Anar al contingut

Messies

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Messies
Per a l'obra musical de Händel vore El Messies.
Samuel unge a David, Dura Europos, Síria, Data: sigle III d. C.

En les religions abrahàmiques, el messies (del llatí tardà Messĭas, i este de l'hebreu Plantilla:Hebreu māšîaḥ o mĕšīāḥ,[1] [maː.ʃi.aħ], que significa ‘ungido’) és el salvador o liberador d'un grup de persones o de l'humanitat en general. En el judaisme i el cristianisme, es tracta d'un sobirà, descendent de David, promés pels profetes al poble hebreu.[2] A lo llarc de l'història, moltes persones han segut considerades messies, pero, generalment, s'entén que este títul en particular s'assigna a l'enviat triat per Deu, que durà la pau a l'humanitat instaurant la seua Regne.

En el judaisme, Ha-mashiach (המשיח),[3] [5] a sovint referit com melekh mashiach (מלך המשיח),[6] és un líder descendent de la llínea paterna David a través dels reis David i Salomón. Es creu que baix el seu mando es produirà la reunificació de les tribus d'Israel,[7] l'establiment de tots els judeus a Eretz Israel, la reconstrucció del Temple de Jerusalem, l'inici d'una Era Mesiánica de pau global universal,[8] i l'anunciaació del Món per vindre.[9][10]


La traducció grega de «messies» és christós (Χριστός, pronunciat jristos)[11] paraula que, en la Bíblia grega, apareix en lloc de מָשִׁיחַ. Els cristians es referixen comunament a Jesús de Nazaret com el Crist o Messies (o, be, com Jesucristo), creent que les profecies mesiánicas es varen complir en la seua missió, mort i resurrecció. Sostenen, ademés, que en el seu adveniment gloriós al fi dels temps es compliran el restant de les profecies mesiánicas. A diferència del concepte judeu, Jesucristo és considerat pels cristians com el Fill de Deu i, en el cristianisme majoritari, com Deu mateixa.

En l'islam, Jesús (àrap عيسى, Isa) es considera que va ser un profeta i el Messies enviat als israelitas, que retornarà a la Terra en la fi dels temps junt en el Mahdi, i derrotarà a al-Masih ad-Dajjal, el fals Messies.[12] En la teologia Ahmadiyya, es creu que estes profecies sobre el Mahdi i la segona vinguda de Jesús s'han complit en Mirza Ghulam Ahmad (1835-1908), el fundador de l'Ahmadiyya, en el que els térmens Messies i Mahdi són sinònims d'una mateixa persona.

Etimologia

El terme «Messies» prové de l'hebreu מָשִׁיחַ (mashíaj, ‘ungido’), de la raïl verbal Plantilla:Hebreu (mašáḥ ‘ungir’) i es referia a un esperat rei, del linaje de David, que lliberaria als judeus de la servitut estrangera i restabliria l'edat dorada d'Israel. Se li denominava aixina ya que era costum ungir en olis als reis quan li'ls proclamava. El terme equivalent en grec és χριστός (christós ‘ungido’), derivat de χρίσμα (chrísma ‘unció’). El terme grec, àmpliament utilisat en la Septuaginta i el Nou Testament, va donar en espanyol la forma "Crist".[13]

Diferències entre doctrines

De les religions abrahàmiques en el món, podem destacar tres branques principals i la relació que elles tenen en la creència en un Messies.

Judaisme

Artícul principal → Messies del judaisme.

Dins del judaisme, la creència en el Messies es va fonamentar en la revelació de Deu, feta a través de la Torá o Llei de Deu. Des del Génesis es varen registrar moltes profecies mesiánicas dins de la llei, que permetrien reconéixer-ho quan aplegara. Posteriorment, va cobrar auge durant el captiveri de Babilonia, en adquirir una major importància la concepció del messies com a salvador. No obstant la doctrina del Messies no ha segut un tema important d'estudi degut a que esta no és eix central del judaisme.

Maimónides, teòlec judeu de l'Edat Mija i les seues escritures són base per a l'enteniment del concepte de Messies per als judeus, sent un dels personages que més ha tractat este tema. Ell va afirmar: «Yo cree en fe absoluta en l'arribada del Messies, i encara que tardara, en tot ho esperaré qualsevol dia».[14]

l'escatologia judeua indica que la vinguda del Messies vindrà acompanyada d'una série d'events específics que no han ocorregut encara, inclós la tornada de tots els judeus a la Terra Promesa, la reconstrucció del Temple, l'era de la pau i enteniment en la qual «el coneiximent de Deu» omplirà la terra.


