Iblís
Iblís (àrap إِبْلِيسْ) és el líder dels dimonis (shayāṭīn) en l'Islam. El seu nom significa «El susurrador».[1] Segons el Corán, Iblís va ser tirat del cel despuix de negar-se a postrar-se davant Adán.
El personage és més conegut, no obstant, com Shaitán (شيْطان), variant del nom Satán o Satanás, paraula aramea que significa «adversari». En este últim nom apareix citat 87 voltes en el Corán (llibre sagrat dels musulmans), mentres que el nom de Iblís se cita únicament nou voltes. Se li crida també al-waswās (الوَسْوَاس), açò és, «El susurrador», perque inocula en els seus murmuris la tentació en el cor de la gent, al-jannās (الخَنَّاس), «L'esquive» i al-rayīm, «El lapidado» (الرجيم).
Teologia
Encara que Iblís és a sovint comparat en el diable en la teologia cristiana, l'islam rebuja l'idea de que Satanás és un oponent d'Alá i la lluita implícita entre Alá i el diable. Iblís pot ser considerat com el més monoteiste o el major pecador, pero seguix sent només una criatura d'Alá. Iblís no es va convertir en un incrédulo per la seua desobediència, sino per atribuir l'injustícia a Alá, afirmant que el mandat de postrar-se davant Adán era inapropiat.[2] No hi ha cap signe de tumult angelical en el Corán ni cap menció de que Iblís intentara prendre el tro d'Alá i el pecat de Iblís podria ser perdonat en qualsevol moment per Alá. Segons el Corán, la desobediència de Iblís es va deure al seu despit per l'humanitat, una narració que ya ocorria en els primers apócrifos.[3] Com a mera criatura, Iblís no pot ser la causa o el creador del mal en el món; en la seua funció de Satanás, se li veu simplement com un tentador que s'aprofita de la debilitat i l'egocentrisme de l'humanitat i l'allunta del camí d'Alá.[4]
En el Corán
Iblís es menciona 11 voltes en el Corán pel seu nom, nou d'elles relacionades en el seu rebuig al mandat d'Alá de postrar-se davant Adán. El terme "shaitan" és més freqüent, encara que a voltes es fa referència a Iblís com "shaitan"; els térmens no són intercanviables. Els diferents fragments de l'història de Iblís estan dispersos pel Corán. En conjunt, el història es pot resumir de la següent manera:[5]
Quan Alá va crear a Adán, va ordenar a tots els àngels que s'inclinaren davant la nova creació. Tots els àngels es varen inclinar, pero lblis es va negar a fer-ho. Va argumentar que com ell mateixa va ser creat del fòc, és superior als humans, fet de fanc cuit, i que no devia postrar-se davant Adán.[6] Com a castic pel seu altivez, Alá va desterrar a Iblís del cel i ho va condenar al infern. Més tart, Iblís va solicitar la capacitat d'intentar enganyar a Adán i als seus descendents. Alá va concedir la seua petició pero també li va advertir que no tindria poder sobre els siervo d'Alá.
Vore també
Referències
- ↑ Al Asqar, Omar (2002). El Món dels genis i els dimonis, International Islamic Publishing House. ISBN 9960-672-75-1.
- ↑ Sharpe, Elizabeth Marie Into the realm of smokeless fire: (Qur'an 55:14): A critical translation of al-Damiri's article on the jinn from "Hayat al-Hayawan al-Kubra 1953 The University of Arizona download dona't: 15/03/2020
- ↑ Houtman, Alberdina; Kadari, Tamar; Poorthuis, Marcel; Tohar, Vered (2016). Religious Stories in Transformation: Conflict, Revision and Reception. Leiden, Germany: ISBN 978-9-004-33481-6
- ↑ Mathewes, Charles (2010). Understanding Religious Ethics. Hoboken, New Jersey. p.248. ISBN 978-1-405-13351-7"
- ↑ Awn, Peter J. (1983). Satan's Tragedy and Redemption: Iblīs in Sufi Psychology. p. 18 ISBN978-9004069060"
- ↑ Corán 7:12
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iblís» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.