Anar al contingut

Apocalipticisme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Apocalipsis (desambiguaació).
Els quatre ginets del apocalipsis d'Albrecht Dürer.

L'apocalipticisme és la creència religiosa en la pronta arribada del apocalipsis, és dir, l'imminent fi del món o de la civilisació actual. Aixina mateix, esta convicció ve acompanyada de l'esperança en la pròxima arribada d'un mesías o salvador, i d'un Juí Final tumultuoso per algun tipo d'event global catastròfic. Religions com el judaisme, el cristianisme, l'islam i el zoroastrisme creuen en el apocalipticisme com una manifestació de la justícia divina, que es portaria a terme per mig d'una confrontació de forces entre el ben i el mal, destinada a canviar el curs de l'història humana.[1]


En 2012, una creència escatológica sostenia que el dia del solstici de decembre de l'any 2012 ocorreria el fi del món o el començ d'una nova era,[2] puix eixe dia conclouria el baktún 13 de l'antic calendari maya.[3][4] Els escenaris postulats per al supòsit fi del món incloïen la colisió de la Terra en algun cos celest, com Nibiru (hipotètic astre propost per l'escritor azerbaiyano Zecharia Sitchin)[5][6] o un asteroide errante; l'interacció del nostre planeta en un forat negre;[7][8] o el adveniment d'una etapa de gran activitat solar.[9]

Religions

[editar | editar còdic]

Judaisme

[editar | editar còdic]

En el judaisme, la font principal de la creència en el fi dels dies és la Bíblia hebrea o Tanaj. En els cinc llibres de Moisés, es fan referències en Deuteronomio 28-31, que els judeus no serien capaços de mantindre les Lleis de Moisés en la Terra d'Israel i serien posteriorment exiliats pero finalment rescatats.

En la lliteratura rabínica, els rabinos varen explicar les profecies trobades en la Bíblia hebrea, junt en la llei oral i les tradicions rabíniques sobre el seu significat.[10]

Els principis fonamentals de l'escatologia judeua són els següents, en cap orde en particular, elaborat en els llibres d'Isaías, Jeremías i Ezequiel:[10]

  • Fi del món (ans que tot lo que seguix).
  • Deu redime a Israel (és dir, el poble judeu) de la captivitat que es va iniciar durant l'exili babilònic, en un nou Èxodo.
  • Deu torna al poble judeu a la Terra d'Israel.
  • Deu restaura la Casa de David i el Temple de Jerusalem.
  • Deu crea un regente de la Casa de David (és dir, el Mesías judeu ) per a conduir al poble judeu i el món i marcar el començ d'una era de la justícia i la pau.
  • Tots els països reconeixen que el Deu d'Israel és l'únic Deu verdader.
  • Deu resucita als morts.
  • Deu crea un cel nou i una terra nova.

La paraula hebrea Mashiaj, que significa «ungido», correspondria a un líder humà, provinent de la descendència de David, que governarà i unirà al poble d'Israel[11] i marcarà el començ de l'Era Mesiánica[12] de la pau mundial i universal. No obstant, este mesías judeu no és considerat com a diví, en contrast en el cristianisme, a on Jesús és tant diví com a humà.

En els temps bíblics el títul Mashiaj s'otorgava a algú en una posició alta de noblea i grandea. Per eixemple, Cohen ha-Masiah significa «Sum Sacerdot». En l'era talmúdica el títul mashiaj o מלך המשיח (Méleḫ ha-Masiah) i lliteralment significa «el rei ungido». És una referència al líder judeu i el rei que redimirá a Israel en el fi dels dies i el començ d'una era mesiánica de la pau i la prosperitat tant per als vius i com per als difunts.[13]

Cristianisme

[editar | editar còdic]

Millerismo i la Gran Castanya

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Gran Castanya.
William Miller, va començar a predicar en 1831 l'imminent segon adveniment de Crist.
Cartell profètic Millerista sobre les profecies de Daniel i Revelacions de l'any 1843.

