Qumran
Qumran (en hebreu: קומראן, àrap خربة قمران Jirbé Qumrān) és un lloc arqueològic localisat en Cisjordània (Palestina), en el nort del Valle de la Mar Morta i administrat pel Parc Nacional Qumran[1]per l'ocupació israelita. Està emplaçat en una replanell de marga seca a uns 1,5 km de la costa noroest del Mar Morta, junt al kibutz de Kalia. L'assentament del periodo helenístic va ser construït durant el regnat del mandatari asmoneo Juan Hircano I entre 134 i 104 a. C.,[2] i va tindre diferents etapes d'ocupació fins a provablement la caiguda de Jerusalem en l'any 70, quan Tito i la Legio X Fretensis varen destruir l'assentament esenio en l'any 68. L'importància d'este wadi és la presència de les ruïnes (khirbet) de Qumran i de les coves descobertes en 1947, que contenien un valiós tesor arqueològic i bíblic.
Qumran estava habitada per una comunitat judeua de finals del periodo del Segon Temple, que la majoria dels estudiosos identifiquen en la congregació mística dels essenis.[3][4][5] Va ser ocupada la major part del temps fins a 68 CE i va ser destruïda pels romans durant la primera guerra judeo-romana, possiblement tan tarde com 73 CE. Més tart va ser utilisat pels rebels judeus durant la Tumult de Bar Kokhba.[6] Hui en dia, el lloc de Qumran és conegut com l'assentament més propenc a les coves de Qumran, a on es varen amagar els rolls de la mar Morta, coves en els escarpados tallats del desert i davall, en el terrat de marga. Les principals excavacions en Qumran varen ser realisades per Roland de Vaux en la década de 1950, i s'han portat a terme vàries excavacions posteriors.
Des de que Israel ocupara militarment Cisjordània despuix de la guerra dels Sis Dies de 1967, Qumran està sent administrat per l'Autoritat de la Naturalea i Parcs d'Israel.[1]
Localisació
Qumran és el nom àrap contemporàneu dau a unes ruïnes a on és possible que habitara una comunitat de la congregació judeua dels essenis, situades en un terrat a uns dos quilómetros del mar Morta i 13 km al sur de Jericó, en el terme municipal de la localitat palestina d'Al-Ubeidiya, en l'àrea C de la governació de Belén. Es troba sobre els tallats que es troben despuix de l'estreta franja costera, prop de l'oasis de Ayin Feshja, a 375 metros baix el nivell de la mar Mediterràneu.
Prop d'estes ruïnes, entre els riscs a l'occident, es troba un conjunt de coves a on en 1947 un pastor beduino va descobrir casualment rolls en texts religiosos.[7][8] Excavacions arqueològiques realisades des de 1950 en onze coves han permés trobar diversos manuscrits sobre l'història, tesis, estatuts i reglaments de la Comunitat de l'Aliança que va habitar el lloc; llibres apòcrifs intertestamentarios, i les versions de llibres de la Bíblia en hebreu i arameo més antigues que es coneixen. Des de 1951 varen ser excavades també les ruïnes.
Història
La construcció original data de el VIII a. C. i va durar abandonada varis sigles abans de ser reutilisada pels essenis; era una chicoteta fortalea, en algunes habitacions en l'interior i una cisterna circular per a l'abastiment d'aigua. Alguns autors creuen que era el lloc que alguns escrits antics criden Secaca. Lo que quedava en peu va ser ocupat per una comunitat cap al 135 a. C. o uns anys abans, quan es varen afegir dos cisternes rectangulars, una ret de séquia i dos forns de aantereria. Els escrits de la comunitat es varen referir des de llavors al siti com Damasc.
Cap al 100 a. C. la construcció va ser ampliada notablement per a servir a un número major de persones. Va ser construït un sistema molt més complex d'abastiment d'aigua alimentat per una corrent estacional que corria prop i dut per un túnel i canals cap a grans cisternas d'almagasenament, tres d'elles enormes.
