Anar al contingut

Pratītyasamutpādona

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Pratītyasamutpādona (sánscrito, pali: paṭiccasamuppādona; "sorgiment condicionat" o "originaació depenent") és un concepte budiste fonamental i comú a totes les escoles budistes.[1] Declara que tots els fenomens s'originen de manera depenent entre sí per relacions de causa i efecte. Els texts primerencs del budisme descriuen este principi de la següent manera: "Si açò existix, allò existix; si açò deixa d'existir, allò també deixa d'existir". La doctrina inclou descripcions del sorgiment del sofriment i descripcions de cóm este procés pot ser revertit.[2][3]

Explica ademés cóm els sers estan atrapats per l'ignorança (___protected_title_4___) en un cicle sense fi de sofriment (___protected_title_5___) que fa que constantment perceben la realitat de manera incorrecta (___protected_title_6___). Este procés es referix a la duració de totes les vides passades i la vida actual; el comú funcionament de la ment instant despuix d'instant. El principi és expressat en les Dotze ___protected_title_7___ (dotze causes) (Pali: ___protected_title_8___ Sánscrito: ___protected_title_9___) del Budisme, una llista de dotze elements de les ensenyances budistes. Tradicionalment la llista s'interpreta com descrivint el renàixer condicionat en ___protected_title_10___, i el ___protected_title_11___ resultant (sofriment, dolor, insatisfacció).[4] Una interpretació alternativa Theravada considera que la llista descriu el sorgiment del procés mental i la noció resultant de el "Yo" i "mio," que són la font del sofriment. Dependent Origination[5][6] Tradicionalment, lo opost a la cadena de causalitat és explicat com conducente a l'aniquilació del procés mental i el renàixer.[4][7]

La doctrina de l'orige depenent apareix en tots els texts budistes antics. És el tema principal del Nidana Samyutta de l'escola Theravada Saṃyuttanikāya (SN). També existix una colecció paralela de discursos en el Saṁyuktāgama chinenc (SA).[8]

Resumixen

[editar | editar còdic]

El sorgiment condicionat és un concepte filosòficament complex, subjecte a una gran varietat d'explicacions i interpretacions. Com les interpretacions solen referir-se a aspectes específics d'esta doctrina, no són necessàriament excloents entre sí. El sorgiment condicionat pot contrastar-se en el concepte clàssic occidental de causalitat, en el que es diu que l'acció d'una cosa provoca directament un canvi en una atra cosa. En canvi, el sorgiment condicionat considera que el canvi està causat per molts factors, no només per un o inclús per uns pocs.[9]

El principi de l'orige depenent té diverses implicacions filosòfiques.


  • Com a principi ontològic (és dir, com a concepte metafísic sobre la naturalea de l'existència), sosté que tots els fenomens sorgixen d'atres fenomens preexistentes i, a la seua volta, els fenomens actuals condicionen els futurs. Aixina, tot lo que existix en el món ha segut produït per causes i condicions.[10][11] Tradicionalment, açò també està relacionat en la doctrina del renaixença, i cóm la renaixença es produïx sense un yo fix o ànima eterna, sino com un procés condicionat per diversos fenomens i les seues relacions.[12]
  • Com a principi fenomenológico o sicològic, es referix al funcionament de la ment i a cóm sorgixen el sofriment, l'ànsia i l'idea d'un yo.[13] Pot referir-se a cóm els diferents estats mentals es condicionen mútuament a lo llarc del temps, o a cóm els diferents fenomens mentals es condicionen mútuament en un sol moment.[3][14]
  • Com a principi epistemològic (és dir, com a teoria sobre el coneiximent), sosté que no hi ha coses permanents i estables (encara que el nirvana pot vore's a voltes com una excepció a açò).[15][16] Com tot s'origina de forma depenent, res és permanent (___protected_title_2___) i res té un yo o essència completament independent (___protected_title_3___).[16][17] En conseqüència, tots els fenomens i experiències carixen d'identitat independent.[18] En vàries tradicions, açò està estretament relacionat en la doctrina de la vacuidad (___protected_title_4___).[19]

Etimologia

[editar | editar còdic]

Pratītya-samutpādona (pāḷi: paticcasamuppādona) és un compost de:


  • Pratītya: "haver depés". El terme apareix en els Vedas i els Upanishads en el sentit de "confirmació, dependència, reconéixer l'orige".[20][21] La raïl sánscrita de la paraula és prati*, les formes de la qual apareixen més àmpliament en la lliteratura védica, i significa "anar cap a, tornar, retornar, acostar-se" en la connotació de "observar, deprendre, convéncer-se de la veritat d'alguna cosa, estar segur de, creure, reconéixer". En atres contexts, un terme afí, pratiti*, significa "anar cap a, acostar-se, comprendre alguna cosa".[21]
  • Samutpādona: "sorgir, producció, orige." En la lliteratura védica, significa "sorgir, aplegar a succeir, ocórrer, efectuar, formar, produir, originar." [22][23]

Té vàries traduccions: "sorgiment condicionat", "originaació depenent", "génesis condicionada", "producció condicionada", "co-sorgiment depenent" o "sorgiment interdependent", "generació depenent, co-sorgiment interser, coproducció condicionada, génesis condicionada, sorgiment interdependent, Tibetano: rten.cing.'brel.bar.'byung.ba; Chinenc: 緣起.

