Nova Jerusalem
En la Bíblia, la Nova Jerusalem (també cridada el tabernáculo de Deu, ciutat sagrada, ciutat de Deu, Jerusalem mare celestial, Jerusalem de dalt i Sión) és una ciutat ya siga lliteral o figurada que representa una reconstrucció física o be una restauració espiritual. Esta renovació de Jerusalem és un tema important en el judaisme, en el cristianisme i en la fe Baha'i. Com a traça prominent del llibre del Apocalipsis, la Nova Jerusalem manté un lloc important en l'escatologia cristiana i en la teologia cristiana. També ha influït en la filosofia cristiana i en el misticisme cristià.
Moltes tradicions en les religions judeua i cristiana, com per eixemple el protestantisme fonamentaliste, el cristianisme ortodox i el judaisme ortodox esperen que la renovació lliteral de Jerusalem tinga lloc en l'esplanada de les Mesquites, segons vàries profecies bíbliques. Unes atres, com per eixemple vàries denominacions protestants, el mormonisme i les branques modernistes del cristianisme i del judaisme reformat, veuen la Nova Jerusalem com a figurativa o creuen que tal renovació pot haver ocorregut ya o que tindran lloc en un lloc distint de l'esplanada de les mesquites. Els mormones creuen que la Nova Jerusalem es va a establir en Misuri, EE. UU.[1]
Judaisme i orige
En el misticisme judeu, existixen dos Jardins del Edén i dos Terres Promeses: la celestial invisible i la terrenal visible que és una còpia de la celestial invisible.[2][3] El cel en el misticisme judeu inclou una terra promesa celestial -incloent Jerusalem, el temple i l'arca de l'aliança[2] - i un jardí del Edén celestial -incloent l'arbre de la vida, un almagasén per al manà que mengen els àngels, i múltiples rius que reguen el jardí. [2][3] Quan la Bíblia menciona la Nova Jerusalem, el santuari celestial, el pa de vida o el tro de Deu, es referix a la concepció mística judeua del cel.[2][3]
L'amenaça babilònica contra el Regne de Judá va començar quan l'Imperi Babilònic va conquistar Asiria i es va alçar en el poder entre els anys 612 i 609 a. C.. Jerusalem es va rendir sense major derramamiento de sanc a Babilonia en el 597 a. C. Un alçament israelita va provocar la destrucció de Jerusalem per l'eixèrcit de Nabucodonosor II en el 586 a. C.. Tota la ciutat, inclós el Primer Temple, va ser incendiada. Els aristócrates israelitas varen ser duts captius a Babilonia.
El Llibre de Ezequiel conté el primer registre de la Nova Jerusalem. Dins de Plantilla:Bibleverse, hi ha una descripció extensa i detallada de les mides del Temple, les seues cambres, pòrtics i murs. {El llibre de Ezequiel 48:30-35 conté una llista de dotze portes del Temple nomenades segons les tribus d'Israel.
El Llibre de Zacarías[4] amplia la Nova Jerusalem de Ezequiel. Despuix de la construcció del Segon Temple despuix de l'exili, la població de Jerusalem era només d'uns pocs centenars. No va haver muralles defensives fins a l'any 445 a. C.[5] En el passage, l'autor escriu sobre una muralla de fòc per a protegir a l'enorme població. Este text demostra el començ d'una progressió del pensament de la Nova Jerusalem. En Ezequiel, l'atenció se centra principalment en l'acte humà de la construcció del Temple. En Zacarías, l'atenció es desplaça a l'intercesió de Deu en la fundació de la Nova Jerusalem.
La Nova Jerusalem es extrapola encara més en Isaías,[6] a on la Nova Jerusalem s'adorna en safir preciosos, joyes i rubíes. La ciutat es descriu com un lloc lliure de terror i ple de justícia. Ací, Isaías oferix un eixemple del apocalipticisme judeu, a on es revela l'esperança d'una Jerusalem perfeccionada i lliure d'opressió.
Com a composició original de la Nova Jerusalem, Ezequiel va servir de font per a obres posteriors com 4 Esdras, 2 Baruc, documents de Qumrán i el Apocalipsis. Estos texts varen utilisar un llenguage de mides similars i varen ampliar la llimitada perspectiva escatológica de Ezequiel.
Interpretació
El judaisme veu al Mesías com un humà descendent masculí del Rei David que serà ungido com el rei d'Israel i s'assentarà en la tro de David en Jerusalem. Reunirà a les tribus perdudes d'Israel, aclarirà les qüestions no resoltes de l'halajá i reconstruirà el Temple de Jerusalem segons el model mostrat al profeta Ezequiel. Durant este temps els judeus creuen que s'iniciarà una era de pau i prosperitat mundial, les nacions amaran a Israel i abandonaran als seus deus, es tornaran cap a Jerusalem i acodiran al Temple Sagrat per a adorar a l'únic Deu d'Israel. Zecarías profetizó que qualsevol família entre les nacions que no es presente en el Temple de Jerusalem per a la festa de Sucot no tindrà pluja eixe any. Isaías profetizó que el Temple reconstruït serà una casa d'oració per a totes les nacions. La ciutat de "YHWH Shamma", (cf. Ez 48:35) la nova Jerusalem, serà el punt de reunió de les nacions del món, i servirà com a capital del renovat Regne d'Israel. Ezequiel profetizó que esta ciutat tindrà 12 portes, una per cada tribu d'Israel. El llibre de Isaías termina en la profecia: "I succeirà que d'un lluna nova a un atre, i d'un sabbat a un atre, tota carn vindrà a adorar davant Mi, diu YHWH".
Dimensions de la Nova Jerusalem
En la revelació del apocalipsis de Juan s'indica que les dimensions de la Nova Jerusalem seran de 12 000 estadis d'ample i igual dimensió de llarc i d'altura (cada estadi segons la mida de l'antiguetat equival a 185,20 metros del sistema mètric decimal actual) i 144 colzes l'altura dels seus murs (la dimensió d'un colze en l'antiguetat, es determinava per la dimensió de l'extrem de la mà cap al colze del mateix braç) és dir seria un gaveta o hexaedro regular de 2222,4 km de llarc per 2222,4 km d'ample, 2222,4 km d'altura i una muralla de 70 metros de gruixa aproximadament.
Vore també
Referències
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 16 de juliol de 2012. Consultat el 11 de decembre de 2012.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «jewishencyclopedia.com/articles/11900-paradise PARADISE - JewishEncyclopedia.com».
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «EDEN, JARDIN DE - JewishEncyclopedia.com».
- ↑ Plantilla:Bibleref2
- ↑ (La reconstrucció de les muralles baix Nehemías es tracta en el Llibre de Nehemías)
- ↑ Plantilla:Bibleref2
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nueva Jerusalén» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.