El iniciador del millerisme va ser William Miller (1782-1844), militar i agricultor batiste que en estudiar les profecies bíbliques, va aplegar a la conclusió que era imminent el fi del món basant-se en la profecia de Daniel 8:14, que dia Fins a dos mil i trescents dies de vesprada i matí i el santuari serà purificat. Miller va concloure que la purificació del santuari (Temple de Jerusalem) representava la purificació de la terra per fòc en la Segona Vinguda de Crist. Per a ell, un dia en la profecia deuria ser llegida com un periodo d'un any (365 dies). Ademés, estava convençut de que el periodo de 2300 dies havia començat en 457 a. C. en el decret per a reconstruir Jerusalem d'Artajerjes I de Pèrsia. Càlculs simples varen revelar que este periodo terminava en l'any 1843. Miller va escriure: "Vaig aplegar llavors a la solemne conclusió, que en prop de vinticinc anys a partir d'eixa data (1818), tots els assunts del nostre estat actual, es colapsarien".[14]

Encara que Miller estava convençut dels seus càlculs en 1818, va continuar en els seus estudis en privat fins a 1823 per a assegurar-se de l'autenticitat de les seues interpretacions. En setembre de 1822, Miller va plasmar formalment les seues conclusions en un document de 20 punts, inclós l'artícul 15: "Yo crec que la segona vinguda de Jesucristo està prop, casi en porta, encara dins de vint anys, o abans de 1843".[15] No obstant, Miller va continuar sense llegir-ho públicament fins al primer dumenge d'agost de 1831 en el poble de Dresde.[16]

En 1832 va entregar una série de setze artículs al Telégraf de Vermont (Vermont Telegraph, una publicació Batista). El primer d'estos va ser publicat el 15 de maig, a lo que Miller comenta sobre la resposta del públic: "Vaig començar a ser inundat en cartes preguntant-me sobre les meues opinions, i visitants es varen reunir en mi per a conversar del tema".[17] En 1834, incapaç de complir en moltes de les peticions urgents i en invitacions per a viajar i predicar que havia rebut, Miller publica una sinopsis de les seues ensenyances en un escrit de 64 pàgines en el títul de: Evidència de les Escritures i el Història sobre la Segona Vinguda de Crísto, prop de l'any 1843: Exhibit en un Curs de Conferències (Evidence from Scripture and History of the Second Coming of Christ, about the Year 1843: Exhibited in a Course of Lectures).


El 21 de març de 1844 va passar sense incidents, algunes discussions i estudis posteriors varen resultar en la pronta adopció d'una nova data: 18 d'abril de 1844, basat en l'interpretació caraísta del Calendari hebreu (oposta al calendari rabínico).[18] Com en la data passada, el 18 d'abril va passar sense la tornada de Crist. Miller va respondre públicament, escrivint: "Confesse el meu error i reconec la meua decepció; pero encara crec que el dia del Senyor està prop, casi a la porta".[19]

En agost de 1844 en un campament de reunió en Exeter, Nou Hampshire, Samuel S. Snow va presentar un mensage que va aplegar a ser conegut com el mensage dels sèt mesos o el verdader crit de mijanit. En una discussió basada en tipologia escritural, Snow va presentar la seua conclusió (encara basada en la profecia dels 2300 dies de Daniel 8:14), que Crist retornaria el dècim dia del sèptim més del present any 1844.[20] Una atra volta usant el calendari dels judeus caraístas, el dia va ser determinat com el 22 d'octubre de 1844.

