Erice
Erice és una ciutat italiana situat en el consorci municipal lliure de Trapani, en Sicília. Té una població estimada, a fins d'agost de 2024, de 25 808 habitants.[1]
Integra l'associació Els Pobles més Bonicos d'Itàlia (I Borghi più belli d'Itàlia).[2]
D'orige molt antic, Erice sembla haver segut fundada pels élimos, poble provablement procedent de Grècia i assentat en l'oest de Sicília cap a el VIII[3]
Va ser un centre religiós de fonamental interés per la presència del sagrat tem-nos, santuari pagà dedicat a la deesa de l'amor. Per la seua importància estratègica, va ser destí i objectiu de conquista d'atres pobles com els cartagineses, que varen enfortir les muralles construïdes pels élimos i varen fer la ciutat pràcticament inaccessible i inexpugnable. Tant és aixina que junt en Siracusa i Enna, Iruka, com es dia en aquell llavors, es va convertir en una de les tres places fortes siciliano més importants des del punt de vista militar.
Erice va adoptar varis noms a lo llarc del temps. Cridada Gabel-el-Hamid pels àraps, va resucitar en la conquista normanda. En eixe moment va canviar una volta més el seu nom pel de Mont Sant Giuliano (en honor a Sant Giuliano Hospitalari, protector de mariners i viagers) per orde del rei Roger II, com a agraïment per l'ajuda prestada per Sant Giuliano a les tropes normandas en el sege de la ciutat, dins dels murs de la qual s'havien atrincherat els àraps. En 1936 va assumir definitivament el seu nom actual.[3]
Història
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Erice va ser una ciutat de Sicília a l'oest de l'illa a uns 10 km de Trapani i a 3 km de la costa. Una montanya també duya este nom (mont Eryx o mont Ericus): era un cerro aïllat que dona la sensació de més altura de la que té (666 metros). La ciutat es va cridar Mont Sant Giuliano fins a 1934.
En el cim de la montanya hi havia un temple de Venus o Afrodita que la llegenda dia que havia segut fundat per Eneas; la deesa era Venus Erixina. Diodoro Sículo atribuïx la fundació del temple i la ciutat a l'héroe epònim Érix, qui hauria rebut a Heracles quan va ser a visitar l'illa i hauria lluitat en ell sent derrotat. Érix era fill de Afrodita i Butes, el rei del país, i Virgilio li fa germà de Eneas. Per indicacions de Tucídides se supon que Érix i Segesta varen ser ciutats dels sículos i en concret de la tribu dels élimos (que els antics autors fan descendents dels troyanos). No sembla que rebera mai una colónia grega pero sí és segur que va ser helenizada.
Va ser possiblement aliada de Segesta i despuix de l'expedició ateniense del 415 a. C.-413 a. C. a Sicília, es va aliar en Cartago. En 406 a. C. es va lliurar en la seua costa una batalla entre cartagineses i siracusanos que estos últims varen guanyar.
En l'expedició de Dionisio I a l'oest de Sicília en 397 a. C., Erice es va sometre al siracusano, una miqueta abans del sitie de Motia, pero al següent any va ser recuperada pels cartagineses. Cap al 370 a. C., la va recuperar Dionisio poc abans de morir, pero els cartagineses la varen tornar a recobrar, i segurament va quedar en les seues mans fins a l'expedició de Pirro I d'Epiro el 278 a. C. En enguany una forta guarnició es va opondre al rei de Epiro, pero est va entrar en la ciutat per assalt dirigit per ell mateixa.
En la primera guerra púnica va tornar a estar en mans dels cartagineses i en 260 a. C. el general Amílcar Barca la va destruir i va traslladar als seus habitants al promontori de Drepanum, a on va fundar la ciutat d'este nom. La ciutat vella va seguir estant poblada per alguns ciutadans que es varen opondre al trasllat, i pocs anys despuix va ser ocupada pel cònsul romà Lucio Juny, que també es va apoderar per sorpresa del temple del cim de la montanya, que estava fortificado, i el temple va ser saquejat pels mercenaris gals.
Amílcar va abandonar per aquells mateixos dies la posició que va tindre durant tres anys en Ercte i es va dirigir a Erice per a instalar-se en el cim, encara que va ocupar la ciutat, els romans varen resistir en la part alta del mont. Amílcar va conservar la possessió de la ciutat i finalment la va abandonar en el restant dels seus habitants, cap a Drepana, a on va ser sitiat pels romans, a on resitieron fins a la victòria naval de Cayo Lutacio Cátulo, que va derrotar als cartagineses i va forçar la pau en el 241 a. C.
Despuix d'això, Erice es va convertir en un lloc insignificant. És mencionada més tarde com deshabitada; Plinio el Vell la menciona com a existent, pero provablement és un error. El santuari depenia de Segesta que va ser la ciutat que va demanar al emperador Tiberio la restauració. Els habitants de Erice que varen poder haver quedat es varen establir en la zona del temple en el cim de la montanya a on està el centre històric de la moderna Sant Giuliano.
És possible que la ciutat vella estiguera en lo que modernamente constituïx el convent de Santa Ana a mig camí baixant la montanya. El temple de la montanya era reverenciado pels romans i va ser visitat pels diversos governadors romans de Sicília; es va crear per al temple una guàrdia d'honor formada per voluntaris de diverses ciutats, i dèsset ciutats pagaven entre totes una cantitat a l'any per als adorns de la deesa; va decaure al final de la República romana i els habitants de Segesta varen demanar la restauració a Tiberio, que es va comprometre, pero que no ho va dur a terme, i va ser Claudio el que ho va restaurar uns anys despuix. Despuix ya no va tornar a ser mencionada i no se sap quàn es va destruir o va ser abandonada. Modernamente allí hi havia un castell que va ser presó. El temple apareix en una moneda de C. Considio Noniano (I) que mostra el temple en un períbolo fortificado que incloïa una bona part de la montanya.
Evolució demogràfica
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Erice.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Erice» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.