Prostitució sagrada
La prostitució sagrada, prostitució del temple o prostitució religiosa es referix als antics ritos de caràcter religiós consistents en el manteniment remunerat de relacions sexuals, a sovint entre un visitant i un sacerdot o sacerdot destinat a això. Es donaria en un context de cult, possiblement com rito de fertilitat o de caràcter simbòlic (hieros gamos).
Encara que el sexe ritual és un fenomen recurrent en numeroses cultures, la prostitució sagrada ha segut un concepte difícil de delimitar en la historiografia, ya que no resulta fàcil diferenciar-la de ritos sexuals no remunerats, o portats a terme per particulars en el temple com a forma d'adoració.[1] També s'ha traçat una diferència entre la prostitució que constituiria un acte verdaderament llitúrgic i aquella que estaria simplement associada en el temple a través de patronazgo diví.[2][3]
Oriente Pròxim
[editar | editar còdic]Les mencions més antigues de la prostitució sagrada es troben en la lliteratura èpica sumerio, destacant-se en ella la figura de Shamhat, que seduïx a Enkidu i Ashu-shu-namir, encarregada de rescatar a Inanna del inframundo. Seria precisament a Inanna o Ishtar, deesa de la sexualitat, a qui este servici estaria consagrat.[4] El historiador antic Heródoto i varis atres testimonis del periodo helenístico i l'Antiguetat tardana sugerixen que estes societats fomentaven la pràctica de ritos sexuals remunerats, no només en Chipre —lloc natal d'Afrodita— i Babilonia, sino en tot Oriente Pròxim.
L'antropòlec anglés James Frazer va acumular referències per a provar l'existència de la prostitució sagrada en el seu llibre La branca dorada.[5] Frazer i Henriques varen distinguir dos formes de ritos sexuals: el de les dònes no casades (en el que la nóvia seria públicament desflorada) i el vitalici.[6] Frazer utilisa fonts de l'Antiguetat tardana (500 a 150 a. C.), no del periodo clàssic o helenístico, lo que no permet conéixer en claritat quina periodos temporals va ocupar esta costum. Heródoto i Estrabón són les úniques fonts usades per Frazier que es trobaven en activitat en el sigle II a. C., mentres que el restant inclou a Ateneu, Luciano de Samósata, Claudio Eliano i autors cristians com Sozomeno i Sócrates de Constantinopla.
Recents historiadores de gènero com Arnaud, Assante i Budin especulen en que la prostitució sagrada d'Orient Pròxim podria no haver existit més que com a calúmnia denigratorias cap als seus pobles. Una atra visió, presentada per Pirenne-Delforge, sugerix que la prostitució sagrada sí va existir, pero llimitada a Orient i en periodos anteriors al helenístico.[7][8]
Antiguetat clàssica
[editar | editar còdic]Grècia
[editar | editar còdic]En l'antiga Grècia, la prostitució sagrada era una atracció de la ciutat de Corinto, el temple de la qual d'Afrodita, deesa de la sexualitat, albergava una gran cantitat de cortesanas cridades heteras.[9] El croniste Estrabón, que va visitar la ciutat personalment, diu aixina:[10]
El temple de Afrodita era tan suntuoso que donava ocupació a més de mil heteras en les donacions de hòmens i dònes. Molts estrangers visitaven la ciutat per la seua causa, i d'esta manera les heteras contribuïen a la riquea de la ciutat. Els capitans de barcos agradaven de gastar-se els diners allí, d'ahí el dit: "El viage a Corinto no és per a tot lo món". Una atra història conta que una dòna va reprochar a una hetera no treballar el fil com feya ella, a lo que la segona va replicar: "Puix mira'm be, perque en este mateix temps ya m'he assegurat tres monedes".[11]
Pausanias parla també d'un centre similar en Argos[12] i la colónia grega de Locros.
