Wars/5*. html#118 118–119; Reinhold, pp. 33–35.
  20. ↑ Reinhold, pp. 35–37.
  21. ↑ Reinhold, pp. 37–42.
  22. ↑ Dión Casio uchicago. edu/Thayer/E/Roman/Texts/Cassius_Dio/49*. html#14.3 49.14.3.
  23. ↑ Reinhold, pp. 45–47.
  24. ↑ Dión Casio uchicago. edu/Thayer/E/Roman/Texts/Cassius_Dio/49*. html#42 49.42–43.
  25. ↑ Lendering, "archive. org/web/20110514025034/http://www. livius. org/vi-vr/vipsanius/agrippa. html#Philippi From Philippi to Actium".
  26. ↑ Cornelio Nepote, tertullian. org/fathers/nepos. htm#Atticus Vida d'Àtic 21–22.
  27. ↑ Orosio, Història Contra els Pagans attalus. org/latin/orosius6B. html#19 6.19.6–7; Va donar uchicago. edu/Thayer/E/Roman/Texts/Cassius_Dio/50*. html#11 50.11.1–12.3; Reinhold, pp. 53–54.
  28. ↑ Dión Casio uchicago. edu/Thayer/E/Roman/Texts/Cassius_Dio/50*. html#13.5 50.13.5.
  29. ↑ Dión Casio uchicago. edu/Thayer/E/Roman/Texts/Cassius_Dio/50*. html#14 50.14.1–2; cf. Velleius Paterculus uchicago. edu/Thayer/E/Roman/Texts/Velleius_Paterculus/2C*. html#84.2 2.84.2. Dión Casio comet un error en dir que Sosio va morir, ya que després va lluitar i va sobreviure a la batalla d'Actium (Reinhold, p. 54 n. 14; Roddaz, p. 163 n. 140).
  30. ↑ Dión Casio uchicago. edu/Thayer/E/Roman/Texts/Cassius_Dio/50*. html#31 50.31.1–3.
  31. ↑ Reinhold, pp. 57–58; Roddaz, pp. 178–181.
  32. ↑ David Magie, The Mission of Agrippa to the Orient in 23 BC, Classical Philogy, Vol. 3, No. 2(Apr., 1908), pp. 145-152

Bibliografia

  • Reinhold, Meyer (1933). Marcus Agrippa. A Biography. Ginebra-Nova York: The W. F. Humphrey Press.

Enllaços externs

Commons

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Marco_Vipsanio_Agripa&oldid=1386942»