Vore també

[editar | editar còdic]
  1. Boisvert 1995 pp. 6–7
  2. Fuller, Paul (2004). The Notion of Ditthi in Theravada Buddhism: The Point of View. p. 65. Routledge.
  3. 3,0 3,1 Harvey, Peter. The Conditioned Co-arising of Mental and Bodily Processes within Life and Between Lives, in Steven M. Emmanuel (ed) (2013). "A Companion to Buddhist Philosophy", pp. 46-69. John Wiley & Sons.
  4. 4,0 4,1 Harvey, 2015, p. 50-59.
  5. Veuen. Prayudh Payutto, Dependent Origination: the Buddhist Law of Conditionality,
  6. Jones, 2009.
  7. (2013) The Princeton Dictionary of Buddhism, Princeton University Press, pp. 583. ISBN 978-1-4008-4805-8.
  8. Choong, Mun-keat (2000). The Fonamental Teachings of Early Buddhism: A Comparative Study Based on the Sutranga Portion of the Pali Samyutta-Nikaya and the Chinese Samyuktagama, p. 150. Otto Harrassowitz Verlag.
  9. David J. Kalupahana (1975). Causality: The Central Philosophy of Buddhism, University of Hawaii Press, pp. 54–60. ISBN 978-0-8248-0298-1.
  10. Williams (2002), p. 64.
  11. Gombrich (2009), p. 132.
  12. Williams (2002), p. 64.
  13. Shulman 2008
  14. Prayudh Payutto. Dependent Origination: the Buddhist Law of Conditionality. Trad. Bruce Evans
  15. Harvey, Peter. ___protected_title_1___, in Steven M. Emmanuel (ed) (2013). "A Companion to Buddhist Philosophy", pp. 46-69. John Wiley & Sons.
  16. 16,0 16,1 Peter Harvey (2001). Buddhism, Bloomsbury Academic, pp. 242–244. ISBN 978-1-4411-4726-4.
  17. Ray Billington (2002). Understanding Eastern Philosophy, Routledge, pp. 58–59. ISBN 978-1-134-79348-8.
  18. Stephen J. Laumakis (2008). An Introduction to Buddhist Philosophy, Cambridge University Press, pp. 113–115. ISBN 978-1-139-46966-1.
  19. Shì hùifēng, ___protected_title_5___ An Examination of the Early and Mainstream Sectarian Textual Sources, JCBSSL VOL. XI, pp. 175-228.
  20. ऋग्वेद: सूक्तं ७.६८, Rigveda 7.68.6, Wikisource; Quote: उत त्यद्वां जुरते अश्विना भूच्च्यवानाय प्रतीत्यं हविर्दे । अधि यद्वर्प इतऊति धत्थः ॥६॥
  21. 21,0 21,1 Monier Monier-Williams (1872). A Sanskrit-English Dictionary, Oxford University Press, p. 623.
  22. Hopkins (1983) p. 163
  23. Monier Monier-Williams (1872). A Sanskrit-English Dictionary, Oxford University Press, p. 1078.

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
91–105.
  • (1994).«Dependent Arising and the Emptiness of Emptiness: Why did Nagarjuna start with Causation?».Philosophy East and West, Volume 44, Number 2 April 1994.
  • (2006).«How Karma Works: The Twelve Links of Dependent Arising».Snow Lion.
  • (1998).«Foundations of Buddhism».Oxford University Press.
  • (2002).«One Dharma: The Emerging Western Buddhism».HarperCollins.
  • (2009).«What the Buddha Thought».Equinox.
  • (1992).«Situational Patterning: Pratītyasamutpādona. Footsteps on the Diamond Path (Crystal Mirror Séries; v. 1-3)».Dharma Publishing.
  • (1990).«An Introduction to Buddhism».Cambridge University Press.
  • (2015).«A Companion to Buddhist Philosophy».John Wiley & Sons.
  • (1996).«Pāli Buddhism».Routledge.
  • (1983).«Meditation on Emptiness».Wisdom Publications.
  • (2009).«New Light on the Twelve Nidanas».Contemporary Buddhism, 10 (2).10(2)
241–259.doi:10.1080/14639940903239793.
77–103.Consultat el 5 de maig de 2021.
  • (2009).«How Things Exist: Teachings on Emptiness».Lama Yeshe Wisdom Archive, Kindle Edition.
  • (2001).«The Story of Buddhism».HarperCollins.
  • (2011).«Ornament of Reason».Snow Lion.
  • (2002).«The Shape of Ancient Thought».
  • (2011).«Reexamining Jhana: Towards a Critical Reconstruction of Early Buddhist Soteriology».UMCS.
  • (2009).«Theravada Metaphysics and Ontology».Buddhist Philosophy: Essential Readings.Oxford University Press.
  • (2002).«Thinking through Myths: Philosophical Perspectives».Routledge.
  • (1974).«Buddhism: an outline of its teachings and schools».Theosophical Pub. House.
  • (1997, 1976).«Boeddhisme. Stichter, scholen, systemen (Buddhismus - Stifter, Schulen und Systemen)».Asoka.
297–317.doi:10.1007/s10781-007-9030-8.Consultat el 5 de maig de 2021.
  • (2009).«Buddhism: A Concise Introduction».HarperOne, Kindle Edition.
  • (2009).«The Tibetan Book of Living and Dying».Harper Collins, Kindle Edition.
  • (2008).«The Shape of Suffering: A study of Dependent Co-arising».Metta Forest Monastery.
  • (1999).«The Heart of the Buddha's Teaching».Three River Press.
  • (2004).«The Buddhist Unconsciousness. The alaya-vijñana in the context of Indian Buddhist thought».RoutledgeCurzon.
  • (2007).«What the Buddha Taught».Grove Press, Kindle Edition.
  • (1996).«The Long Discourses of the Buddha: a Translation of the Dīgha Nikāya».Wisdom Publications.Boston:
  • (1971).«Buddhist Dependent Origination».History of Religions.10(3)
185–203.doi:10.1086/462628.


Referències

[editar | editar còdic]