Gran Tribulación

El concepte de La Gran Tribulación (en grec: θλιψις μεγαλη) és un concepte propi de l'escatologia cristiana, independentment de quina interpretació se'ls puga donar a les profecies de la Bíblia cristiana. És el periodo de l'història de l'humanitat anunciat per Jesucristo als seus discípuls en el Mont de les Oliveres. La profecia de Jesucristo apareix en l'evangeli de Mateo:

...perque hi haurà llavors gran tribulación, com no hi ha hagut des del principi del món fins ara, ni el hi haurà. I si aquells dies no anaren acurtats, ningú seria salve; pero per causa dels triats, aquells dies seran acurtats...

Mateo 24:21-24

Erro al crear miniatura:

Xilografia “Els quatre ginets del Apocalipsis”, d'Alberto Durero. Pertany a la série Apocalipsis. Material disponible en la Biblioteca Houghton de l'Universitat de Harvard.

Característiques de la Gran Tribulación

Algunes corrents cristianes que han interpretat els passages del Apocalipsis com a profecies han conclós que en la Gran Tribulación passaran els següents events:

• Este periodo durarà poc temps: I si aquells dies no anaren acurtats, cap carn seria salva; mes per causa dels triats, aquells dies seran acurtats. (Mateo 24:22) Inclou també un aument de desastres naturals com a terremots, plagues, hambruna, maremotos, etc. i ademés senyals i portentos presagiosos en el cel, representats a través dels quatre ginets del Apocalipsis.

• Específicament començarà en una proclamació de "Pau i Seguritat" profetizado en 1 Tesalonicenses 5:3 i després, ya més concretament, en la destrucció de "Babilonia la Gran", la qual serà recolzada per el "Dragó de color escarlata i els seus 10 banyes", per a després ser destruïda pel Anticristo (Apocalipsis 17 i 18).

• La profecia diu que hi haurà senyals astronòmiques que per als cristians seran interpretades com a senyals de la seua salvació i per la gent malvada com a terror i oix. (Lucas 21:25-26,28, Lucas 21:28)

• El centre d'esta profecia és la Segona Vinguda de Jesucristo (Jesús de Nazareth) (Mateo 24:30, Apocalipsis 1:7; 19:11) en un Eixèrcit d'àngels per a protegir als cristians, que en eixa época seran perseguits despuix dels portentos presagiosos en els cels i mil anys despuix de la vinguda de Jesús i la batalla d'Armagedón sobrevindrà la lliberació de Satanás i la guerra de Gog i Magog:

Per tant profetiza, fill del home, i vaig donar a Gog: Aixina ha dit el Senyor: En aquell temps, quan el meu poble Israel habitarà segurament, ¿no ho sabràs tu? I vindràs del teu lloc, de les parts del nort, tu i molts pobles en tu, tots ells a cavall, gran reunió i poderós eixèrcit: I pujaràs contra el meu poble Israel com a nuvolat per a cobrir la terra; serà a la veta dels dies: i et duré sobre la meua terra, per a que les gents em coneguen, quan anara santificado en tu, oh Gog, davant dels seus ulls.

Ezequiel 38:14-16

«Quan els mil anys es complixquen, Satanás serà solt de la seua presó, i eixirà a enganyar a les nacions que estan en els quatre ànguls de la terra, a Gog i a Magog, a fi de reunir-los per a la batalla; el número dels quals és com l'arena del mar. I varen pujar sobre l'esgambi de la terra, i varen rodejar el campament dels sants i la ciutat amada; i de Deu va descendir fòc del cel, i els va consumir. I el diable que els enganyava va ser llançat en el llac de fòc i sofre, a on estaven la béstia i el fals profeta; i seran atormentats dia i nit pels sigles dels sigles.»

Apocalipsis 20:7-10

Esta seria la batalla de Gog i Magog mil anys despuix de la gran tribulaació:

I en tots els meus monts cridaré contra ell espasa, diu el Senyor: l'espasa de cada cual serà contra el seu germà. I yo litigaré en ell en pestilència i en sanc; i faré ploure sobre ell, i sobre les seues companyies, i sobre els molts pobles que estan en ell, impetuosa pluja, i pedres de graniç, fòc i sofre. I seré engrandit i santificado, i seré conegut en ulls de moltes gents; i sabran que yo soc El Senyor.