Segons Estrabón, la ciutat de Tebas tenia també la costum de consagrar a Zeus una donzella anomenada palade. Esta donzella devia provindre d'una família ilustre i ser prepubescente; fins a l'arribada de la seua menarquia, se li permetia prostituir-se i cohabitar en els hòmens que ella mateixa desijara, i despuix d'això, efectuant-se un ritual fúnebre, era concedida en matrimoni.[13]
El mateix autor narra cóm en la ciutat de Comana Pontica, a on tenia els seus propis orígens familiars, multitut de prostitutes es consgraban a sí mateixes a la deesa, identificada en la deidad de la guerra Enio.[14] També descriu a heteras vinculades a Afrodita de la mateixa manera que en Corinto.[15]
En el temple d'Apolo en Bulla Regio es va trobar inhumat el cos d'una dòna en una inscripció: "Adúltera. Prostituta. Arresta'm, perque he fugit de Bulla Regio". Este text sugerix que es tractaria no d'una hetera, sino d'una dòna condenada per adulteri a servir forçosament com a prostituta sagrada en el temple.
Roma
[editar | editar còdic]
En Sicília, el cult a la deesa Afrodita o Astarté en la ciutat d'Érice era especialment conegut per la pràctica de la prostitució sagrada, eixercida per esclaves donadas per locals i estrangers a la parell.[16] La llegenda dia que este cult havia segut implantat per Eneas, fundador de la civilisació romana, i en acordancia en açò la Venus Ericina va ser reintroducida en Roma baixe el nom de Venus Ericina o Erixina, edificant-se un temple en la Tossal Capitolina i un atre en la Porta Collina.[4] Diodoro informa al voltant del 60 a. C., de que entaular contacte en les dònes del temple era un espargiment dels cònsuls i pretores romans que viajaven allí.[17]
Inclús la prostitució convencional, encara que denostada per les lleis de Roma, ocupava un lloc destacat en vàries celebracions religioses romanes. Per norma general, la seua condició de infàmia els impedia acostar-se siquiera a sacerdot, pero açò canviava en les festivitats que tenien lloc en el més d'abril.
- El dia 1, les dònes celebraven la Fortuna Virilis el dia de la Veneralia, un festival en honor de Venus. Segons Ovidio, en esta festa les prostitutes formaven grups en dònes casades i totes atenien i netejaven ritualment l'estàtua de la deesa Fortuna.[18]
- El dia 23, les prostitutes feyen ofrenes en el temple de la mencionada Venus Ericina, una faceta de Venus explícitament associada en el lenocinio. Esta data coincidia en la Vinalia, una festivitat en honor del vi i la collita del raïm.[19]
- El dia 25 cobrava protagonisme la prostitució homosexual masculina, els pueri lenonii, celebrada el mateix dia que el festival de la collita cridat Robigalia.[20]
- El dia 27 tenia lloc la Floralia, la festa de la deesa Flora celebrada des del 238 a. C., que incloïa balls eròtics i exhibicions de desnudez per part de dònes caracterisades com a prostitutes. L'autor cristià Lactancio dia, en un to evidentment de censura, que "ademés de la llibertat de paraula que ve en cada obscenitat, les prostitutes, quan eren importunadas per la plebe, es despullaven i actuaven com mims davant el públic, i continuaven aixina fins a la màxima sacietat dels desvergonzados espectadors, l'atenció dels quals es vea atreta cap als seus glúteos danzantes".[21] Juvenal parla també de danses nuetes i inclús de prostitutes lluitant com gladiadoras.[19][22]
Un atre autor cristià, Eusebio també parlava de prostitució sagrada en atres temples de Venus en temps de l'emperador Constantino, que es va vore obligat a tancar els seus temples per pressió de la creixent població cristiana.[23] Estos actes, que incloïen prostitució tant heterosexual com a homosexual, tenien també lloc en la ciutat de Heliópolis (l'antiga Baalbek fenicia) fins que Constantino els va prohibir.[23]
