El món venidor, l'era venidora, el cel en la Terra i el Regne de Deu són frases escatològiques que reflectixen la creència de que el món actual o l'era actual estan viciats o malaïts i seran substituïts en el futur per un món, una era o un paraís millors.

El concepte està relacionat en els conceptes de cel o vida despuix de la mort, pero diferix d'ells que el cel és un atre lloc o estat d'existència generalment considerat superior al món, i la vida despuix de la mort és generalment l'existència continuada d'un individu despuix de la mort.cita requerida

En la següent secció es revisen les religions cronològicament per data de composició de diversos texts religiosos, de més antic a més recent, encara que la cronologia de les religions antigues no es coneix en certea. Les dates més tardanes són més segures que les més primerenques.

Escatologia cristiana

 
Els Quatre Ginets del Apocalipsis, quadro de Victor Vasnetsov de 1887. El Corder de Deu és visible en la part superior.

En el cristianisme, la frase es troba en el Credo Niceno (versió ecuménica actual): "Esperem la resurrecció dels morts i la vida del món futur".[1] També es troba en la versió Reina Valera del Nou Testament Matthew, Mark, Luke, Hebrews, Hebrews. Atres expressions relacionades són "edat venidora", que sol trobar-se en traduccions més recents, Regne de Deu, Edat Mesiánica, Edat Milenària, Edat d'Or, La Nova Terra i la Nova Jerusalem, i dispensaació de la plenitut dels temps i possiblement també vida eterna.

Escatologia hindú

 
Kalki en el seu cavall blanc

En l'escatologia hindú, l'era actual és el Kali Yuga, un periodo de decadència. Kalki apareixerà per a porgar tot el mal, començant una edat d'or de Satya Yuga.

S'han pronosticat diverses dates, supostament a partir de diferents métodos de càlcul.[2] Pothuluru Veerabrahmendra, per eixemple, va escriure fa 400 anys en el seu Divya Maha Kala Gnana, o Coneiximent Diví del Temps, que Kalki aplegaria quan la lluna, el sol, Venus i Júpiter entraren en el mateix signe. No és un succés rar i l'última volta que va ocórrer va ser a principis de 2012, passant sense novetat.[3] El hora d'arribada de Kalki no ha segut afirmada sistemàticament pels astròlecs.[2]

Les còpies més antigues del Mahabharata que existixen daten de l'any 200 de nostra era i és el primer text que menciona a Kalki, pero és provable que s'escriguera en la seua forma definitiva cap a l'any 400 de la nostra era. Kalki també es menciona en el Vishnu Purana, la data del qual de composició es discutix entre el 400 a. C. i el 1000 d. C..

Escatologia zoroástrica

  1. ↑ «The Nicene Cregau». Christian-bible.com. Archivat des de l'original, el 2 d'abril de 2012. Consultat el 2012-01-08.
  2. ↑ 2,0 2,1 Chandra, Suresh (Aug 15, 2012). Encyclopaedia of Hindu Gods and Goddesses, Kindle Edition.
  3. ↑ Santanu Acharya. «Hindu Prophecies: Translations from the Kalki Purana». Ww-iii.tripod.com. Consultat el 2013-01-20.

En l'escatologia zoroástrica, el món venidor és el frashokereti, a on el saosyant farà resucitar als morts en els cossos que tenien abans de morir. A açò li seguix un juí final. Els yazatas Airyaman i Nugar fondran el metal dels tossals i montanyes, i el metal fos fluirà llavors per la terra com un riu. Tota l'humanitat -tant els vius com els morts resucitats- tindrà que vadear eixe riu, pero per als justs (ashavan) semblarà un riu de llet tébea, mentres que els malvats seran cremats. El riu descendirà llavors fins al infern, a on aniquilarà a Angra Mainyu i els últims vestigis de maldat de l'univers. El saoshyant es menciona per primera volta com a salvador en els Yashts escrits cap a 625 i 225 a. C..

Escatologia judeua

 
Resurrecció dels morts, fresca de la sinagoga de Dura-Europos

No hi ha proves de que els judeus cregueren en una vida personal despuix de la mort, en recompensa o castic, fins al cap de l'any 200 a. C.[1]

Encara que el judaisme modern seguix concentrant-se en l'importància de Olam Hazé ("este món") Olam Habá (עולם הבא) o el món venidor és una part important de l'escatologia judeua, la vida despuix de la mort, també coneguda com Olam Habá, Gan Eden (el Jardí Celestial del Edén) i Gehinom.

Segons el Talmud, qualsevol gentil no judeu que vixca d'acort en les Sèt Lleis de Noé és considerat un Guer toshav (un gentil just) i té assegurat un lloc en el món venidor, la recompensa final dels justs.

Hi ha molt material en l'Agadá relacionat en este tema, gran part d'este material s'ha arreplegat de forma popular en Llegendes dels judeus, de Louis Ginzberg; vore en particular el seu primer capítul[2] en el que es tracten la Càbala i conceptes esotèrics i místics com el Paraís i el Gan Eden (el Jardí del Edén).

Vore també

Referències

  1. ↑ Gowan, Donald E. (2003-01-01). The Westminster Theological Wordbook of the Bible (en en), Westminster John Knox Press, pp. 188. ISBN 978-0-664-22394-6.
  2. ↑ Ginzberg, Louis (1909). «Chapter I: The Creation of the World», The Sacred Texts: Legends of the Jews.