Anar al contingut

Samael

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Samael (desambiguació).
Jacob Fighting the Angel by Jürgen Ovens ca. 17th Century
Representació de Samael com l'àngel de la mort, pintura d'Evelyn De Morgan, 1890.
Un relleu de l'Arcàngel Samiel en corfoll roig, mostrat en el costat esquerre de l'altar de l'Iglésia de Sant Bartolomé, Sydenham, Londres.

'___protected_title_0___' (en hebreu: סַמָּאֵל, que es traduïx com a ___protected_title_12___ o ___protected_title_13___;[1] àrap سمسمائيل, Samsama'il___protected_title_3___Samail___protected_title_4___'Smil'___protected_title_5___'Samil'___protected_title_6___'Samiel'___protected_title_7___A Dictionary of Angels, including the fallen angels___protected_title_8___The Jewish Quarterly Review, vol. 16, no. 1 (July 1925), p. 88</ref> és un arcàngel en la tradició talmúdica i postmalmúdica, una figura que és l'acusador o adversari (Satanás com es menciona en el ___protected_title_9___), el seductor, i l'àngel destructor (___protected_title_10___, com es menciona en el Lliure de l'Èxodo). Si ben moltes de les seues funcions s'assemblen a la noció cristiana de Satán, fins al punt de que a voltes se li identifica com un àngel caigut,[2][3][4]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 257–60 no és necessàriament malvat, en tant també es considera que les seues funcions tenen com resultat el be, per eixemple, destruir als pecadores.[5] És l'arcàngel de la força i de la voluntat, cap del Quint Cel i un dels sèt regentes del món, servit per millons d'àngels. Residia en el Sèptim Cel (Araboth, Geburah).


En texts midráshicos se li considera un membre de les huestes celestials en funcions a sovint ombroses i destructives. Un dels papers més importants de Samael en la tradició judeua és el de principal àngel de la mort i cap dels ___protected_title_0___. Encara que condona els pecats humans, seguix sent un dels siervo de Deu. Apareix en freqüència en el història del Jardí del Edén i en escrits del periodo del Segon Temple se li atribuïx el pla de la caiguda d'Adán i Eva en una serp. No obstant, la serp no és una forma de Samael, sino una béstia que este montava com un camello.[6] Segons algunes tradicions, es tracta d'un àngel caigut que es va rebelar contra Deu urdiendo el pecat original d'Adán i Eva.[7] En un relat en particular també es creu que és el pare de Caín,[3][8] aixina com la parella de Lilith. En la lliteratura talmúdica i midráshica primerenca encara no se li identifica en Satán. Només en Midrashim posteriors se li denomina ___protected_title_4___.[9]

Com a àngel de la guarda i príncip de Roma, és el archienemigo d'Israel. Al començ de la cultura judeua en Europa, Samael s'havia establit com a representant del cristianisme, per tal identificació en Roma.[10][4]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 263 

En la càbala, Samael és una força de desequilibri que forma part dels Qlifot. En algunes cosmologia gnósticas, el paper de Samael com a font del mal es va identificar en el Demiürgue, el creador del món material. Encara que provablement abdós relats procedixen de la mateixa font, el desenroll gnóstico diferix del desenroll judeu de Samael, en el que Samael és simplement un àngel i siervo de Deu.

En el judaisme

Periodo del Segon Temple i posterioritat

Samael en un corfoll, assentat i en la dalla en la mà en el cim del món, ilustració de Gustave Doré.

Les primeres mencions a Samael apareixen per primera volta durant el periodo del Segon Temple i immediatament despuix de la seua destrucció. Segons pareix, se li menciona per primera volta en el ___protected_title_1___ junt en atres àngels rebels. En Enoc 1 és un dels Grigori (Vigilants o Observadors), àngels que varen descendir a la Terra per a copular en dònes humanes,[11][12] encara que no apareix ací com el seu líder, càrrec que correspon a Semyazza.[13][14]


En l'Apocalipsis grec de Baruc, és la figura maligna dominant. Samael planta l'Arbre del Coneiximent, per lo que és desterrat i maldit per Deu.[15]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 257–60 Per a venjar-se, tenta a Adán i Eva a pecar prenent la forma de la serp.[12][13]

Apareix ademés com l'encarnació del mal en l'Ascensió de Isaías, a sovint identificat com:

  • Melkira (מלך רע, melek ra, 'rei del mal, 'rei dels malvats');
  • Malkira / Malchira (מלאך רע, malakh/malach ra, 'mensager del mal' o 'àngel de l'iniquitat');
  • Belkira (provablement בעל קיר, baal qir, 'senyor del mur'); o
  • Bechira (בחיר רע, bachir ra, 'l'elegit del mal, elegit pel mal').