Es tractava d'un bosc i un temple, situats no en una ciutat o lloc públic com és generalment el cas per motius de prestigi, sino junt a la batuda i freqüentada carretera de Afaca prop del cim del mont Líban, i dedicats a l'espantós dimoni conegut pel nom de Venus. Eren una escola inicua per a tota classe d'impurees, entre elles el afeminamiento, que destruïx els cossos. En aquell lloc, hòmens que no eren mereixedors de tal nom oblidaven la dignitat del seu sexe, propiciats pel dimoni, i s'entregaven a la conducta afeminada. També es donaven comerços ilícits de dònes i tractes adúlteros, junt en atres pràctiques horribles i infames, perpetrant-se en este temple com si d'un lloc fòra de la llei es tractara.[23]
Àsia
[editar | editar còdic]Japó
[editar | editar còdic]La prostitució sagrada també tenia lloc en el sintoísmo tradicional de Japó, a on era amprada en certes pràctiques religioses. Un eixemple metafòric podia trobar-se en la classe de sacerdot anomenada ___protected_title_7___ ("esposa d'una nit", un apelatiu utilisat per a cortesanas de classe alta) la funció de la qual era yacer simbòlicament en una divinitat o ___protected_title_8___ que les visitaria de nit.[24] No obstant, atres eixemples incloïen actes sexuals autèntics en clients. Moltes miko consagrades al pelegrinage, cridades ___protected_title_9___, combinaven els seus servicis religiosos en actes d'entreteniment i prostitució, i les sacerdot de les regions d'Echigo i Tanba del periodo Genroku varen començar a recaptar diners per als seus santuaris per mig d'este mateix ofici, rebent el nom coloquial de ___protected_title_10___ ("exorcistas-forn").[24] Les ocupacions de miko i de prostituta convergien fins al punt de que temples tan importants com el Tennoji d'Osaka o Kitano i Yasaka en Kyoto estaven estratègicament emplaçats junt als districtes rojos de les seues ciutats.[24]
Estes pràctiques varen aplegar al seu fi en el advenimiento de l'era Meiji per l'auge de la moralitat cristiana occidental i la nova política del govern, la cridada Shinbutsu bunri, que reduïa el paper dels miko i convertia la religió en lo que més vesprada va ser conegut com el sintoísmo estatal.[25][26]
Amèrica
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Mesoamérica
[editar | editar còdic]La civilisació maya ostentava cults religiosos fàlics que podrien haver inclós prostitució homosexual sagrada.[27][28]
Per la seua banda, els azteca rendien cult a Xochipilli, una antiga divinitat tolteca que fungía com a patró dels homosexuals i la prostitució homosexual,[29][30][31][32][33] i a la seua bessona Xochiquetzal, patrona del poder sexual i les prostitutes femenines.[34][35][36]
Sudamérica
[editar | editar còdic]Els incas utilisaven a jóvens varons com a prostitutes sagrades. Estos vestien en robes femenines i tenien sexe ritual en cacics i sacerdots durant festivitats religioses.[37][38][39][40][41]
Visió moderna
[editar | editar còdic]Segons Avaren Ipsen, del Comité per a l'Estat de les Dònes de l'Universitat de Berkeley, el mit de la prostitució sagrada funciona com "una enorme font d'autoestima i un model de positividad sexual" per a numeroses treballadores sexuals.[42] Va comparar esta situació en la de la figura de María Magdalena, l'ofici de la qual de prostituta, encara que transitori en els texts cristians i disputat en els acadèmics, ha segut celebrat per varis colectius de treball sexual en un esforç per desestigmatizar la seua professió.[42] Ipsen va especular en que determinades corrents acadèmiques que disputen l'historicidad de la prostitució sagrada estan políticament motivades, atribuint-les a el "desig ideològic d'algunes feministes, yo mateixa inclosa, de ser 'decents'".[42]
