Yo, Claudio (miniserie)

Yo, Claudio (en anglés I, Claudius) és una miniserie britànica de televisió produïda i emesa per la BBC en 1976. Es tracta d'una adaptació de les noveles Yo, Claudio i Claudio, el deu, i la seua esposa Mesalina, de Robert Greus. Esta miniserie va ser creada per Jack Pullman, qui va escriure el guion dels tretze episodis. Es mostra en ella la vida de la Dinastia Juliol-Claudia des del primer principat d'Octavio Augusto fins als últims dies de Claudio des del punt de vista d'este últim, que ha escrit la seua autobiografia. Els personages principals varen ser interpretats per actors del teatre shakespeariano, i destaquen les actuacions de Derek Jacobi (Claudio), Siân Phillips (Livia), John Hurt (Calígula) i Brian Blessed (Augusto).

La miniserie va ser rodada en vídeo, en una escenografia teatral i sense exteriors.

Argument

Tiberio Claudio César Augusto Germànic, més conegut com Claudio, és el quarto emperador de l'Imperi Romà. Està casat en quartes nupcias en la seua neboda Agripina la Menor i sospita que la seua dòna vol enverinar-li per a que el seu fill Nerón li reemplace com a emperador. Per això, decidix contar el història de la seua vida, des del regnat dels seus yayos Augusto i Livia fins al seu nomenament com a emperador, passant pels governs del seu tio Tiberio i el seu nebot Calígula.

Claudio és net de Livia, la tercera esposa d'Augusto, el que va ser primer emperador de Roma. Livia, del seu anterior marit, havia tingut un fill que va a ser l'emperador Tiberio i un atre que naixerà durant el matrimoni en Augusto el general Druso, pare del protagoniste, abdós adoptats per Octavio. Claudio, ademés, té un germà al que li unix un gran afecte: Germànic, pare de l'emperador Calígula.

Tartamut, agarre i mig sort, Claudio és considerat, pel poble en general i la seua família en particular, com un inepto. El història comença narrant la rivalitat entre el veinteañero Marcelo, el fill d'Octavia al que molts consideren el nou emperador, i Marco Vipsanio Agripa, amic i companyer de batalles de l'emperador Augusto. Marcelo creu que Agripa és el seu rival en la successió de l'emperador i els partidaris d'uns i uns atres barallen en els carrers. El història aplega fins a tal punt, que Marc Vipsanio Agripa decidix mudar-se a l'illa de Lesbos, excusant-se en una mentira davant el seu amic l'emperador. Lo que no imagina és que poc despuix Marcelo fallirà i que el propi Augusto, aconsellat per la seua esposa, li solicitarà que torne a Roma. I ho farà per la porta gran: casant-se en Julia, la filla d'Augusto.

Pero Livia aspira a continuar governant tot l'Imperi en cas que el seu marit fallixca abans que ella i per a això necessita assegurar-se que el seu fill Tiberio succeïxca a Augusto. És llavors quan comença a desfer-se de tots aquells que puguen interpondre's entre Tiberio i Augusto, incloent al seu propi fill Druso, el pare de Claudio, que alberga idees republicanes. No obstant, Livia no considera que el seu net Claudio, tartamut, agarre, alguna cosa sort i de personalitat malaltiça, puga representar un risc per als seus plans. Gràcies a això, el jove Claudio sobreviu en l'ambient tens i confús de la cort imperial, replet de conjures i assessinats. En comprovar açò, Claudio, que no és realment mec, decidix maximizar els seus defectes per a evitar ser víctima dels complots de la seua yaya i els seus successors.

En la seua infància, el protagoniste s'educa junt en els seus germans i cosins. Tot canvia quan reben en Roma l'arribada d'un jove judeu descendent d'una estirp de monarques: Herodes Agripa.