El 22 d'octubre i l'amanecer del 23 d'octubre, es varen convertir en la gran decepció dels Milleristas. Hiram Edson va registrar que "Nostres més profundes esperances i expectatives varen ser destrossades, i un esperit d'oix va vindre sobre nosatres com mai abans havia experimentat... plorem i plorem fins a la vespradeta."[21] Despuix del Gran Castanya molts Milleristas simplement varen renunciar a les seues creències. Alguns no ho varen fer i varen proliferar punts de vista i explicacions.[22] Miller inicialment semblava creure que la Segona Vinguda de Crist encara anava a tindre lloc, que "l'any d'expectativa estava d'acort a la profecia; pero... que devia haver algun error en la cronologia de la Bíblia, que provenia d'algun error humà, que podria haver rebujat alguna data i que açò d'alguna forma contarà per a la discrepància."[23] Miller mai va renunciar a la seua creència en la Segona Vinguda de Crist. Va morir el 20 de decembre de 1849, encara convençut de que la Segona Vinguda era imminent. Miller va ser enterrat prop de la seua casa en Low Hampton, Nova York.cita requerida

Adventistas del Sèptim Dia
[editar | editar còdic]

Una de les organisacions descendents ideològicament dels milleritas són els Adventistas del Sèptim Dia. Són un denominació cristiana protestant[24] que es distinguix per la seua observança del dissabte, el sèptim dia de la semana en el calendari judeocristià, com el Cohen ha-Masiaho, i el seu émfasis en l'imminent segona vinguda de Jesucristo. La denominació va sorgir del moviment Millerita en els Estats Units a mitan de el XIX i es va establir formalment en 1863. Entre els seus fundadors estava Elena G. de White.

Testics de Jehová

[editar | editar còdic]

Els testics de Jehová són una denominació cristiana milenarista, antitrinitarista i antiecuménica, en creències heterodoxas distintes als alvertents principals de la cristiantat.[25][26] La seua entitat jurídica, la Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania, va ser fundada en 1881 pel comerciant Charles Taze Russell (1852-1916), naixcut d'una família presbiteriana i convertit al adventisme, que després abandona.

En 1870, Russell en alguns dels seus coneguts escomencen un estudi de la Bíblia, alluntat de tota influència dogmàtica de les religions. No obstant, per a eixe mateix temps, ell i el seu grup continua encara baix l'influència dels ministres adventistas George Storrs i George Stetson.[nota 1][nota 2] De George Storrs, Russell deprén molt sobre la teologia; que inclou la mortalitat de l'ànima, que la cristiantat és part de Babilonia la Gran, i que hi ha una futura resurrecció universal.[27]

Profecies de la tornada de Crist
[editar | editar còdic]

Russell basant-se en els seus estudis personals, estima que en l'any 1914, es produiria el fi dels Temps dels Gentils,[28] en lo que començaria el regnat milenari de Crist en pau i felicitat. En el transcurs dels anys, matisa algunes de les seues creències respecte a qué és lo que succeïx en aquell any (s'espera, per eixemple, que en 1914 escomence una época d'anarquia que culmina en l'establiment del Regne en la Terra), pero seguix sempre mantenint que aquella és la data del fi dels Temps dels Gentils; creència que mantenen fins a hui dia els testics de Jehová.

Càlculs cronològics de Russell contrastats en les mides de gran piràmide de Keops.

Aixina mateix, Russell presta atenció a l'astrònom Piazzi Smyth i al pastor luterano Seiss sobre la creència de que la Gran Piràmide de Guiza corrobora periodos bíblics de temps (vore piramidologia). Açò aparentment es reflectix en certa freqüència en la seua vida i en els seus propis escrits. Per lo que segons pareix fins al seu testament es veu afectat per esta idea, ya que despuix de la seua mort, es coloca un monument commemoratiu en forma de piràmide en el cementeri a on li l'enterra; que encara es veu en el cementeri Rosemont United.