En el seu llibre ___protected_title_0___, la psicoanalista Nancy Qualls-Corbett va alabar la prostitució sagrada com una expressió de la sexualitat femenina i un pont entre esta i la divinitat, aixina com una ruptura en tota possible degradació sexual mundana. "[La prostituta sagrada] no feya l'amor per l'admiració o la devoció de qui acodira a ella... No necessitava un home per a donar-li sentit a la seua pròpia identitat; en lloc d'això, la seua identitat estava arrelada en la seua pròpia feminitat".[43] Qualls també va comparar la censura de la prostitució sagrada en la demonización de la sexualitat femenina i el vitalismo. "En el temple de la prostituta, hòmens i dònes es trobaven en la vida i tot el plaer sensual i la delectació que esta tenia que oferir. Pero, en el canvi dels valors culturals i l'institucionalización del monoteisme i el patriarcat, l'individu anava a la casa del Senyor a preparar-se per a la mort".[43]
Esta opinió és mantinguda per numeroses escoles de neopaganismo,[42][44] entre elles la Wicca,[45] per a les que el mit de la prostitució sagrada, per sí mateix i en independència del seu respal històric, encarna la màxima sacralización del sexe i la celebració de la sexualitat femenina en comunió en la masculina.[44] La seua posada en pràctica està associada en rituals de sanación espiritual i màgia sexual.[45] Dins del pensament llaic, el filòsof Antonio Escohotado és un popular adepte d'esta llínea, favorint particularment el paper de les antigues prostitutes sagrades i sacerdot d'Ishtar. En el seu treball seminal ___protected_title_1___, les enaltix a elles i al seu cult com a símbols del poder femení i l'exaltació de la llibertat sexual.[46]
L'actriu Susie Lamb aborda la prostitució sexual en la seua performance de 2014 Horae: Fragments of a Sacred History of Prostitution, en la que senyala el seu valor per a desafiar els rols de gènero de hòmens i dònes. "L'idea de la prostitució és casi totalment incomprensible per a l'imaginació moderna. Involucrava dònes tenint sexe com a acte d'adoració... La relació entre hòmens i dònes en esta antiga tradició estava basada en el respecte cap a la dòna. Esta era vista com una persona en poder".[47]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Joan Goodnick Westenholz, 'Tamar, Qedesha, Qadishtu, and Sacred Prostitution in Mesopotamia, The Harvard Theological Review 82, 198
- ↑ Martin Gruber, Hebrew Qedesha and her Canaanite and Akkadian Cognates, Ugarit-Forschungen 18, 1986
- ↑ Gerda Lerner, The Origin of Prostitution in Ancient Mesopotamia, Signs 11, 1986
- ↑ 4,0 4,1 Ana María Jiménez Flores, Cults fenicio-púnicos de Gádir: Prostitució sagrada i Puella Gaditanae, 2001. Habis 32. Universitat de Sevilla.
- ↑ J.G. Frazer, La branca dorada, (1922), Capítul 31: Adonis en Chipre. Vore també la tercera edició de la branca dorada, volumes 5 i 6 (1914)
- ↑ Fernando Henriques, Prostitution and Society: a study (MacGibbon & Kee, 1962–1968), volum 1, capítul 1
- ↑ Budin, Stephanie Lynn, The Myth of Sacred Prostitution in Antiquity
- ↑ Schulz, Matthias. Sex in the Service of Aphrodite: Did Prostitution Really Exist in the Temples of Antiquity?.
- ↑ Ateneu, XIII, 574
- ↑ Estrabón, Geografia, XII.3.36
- ↑ Estrabón, Geogràfica, VIII.6.20
- ↑ Pausanias, 2.20.6
- ↑ Estrabón, Geografia', XVII.1.46
- ↑ Estrabón, Geogràfica, XII.3.36
- ↑ Estrabón, Geogràfica, XVII.1.46
- ↑ Estrabón, Geografia, 6.2.6
- ↑ Diodoro, Biblioteca Històrica, 4.83.4-6
- ↑ Ovidio, Fastos, 4.133–134
- ↑ 19,0 19,1 Phyllis Culham, Women in the Roman Republic, 2004, Cambridge University Press
- ↑ Craig A. Williams, Roman Homosexuality, 2010, Oxford University Press
- ↑ Lactancio, Instit. Divin. 20.6.