Despuix de la mort d'Augusto i durant el regnat del seu tio Tiberio, el prefecto de la guàrdia, Sejano, comença a impondre un règim de terror, i acusa de traïció a qualsevol que s'interponga en els seus plans de convertir-se en emperador. No obstant, acabarà sent destituït i eixecutat per orde de Tiberio, qui mor poc despuix i és succeït per Cayo Calígula, nebot de Claudio.

El jove emperador es creu un deu i, despuix de recuperar-se d'una malaltia, es fa cridar Zeus mentres que a la seua germana, Julia Drusila, en la qual manté relacions incestuosas, l'identifica en la deesa Hera. En este periodo els excessos del sobirà i el seu desequilibri mental duen als aristócrates romans al temor i l'adulació. Finalment, les excentricitats de Calígula conduiran a un grup de conspiradores, encapçalats per Casio Querea, a matar-ho.

Assessinat l'emperador, Claudio s'amaga darrere d'una cortina a on és trobat per oficials de la Guàrdia Pretoriana els qui ho aclamen, pese a la seua negativa, com a nou emperador. Una volta investit, Claudio intenta rectificar i reparar la ruïna llegada pels seus predecessors; pero a pesar de ser partidari de la república, jamai aplegarà a restaurar-la.

Claudio és manipulat per la seua jove esposa Mesalina, qui abusa de la seua confiança i ampra la seua poder i la seua posició per a mantindre relacions clandestines i, al mateix temps, obtindre beneficis personals.

Entre tant, Claudio descobrix que el seu antic amic Herodes Agripa ha conspirat per a apoderar-se de les regions orientals de l'Imperi, considerant-se a sí mateixa el Mesías. No obstant, mor abans de portar a terme els seus plans i, en la seua carta de despedida, aconsella a l'emperador que desconfie de quants li rodegen. Més tart, Claudio mamprén la conquista de Britania, la que resulta exitosa, sense saber que en la seua absència, Mesalina ha dut la seua promiscuïtat fins a l'extrem de competir públicament en una reconeguda prostituta. Cap dels servidors de l'emperador s'atrevix, no obstant, a dir-li la veritat fins al moment en que Mesalina es casa, a esquenes de Claudio, en un aristócrata cridat Api Silano, en el propòsit d'usurpar el poder en nom del seu fill Britànic.

Este acte du als libertos de Claudio, Pala i Narciso, a revelar-li la veritat per mig del seu millor amiga, una antiga ramera cridada Calpurnia. Claudio queda devastat i els libertos aprofiten el seu estupefacció per a ordenar l'eixecució de Mesalina i els demés conspiradores.

Claudio apareix, llavors, com un vell vençut que es resigna a la seua sòrt, comprenent que la seua bona administració solament ha conseguit que els romans s'acostumen al règim imperial. Decidix, puix, dur el règim a la seua conclusió deixant el poder a un déspota, per a conseguir d'esta manera que els romans comprenguen la necessitat de restaurar la República. Claudio coneix unes profecies sibilinas que havien segut censurades; en elles s'augurava el regnat de Tiberio, el de Calígula i la seua tràgica mort, l'ascensió de Claudio com a emperador i la seua mort a mans de Agripina la Menor, i l'excèntric regnat de Nerón. Con este fin accepta casar-se en la seua neboda Agripina la Menor, germana de Calígula, una dòna, tan perverso com Livia, que farà lo impossible per a assegurar-se de que el seu fill Nerón siga el successor.

El seu pla és que siga el seu propi fill Britànic (a qui ha tractat en indiferència) qui restablixca la República pero, quan dialoga en ell, descobrix que tampoc desija l'antic sistema polític i li demana que ho nomene el seu successor, argumentant que podrà cuidar-se solament de les intrigues de Nerón. Accepta i, convençut de lo inevitable del destí, deixa que la seua esposa ho enverine durant el sopar. Agripina i el seu fill descobrixen l'autobiografia de Claudio i la cremen en despreci.