En 1879, funda la revista Zion's Watch Tower (l'actual "L'Atalaya"). En alguns números d'esta declara que certs càlculs semblen indicar que en 1881 deixa de sagellar-se als membres de la nóvia de Crist, i que per tant l'arrebatamiento no pot ocórrer abans d'eixa data.[29] Açò du a que algunes persones ho acusen de haver "profetizado" una data falsa.[30]

El seu discípul Joseph Franklin Rutherford va començar la seua campanya anunciant que millons de hòmens que ya vivien no anaven a morir mai. Després va anunciar el gran event apocalíptico per a 1918, 1920, 1921 i 1925, i inclús 1984, en misteriosa coincidència en el llibre homònim d'Orwell. En 1931 va decidir canviar el nom de Estudiants de la Bíblia que utilisaven, pel de Testics de Jehová. L'organisme de govern actual dels Testics és la Watch Tower Bible (L'Atalaya Bíblica) i la Tract Society of Pennsylvania, integrada en 1884.

Segons esta visió apocalíptica, la Bíblia és una epopeya a on es narra la lluita de Jehová en les forces del mal i la victòria que alcança sobre elles. Creuen en la segona vinguda de Crist, es consideren seguidors de la cristiantat primitiva i consideren a cada testic com un pastor que predica el coneiximent i estudi de la Bíblia i l'absoluta obediència als seus preceptes. La difusió de la doctrina la realisen membres que prediquen de porta en porta i distribuïxen volants pels carrers. Solament reconeixen llealtat al Regne de Jesucristo (d'ahí el nom de Sales del Regne als llocs a on celebren les seues assamblees).

Proclamen que Jesucristo va començar el seu regnat invisible com a rei en 1914.[31] Creuen que molt pronte les forces del be, comandadas per Jesucristo, derrotaran a les forces del mal, comandadas per Satanás, en la batalla d'Armagedón. Despuix Jesucristo governarà la Terra durant 1000 anys; durant este mileni els morts tornaran de nou, i tots tindran una segona oportunitat de salvació. Al final del mileni, Satán retornarà a la Terra i serà destruït definitivament. Una humanitat perfecta gojarà llavors de la vida eterna.

Pentecostalisme

[editar | editar còdic]

Els pentecostals constituïxen un moviment cristià que va sorgir en els Estats Units de Norteamérica, fent un gran émfasis en el Batisme en l'Esperit Sant sobre els seus membres;[32] també és el nom que se'ls dona al conjunt d'organisacions religioses de fe pentecostés (festa religiosa judeua bíblica), encara que no posseïxen una organisació que dirigixca a totes les iglésies en el món.[33] A pesar de les seues diferents tendències i de la diversitat d'organisacions religioses, es pot dir que mantenen quatre veritats fonamentals que les unixen sobre doctrina:[34] Jesucristo salva; Jesucristo bateja en l'Esperit Sant; Jesucristo sana, i especialment, Jesucristo ve: d'ahí que l'escatologia pentecostal, se centre en la pronta tornada de Jesucristo a la terra, dividit en dos moments, l'arrebatamiento de l'Iglésia[35][36] i la tornada despuix de la Gran Tribulación. Les iglésies pentecostals no proclamen una data per a este succés, sino que encoragen als seus creents a viure en santitat, observança de la Bíblia i pagament del diezmo.[34]

Aixina mateix, les iglésies pentecostals compartixen idees similars a les iglésies protestants encara que varien en la seua interpretació. D'ahí que el pentecostalisme aplegara des del seu naiximent marcat per la chafada del fonamentalisme.[33] S'adjudiquen als pentecostals la seua associació en eixa corrent de pensament en la llectura de la Bíblia des d'una interpretació lliteral dels seus texts i l'insistència en determinats temes com la santificació, el pecat, l'aïllament de la corrupció i la conquista del Regne pels fidels. El seu desenroll s'ha concretat en posicions de separació del món, especialment dels acontenyiments socials i polítics. Varen anunciar el fi apocalíptico i el adveniment imminent de Crist. La principal missió de l'Iglésia estaria, per tant, orientada principalment a rescatar el major número possible de pecadors. A això va unir una interpretació fonamentalista de les Sagrades Escritures.[37][38]

Mormonisme

[editar | editar còdic]
Joseph Smith al voltant de 1842.