Es va alçar una torre massiça quadrada que protegia l'entrada i es varen construir també depòsits i salons amplis, un d'ells en bancs a lo llarc de les parets, apte per a reunir moltes persones i un atre, al costat, en una cuina i un rebost adjacents, vaixelles i atres senyals d'haver servit com a menjador. La majoria de les persones que usaven estos salons no tenien instalacions adequades per a residir permanentment allí, per lo que se supon que una part habitava extramuros, en campaments en Ayin Feshja i llocs propencs, a on hòmens i dònes practicaven llabors agrícoles o pastoriles per a garantisar la seua sustente, tal i com ho exigien les pròpies regles de la comunitat trobades en les coves. La construcció principal tenia 40 per 30 metros i el conjunt s'estén 80 metros a lo ample i té 90 m de profunditat en la seua ala oest, 40 m en el centre i 70 m en l'ala este.
Es va trobar en Qumran un ostracón (tiesto inscrit) en vàries llínees en escritura hebrea. És un contracte en el que un home cridat Honi dona les seues possessions, inclós un edifici, un olivar i un hort de higueras, a un grup cridat yajad (hebreu, junts, comunitat). Si esta llectura és correcta, servix d'evidència per a identificar a la congregació que vivia en Qumran, i el nom pel qual els membres del grup es designaven a sí mateixos. Este terme apareix en atres manuscrits dels essenis.
S'han trobat mil doscentes tombes, cobertes de pedra i alineades en sentit nort-sur, contrariant la costum judeua. Encara que la major part dels enterrament són de varons, hi ha també de dònes i uns pocs de chiquets. L'únic lloc a on s'han trobat tombes judeues similars, una dotzena, és En el-Ghuweir, 15 km al sur de Qumran, a on hi ha unes ruïnes de dimensió molt menor, que daten de el I.
L'antiga fortalea sembla haver segut abandonada despuix d'un terremot o per atres causes en el 31 a. C. i reocupada des del 4 a. C. Llavors varen ser reconstruïdes totes les instalacions. S'ha trobat una gran cantitat de peces de ceràmica idèntiques a les descoberta en la primera cova, i inclús una gerra idèntica a l'usada per a depositar els rolls, aixina com tres taules llargues cobertes d'algeps i varis tinteros que daten d'esta época final de l'ocupació del lloc i que indiquen que en el primer pis hi havia un lloc destinat per a escriure o copiar manuscrits com els trobats en les coves. La construcció va ser destruïda en el 68 d. C. pels romans, que varen mantindre allí per un temps curt un lloc militar.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Qumran Park» (en en-us). Israel Nature and Parks Authority. Consultat el 2023-05-02.
- ↑ Collins, John J. (2016-04-15). The Apocalyptic Imagination : An Introduction to Jewish Apocalyptic Literature, 3rd edició, Grand Rapids, Michigan: Eerdmans, pp. 185–186. OCLC 948605723. ISBN 978-1-4674-4517-7.
- ↑ Stegemann, Hartmut(1992-01-01).«The Qumran Essenes - Local Members of the Main Jewish Union in Clapix Second Temple Claves».The Madrit Qumran Congress (2 Vols.).: 83–166.doi:10.1163/9789004350120_006.(en en)«Encara es debat l'identitat de les persones que vivien en Chirbet Qumran en l'época tardana del Segon Temple, encara que la majoria dels erudits favorixen algun tipo d'hipòtesis esenia de Qumran.»
- ↑ Hempel, Charlotte(2012-04-01).«Beyond the Qumran Community: The Sectarian Movement of the Dead Siga Scrolls».Journal of Jewish Studies.63(1): 160–161.ISSN 0022-2097.doi:10.18647/3077/jjs-2012.
- ↑ ATKINSON, KENNETH; MAGNESS, JODI(2010).«Josephus's Essenes and the Qumran Community».Journal of Biblical Literature.129(2): 317–342.ISSN 0021-9231.doi:10.2307/27821022.
- ↑ «Qumrān | region, Middle East | Britannica» (en en). www.britannica.com. Consultat el 2023-05-02.
- ↑ «QUMRAN: Caves and Monastery of the Dead Siga Scrolls» (en anglés). Unesco (02/04/2012). Consultat el 28 de novembre de 2024.
- ↑ «Ancient Qumran» (en anglés). qumran.com. Consultat el 28 de novembre de 2024.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Qumran.- El UCLA Qumran, proyecte visual de la reconstrucció de les ruïnes.
- Fotos de Qumran.
- Qumran: Servici Evangèlic de Documentació i Informació, Girona, Espanya.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Qumrán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.