- ↑ Juvenal, Sàtira 6.250–251
- ↑ 23,0 23,1 23,2 Eusebio de Cesarea, Vida de Constantino, 3.55 i 3.58 (vore una transcripció en anglés)
- ↑ 24,0 24,1 24,2 Plantilla:Citalibro
- ↑ «Ways of thinking that connect religió and prostitution». Archivat des d'el original, el 24 d'abril de 2019. Consultat el 7 de juliol de 2019.
- ↑ «Locating Transcendence in Japanese Minzoku Geinô : Yamabushi and Miko Kagura».Ethnologies.25(1)ISSN 1481-5974.doi:10.7202/007130ar.
- ↑ Thompson, John Eric Sidney. The Rise and Fall of Maya Civilization, University of Oklahoma Press, 1973. ISBN 0-8061-0301-9
- ↑ Greenberg, David. The Construction of Homosexuality, University of Chicago Press, 1990. ISBN 0-226-30628-3
- ↑ Diaz del Castell, Bernal, The True History of the Conquest of New Spain. Library Reprints, 2008. ISBN 1-4227-8345-6
- ↑ Keen, Benjamin. The Aztec Image in Western Thought, Rutgers University Press, 1991. ISBN 0-8135-1572-6
- ↑ Idell, Albert. The Bernal Diaz Chronicles, Doubleday, 1956.
- ↑ Mendelssohn, Kurt, Riddle of the Pyramids, Thames & Hudson Ltd., 1986. ISBN 0-500-27388-X
- ↑ Estrada, Gabriel S. An Aztec Two-Spirit Cosmology: Re-sounding Nahuatl Masculinities, Elders, Femininities, and Youth. "Frontiers: A Journal of Women Studies. 24:2 & 3 (2003).
- ↑ Clendinnen (1991, p.163), Miller & Taube (1993, p.190), Smith (2003, p.203)
- ↑ Trexler, Richard C, Sex and Conquest: Gendered Violence, Political Order, and the European Conquest of the Americas, Cornell University Press, 1999. ISBN 0-8014-8482-0
- ↑ Taylor, Clark L, Legends, Syncretism, and Continuing Echoes of Homosexuality from Pre-Columbian and Colonial Mexico, Sant Francisco, 1987. ISBN 0-942777-58-1
- ↑ Guerra, Francisco, The Pre-Columbian Mind, Academic Press, 1971. ISBN 0-12-841050-7
- ↑ Flornoy, Bertrand, The World of the Incas, Vanguard Press, 1956
- ↑ Scott, George Ryley, Phallic Worship, Luxor, 1966
- ↑ Brundage, Burr Cartwright, Lords of Cuzco: A History and Description, University of Oklahoma Press, 1967
- ↑ Murra, Victor, The Economic Organization of the Inka State, JAI Press, 1980. ISBN 0-89232-118-0.
- ↑ 42,0 42,1 42,2 42,3 Plantilla:Citalibro
- ↑ 43,0 43,1 Nancy Qualls-Corbett (1988). The Sacred Prostitute: Eternal Aspect of the Feminine, Inner City Books. ISBN 978-09-191233-1-1.
- ↑ 44,0 44,1 Plantilla:Citalibro
- ↑ 45,0 45,1 Plantilla:Citalibro
- ↑ Plantilla:Citalibro
- ↑ Sara Keating. «'Sacred Prostitution': An ancient tradition based on respect for the woman». The Irish Claves. Consultat el 15 de juliol de 2019.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Prostitución sagrada» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.