Mara (budisme)
Se li crida Mara a l'ilusió que conforma la realitat en el budisme i que és originada per un estat mental, i/o la seua personificació com una entitat, la qual va intentar evitar que el Buda Siddharta Gautama alcançara l'allumenament i ixquera del Samsara.
Hi ha moltes fonts sobre qué és realment "Mara", encara que totes concorden que es va manifestar davant Siddharta Gautama per a tractar infructosamente d'evitar que este alcançara l'allumenament i es transformara en un Buda;[1][2] i es manifesta per a mantindre-nos en els Sis regnes del samsara.
Les diferents descripcions que ha tingut són:
Mara, Deu de la destrucció[3] Mara, senyor de l'ilusió, líder dels dimonis Mara, un dimoni Mara, part negativa que habita en cada persona que es genera a partir dels cinc obstàculs, i construïx una ilusió de l'interior de la pròpia ment. Mara, les contaminació mentals de cada individu provinents de Klesa (els estats mentals negatius), les mateixes que podríem denominar "ignorança" que oculta la verdadera naturalea del món (Tri-Laksana); i és esta mateixa la que impedix als sers conseguir el Nirvana.
A partir de lo indicat, en el budisme tradicional es donen quatre o cinc formes metafòriques de Māra:
- Kleśa-māra: Māra com l'encarnació de totes les emocions inhàbils , com la codícia, l'odi i l'engany.
- Mṛtyu-māra: Māra com la mort.
- Skandha-māra: Māra com a metàfora de la totalitat de l'existència condicionada.
- Devaputra-māra: el deva del regne dels sentits, que va tractar d'evitar que Gautama Buddha conseguira la lliberació del cicle de renaixença (Samsara) en la nit de l'allumenament de Buddha.
Aixina, Mara (de la mateixa manera que el concepte anàlec de Maya en el hinduismo), impedix vore l'Ilusió del Món. Aquells que escapen de Mara i alcancen l'allumenament, com el Buda, poden escapar aixina finalment del cicle de vida i mort i realisar-se en la "Budeidad" Dèu Móns.. Aixina a partir del seu concepte, es pot tracta de donar resposta a la pregunta cosmogónica de "¿Per qué existix alguna cosa?", entenent-se que l'existència de "alguna cosa" és solament ilusió.
El budisme primitiu va reconéixer tant una interpretació lliteral com a sicològica de Mara. En la cosmogonia budista, Mara s'associa en la mort, la renaixença i el desig; sent descrit com "la personificació de les forces antagónicas a l'allumenament".
Igualment estaria relacionat en el concepte del reflex expressat en la metàfora de la Ret de Indra.
"Buda desafiant a Mara" és una pose comú de les escultures de Buda. El Buda es mostra en la mà esquerra en el regazo, la palma cap a dalt i la mà dreta sobre el genoll dret. Els dits de la seua mà dreta toquen la terra, per a cridar a la terra com el seu testic per a desafiar a Mara i conseguir l'allumenament. Esta postura també es coneix com el mudra bhūmisparśa "testic de la terra"
Personage
[editar | editar còdic]Mara es descriu com una entitat que té una existència en el món de Kāma, tal com es mostra que existix al voltant del Buda, i també es descriu en pratītyasamutpādona com, principalment, el guardià de la passió i el catalisador de la luxúria, la vacilació i la por; el que obstruïx la meditació entre els budistes. El Denkōroku es referix a ell com "El que es delecta en la destrucció", lo que destaca la seua naturalea com una deidad entre els devas Parinirmitavaśavarti.
El mit indica que quan el rei celestial demoníac va voler evitar que el príncip Siddhartha (Buda Gautama), aplegarà al Nirvana, quan este estava pròxim a alcançar l'allumenament, Mara va aplegar montat en el seu elefant Girimekhala, duent en si un eixèrcit per a intimidar a Siddhartha.
Els devas que estaven observant i/o acompanyat a Siddhartha, com Maha Brahma, Sakka, Mahakala, entre uns atres, varen fugir d'eixe lloc al vore este gran eixèrcit. Aixina Siddhartha es va enfrontar solament a Mara i el seu eixèrcit refugiant-se en els dèu paramitas que havia entrenat durant molt temps; sent aixina infructuosos tots els esforços de Mara i el seu eixèrcit (inclós les fortes pluges acompanyades de forts vents i trons que rugien constantment, seguits per atres horribles vistes per a intimidar). Inclús l'us de l'arma cakkavudha per part de Mara va ser infructuós, ya que està arma es convertix en un paraigües molt bell, que penja tranquilament i dona ombra al Bodhisattva. Després Siddhartha va demanar a la terra que donara testimoni dels seus actes, i va ser aixina com Girimekhala va caure agenollat front al Buda.
Igual es diu que Mara posteriorment tracte de tentar-ho per mig de la visió de belles dònes que, en vàries llegendes, a sovint es diu que són les filles de Mara. En alguns relats de l'allumenament de Buda, es diu que elles varen vindre voluntàriament despuix del revés de Māra en el seu esforç per eliminar la busca d'allumenament de Buda. Les tres filles de Mara s'identifiquen com Taṇhā (sigau), Arati (aversió, descontent) i Rāga (apego, desig, codícia, passió). Per eixemple, en el Māra-sa ṃ yutta del Samyutta Nikaya s'indica que les tres filles de Mara es varen despullar front a Buda, pero igualment varen fracassar en atraure al Buda al món de l'ilusorio de Mãra:
Algunes històries es referixen a l'existència de Cinc Filles, que representen no solament els Tres Verins de l'Atracció, l'Aversió i el Deliri; sino que també inclouen a les filles Orgull i Por.
Tradicions posteriors conten que Mãra hi hauria posteriorment realisat la seua conversió al budisme. El Registre Jingde de la Transmissió de la Llàntia i el Denkoroku contenen una història de la posterior conversió de Mãra al budisme baix els auspicis del monge Upagupta.
Segons esta el història, Upagupta va viajar al regne de Mathura i va predicar el Dharma en gran èxit. Açò va fer que el palau de Mãra tremolara, lo que va provocar que la deidad usara els seus poders destructius contra el Dharma. Quan Upagupta va entrar en samadhi, Mãra se li va acostar i va esgolar un collar de jade al voltant del seu coll; pero Upagupta va correspondre transformant els cadàvers d'un home, un gos i una serp en una guirnalda i li la va regalar a Mara. Quan Mara va descobrir la verdadera naturalea del regal, va buscar l'ajuda de Brahma per a llevar-li-ho. Brahma li va informar que degut a que el collar va ser otorgat per un discípul alvançat del Buda, els seus efectes solament podrien mitigar-se prenent refugi en Upagupta. Aixina Mãra va tornar al regne humà a on es va postrar davant el monge i es va arrepenedir. Per recomanació de Upagupta, va jurar mai danyar el Dharma i es va refugiar en les Tres Joyes.
La primera font inclou un gatha que Mãra va recitar quan es va alçar el seu sofriment:
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Luxiérnaga - Revista d'Estudiants de Filosofia.5(10)Consultat el 3 d'octubre de 2018.
- ↑ Powers, John; Prebish, {{{nom2}}} (16 de febrer de 2010). Destroying Mara Forever: Buddhist Ethics Essays in Honor of Damien Keown (en en), Shambhala. ISBN 9781559397889.
- ↑ East and West.32(1/4)
- 75–92.Consultat el 3 d'octubre de 2018.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mara (budismo)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.