Mentres yacer en el seu llit de mort, solament, rep la visita de la Sibila. Ella li revela la futura mort de Britànic, Agripina i Nerón i el futur de Roma, a l'hora que ho felicita per haver amagat una còpia del seu escrit.

Capítuls de la miniserie

I. Un toc d'assessinat

En este primer episodi, Claudio es remonta a una época anterior al seu naiximent. Augusto celebra el sèptim aniversari de la seua victòria en la Batalla de Actium, en la que va derrotar a Marco Antonio en Egipte. Durant la festa es posen de manifest les desavenències entre el seu nebot Marcelo i el general Marque Agripa, per lo que este últim decidix anar-se fòra de la ciutat. Al cap de poc temps, Marcelo, que és un aspirant a emperador, cau malalt i, a pesar dels solícitos cuidats de Livia, mor de febra. La seua mort trastorna profundament a Octavio Augusto, que vea en Marcelo al seu successor. En la ciutat es produïxen uns greus disturbis i Augusto demana ajuda al vell general Marc Agripa per a dominar-los. Est, a canvi, vol casar-se en Julia, la filla d'Augusto.

II. Assunts de família

Nou anys en acabant de que Julia es casara en Agripa, Livia conseguix que el seu fill Tiberio, molt al seu pesar, es case en Julia, convertida en viuda del general Marc Agripa, mor per ser una persona major. El general Druso, que es troba en les seues tropes en Germania, envia una carta a Tiberio en la que qüestiona el poder d'Augusto i vol respalar al Senat. Desafortunadament la carta és llegida en veu alta per Livia, davant Augusto i Tiberio, lo que desperta molta preocupació en Augusto. Poc despuix, Druso mor per una greu ferida en la cama produïda per una caiguda. Tiberio escomença a sospitar que la seua mare té alguna cosa que vore en esta ràpida mort. La seua situació en Roma es fa cada volta més sofocant i els seus problemes matrimonials s'agudisen encara més, aplegant a un punt insostenible.

III. Esperant entre bastidors

Augusto, a pesar de les pregàries de Livia, es manté ferma en la seua decisió de mantindre a Tiberio fòra de Roma, pel seu mal comportament en Julia. Mentres, esta s'ha llançat a una vida desenfrenada i escandalosa en la ciutat de Roma, coneguda per tots menys per Augusto. Livia pronte s'encarrega de traure-ho de la seua ignorança per a alluntar-ho d'ella.

En els jardins de la casa d'Augusto, succeïx un fet extraordinari: un cadell de llop va a parar en braços de Claudio, el seu nebot, en caure de les garres de l'àguila que ho duya al vol. Domitio considera que es tracta d'una senyal premonitoria dels deus.

IV. ¿Qué fem en Claudio?

Augusto i Livia no saben qué fer en Claudio durant els jocs que es van a celebrar en honor a Druso ya que, com a únic fill d'este que estarà present, deuria assentar-se en la naya presidencial junt a Augusto. Augusto li comunica a Pòstum, al que ha adoptat com a fill, la seua intenció de nomenar-li el seu successor, pero Livia, que sent la conversació, escomença ya a tramar com desfer-se d'ell.

V. El verí és la reina

Claudio du casat un any en Urgunalina i és pare d'un chiquet. Quan Germànic retorna vencedor de la seua campanya en Germania, Claudio li relata la veritat sobre la detenció de Pòstum i lo que este li havia contat: que es tractava d'un pla tramat per Livia i que esta havia fet desaparéixer a tots els membres de la família que s'oponien a les seues ambicions. Augusto recapacita i es dona conte del greu error comés en Pòstum. Pero Livia no està disposta a que Tiberio siga alluntat del tro i ho enverina.

