Hieros gamos
Hieros gamos (en grec ἱερὸς γάμος, ἱερογαμία "matrimoni sant"), Hierogamia o Hierosgamos és un concepte teològic de vàries religions que es referix a l'existència d'algun tipo de matrimoni sagrat, bodes santes o bodes espirituals. En general, és un matrimoni sagrat que se celebra entre un deu i una deesa, especialment quan es representa en un ritual simbòlic en el que participants humans representen a les deidades.
La noció de hieros gamos no sempre presupon el coit lliteral durant el ritual, sino que també s'utilisa en un context purament simbòlic o mitològic, especialment en l'alquímia i, d'allí, en la psicologia analítica de Jung.[1] El hieros gamos és descrit com el prototip dels ritos de fertilitat.[2]
Etimologia i definició
[editar | editar còdic]Etimològicament prové de la composició hierós- (del grec ἱερός, "sagrat"), i -gamos (del grec γάμος, -γαμος, "unió" o "matrimoni").
La Enciclopèdia Britànica definix el Hieros gamos com a relacions sexuals de les deidades de la fertilitat que ocorren en mits i en rituals, característics de societats basades en el cultiu de cereals, especialment en Orient Mig.[3] Típicament, segons els editors, a lo manco una volta a l'any, "persones divines" (p. eix., humans que representen a les deidades) tenen relacions sexuals, lo que garantisaria la fertilitat de les terres i la prosperitat de la comunitat. Segons l'enciclopèdia, existixen tres formes principals del hieros gamos en la seua expressió ritual: el coit entre deu i deesa (normalment simbolisat en estàtues), el coit entre deesa i rei-sacerdot (que assumix el paper del deu), i el coit entre deu i sacerdot (que assumix el paper de la deesa).[3] En qualsevol dels casos els rituals seguien uns passos relativament fixos: els actors divins (és dir, les persones que representen al deu o deesa) eren duts en una processó fins a la celebració del matrimoni, a on intercanviaven regals, eren purificats i gojaven d'un convit de bodes. La cambra i el llit nupcial eren preparats i les persones passaven juntes i en secret la nit. En algunes tradicions les persones que personificaban a les deidades feyen el coit realment, mentres que en unes atres l'unió era simbòlica. Al sendemà es feya una celebració de la consumación del matrimoni i les conseqüències d'això per a la comunitat.[3]
Si ben el terme hieros gamos s'ha aplicat a qualsevol mit que involucre a una parella divina (per eixemple, cel-terra) el coit de la qual duga a la creació, la Enciclopèdia Britànica sugerix que el terme es restringixca solament a cultures agrícoles en les que s'haja recreat ritualment el matrimoni i relacionat en l'agricultura, com en Mesopotamia, Fenicia, Canaán, Israel, Grècia i l'Índia.[3]
El hieros gamos o hierogamia se situa en un marc simbòlic, a sovint ritual, i associa un significat simbòlic o místic a l'activitat sexual. Pot referir-se a l'unió sexual dels principis divins, pero també a les pràctiques rituals destinades a recrear o representar estos fenomens divins, o simplement a relacions sexuals ritualizadas, a on la consumación sexual té el valor d'un símbol místic.
En les tradicions ocultistes, pot referir-se a un matrimoni indisoluble entre una entitat espiritual i una dòna a la que ha elegit. Esta entitat es compromet, a través d'un mentor que ella designa, a protegir, adornar i satisfer les necessitats de la dòna elegida mentres esta li siga fidel. Estos ritos, arreplegats en els grimorios antics, semblen encara perdurar en algun sentit en els círculs d'iniciats.
El sicòlec i psiquiatra Carl Gustav Jung situa el hieros gamos entre atres símbols universals fonamentals de la humanitat, en els seus llibres Símbols de transformació i La psicologia de la transferència.
Antic Orient Pròxim
[editar | editar còdic]Plantilla:FurtherCom a resultat de l'antropomorfización característica de totes les religions, les antigues inclouen entre les seues mits un paper central a l'unió carnal entre deus; per eixemple, en la religió egipcíaca, entre Isis i Osiris, incestuosa, com a moltes de les hierogamias.