En el judaisme, el messies és considerat un gran líder carismàtic que està ben orientat en les lleis que se seguixen en el judaisme.[15] Serà el que no "jujarà per lo que veuen els seus ulls" ni "decidirà per lo que senten els seus oïts".[16]

Encara que originalment era una idea marginal, alguna cosa controvertida, la creència en l'eventual vinguda d'un futur messies és una part fonamental del judaisme i és un dels 13 principis de fe de Maimónides.[17] Maimónides descriu l'identitat del Messies en els següents térmens:

I si un rei s'alcés d'entre la Casa de David, estudiant la Torá i ocupat en els manaments com el seu pare David, d'acort en la Torá escrita i oral, i ell impulsarà a tot Israel a seguir-la i enfortir les violacions en la seua observança, i barallarà les guerres de Deu, est deu ser tractat com si fora el ungido. Si va tindre èxit i va construir el Temple Sagrat en el seu lloc apropiat i va reunir als dispersos d'Israel, est és certament el ungido, i restaurarà al món sancer per a adorar al Senyor junts, com està dit: "Perque llavors donaré a les nacions una llengua neta, per a que tots proclamen el Nom del Senyor i ho adoren en una resolució unida (Sofonías 3:9)."[18]

A pesar de que l'eventual vinguda del messies és una creència fortament defesa en el judaisme, tractar de predir el temps real en que vindrà el messies és un acte que està mal vist. Es creu que este tipo d'accions debiliten la fe que la gent té en la religió. Llavors, en el judaisme, no hi ha un moment específic en el que venja el Messies. Més be, són els actes del poble els que determinen quàn ve el Messies. Es diu que el messies vindrà quan el món més ho necessite (quan el món siga tan pecaminoso i necessite desesperadament que el messies ho salve) o quan més ho mereixca (quan la bondat genuïna prevalga en el món).[17]

El judaisme sobre Jesús

Els judeus han vist tradicionalment a Jesús de Nazareth com un de tants falsos messies que han aparegut a lo llarc de l'història. Se li veu com el que més ha influït en el seu poble i, per això, el que més dany ha causat.

El judaisme mai ha acceptat cap de les profecies que els cristians atribuïxen a Jesús, i per a ells, cap de les prerrogatives que anunciaran la vinguda del messies han ocorregut durant la seua vida, per lo que no pot considerar-se siquiera com a candidat a Messies.

Cristianisme

Artícul principal → Crist.
Una de les representacions més antigues de Jesús. Caracterisat com el bon pastor.

La Bíblia sembla fer referència a vàries facetes del Messies, una com a rei, governant i restaurador, i una atra com a siervo sufriente. Açò ha donat lloc a distintes posicions sobre cóm deuria ser el messies.

Els cristians denominen Messies a Jesús de Nazaret, cridant-li Crist, traducció lliteral del hebreu Messies. Segons la Torá la promesa de la vinguda del Messies s'estén a tota la descendència d'Abraham, Isaac i Jacob (després Israel), de qui varen sorgir les 12 tribus d'Israel. Segons la tradició cristiana, la promesa feta a Israel en realitat deuria entendre's com realisada a tots els hòmens, raó per la que Jesús seria llavors el Messies i el redentor de l'humanitat.


Procedent del concepte en el judaisme, el Messies en el cristianisme es diu el Crist -del grec khristós (χριστός), traduint la paraula hebrea del mateix significat.[11] 'Crist' es va convertir en la designació i el títul cristians acceptats de Jesús de Nazaret, ya que els cristians creuen que les profecies mesiánicas de l'Antic Testament -que descendix de la llínea davídica, i va ser declarat Rei dels Judeus- es varen complir en el seu missió, mort i resurrecció, mentres que el restant de les profecies -que marcarà el començ d'una Era Mesiánica i del Món Venidor- es compliran en el seu Segona Vinguda. Algunes denominacions cristianes, com la Catolicisme, creuen en canvi en la teologia amilenialista, pero l'Iglésia Catòlica no ha adoptat este terme.[19]