VI. Una miqueta de justícia

Despuix de la mort d'Octavio Augusto i gràcies a la colaboració de Livia, Tiberio es convertix en emperador de Roma. Germànic, enviat per Tiberio a Síria, mor en estranyes circumstàncies. El poble romà i la dòna de Germànic, Agripina, clamen venjança per la mort d'est i soliciten un procés contrari al governador de Síria, Gneo Calpurnio Pisón, i la seua esposa Plancina, que són acusats de traïció i homicidi. El juí té lloc en el Senat Romà. Tiberio presidix l'audiència, i Cástor, fill d'est, conduïx l'acusació. Encara que al principi l'emperador recolza al matrimoni. Tiberio es veu finalment obligat a cedir i abandonar-ho el seu destí. Sense més bases sobre les que mantindre el seu defensa, Pisón i Plancina pensen en el suïcidi, pero una carta sense sagell real comprometedora per a Livia, i que Pisón amenaça en llegir davant el Senat, accelera la tragèdia.

VII. Reina dels cels

Mentres l'emperador Tiberio aumenta el seu irrefrenable depravació sexual, espentada pel jove Calígula, i eixercix un regnat d'injustícia, instigat per l'ambició de Sejano, el descontent del poble romà aumenta. Sejano i Livila planegen enverinar al marit d'esta, Cástor, i contraure matrimoni posteriorment. El distanciament entre Tiberio i la seua mare, Livia, és cada volta major. Inesperadament, Claudio rep una invitació de la ya vella Livia en motiu del seu aniversari. L'amagat mòvil d'esta no és un atre que l'intenció de convertir-se en deesa despuix de la seua mort, fet que ella creu propenc. Durant la celebració del natalici, Claudio conseguix averiguar tota la veritat sobre les morts de la seua família dels llavis de la pròpia Livia. Poc despuix, esta fallix en el llit.

VIII. El regnat del terror

Tiberio es retira a Capri permetent aixina el domini del seu prefecto Sejano en Roma: est desterra a Agripina, al seu fill major Nerón i al seu atre fill Druso ("Cástor") ho deté i mata de fam, també es divorcia de la seua esposa i demana a Tiberio casar-se en Livila. Tiberio es nega, puix el matrimoni elevaria en ranc a Sejano, pero sugerix que podria casar-se en la filla de Livila, Helena. Livila intenta enverinar a Helena. Antonia descobrix cartes de la seua filla Livila a Sejano, implicant a abdós en tots els assessinats i conspiracions, i mana a Claudio a advertir a Tiberio. Est, aconsellat per Calígula, decidix depondre a Sejano, qui és acusat contra el Senat i eixecutat junt als seus seguidors i la seua família per Macro, aliat de Calígula. Claudio se salva d'esta matança per ser fill d'Antonia i termina divorciant-se de la seua esposa. Mentrestant, Antonia tanca en un quarto a la seua pròpia filla Livila i diu que permaneixerà allí fins que muiga de fam.

IX. ¡Zeus, per Júpiter!

Tiberio mor asfixiat per Macro, deixant aixina com hereus a Calígula i al chic Bessó. Herodes retorna a Roma a temps per a l'ascensió de Calígula, qui elegix a Claudio per a ser el seu cònsul. Calígula mostra signes d'inestabilitat mental i cau en menge. En despertar declara que es va convertir en Zeus. Claudio veu que el Senat, en lloc de depondre-ho, accepta les seues afirmacions "divines". Calígula es torna cada volta més violent i loco: obliga a suïcidar-se a un senador que li va dir a Macro durant el menge de Calígula que donaria la seua vida si este vixquera; també en una escena horripilante mana a assessinar a Bessó, baix pretext de curar-ho de la tós, i declara a la seua germana Drusilla la seua deesa-esposa Hera. Disgustada per tota esta depravació, la vella mare de Claudio, Antonia, se suïcida, deixant a Claudio enfollit. Calígula intenta recrear el naiximent de Atenea: com Zeus supostament va fer en Metis, Calígula talla la pancha de la seua germana, devorant a la criatura. L'episodi termina en Claudio mirant en estat de shock i horror el habitació.

