Naditu

Naditu és el nom en el que es coneix a una classe social, reconeguda llegalment i ocupada per dònes que vivien en els temples, existent en la societat babilònica.

Naditu era la dòna que no vivia en el sí de la família patriarcal, la considerada com a normal. Una naditu vivia generalment en edificis similars als monasteris, pero posseïa una llar pròpia dins d'estos complexos i era jurídicament independent. Podia contractar, demanar prestat diners i realisar transaccions de negocis negades normalment al restant de les dònes; els registres existents demostren que eren molt actives. En general, estes dònes eren part de l'èlit, a sovint membres de la família real. L'estatus dels hieródulos era considerablement inferior, de la mateixa manera que el seu nivell d'educació.

La seua independència financera estava basada en la seua dote, que no podia ser traspassada a un varó; la dot era la compensació per no ser inclosa en el herència, ya que esta seguia la llínea masculina. Al seu decés, la dot tornava als seus germans o, en el seu defecte, a atres parents. No està clar si totes les naditus podien contraure matrimoni o si este dret solament ho tenien les pertanyents al temple de Marduk. Segons algunes fonts el celibat (o a lo manco l'absència de fills) era un requisit, com es reflectix en el significat de la paraula naditu: guaret.

Hi ha molts escrits atribuïts a les naditus, lo que no és estrany ya que, segons l'epopeya de Gilgamesh, l'escritura és creació d'una deesa. En el temple d'Inanna en Erech les tablillas més antigues que s'han trobat estan datades en el quart mileni a. C., i moltes naditus varen viure allí, encara que la seua funció religiosa no és del tot clara. No és provable que foren sacerdot, pero potser tingueren un comés específic respecte a la deidad.

A lo llarc dels rius Tigris i Éufrates encara queden temples de Inanna a on residien eixes naditus. El temple d'Uruk (circa 3000 a. C.) és el major d'ells, i va ser reconstruït i ampliat regularment. Una escultura d'un cap de dòna i el ben conegut Got de Uruk (ara en el museu de Bagdad) descoberts allí mostren aspectes de l'arcaica cultura de la deesa mare: imàgens de boscs i llocs sagrats, hòmens recolectant la collita i cabres, que indicaven l'orde social en eixa época.

En els últims temps de la Grècia Antiga, les hetairas varen obtindre un estatus similar en una societat marcadament patriarcal.

Referències

• Ravenna, E.; Oliver, M. R. (2000). Dònes en escena: actes de les quintes Jornades Història de les Dònes i Estudis de Gènero; setembre de 1998, Santa Rosa, La Pampa (pags. 263-270: Algunes consideracions sobre el rol de la dòna naditu en la societat paleo-babilònica, Ed. Universitat Nacional de la Pampa. ISBN 950-863-035-3.
• Stone, Merlin (1979). The Paradise Papers (Once God was embodied as a woman), Servire Katwijk. ISBN 90-6077-582-1.
• Stuckey, Johanna (2005). «Sacred Prostitutes» (en anglés). Archivat des de l'original, el 19 de decembre de 2012. Consultat el 2008-09-09. Plantilla:Traducció Google
• Stone, Elizabeth C.(1982).«The Social Role of the Nadīel teu Women in Old Babylonian Nippur».Journal of the Economic and Social History of the Orient.(Vol. 25 1 pp. 50-70) Plantilla:Traducció Google

• Harris, Rivkah(1962).«Biographical Notes on the nadīel teu Women of Sippar».Journal of Cuneiform Studies.16(1 pp. 1-12) Plantilla:Traducció Google

Vore també

• Còdic de Hammurabi