La majoria de les teologia cristianes històriques i principals consideren a Jesús com el Fill de Deu i Deu Fill, un concepte de messies fonamentalment diferent dels conceptes judeus i islàmics. En cada u dels quatre Evangelis del Nou Testament, l'única unció de Jesús lliteral és realisada per una dòna. En l'Evangeli de Marcos, en el de Mateo, i en el de Juan, esta unció ocorre en Betania, en les afores de Jerusalem. En l'Evangeli de Lucas, l'escena de l'unció té lloc en un lloc indeterminat, pero el context sugerix que és en Galilea, o inclús una unció distinta.

Atres corrents cristianes

Per als Testics de Jehová, la concepció de messies no és igual que en el restant de corrents cristianes (encara que també per a ells cobra gran importància el adveniment o Segona Vinguda de Jesús), puix no creuen en la doctrina de la Trinitat,[20] per lo que el messies, en este cas, no és Deu mateix, sino el Fill únic del Deu dels judeus Jehová.[21] No obstant, en Jesús aplega l'época mesiánica, restaurant el món del pecat comés per Adán i Eva.

Islam

L'islam senyala a I'sa (Jesús de Nazaret), Mahdi o el ben guiat, com els que inauguraran una era de justícia.[22]

Per a la part majoritària de l'islam, el concepte de Mahdi té una escatologia segons la qual el Mahdi naixerà én els Últims Temps, per lo que no s'admet que fora una persona concreta que ya haguera existit. També s'ha indicat que Mahdi tindrà una relació especial en els pobres. En molts àmbits es confon el terme de Messies adjudicant-ho al Mahdi, qui guiarà a l'Umma, feya una tornada a la creència, sent el Messies Isa (Jesús) Fill de María, qui retornarà per a lluitar junt al Mahdi contra l'A el-Dajjal (Anticristo)

Actualment, hi ha importants Shaykhs musulmans que afirmen que estem en l'época de la vinguda de Mahdi.cita requerida Inclús hi ha alguns que afirmen haver tingut contacte en Mahdi.cita requerida

Moviment rastafari

Artícul principal → Moviment rastafari.
Vore també: Haile Selassie
Haile Selassie, el messies negre del moviment rastafari.

L'emperador Haile Selassie I d'Etiopia, que segons la tradició és descendent directe de Salomón fill de David, és considerat pel Moviment rastafari com la tercera reencarnació –despuix de Melquisedec i Jesús– de Jah, el Messies.[23]

Gran part d'esta creència es deu a la «profecia» de Marcus Garvey, que consideren reencarnació de Juan el batiste:

Miren cap a Àfrica perque quan un Rei negre és coronat el dia de la lliberació estarà prop.
Marcus Garvey

Selassie, devot cristià, va negar ser el Messies, aixina i tot els Rastas creuen que ell és un mensager de Deu.

Associació Evangèlica de la Missió Israelita del Nou Pacte Universal

Artícul principal → Associació Evangèlica de la Missió Israelita del Nou Pacte Universal.
Vore també: Ezequiel Ataucusi

l'Associació Evangèlica de la Missió Israelita del Nou Pacte Universal considera com messies a Ezequiel Ataucusi, el seu fundador.[24] Ataucusu es va mostrar a sí mateixa com un messies sintetisant la cosmovisió andina en l'abrahámica.[25]

  • The Messiah, película iraní del 2007 sobre la vida de Jesús des d'una perspectiva islàmica.
  • The Young Messiah, película nortamericana del 2016 sobre l'infància de Jesús des d'una perspectiva cristiana.
  • El messies de Dune, novela de Frank Herbert de 1969 part de la trilogia de Dune.