També se li apliquen els noms de Belial i Satanás i s'apodera del rei Manasés per a acusar a Isaías de traïció.[13]

Lliteratura talmúdica-midráshica

En la lliteratura talmúdica-midráshica, el paper de Samael com a agent del mal és més be marginal, pero a partir del sigle V o VI, este nom torna a ser un dels més prominents entre les entitats demoníaques.[16]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 257–60 Samael no és identificat en l'àngel de la mort en el Talmud.[17]

En l'Èxodo Rabbah (açò és, en el midrash de l'Èxodo), Samael és representat com l'acusador en la cort celestial i com qui tenta a pecar, mentres que Miguel defén les accions d'Israel.[18] Ací, Samael és identificat en Satán. Mentres que Satán és un títul que descriu la seua funció com a ___protected_title_13___, ___protected_title_8___ és considerat el seu nom propi. També complix la funció de l'Àngel de la Mort, quan ve a dur-se l'ànima de Moisés i és cridat líder de ___protected_title_9___.

El títul de ___protected_title_10___ també se li aplica en el midrash ___protected_title_11___, a on és el cap dels àngels caiguts,[16]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 257–60  i un serafín de dotze ales.[19] Segons el text, Samael es va opondre a la creació d'Adán i va descendir a la Terra per a tentar-ho al mal. Montat en la serp, convenç a Eva per a que menge el frut prohibit.[20] El seu paper ací podria ser similar a l'idea islàmica d'Iblís, que es va negar a postrar-se davant Adán perque ell està fet de fòc mentres que Adán només de pols. El Midrash també revela que Samael va engendrar a Caín en Eva.[20]


En el Midrash Konen, és el sobirà del tercer infern. Vàries fonts, com el Yalkut Shimoni (I, 110; una compilació agadáica dels llibres de la bíblia hebrea), ho descriuen com l'àngel guardià d'Esaú que ho relaciona en Roma, l'àngel que va lluitar en Jacob, l'àngel que va ordenar a Abraham sacrificar a Isaac i un patró d'Edom.[21][22] Segons el ___protected_title_0___ 10b, Samael és l'àngel guardià d'Edom.cita requerida Atres autors sostenen que és en realitat el mateix Samael, un arcàngel de Deu.[23]

Càbala

En la Càbala (A. E. Waite, 255), Samael és descrit com la «severitat de Deu», i figura com a quint dels arcàngels del món de Briah, un dels globos del arbre de la vida. Entre les seues porcions estan Esaú (el poble que hereta l'espasa i du la guerra), les cabres i els es'irim (dimonis), i els àngels destructors.[24]

Encara que tant Samael com Lilith són dimonis importants en tradicions judeues més primerenques, no apareixen emparellats sino fins a la segona mitat de el XIII, quan es presenten junts.[25] Lilith és un dimoni creat junt a Adán, originalment per al paper que eixercitaria Eva, que després es convertix en la parella de Samael. En ella, Samael va crear una hueste de fills dimonis, incloent un fill, la ___protected_title_3___ (o d'Asmodeo).[26][27]

En l'obra cabalística Tractat sobre l'Emanació Esquerra, Samael forma part dels Qlifot, príncip de tots els dimonis i espós de Lilith.[28] Es diu que els dos són paralels a Adán i Eva, sent emanats junts del Tro de Gloria com una contrapart. També es menciona que Asmodeo està subordinat a Samael i casat en una Lilith menor i més jove.[29] Segons el tractat, Deu va castrar a Samael per a no omplir el món en la seua descendència demoníaca, sent esta la raó per la que Lilith busca fornicar en hòmens.[28]


En el Zohar, una de les principals obres de la Càbala, Samael és descrit com a líder de les forces divines de destrucció, formant part dels Qlifot; sent la Qlifá d'Hod en l'Arbre Qlifótico. Se li menciona de nou com a ginet de la serp,[30] i se li descriu com apareado en Eisheth Zenunim, Naamá i Agrat bat Mahlat, totes elles ___protected_title_7___ de la prostitució sagrada.[31] Notablement, la mateixa obra ho crida més vesprada Azazel,[30] lo que podria tractar-se d'un cas d'identitat equivocada, ya que Azazel pot ser ell mateixa en la tradició zoharística una combinació dels àngels Aza i Azrael.[32]

Com Qlifot, cal destacar que en algunes tradicions ocultistes s'indica que la seua regente és Adramelej.