El Moviment dels Sants dels Últims Dies, i per conseqüència l'Iglésia de Jesucristo dels Sants dels Últims Dies, va ser fundat per Joseph Smith, qui provenia d'una família metodiste i presbiteriana.[39] Segons Smith, en 1820 Deu i Jesucristo es varen contactar en ell per a dir-li que rebujara totes les iglésies existents fins a llavors.[40] En 1823, Smith va afirmar que hauria rebut una segona visió, en a on un àngel cridat Moroni[41] li va indicar a on trobaria unes planches d'or en escrits redactats en una llengua estranya, els quals varen servir de font per al Llibre de Mormón, segons el qual Jesucristo hauria visitat Amèrica despuix del seu resurrecció. Este llibre constituïx un dels principals texts canònics d'esta denominació.[42]

Smith va denominar al naixent grup com a Iglésia de Jesucristo dels Sants dels Últims Dies, comunament cridats Mormones. Els seus seguidors varen ser perseguits des del principi, degut a que va començar a introduir la poligàmia entre els seus aplegats[43] i a establir noves cerimònies que permetien als sants convertir-se en deus.[44]

En 1835, Joseph Smith profetizó la pròxima arribada de Crist a la terra:[45][46]

El 14 de febrer de 1835, Joseph Smith va dir que Deu li havia revelat a ell que la vinguda de Crist seria dins de 56 anys, que afegits a 1835 mostraria que seria 1891 i el 14 De febrer el Salvador del món faria la seua aparició una atra volta sobre la terra i l'escena conclouria.

En 1890, existia la creència generalisada entre els seus seguidors de que la profecia seria complida, pero no va anar aixina. Actualment els mormones ensenyen que cada persona deu viure la seua vida com si la Segona Vinguda aplegara en qualsevol moment i no esperar el cridat «Mileni».