Les següents obres inclouen el concepte d'un messies com a líder d'una causa o liberador d'un poble:

Vore també

Referències

  1. ↑ «messies | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAE - ASALE».
  2. ↑ Diccionario de la lengua española
  3. ↑ Telushkin, Joseph. «The Messiah». The Jewish Virtual Library Jewish Literacy. NY: William Morrow and Co., 1991. Reprinted by permissió of the author.. Consultat el 2012-12-02.
  4. ↑ «The Jewish Concept of Messiah and the Jewish Response to Christian Claims – Jews For Judaism». jewsforjudaism.org. Jews For Judaism. Archivat des de l'original, el 2016-09-16. Consultat el 2016-08-31.
  5. ↑ The specific expressió ha mashiach does not occur in the Tanakh.[4]
  6. ↑ Flusser, David. «Second Temple Period». Messiah. Encyclopaedia Judaica 2008. The Gale Group. Consultat el 2012-12-02.
  7. ↑ Megillah 17b-18a, Taanit 8b
  8. ↑ Sotah 9a
  9. ↑ Schochet, Jacob Immanuel. «Moshiach ben Yossef». Tutorial. moshiach.com. Archivat des de l'original, el 2002-12-20. Consultat el 2012-12-02.
  10. ↑ Blidstein, Prof. Dr. Gerald J.. «Messiah in Rabbinic Thought». Messiah. Jewish Virtual Library and Encyclopaedia Judaica 2008 The Gale Group. Consultat el 2012-12-02.
  11. ↑ 11,0 11,1 «Etymology Online».
  12. ↑ «Muttaqun Online - Dajjal (El Anticristo): Segons el Corán i la Sunnah». Muttaqun.com. Consultat el 2012-11-09.
  13. ↑ Perspicàcia per a comprendre les Escritures, Volum 2, pág. 376, Watchtower Bible and Tract Society of New York, Inc., International Bible Students Association, Brooklyn, Nova York, Estats Units d'Amèrica, 1991.
  14. ↑ Maimónides. Vida, pensament i obra, de Meir Orián. Trad. del hebreu de Zeev Zvi Rosenfeld, 1984, pág. 380; Cartes i testament de Maimónides (1138-1204), ed.de Carlos del Valle, 1989, págs. 200, 201; The Book of Jewish Knowledge, de Nathan Ausubel, 1964, pág. 286; Encyclopaedia Judaica, 1971, tom 11, pág. 754.
  15. ↑ «Judaism 101: Mashiach: The Messiah». Jewfaq.org. Consultat el 2 May 2014.
  16. ↑ Plantilla:Bibleverse
  17. ↑ 17,0 17,1 «Judaism 101: Mashiach: The Messiah». Jewfaq.org. Consultat el 2012-11-09.
  18. ↑ Mishneh Torah, Laws of Kings 11:4
  19. ↑ «El Rapte». Catholic Answers. Consultat el 2020-05-13.
  20. ↑ Wachtower. «¿És Jesús el Deu Totpoderós?». Archivat des de l'original, el 30 de juliol de 2012. Consultat el 11 de setembre de 2011.
  21. ↑ Wachtower. «¿Necessitem un Messies?». Archivat des de l'original, el 4 de setembre de 2011. Consultat el 11 de setembre de 2011.
  22. ↑ L'Atalaya, Anunciant el Regne de Jehová, 1 d'octubre de 1992, pàgina 6, Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania, Broklyn, Nova York, Estats Units d'Amèrica.
  23. ↑ Clarke, Peter B. (1986). Black Paradise: The Rastafarian Movement, Wellingborough: The Aquarian Press. ISBN 0-85030-428-8.
  24. ↑ Perú, El Comerç (2020-01-31). «Ezequiel Ataucusi i el Frepap: esta és la seua història» (en es). El Comerç Perú. Consultat el 2025-01-27.
  25. ↑ tatanka (2015-01-19). «contindre-sendera-lluminosa Ezequiel Ataucusi: El profeta que va contindre a Sendera Lluminosa» (en es). Ull Públic. Consultat el 2026-04-24.

Bibliografia

  • Kaplan, Aryeh. From Messiah to Christ, 2004. New York: Orthodox Union.
  • Joseph Klausner, The Messianic Idea in Israel from Its Beginning to the Completion of the Mishnah, London: George Allen & Unwin, 1956.
  • Jacob Neusner, William S. Green, Ernst Frerichs, Judaisms and their Messiahs at the Turn of the Christian Era, Cambridge: Cambridge University Press, 1987.

Enllaços externs

Messies en Viquidites. Diccionario de la lengua española

  • Bible Gateway.
  • Yeshua el Messies judeu en la web Cristianisme Primitiu.
  • Messiah in Jewish Virtual Library
  •  Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Geddes, Leonard W.. Catholic Encyclopedia (vol. 10).
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Messies&oldid=1630264»