Angra Mainyu
Angra Mainyu (Avesta), també Ahriman o Arimán (en persa اهريمن, tr. Ahrimán), el nom del qual significa «esperit atormentador» és, segons el zoroastrisme, l'esperit maligne i destructiu, el cap de tot mal, puix «ell ha introduït la llimitació, la taca, la malaltia en l'esplendorosa creació d'Ahura Mazda».[1] És puix el nom avéstico de la hipóstasis del zoroastrisme del «esperit destructiu/malvat» i el principal adversari en el zoroastrisme, ya siga del Spenta Mainyu («esperits/mentalitat sagrada/creativa»), o directament de Ahura Mazda, la deidad més alta del zoroastrisme. Segons la versió més antiga del mit, és el germà bessó de Spenta Mainyu, l'Esperit Sant, i abdós eren fills de Ahura Mazdā (Ormizd o Ormazd), el Senyor Sapient i la deidad suprema del zoroastrisme.[2]
Sembla haver segut una concepció original de Zoroastro.[3] En els Gathas, Angra Mainyu és l'opost directe del Spənta Mainyu: abdós esperits són essencialment actors en l'elecció primigènia, un gran drama que domina la vida del home i el destí del món. Esta característica, el drama de l'elecció, falta en les cosmogonia en pahlavi, a on Ahrimán servix com la contraparte negativa, no de l'atre esperit, sino de Ahura Mazda.[3]
En l'Avesta recent, Angra Mainyu és el cap de tots els donaēvas i se li crida donaēvanąm donaēvō, «el donaēva dels donaēvas».[3] La lluita entre Angra Mainyu i Spenta Mainyu és descrita de manera equívoca, afirmant-se en alguns llocs que abdós varen crear el món, mentres que en uns atres (p. eix., el Vendidad) es diu que és la creació de Ahura Mazdā, no la de Spənta Mainyu, la que es veu desafiada per la contracreaació de Angra Mainyu.[3] Per eixemple, a la creació de cada u dels setze països per Ahura Mazdā, Angra Mainyu respon creant algun ser maligne, malaltia, assot o vici.[3]
La naturalea essencial de Angra Mainyu s'expressa en el seu epítet principal, Druj, «la Mentira», que s'expressa com a codícia, ira i enveja. Per a ajudar-ho a atacar la llum (Spenta Mainyu, la bona creació de Ahura Mazdā), Angra Mainyu va crear una horda de dimonis (daevas) que encarnaven l'enveja i qualitats similars. A pesar del caos i el sofriment provocats en el món pel seu atac, els creents esperen que Angra Mainyu siga derrotat al final dels temps per Ahura Mazdā. Confinats en el seu propi regne, els seus daevas es devoraran entre sí i la seua pròpia existència s'apagarà. En un dualisme posterior, Ahura Mazdā, encara el deu creador, és ell mateixa la força del be, mentres que Angra Mainyu és el seu contraparte malvada i destructiva, i abdós existixen des de l'eternitat.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]El nom no apareix en les inscripcions perses de l'Antiguetat. En el Avesta és cridat el germà bessó d'Ahura Mazda, i l'opost de Spenta Mainyu. És considerat com el Satán destructor, la font de tots els mals en el món i, de la mateixa manera que Ahura Mazda, va existir des de la creació del mateix. Ahriman va triar el mal conscientment i va crear les malalties per a provocar l'arribada de la mort. Es considera que la seua major maldat va ser corromper el fòc pur creat per Ahura Mazda, al que li va donar color i li va afegir el fum, donant-li la seua característica contaminant. En el dia del Juí Final serà destruït per Spenta Mainyu i desapareixerà del món per a sempre.
La mitologia persa sostenia que el diamant sostingut en la seua mà per Ahriman (la personificació del mal sobre la terra) era el seu símbol de poder sobre el món, una volta que Ormuz, deu suprem del be, haguera perdut el seu poder. No obstant, Ormuz va triumfar sobre Ahriman i la joya es va afonar en un llac.
Ahriman en l'espiritualisme
[editar | editar còdic]Rudolf Steiner, cofundador de l'antroposofía, descriu la potència de Ahriman com alguna cosa que incita a el humà a conseguir les coses en el seu propi pensament[4] i la del seu opost Lucifer com alguna cosa que incita a el humà a fer-ho pels mijos de la màgia i la ciència, creuant totes les fronteres possibles i impossibles.[4]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ García Font (1979). Història del Món Insòlit, Marin, p. 203.
- ↑ 2,0 2,1 «Angra Mainyu | Definition & Facts | Britannica» (en en). www.britannica.com. Consultat el 2024-12-16.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Ahriman» (en en-us). iranicaonline.org. Consultat el 2024-12-16.
- ↑ 4,0 4,1 Rudolf Steiner, Lucifer i Ahriman, Éditions Anthroposophiques Romandes, 1977, p.16
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Angra Mainyu» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.