Gran Castanya
La Gran Castanya va ser un succés important en el història del moviment millerista, un grup religiós nortamericà de el XIX. William Miller (1782-1849) ―el nom del qual pren el moviment― va concloure per mig d'un estudi de les cronologia de la Bíblia que Jesucristo tornaria a la Terra «prop de 1843». Els seus seguidors posteriorment varen refinar la data com 22 d'octubre de 1844. Quan, en el dia senyalat, Jesucristo no va aparéixer com s'esperava, un gran número de milleristas varen abandonar el grup, donant pas a la seua dissolució. A pesar d'açò, molts grups varen continuar baix l'influència del treball de Miller.
Antecedents
[editar | editar còdic]Entre 1831 i 1844, William Miller va jugar un rol molt important en lo que els historiadors varen cridar el «segon despertar» religiós. El moviment millerista va tindre una influència significativa en modos de vore les profecies bíbliques, incloent lo que posteriorment seria l'Iglésia Adventista del Sèptim Dia. Miller va sostindre un grup de catorze regles per a l'interpretació de la Bíblia. Basant-se en l'estudi de la profecia del Llibre de Daniel 8:14, Miller va calcular que Jesucristo retornaria entre el 21 de març de 1843 i el 21 de març de 1844.
Més vesprada, es va calcular la data en base en el calendari ritual judeu, en el que el 21 de març de 1844 és el 22 d'octubre de 1844.
Quan Jesucristo no va aparéixer, els seguidors de Miller varen experimentar lo que es coneix com la Gran Castanya. Mils de seguidors varen abandonar el moviment. Despuix d'examinar novament les escritures, un grup remanente va concloure que Jesucristo no devia aparéixer en eixa data, sino que eixe dia, el santuari celestial a on Jesucristo oficia com a sum sacerdot començaria a ser purificat per mig d'un juí investigador. Eixe juí afecta a els qui han professat fe en Jesucristo a través dels temps, pero no a aquells que sempre ho varen rebujar, per als quals no és necessari cap examen de la seua vida.[1]
.PNG){kind=link}
Repercussions
[editar | editar còdic]Iglésia Adventista del Sèptim Dia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Iglésia Adventista del Sèptim Dia.
Els precursors de l'Iglésia Adventista del Sèptim Dia varen concebre el pensament de que en esta data Jesucristo va passar del «lloc sant» del santuari celestial, al «lloc santíssim», a on comença a jujar als profesos cristians de tots els temps. En concloure este juí, Jesucristo tornaria a la Terra (Segona Vinguda de Jesucristo).[2]
Miller va considerar que les 2300 vesprades i matins mencionats en el Llibre de Daniel (8:14) eren en realitat anys.[3] Es va basar per a això en diferents texts i passages de la Bíblia:
- Llibre dels salms (77:5): «Considerava els dies des del principi, els anys dels sigles».
- Levítico (25:8): «I contaràs sèt semanes d'anys, sèt voltes sèt anys, de modo que els dies de les sèt semanes d'anys vindran a ser-te quarantanou anys».
- Llibre dels números (14:34): «Conforme al número dels dies, dels quaranta dies en que vàreu reconéixer la terra, dureu les vostres iniquitats quaranta anys, un any per cada dia; i coneixereu el meu castic».
- Llibre de Ezequiel (4:6): «Complits estos, et gitaràs sobre el teu costat dret segona volta, i duràs la maldat de la casa de Judá quaranta dies; dia per any, dia per any t'ho he donat».
En el Llibre de Daniel (9:24) s'afirma que 70 semanes seran tallades (dels 2300 anys) per a posar fi a l'expiació, o siga per a que es complira la profecia de que Jesucristo (el Mesías) anava a morir pels pecats dels sers humans.
En el Llibre de Daniel (9:25) s'explica que eixos 2300 anys varen començar quan els judeus que estaven captius en Babilonia varen retornar a Jerusalem a restaurar-la i reedificarla. Açò va succeir a partir del decret donat per Artajerjes en l'any 538/537 a. C., el qual es va fer efectiu fins al 457 a. C.
Adventistas en general
[editar | editar còdic]Despuix de la Gran Castanya de 1844, el religiós Jonas Wendell va experimentar periodos de debilitat de la seua fe. Després d'estudiar la cronologia bíblica, va aplegar a la conclusió de que havia segut erròneu el càlcul de la Segona Vinguda de Jesucristo, que no havia segut en 1844 sino que succeiria en 1868.
La data va passar i Jesucristo no va retornar, per lo que Wendell va publicar en 1870 un volant a on explicava que Jesucristo tornaria en 1873.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Associació General dels Adventistas del Sèptim Dia (1985): «Capítul 2: “Heralts del mensage del segon advenimiento”» (págs. 28-31), en La nostra herència. Buenos Aires: Associació Casa Editora Suramericana (1.ª edició), 1993. ISBN 950-573-388-7.
- ↑ Vegen-se els capítuls 8 i 9 del Llibre de Daniel, especialment 8:14 i 9:24-27.
- ↑ Vore el Llibre del génesis (capítul 1).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gran Chasco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.