També es diu que el Baal Shem Tov va invocar una volta a Samael per a que complira les seues órdens.[33]

En la demonologia

La primera menció de Samael en el llibre de Enoc li descriu com un dels àngels que es varen rebelar contra Deu, encara que no el seu líder.[7] Estos àngels serien els grigori, que varen descendir a la Terra per a emparellar-se en dònes.[34]

Una atra versió de la seua rebelió es dona en l'Apocalipsis grec de Baruc, a on es diu que Samael, envidioso del rol d'Adán en la creació, va plantar l'arbre del coneiximent per a causar la seua caiguda en pecat. La mateixa font conta que la serp del Edén era realment un disfràs de Samael per a tentar a Eva.[34] Despuix de l'acte, Samael va ser descobert i expulsat del cel per Deu.[7]

En l'Ascensió de Isaías, Samael és identificat en Belial i Satán i coronat en els títuls de "rei dels malvats" (melek ra). Apareix en el història manipulant al rei Manasés per a acusar a Isaías de traïció.[34]

En un escrit de midrash cridat Pirke De-Rabbi Eliezer, escrit durant l'auge del Islam, Samael apareix de nou com la causa de la tentació d'Adán i Eva. La representació de Samael que es dona en el text sembla influïda pel Iblis musulmà:[35][36] l'àngel, fet de fòc, desdenya a Adán per estar fet de pols, per lo que descendix del cel per a tentar-li a menjar de la fruta del coneiximent i aixina caure en desgràcia.[37] En esta versió, la serp no és Samael, sino el seu ensellament, una béstia originalment similar a un camello.[38] També es revela que Caín és fill de Samael en acabant de que este seduïra a Eva.[34][39]

En els cults satànics, es considera un dels dimonis principals que conforma una trinitat demoníaca junt a Semyazza i Lucifer.


En el Zohar es menciona de nou a Samael com el ginet de la serp i pare de Caín. No obstant, el mateix treball li confon en Azazel, lo que podria provindre d'una confusió zoharística que va combinar a Aza i Azrael per a donar a Azazel com a resultat.[40] Segons el text, Samael es va emparellar en Eisheth Zenunim, Naamá i Agrat bat Mahlat, totes elles àngels negatius de la prostitució sagrada.[41]

En el Tractat de l'Emanació Esquerra, un text cabalístico, Samael és part del Qliphoth, príncip dels dimonis i companyer de Lilith.[34]; i s'especifica que Lilith i ell pretenen ser una contrapart obscura a Adán i Eva, i que Asmodeo, la relació de la qual en ells no està clara més allà de ser un sirviente, està casat en una atra Lilith menor.[42]

