Amalek (mal)
Amalek és la representació del mal que allunta al ser de Deu en la tradició judeua i cabalística, l'orige de la qual del terme prové d'una figura del Antic Testament que, posteriorment en vàries tradicions esotèriques i místiques, va ser reinterpretada com un símbol del mal, l'obscuritat i l'oposició espiritual.[1][2] Igualment representa l'arrogància que s'opon a l'humiltat i al coneiximent espiritual; similar al paper dels Arconts en la tradició gnóstica.
És un símbol del mal còsmic, inclús considerat en moltes tradicions que va més allà que les figures del diable, lucifer o satanás com a personificació i sinònim del mal com a contrari a Deu.
Orige del concepte
En l'Èxodo i el Deuteronomio, originalment Amalek seria el patriarca d'una nació enemiga d'Israel (els Amalecitas) que va destacar per atacar als israelitas en el desert, quan els israelitas realisaven el seu èxodo. En eixe èxodo els Amalecitas varen atacar als israelitas quan ya havien creuat la Mar Rojo i alvançaven cap al mont Sinaí (Èxodo 17:8-16). La seua agressió va ocórrer en Refidim, un moment en que els israelitas estaven dèbils i vulnerables.
És per això que Deu ordena als israelitas que borren el recort de Amalek (Deuteronomio 25:19).
En 1 Samuel 15, el rei Saúl desobedix l'orde d'exterminar a Amalek, lo que du al seu rebuig com a rei.
Este acte d'atacar al poble d'Israel en un moment de vulnerabilitat s'interpreta com un intent de destruir al poble elegit durant el seu camí cap a la revelació divina (l'entrega de la Torá en Sinaí), lo que simbòlicament representaria un atac del mal (representat en les accions dels Amalecitas) contra el pacte entre Deu i Israel.
Aixina, pel rebuig diví que es fa referència cap a Amalec i el seu poble en els texts bíblics, posteriorment en vàries tradicions místiques i esotèriques es va donar pas a una reinterpretació de la definició de Amalek (Amalec), presentant-se com la descripció actual d'un símbol del mal i l'obscuritat que intenta alluntar al ser de Deu; la representació del qual va des d'un concepte més abstracte fins a la personificació del concepte com un dimoni pròpiament tal.[3]
Simbolisme de Amalek
En la tradició judeua mística (com el Zohar i el jasidisme), Amalek representa el dubte (safek en hebreu, les lletres del qual numèricament coincidixen en "Amalek"). És l'enemic intern que impedix la fe i la conexió en lo diví.
En la Càbala, no és el mal absolut, pero sí un dels seus aspectes més perillosos (En la Càbala, el mal suprem s'associa en les formes més profundes dels Qlifot, com Sitra Achra ("l'Atre Costat") o Lilith entre uns atres). No obstant li'l vincula en els Qlifot perque Amalek representa el mal espiritual com una manifestació específica d'est: la desconexió de Deu a través del dubte, l'ego i l'arrogància espiritual. La Càbala ensenya que el mal representat en Amalek no té existència independent, sino que és una "ombra" que sorgix quan s'oculta la llum divina.
Aixina com els Qlifot deuen ser purificats per a lliberar la llum divina, Amalek deu ser "borrat" (com ordena la Torá en Deuteronomio 25:19).
Segons els cabalistas, "borrar a Amalek" no significa solament un acte físic, sino una lluita interna per a erradicar el dubte i la desconexió de la consciència divina.
En la tradició gnóstica la figura de Yaldabaoth compartix en Amalek l'idea de ser forces ilusorias que dominen el món material i bloquegen la salvació.
Vore també
Referències
- ↑ Matt, D. C.(2004-2017). The Zohar: Pritzker Edition*. Stanford University Press. (Traducció i comentari del Zohar, a on es discutixen interpretacions místiques de Amalek).
- ↑ Idel, M.(1988). Kabbalah: New Perspectives. Yale University Press.
- ↑ Isaacs, R. H. (1998). Ascending Jacob’s Ladder: Jewish Views of Angels, Demons, and Evil Spirits. Jason Aronson.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Amalek (mal)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.