Hieródulo
Els hieródulos (en grec antic ἱερόδουλοι, ‘esclaus del temple’) eren hòmens i dònes dedicats com a esclaus al cult dels deus. Eren d'orige oriental, i apareixen en major freqüència relacionats en el cult de les deïtats de Síria, Fenicia i Àsia Menor.
Consistien en dos classes:
Una, composta pels esclaus pròpiament dits, que atenien totes la tasques baixes relacionades en l'adoració dels deus, el cultiu de les terres sagrades, etcétera, i que els seus descendents continuaven en la mateixa condició servil Atra, que comprenia a aquelles persones lliures que s'oferien com a esclaus als deus, i que eren ben assignades als temples o ben dispersades per tot el país, duent als deus els diners que guanyaven. A esta última classe pertanyien les dònes, que es prostituïen i presentaven als deus els diners que obtenien d'esta forma.
La pompa en la que se celebrava l'adoració religiosa en Orient i els vasts dominis que molts dels temples posseïen exigien un gran número de siervo i esclaus. Aixina, el gran temple de la Comana capadocia va posseir fins a 6.000 hieródulos[1] i el de Morimene va contar en 3.000.[2] Tan numerosos eren els hieródulos en Tir que el sum sacerdot obtenia freqüentment en el seu respal la dignitat real.[3]
Estes grans sifres sorgix de l'idea, prevalente en Orient, de que la deïtat deu tindre una certa classe de persones especialment dedicades al seu servici i separada de les tasques ordinàries de la vida, i que era el deure tots els qui podien proveir quantes persones pogueren a este servici. Aixina, els reis dedicaven com a esclaus sagrats als presoners que prenien en la guerra, els pares als seus fills, i inclús persones de les millors famílies enviaven a les seues filles als temples per a sacrificar la seua castitat als deus, a lo manco fins al moment del seu matrimoni. Esta costum de dònes oferint la seua castitat als deus era d'orige antic en Orient i sembla haver sorgit de la noció de que els deus deuen tindre els primers fruts de cada cosa. La costum va prevaldre en Babilonia,[4] aixina com en molts atres llocs.[5]
Per supost, els temples grecs tenien esclaus per a realisar les tasques més baixes,[6] pero també hi ha mencions en alguns temples grecs de persones lliures d'un i un atre sexe que es dedicaven voluntàriament als servicis d'algun deu, i a els qui se solia aplicar el terme hieródulos. Els amos que volien donar la llibertat als seus esclaus, pero no podien realisar la manumisió per diversos motius, els presentaven a algun temple com hieródulos a modo de regal o venda, i aixina els procuraven en realitat la llibertat. Estos casos de lliberació apareixen freqüentment en inscripcions i són explicats extensament per Curtius.[7]
Les hieródulas, que es prostituïen, solament es trobaven en Grècia relacionades en el cult de divinitats d'orige oriental, o en les que molts dels seus ritos religiosos procedien d'Orient. Est era el cas d'Afrodita, originalment una deesa oriental. En el seu temple de Corinto hi havia un miller de ἱερόδουλοι ἑταἳραι (hieródulas heteras) i també un gran número d'elles en el seu temple d'Erice, en Sicília.[8]
Notes
- ↑ Estrabón xii.535.
- ↑ Estrabón xii.537.
- ↑ Flavio Josefo, Contra Apión i.18, 21.
- ↑ Heródoto i.399; Estrabón xvi.745.
- ↑ Citat en (175–4).«De Babyloniorum institut religiós».xvi
- 30 i sig.
- ↑ Pausanias x.32.8.
- ↑ Curtius, E. (1843). «de Manumissione sacra Graecorum», Anecdota Delphica, Berlín: G. Besser, pp. 10 i sig.. Comp. Plutarco, Amatorius 21.
- ↑ Estrabón viii.378, vaig vore.272, comp. xii.559.
Bibliografia
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hieródulo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.