Azazel (àngel caigut)

Azael o Azazel (en hebreu: עֲזָאזֵל, Azazel; en àrap: ازازيل , Azāzīl) és un terme que apareix en la Bíblia associat al rito del Dia de l'Expiació representa un lloc desolat al que s'enviava durant el Yom Kippur al chivo expiatorio que carregava en els pecats dels judeus.^[1] En algunes tradicions del judaisme i del cristianisme, és el nom d'un àngel caigut. En el lloc rabínico, no és el nom d'una entitat sino que significa lliteralment «El senyor dels lleons», val dir, designant al nom del mascle cabrío que era enviat al desert en el Dia de l'Expiació carregant els pecats dels israelitas per a aixina purificar el Tabernáculo.^[2]

Durant el final del Periodo del Segon Temple (despuix del tancament del cànon de la Bíblia hebrea), Azazel va passar a ser considerat un àngel caigut responsable d'introduir als humans en el coneiximent prohibit, tal i com es descriu en el Llibre de Enoc. El seu paper com a àngel caigut permaneix en part en les tradicions cristianes i islàmiques.

També és conegut per la seua aparició en el Llibre de Picatrix.

Orige del nom

El seu orige és hebreu i significa «la cabra d'emissari» o «chivo expiatorio», exposta en Plantilla:Bíblia. Apareix quatre voltes en l'Antic Testament, totes elles en el registre de les disposicions reglamentàries relacionades en el Dia d'Expiació anual. (Li 16:8, 10, 26.) El nom s'origina de dos paraules de raïl: aze, que significa cabra, i azel, que significa que desapareix . Un atre possible orige del nom és que siga un derivat de les paraules hebrees -az, que significa asprós i -el-, que significa poderós^{cita requerida} (cal indicar que este sufix s'aplica a casi tots els àngelés i a bona part dels àngels caiguts). En tal cas, seria una alusió a la montanya des d'a on es despeñaban les cabres per al seu sacrifici^{cita requerida}.

Este nom és mencionat en el llibre apócrifo d'Enoc, Apocalipsis de Abraham i uns atres en la lliteratura judeua. En la Bíblia no se sol interpretar com un esperit maligne, sino que se li supon com la cerimònia del chivo expiatorio que consistia en enviar a el chivo expiatorio per a vagar en el desert junt en una atra cabra a la qual se sacrifica davant Deu. Despuix, el azazel es conduïx cap a les afores del desert i es llibera com a prova de que no hi ha més culpabilitat en la comunitat. En dur sobre sí els pecats del poble, era possible el perdó.

Bíblia

Torá

En la Bíblia hebrea, el terme s'utilisa tres voltes en el capítul 16 del Llibre de Levítico, a on se sacrificaven dos cabres mascles a Yahvé i una d'elles era seleccionada per sorteig, ya que es considerava que Yahvé parlava a través dels sortejos. ^[3] Se selecciona un mascle cabrío per sorteig i s'envia al desert לַעֲזָאזֵל, «per a Azazel». Este mascle cabrío era llavors expulsat al desert com a part del Yom Kippur. El ritual del chivo expiatorio es remonta al 2400 a. C. en Ebla, des d'a on es va estendre per tot l'antic Orient Pròxim.^[4]^[5]

En versions antigues de l'anglés, com la Bíblia del Rei Jacobo, la frase «la-azazel» es traduïx com a «chivo expiatorio»; no obstant, en la majoria de les traduccions modernes de la Bíblia a l'anglés, es representa com un nom en el text: Plantilla:Blockquote Una baraita, que aparentment interpreta «ʿazazel» com «ʿaz» (escabroso) + «El» (Deu), entén que es referix al escarpado i accidentat penya-segat de la montanya des del que es tirava el mascle cabrío.^[6]^[7]^[8]

Wilhelm Gesenius va traduir el nom עזלזל com alguna cosa semblat a «el que aparta», que va supondre que es referia primer a un ídol, abans de ser prestat a un dimoni en els texts enoquianos. No obstant, ni este dimoni ni la raïl עזל estan atestats.^[9]

En la Septuaginta i traduccions posteriors

Els traductors de la Septuaginta grega varen entendre que el terme hebreu significava «l'enviat» (aparentment llegint עז אזל «cabra que es va» o «el poderós enviat» o עזלזל v.s.), ^[9] i varen traduir Levítico 16:8-10 en els següents térmens:

⁸i Aarón tirarà sòrts sobre els dos mascle cabrío, una sòrt per al Senyor i una atra sòrt per a el chivo expiatorio (grec τῷ ἀποπομπαίῳ “'tō̂i apopompaíōi”' dat.). ⁹I Aarón presentarà el mascle cabrío sobre el que va caure la sòrt per al Senyor, i ho oferirà com a ofrena pel pecat; ¹⁰pero el mascle cabrío sobre el que recaiguera la sòrt del que s'enviava llunt es presentarà viu davant el Senyor per a fer expiació sobre ell, a fin de que siga enviat llunt (grec εἰς τὴν ἀποπομπήν “'eis tḕn apopompḗn”' acc.) al desert.

Seguint la Septuaginta, la Vulgata,^[10] Martín Lutero^[11] i la Bíblia del Rei Jacobo també oferixen llectures com la Traducció lliteral de Young: «I Aarón va tirar sòrts sobre els dos mascle cabrío, una sòrt per a Jehová i una atra per a el mascle cabrío de l'expiació».