X. Salve: "¿Quí?"

Claudio viu en Calpurnia, la seua amiga ex prostituta, comentant-li indignat que Calígula convertirà el palau en un bordell orgiàstic i ho va nomenar a ell porter i cobrador. Calígula està totalment loco: creu guanyar una batalla al deu Neptú, duent closques com a botí, balla sense cap pudor com divina nimfa-prostituta, nomena senador al seu cavall i com a cruel broma casa al seu vell tio Claudio, en una bella jove cridada Mesalina. Casio, un líder pretoriano del que Calígula es burla contínuament, idea un pla en uns atres per a assessinar al loco emperador. Aixina, durant els jocs en honor a Augusto, ho enganyen alluntant-ho dels seus guàrdies germans i ho maten. També assessinen a Cesonia, esposa de Calígula i a la seua filla. Mentres la Guàrdia Pretoriana saqueja el palau, troben a Claudio oculte darrere d'una cortina, pero en lloc de matar-ho, ho proclamen Emperador a pesar d'ell no voler.

XI. La sòrt del mec

Grat proclama a Claudio emperador: oli en llenç de 1871, obra de Lawrence Ànima-Tadema.

Herodes convenç a Claudio de prendre el poder per a impedir la mort de la seua família i una guerra civil. Claudio demana al Senat reconéixer-ho Emperador. En el seu primer acte, condena a Casio pel cruel assessinat de Cesonia i la seua filla. També proclama deesa a Livia. Convertida en mare dels fills de Claudio, Mesalina demana a este compartir en ella el poder, i que també li ajude el senador Api Silano. Herodes abans d'anar-se a prendre les terres que Claudio li va donar, li advertix no confiar en ningú. Mesalina, a pesar de que Silano està casat en la seua mare, intenta seduir-ho, inclús ho enganya dient que Claudio està d'acort. Silano desijant terminar en la llínea de gobernant depravados, intenta fallidament matar a Claudio. Silano és condenat a mort, mentres que la perverso Mesalina convenç a Claudio de la seua pròpia inocència.

XII. Un deu en Britania

Mentres Claudio conduïx les seues tropes a Britania, Mesalina li és infel fins al punt de guanyar-li a una prostituta en un concurs de quí pot prendre més hòmens en una nit. Claudio retorna triunfante, i s'entera de que el seu amic Herodes es creu el Mesías i ha organisat una rebelió contra ell, pero Herodes mor sense completar el seu pla. Claudio és l'únic que ignora la promiscuïtat de Mesalina. Esta i el seu amant Cayo Silio es casen pensant que Roma els recolzaria restaurant la República. Els siervo Pallas, Narciso i l'amiga Calpurnia, li conten tota la veritat a Claudio. Al final els creu i mana arrestar als conspiradores. Claudio s'emborracha i imprudentment firma l'eixecució de Mesalina. Al sendemà, mentres li anuncien a Claudio que Britania li va dedicar un temple, ell plora perque tots els que ama moren.

XIII. El vell rei leño

Claudio ha mort. Agripina i Nerón troben els seus escrits i lligen cóm Pala i Narciso varen discutir per a que l'Emperador es casara, al final Claudio es casa en la calculadora Agripina i adopta al seu odiós fill Nerón, fent-ho rival en Britànic (fill de Claudio) en la successió del Tro. Claudio sap que Nerón ho succeirà, perque aixina li'l va dir la Sibila, i intentant protegir a Britànic planeja ocultar-ho en Gran Bretanya per a que ell restaure la República, pero Britànic es nega. Claudio, llest per a la seua mort, menja voluntàriament un fongo enverinat de la forqueta de la seua esposa. Agripina i Nerón cremen els escrits de Claudio. Al final la Sibila s'apareix al cos de Claudio dient-li que ya cal partir, revelant-li que Britànic, Agripina i Nerón moriran violentament, que la República no serà restaurada i que els següents emperadors no seran tan mals. Claudio riu perque astutament va ocultar una atra còpia dels seus escrits i la Sibila ho despedix prometent-li que somiarà en una història distinta i millor.