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ (2013).«Tot lo que volies saber pero no t'atrevies preguntar: Religions, sectes i creències populars».Grup Nelson.
  2. ↑ Müsch, Yllara Bettina (2010). El regal del 2012, Urà. ISBN 9788497776530.
  3. ↑ Robert K. Sitler«The 2012 phenomenon: new age appropriation of an ancient mayan calendar».Novo Religio: the Journal of Alternative and Emergent Religions.University of Califòrnia Press.Berkeley:9(3)
    24–38.ISSN 1092-6690.doi:10.1525/nr.2006.9.3.024.
  4. ↑ Sacha Defesche (2007). Wouter. J. Hanegraaff (ed.). ‘The 2012 phenomenon’: A historical and typological approach to a modern apocalyptic mythology, Universitat de Ámsterdam.
  5. ↑ Sitchin, Zecharia (2007). The End of Days: Armageddon and Prophecies of the Return (en anglés), William Morrow. ISBN 978-0-06-123823-9.
  6. ↑ Sitchin, Zecharia (1976). The 12th Planet (en anglés), Stein and Day.
  7. ↑ «La Terra en un forat negre» (en espanyol). El Kiosco Bloggero. Consultat el 16 d'agost de 2012.
  8. ↑ «Black-Hole Ecliptic 2012 Apocalypse» (en anglés). Cygni Communications Ltd.. Archivat des d'el original, el 10 de febrer de 2013. Consultat el 16 d'agost de 2012.
  9. ↑ García del Valle (2012). La gran tormenta solar, Espanya: Bubok Publishing. ISBN 978-84-9009-189-0.
  10. ↑ 10,0 10,1 «Jewish Eschatology». Jewish Encyclopedia.
  11. ↑ Megillah 17b-18a, Taanit 8b
  12. ↑ Sotah 9a
  13. ↑ What is the Jewish Belief About Moshiach?
  14. ↑ Apology and Defence, William Miller, 11-12
  15. ↑ Memoirs of William Miller, Sylvester Bliss, 79
  16. ↑ Apology and Defence, William Miller, 18
  17. ↑ Apology and Defence, William Miller, 17
  18. ↑ Millennial Fever, George R. Knight, 163-164
  19. ↑ Memoirs of William Miller, Sylvester Bliss, 256
  20. ↑ Advent Herald, 21 d'agost de 1844, Samuel S. Snow, 20
  21. ↑ «La gran castanya». Archivat des d'el original, el 13 d'abril de 2015. Consultat el 13 d'abril de 2015.
  22. ↑ Els milleritas i la Gran Castanya de 1844
  23. ↑ William Miller and the Advent Crisis, Everett N. Dick, p. 27
  24. ↑ Queen, Edward L.; Shattuck, Gardiner H., {{{nom2}}} (2009). Encyclopedia of American religious history, 3rd ed edició, Facts On File, p. 913. OCLC 190760625. ISBN 9780816066605.
  25. ↑ Beckford, 1975, pp. 118-119, 151, 200-201.
  26. ↑ (1997).«Anuari de les religions contemporànees; La raó del perqué els testics de Jehová creixen tan ràpidament: Una teoria aplicada».Journal of Contemporary Religion.2(12)
    133-157.doi:10.1080/13537909708580796.
  27. ↑ Els Testics de Jehová Proclamadores del Regne de Deu, Capítul 5, pàgina 52, Editat pels Testics de Jehová
  28. ↑ Bible Examiner d'octubre de 1876, l'artícul The Gentile Claves will end in A.D. 1914.
  29. ↑ Zion's Watch Tower, números de decembre de 1880, giner de 1881 i maig de 1881
  30. ↑ César Vidal, "Els Francmaçons, La societat secreta més influent de l'història", p. 219, Primera edició, Editorial Planeta, Barcelona-Espanya, 2006.
  31. ↑ The Watchtower, July 15, 1894, p. 1677 [1] archivat en Wayback Machine.: "We see no reason for changing the figures—nor could we change them if we would. They llaure, we believe, God's dates, not ours. But bear in mind that the end of 1914 is not the dona't for the beginning, but for the end of the clave of trouble."
  32. ↑ El Avivamiento Pentecostal, Editorial Cristiana de les Assamblees de Deu, 2003.
  33. ↑ 33,0 33,1 «Fonamentalisme i pentecostalisme» (PDF). biblioteca.clacso.edu.ar.
  34. ↑ 34,0 34,1 La nostra Declaració de Fe Pentecostal, Capítul II, pág. 18 "Les Bases de les Declaracions de Fe Pentecostal". Editorial Cristiana de les Assamblees de Deu (2005)
  35. ↑ http://www.gotquestions.org/espanol/arrebatamiento-iglésia.html
  36. ↑ 1 Tes. 4:16 https://www.biblegateway.com/passage/?search=1+Thessalonians+4:16
  37. ↑ El fonamentalisme cristià, en monografies.com
  38. ↑ El fonamentalisme cristià, Tato Pavlovsky, Pàgina 12, 27/7/2005
  39. ↑ Persuitte, 2000, 1. "A Romancer of the First Water", pp. 11-19
  40. ↑ José Smith-Història 1:19
  41. ↑ José Smith-Història 1:27
  42. ↑ 3 Nefi capítul 11. Jesucristo es va manifestar als del poble de Nefi, mentres es trobava reunida la multitut en la terra d'Abundància, i els ministró; i d'esta manera se'ls va manifestar.
  43. ↑ Brodie 1971, pàg. 334–36;Bushman 2005, pàg. 437, 644.
  44. ↑ «The Lord's Pla for Men and Women».Ensign.
  45. ↑ (1984).«The God Makers».Harvest House Publishers.
  46. ↑ (1887 a 1895).«Journal of Oliver B. Huntington».2

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Apocalipticisme&oldid=1398401»