Segons la Peshitta, Azazel es traduïx com Za-za-i'il «el forta contra/de Deu» en siríaco. El «Pesher sobre els periodos A» (4Q180) diu: «sobre Azazel (alguns lligen «Uzael») i els àngels». Si el nom és realment el de Azazel, s'escriu עזזאל, equivalent a la versió de la Peshitta.^[12]^[13] El Targum Neofiti diu עזזל, sense l'aleph.

Vore també

Referències

↑ Plantilla:Bíblia
↑ Plantilla:Bíblia
↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
↑
- (2020) Hittite Texts and Greek Religion: Contact, Interaction, and Comparison, Oxford University Press, p. 130. ISBN 978-0-19-259995-7.
- «El ritual del chivo expiatorio i els seus paralels en l'Antic Orient Pròxim» (2020).
- (2015) The Oxford Handbook of Ancient Greek Religion, Oxford University Press, p. 610. ISBN 978-0-19-105807 -3.
↑
- (2009) Ancient Religions, Harvard University Press, pp. 33–36. ISBN 978-0 -674-03918-6.
- (2006) «Ritual Killing and Sacrifice in the Ancient Near East», Human Sacrifice in Jewish and Christian Tradition, BRILL, pp. 22–28. ISBN 978-90 -474-0940-3.
- “L'orige del ritual bíblic del chivo expiatorio: l'evidència de dos texts eblaítas” (1998). Vetus Testamentum 48 (2): 254–263.
↑ «Azazel», Jewish Encyclopedia, JewishEncyclopedia.com..
↑ Yoma 67b; Sifra, Aḥllaure, ii. 2; Targ. Yer. Lev. xiv. 10, i la majoria dels comentaristes medievals
↑ Per a una descripció de les diverses opinions rabínicas ací, vore R. Aryeh Kaplan's ACTION=displaypage&BOOK=3&CHAPTER=16#C2414 nota [1] archivat en Wayback Machine. sobre «Azazel» (Lev 16:8).
↑ ^9,0 ^9,1 «Hebrew and Chaldee Lexicon by Friedrich Wilhelm Gesenius».
↑ 16:8 mittens super utrumque sortem unam Domine et alteram capro emissario
↑ 3 Mose 16:8 Alemà: Lutero (1545) Und soll dones Els werfen über die zween Böcke, ein Els dem HERRN und dones andere dem ledigen Bock.
↑ D.J. Stökl en «Sacrifice in Religious Experience», ed. Albert I. Baumgarten, p. 218
↑ «Andrei Orlov Azazel as the Celestial Scapegoat».

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Azazel (ángel caído)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Plantilla:Bíblia

[2] Plantilla:Bíblia

[Jewish-3] Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».

[4] 
(2020) Hittite Texts and Greek Religion: Contact, Interaction, and Comparison, Oxford University Press, p. 130. ISBN 978-0-19-259995-7.

«El ritual del chivo expiatorio i els seus paralels en l'Antic Orient Pròxim» (2020).

(2015) The Oxford Handbook of Ancient Greek Religion, Oxford University Press, p. 610. ISBN 978-0-19-105807 -3.

[5] (2020) Hittite Texts and Greek Religion: Contact, Interaction, and Comparison, Oxford University Press, p. 130. ISBN 978-0-19-259995-7.

[6] «El ritual del chivo expiatorio i els seus paralels en l'Antic Orient Pròxim» (2020).

[7] (2015) The Oxford Handbook of Ancient Greek Religion, Oxford University Press, p. 610. ISBN 978-0-19-105807 -3.

[5] 
(2009) Ancient Religions, Harvard University Press, pp. 33–36. ISBN 978-0 -674-03918-6.

(2006) «Ritual Killing and Sacrifice in the Ancient Near East», Human Sacrifice in Jewish and Christian Tradition, BRILL, pp. 22–28. ISBN 978-90 -474-0940-3.

“L'orige del ritual bíblic del chivo expiatorio: l'evidència de dos texts eblaítas” (1998). Vetus Testamentum 48 (2): 254–263.

[9] (2009) Ancient Religions, Harvard University Press, pp. 33–36. ISBN 978-0 -674-03918-6.

[10] (2006) «Ritual Killing and Sacrifice in the Ancient Near East», Human Sacrifice in Jewish and Christian Tradition, BRILL, pp. 22–28. ISBN 978-90 -474-0940-3.

[11] “L'orige del ritual bíblic del chivo expiatorio: l'evidència de dos texts eblaítas” (1998). Vetus Testamentum 48 (2): 254–263.

[JE-Azazel-6] «Azazel», Jewish Encyclopedia, JewishEncyclopedia.com..

[7] Yoma 67b; Sifra, Aḥllaure, ii. 2; Targ. Yer. Lev. xiv. 10, i la majoria dels comentaristes medievals

[akaplan-8] Per a una descripció de les diverses opinions rabínicas ací, vore R. Aryeh Kaplan's ACTION=displaypage&BOOK=3&CHAPTER=16#C2414 nota [1] archivat en Wayback Machine. sobre «Azazel» (Lev 16:8).

[:0-9] 9,0 ^9,1 «Hebrew and Chaldee Lexicon by Friedrich Wilhelm Gesenius».

[10] 16:8 mittens super utrumque sortem unam Domine et alteram capro emissario

[11] 3 Mose 16:8 Alemà: Lutero (1545) Und soll dones Els werfen über die zween Böcke, ein Els dem HERRN und dones andere dem ledigen Bock.

[12] D.J. Stökl en «Sacrifice in Religious Experience», ed. Albert I. Baumgarten, p. 218

[13] «Andrei Orlov Azazel as the Celestial Scapegoat».

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]