Ademés de les d'eixe tipo, en la religió mesopotámica l'unió carnal de deus o deeses en mortals era un tema molt repetit, tant en la lliteratura (Epopeya de Gilgamesh) com en ritos específics que tenien lloc en el etemenanki, un espai destacat del zigurat, a on el deu (encarnat per a l'ocasió en un sacerdot) yacer en una dòna. El ritual és descrit de forma escèptica per les fonts gregues (Heródoto, que ho compara en atres similars de Tebas i Licia).[4]
Es creu que el coit sagrat era una pràctica habitual en l'Antic Orient Pròxim[5] com una forma de "matrimoni sagrat" o hieros gamos entre els reis d'una ciutat-estat sumeri i les sumes sacerdot d'Inanna, la deesa sumeri de l'amor, la fertilitat i la guerra. A lo llarc dels rius Tigris i Éufrates es trobaven molts santuaris i temples dedicats a Inanna, dels quals el temple d'Eanna (que significa "casa del cel"[6]) en Uruk era el més gran. El temple albergava a les Nadīla teua, sacerdot de la deesa. La suma sacerdot elegia per al seu llit a un jove que representava al pastor Dumuzid, consorte de Inanna, en un hieros gamos que se celebrava durant la cerimònia anual del Duku, just abans de la lluna invisible, en l'equinoccio d'autumne[7] (Festival otoñal de Zag-mu).
Rituals similars eren comuns en l'antic orient pròxim, incloent Síria, Canaán i el sur del Llevant.[8] Alguna cosa similar s'inclou en la tradició devadasi del hinduismo i en certs cults dionisíacos (Antesterias).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Jung, C. G. (1964/2005 [7ª edició]). Recorts, somis, pensaments, pp. 475. ISBN ISBN 978-84-322-0829-4.
- ↑ Hinz, Evelyn J. (1976). “Hierogamy versus Wedlock: Types of Marriage Plots and Their Relationship to Genres of Prose Fiction.”. PMLA 91. Modern Language Association. doi:.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Hieros gamos | religion» (en en). Encyclopedia Britannica. Consultat el 2021-10-12.
- ↑ Històries, I, 181-183, referint-se al temple de Marduk en Babilonia: Este temple, que encara durava en els meus dies, és quadrat i cada u dels seus costats té dos estadis. En mig d'ell es va fabricada una torre massiça que té un estadi d'altura i un atre de gruixa. Sobre esta s'alça una atra segona, despuix una atra tercera, i aixina successivament fins a aplegar al número de huit torres. Al voltant de totes elles hi ha una escala per la part exterior, i en la mitat de les escales un replà en assents, a on poden descansar els que pugen. En l'última torre es troba una capella, i dins d'ella un gran llit magníficament disposta, i al seu costat una taula d'or. No es veu allí estàtua cap, i ningú pot quedar-se de nit, fòra d'una sola dòna, filla del país, a qui entre totes tria el Deu, segons referixen els Caldeos, que són els seus sacerdots. Diuen també els Caldeos (encara que yo no els done crèdit) que ve de nit el Deu i la pansa dormint en aquell llit, de la mateixa manera que succeïx en Tébas de l'Egipte, com nos conten els egipcíacs, en a on dorm una dòna en el temple de Júpiter tebano. En abdós parts asseguren que aquelles dònes no tenen allí comunicació en home algun. També succeïx lo mateix en Pátara de la Licia, a on la sacerdot, tot el temps que residix allí l'oràcul, queda de nit tancada en el temple.
- ↑ James Frazer (1922), The Golden Bough, 3i, Chapter 31: Adonis in Cyprus
- ↑ é-an-na = santuari ('casa' + 'cel'[='An'] + genitivo) [Sumerian Lexicon v. 3.0 de John Halloran -- vore enllaç més alvance]
- ↑ Inanna, Queen of Heaven and Earth.
- ↑ Nissinen, Martti; Uro, Risto (2008). Sacred marriages : the divine-human sexual metaphor from Sumer to early Christianity, Eisenbrauns. OCLC 747412003. ISBN 978-1-57506-572-4.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hieros gamos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.