Ezequiel 38:21-23

La batalla de Armagedón (Ap. 17:16, Ez. 38:14-23, Ap. 16:14-16 i Ap. 19:11-21) es recolza en un text bíblic en el que Jesús li parla a la Cristiandad :

¡Jerusalem, Jerusalem, que mates als profetes i llapides als que et són enviats! ¡Quantes voltes vaig voler juntar als teus fills, aixina com la gallina junta els seus pollets baix de les seues ales, i no vares voler! 38 He ací, la vostra casa vos és deixada deserta, 39 perque vos dic que des d'ara no em voreu més fins que digau: ¡Beneït el que ve en el nom del Senyor!

Mateo 23:37-39

Existix un atre passage en la Bíblia que descriu la Gran Tribulación prèvia a la segona vinguda de Jesús i a la batalla de Armagedón:

Puix és just que Deu faça sofrir a els qui els fan sofrir a vostés, i que a vostés, els que sofrixen, els done descans lo mateix que a nosatres. Açò serà en el dia en que el Senyor Jesús aparega en els seus àngels poderosos, venint del cel entre flames de fòc. Vindrà per a castigar als que no reconeixen a Deu ni obedixen al evangelio del nostre Senyor Jesús. Estos seran castigats en destrucció eterna, i seran tirats llunt de la presència del Senyor i de la seua glòria i poder, quan el Senyor venja en aquell dia entre el seu poble sant i admirat per tots els creents; puix vostés han cregut en el testimoni que els vàrem donar.

2 Tesalonicenses 1:6-10

La base d'esta interpretació és el padecimiento que deuran enfrontar aquells habitants de la Terra (durant este periodo de temps) que no creen en Crist i el seu Evangeli o que ho abandonen per atres creències després de haver-los segut predicat el Evangeli.

Contràriament a esta interpretació, l'Iglésia catòlica sosté que tot este llenguage anuncia l'afligiment personal individual del cristià que té en ella un cridat com la del fill pròdic que torna al Pare i que és precisament per eixe amor que el Pare retalla el temps de la prova. Es tractaria més be d'una oportunitat que es dona quan hi ha crisis i si es concentra l'atenció en traduccions distintes, es desaprofitaria l'ocasió de creiximent: tornar al Pare, gràcies a la sacsada de l'afligiment, com va dir Jesucristo: "Els dic açò per a que troben la pau en mi. En el món tindran que sofrir; pero tinguen valor: yo he vençut al món" (Juan 16:33). D'esta manera el catolicisme afirma que els mensages sobre la gran tribulaació es referixen a etapes de grans dificultats personals (seqüestres, lutos, abusos, fallida econòmica o laboral, presó) com a oportunitats que tenen un lapsus definit en el temps de Deu mentres perfecciona a el home 'com l'or es purifica en el fòc': "No obstant, ell sap en quin camí estic: si em prova en el meu cresol, eixiré pur com l'or" (Job 23:10).

Orige del terme

En Daniel 12:1 la paraula hebrea צָרָה (oix) és traduïda per la Septuaginta com θλίψεως (de la tribulaació): "un temps de tribulaació com el que no ha existit". La profecia de Jesucristo es relaciona llavors en la de Daniel 2:44, ”I en els dies d'aquells reis el Deu del cel establirà un regne que mai serà reduït a ruïnes. I el regne mateix no serà passat a cap atre poble. Triturará i posarà fi a tots estos regnes, i ell mateixa subsistirà fins a temps indefinits;" no solament per l'anunci de la Gran Tribulación, sino per la senyal per a ella en Mateo 24:15: "Quan vore l'abominació de la desolació anunciada pel profeta Daniel..." (Daniel 9:27,11:31,12:11)

Mentres el plantejament del catolicisme diu que el terme es dirigix a cada persona individualment, qui és provat segons la seua fe: "¡Feliç el que sàpia esperar i aplegue a mil trescents trentacinc dies!" (Daniel 12:12). "El poble" per tant és referit a la suma d'eixes individualitats que deuen viure cada u els seus processos d'afligiment.

Bibliografia

Gran Tribulación en Wikimedia Commons. Gran Tribulación en Viquidites.

• The Great Tribulation: Past or Future by Thomas Isse and Kenneth L. Gentry Jr. (Kregel Publications, 1999) ISBN 0-8254-2901-3
• Four Views on the Book of Revelation by Kenneth L. Gentry Jr., Sam Hamstra Jr., C. Marvin Pate and Robert L. Thomas (Zondervan, 1998) ISBN 0-310-21080-1
• Great Prophecies of the Bible by Ralph Woodrow (Ralph Woodrow Evangelistic Association, 1971) ISBN 0-916938-02-6