Anar al contingut

Ret de Indra

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
"Imagina una taranyina multidimensional en el matí enjorn, coberta en gotes de rocío. I cada gota de rocío conté el reflex de totes les atres gotes de rocío. i, en cada gota reflectida, el reflex de totes les atres gotes de rocío en eixe reflex. I aixina fins a l'infinit. Eixa és la concepció Budista de l'univers en una image." --Alan Watts.

La ret de Indra (també cridada «joyes de Indra» o les «perles de Indra») és una ferramenta de la mitologia hindú propietat del Deu Indra, el concepte del qual és utilisat com una metàfora usada per a ilustrar els conceptes de shuniatá (vacuitat),[1] originaació interdependent[2] i interpenetraació[3] en la doctrines del budisme. La primera referència coneguda a la ret de Indra es troba en l'Atharva Veda, en l'hinduisme.

La metàfora de la ret de Indra es va desenrollar en les escritures Avatamsaka sutra de l'escola majaiana (en el sigle tercer) i posteriorment en l'escola chinenca Huayan (entre el sigle sext i octau).[1]

En Cosmologia hindú, els trobem en els Puranas (en sánscrito), escrits fa 3.000 anys el concepte de les Perles de Indra. És una ret de cordes de seda que s'expandix a l'infinit en totes les direccions i que conté en cada intersecció una perla de gran lluentor que reflectix sobre sí cada una de les perles de la ret, i aixina successivament, com a espills cap a l'infinit. D'esta manera la ret representa a l'univers en una naturalea interconectada en la seua essència. Igualment a partir de la seua descripció, els reflexos que emanen de la ret poden ser considerats també com l'estructura que dona forma a l'ilusió de Maia.

El concepte budiste de l'interpenetraació sosté també que tots els fenomens estan íntimament conectats; per a l'escola Huayan, la ret de Indra simbolisa un univers a on tots els membres de l'univers tenen relacions mútues repetides infinitament.[4] Esta idea és comunicada en l'image d'interconexió de l'univers com és vista en la ret del Deu hinduista Indra.

Recents investigacions apunten a que l'Univers poguera tindre la forma d'una figura geomètrica denominada bou, i ser com una sala d'espills en la que la llum viaja a través d'un univers menut, creant una cadena d'imàgens i reflexos aparentment infinita.[5]

Orige

La referència més antiga a una ret que pertany a Indra es troba en l'Atharva Veda.

El Versícul 8.8.6. diu:

En veritat, vasta és la ret tàctica del gran Indra, poderosa d'acció i tempestuosa de gran velocitat. Per eixa ret, oh Indra, bota sobre tots els enemics per a que cap dels enemics puga escapar de l'arrest i el castic.

I el versícul 8.8.8. diu:

Este gran món és la ret de poder del poderós Indra, més gran que els grans. Per eixa ret de Indra d'alcanç illimitat, mantinc a tots eixos enemics en la coberta obscura de la visió, la ment i els sentits.

Aixina, la ret originalment era una de les armes del deu del cel Indra, similar al Astra dels devas hinduistes; la qual Indra utilisa per a atrapar i enredrar als enemics.

El reflex de la ret també significa màgia o ilusió (Maya), per això al deu Indra se li concep en el Rig Veda també com un gran mac, qui a a través del seu Indrajala (màgia, engany, frau), enganya als seus enemics en les seues pròpies armes; continuant aixina la vida humana i la prosperitat en la terra.

Vore també

Notes

  1. ↑ 1,0 1,1 Jones 2003, p. 16.
  2. ↑ Lee 2005, p. 473.
  3. ↑ Odin 1982, p. 17
  4. ↑ Cook 1977, p. 2.
  5. ↑ http://www.astro.columbia.edu/gbryan/C2900/donutuniverse.html Universe as Doughnut: New Data, New Debat New York Claves, 11 de Març, 2003, per Dennis Overbye.

Bibliografia

  • Cook, Francis H. (1977). Hua-Yen Buddhism: The Jewel Net of Indra, Penn State Press. ISBN 0-271-02190-X.
  • Jones (2003). The New Social Face of Buddhism: A Call to Action, Wisdom Publications. ISBN 0-86171-365-6.
  • Llig, Kwang-Sae (2005). East and West: Fusion of Horizons, Homa & Sekey Books. ISBN 1-931907-26-9.
  • Odin, Steve (1982). Process Metaphysics and Hua-Yen Buddhism: A Critical Study of Cumulative Penetration Vs. Interpenetration, SUNY Press. ISBN 0-87395-568-4.


Referències