Vore també

Referències

  1. ↑ «"Samael"». Jewish Encyclopedia.
  2. ↑ Jewish Virtual Library – Samael
  3. ↑ 3,0 3,1 Patai, Raphael (2015). Encyclopedia of Jewish Folklore and Traditions, London: Routledge, p. 463. ISBN 978-1317471714.
  4. ↑ 4,0 4,1 Ivry, Elliot R. Wolfson. [1998] 2013. ___protected_title_11___. Routledge. ISBN 978-1136650123.
  5. ↑ Jung, Leo(July 1925).«Fallen Angels in Jewish, Christian and Mohammedan Literature. A Study in Comparative Folk-Lore».The Jewish Quarterly Review.University of Pennsylvania Press.Philadelphia, Pennsylvania:16(1): 88.doi:10.2307/1451748.
  6. ↑ Orlov, Andrei A. (2013). Heavenly Priesthood in the Apocalypse of Abraham, Cambridge, England: University of Cambridge Press, p. 151. ISBN 978-1107470996.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Jewish Virtual Library - Samael
  8. ↑ Jewish Encyclopedia – Samael
  9. ↑ Yisraeli, O. (2016). Temple Portals: Studies in Aggadah and Midrash in the Zohar. Deutschland: De Gruyter. p. 146
  10. ↑ Gross, Abraham (1995). Iberian Jewry from Twilight to Dawn: The World of Rabbi Abraham Saba, Leiden, Netherlands: Brill Publishers, p. 133. ISBN 978-9004100534.
  11. ↑ Charles, R.H., ___protected_title_2___, ISBN 978-1684220625
  12. ↑ 12,0 12,1 Jewish Virtual Library – Samael
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Patai, Raphael (2015). Encyclopedia of Jewish Folklore and Traditions, London: Routledge, p. 463. ISBN 978-1317471714.
  14. ↑ ___protected_title_3___
  15. ↑ Ivry, Elliot R. Wolfson. [1998] 2013. Perspectives on Jewish Thought. Routledge. ISBN 978-1136650123.
  16. ↑ 16,0 16,1 Ivry, Elliot R. Wolfson. [1998] 2013. Perspectives on Jewish Thought. Routledge. ISBN 978-1136650123.
  17. ↑ Referenzen EVERSON, D. L. A Brief Comparison of Targumic and Midrashic Angelological Traditions. Aramaic Studies, [s. l.], v. 5, n. 1, p. 75–91, 2007. doi:10.1163/147783507X231930. Acesso em: 30 jan. 2022.
  18. ↑ Karesh, Sara E.; Hurvitz, Mitchell M. (2005). Encyclopedia of Judaism, Infobase Publishing, p. 447. ISBN 978-0-816-06982-8.
  19. ↑ Dulkin, Ryan S. "The Devil Within: A Rabbinic Traditions-History of the Samael Story in 'Pirkei De-Rabbi Eliezer'." ___protected_title_12___, vol. 21, no. 2, 2014, pp. 153–175., Plantilla:JSTOR. Accessed 6 Sept. 2021.
  20. ↑ 20,0 20,1 Patai, Raphael (2015). Encyclopedia of Jewish Folklore and Traditions, London: Routledge, p. 463. ISBN 978-1317471714.
  21. ↑ Davidson, Gustav (1971). «Samael», A Dictionary of Angels, Including the Fallen Angels, New York City: Simon & Schuster, p. 255. ISBN 978-0029070505.
  22. ↑ Schwartz, Howard (2006). Tree of Souls: The Mythology of Judaism, Oxford, England: Oxford University Press, p. 361. ISBN 978-0-195-32713-7.
  23. ↑ Bunson, Matthew (1996). Angels A to Z: a who's who of the heavenly host. Three Rivers Press. ISBN 0-517-88537-9.
  24. ↑ Yisraeli, O. (2016). Temple Portals: Studies in Aggadah and Midrash in the Zohar. Deutschland: De Gruyter. p. 146
  25. ↑ Donen, Joseph(abril de 1980).«Samael, Lilith, and the concept of evil in early Kabbalah».AJS Review.Cambridge University Press.Cambridge, England:5: 17–40.doi:10.1017/S0364009400000052.
  26. ↑ «Lilith the younger». Liber 777 Notes. Archivat des de l'original, el 2014-10-25.
  27. ↑ Rosemary Ellen Guiley (2009). The Encyclopedia of Demons and Demonology, Infobase Publishing, pp. 222ff. ISBN 978-1-4381-3191-7.
  28. ↑ 28,0 28,1 Patai, Raphael (2015). Encyclopedia of Jewish Folklore and Traditions, London: Routledge, p. 463. ISBN 978-1317471714.
  29. ↑ Kvam, Kristen E.; Schearing, Lindo S.; Ziegler, Valarie H. (1999). Eve and Adam: Jewish, Christian, and Muslim Readings on Genesis and Gender, Bloomington: Indiana University Press, pp. 221–222. ISBN 978-0253212719.
  30. ↑ 30,0 30,1 Orlov, Andrei A. (2013). Heavenly Priesthood in the Apocalypse of Abraham, Cambridge, England: University of Cambridge Press, p. 151. ISBN 978-1107470996.
  31. ↑ Johnson, Erika D.. «Myth of sacred prostitution in antiquity». rosetta.bham.ac.uk. Consultat el 2012-12-13.
  32. ↑ Laitman, Michael Rav. «Sefer-Zohar» (en en).
  33. ↑ Buber, Martin (1947). Tals of the Hasidim, New York City: Schocken Books, p. 77. ISBN 978-0-307-83407-2.
  34. ↑ 34,0 34,1 34,2 34,3 34,4 Raphael Patai, Encyclopedia of Jewish Folklore and Traditions
  35. ↑ Joseph Donen Gershom Scholem and the Mystical Dimension of Jewish History NYU Press 1987 ISBN 978-0-814-72097-4
  36. ↑ David Mevorach Seidenberg Kabbalah and Ecology Cambridge University Press 2015 ISBN 978-1-107-08133-8
  37. ↑ William Irwin Thompson The Clave Falling Bodies Take To Light: Mythology, Sexuality and the Origins of Culture Palgrave Macmillan 1996 ISBN 978-0-312-16062-3
  38. ↑ Andrei A. Orlov, Heavenly Priesthood in the Apocalypse of Abraham
  39. ↑ Jewish Encyclopedia - Samael
  40. ↑ (Rav Michael Laitman, PhD)
  41. ↑ (Erika D. Johnson) rosetta.bham.ac.uk citing The Oxford Classical Dictionary definition [Retrieved 2012-12-13]
  42. ↑ Kristen E. Kvam, Lindo S. Schearing, Valarie H. Ziegler, Valarie Ziegler, Eve and Adam: Jewish, Christian, and Muslim Readings on Genesis and Gender


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Samael&oldid=1487829»