Élimos

Els élimos (grec Elymoi, llatí Elymi) varen ser un poble antic que va habitar la part occidental de Sicília durant l'Edat del Bronze i l'Antiguetat clàssica.

Orígens

Els precisos orígens dels élimos són desconeguts, encara que s'ha sugerit (basat en recents troballes arqueològiques) que podien haver segut anatolios que varen emigrar a Sicília. Els antics grecs els identificaven com a descendents dels troyanos. Tucídides afirmava que els seus antepassats havien segut refugiats de Troya.
Quan la ciutat va ser destruïda pels aqueos al final de la guerra de Troya, un grup va escapar i, despuix d'un llarc viage a través del mediterràneu, varen prendre terra en Sicília. Es varen casar en els natius sicanos per a fundar una nova ètnia, els élimos. Virgilio diu que havien aplegat a Sicília conduïts per l'héroe Acestes.

Mitologia aparte, poc segur és lo que es coneix sobre l'identitat i la cultura dels élimos. Són indistinguibles dels seus veïns els sicanos en el registre arqueològic de la primera Edat de Ferro (c. 1000 a. C.-500 a. C.). Per lo tant, semblen haver adoptat molts aspectes de la cultura dels colonizadores grecs de Sicília, erigint l'extraordinari temple de Segesta en Sicília, i usant l'alfabet grec per a escriure la seua pròpia llengua. Ningú ha conseguit dessifrar l'idioma élimo, encara que s'ha especulat que podria haver segut una llengua nativa no indoeuropea.

Àrees d'assentament

Els élimos varen compartir Sicília occidental en els sicanos, els fenicios i posteriorment els grecs. Les seues tres ciutats més importants eren Segesta, el centre polític; Eryx (l'actual Erice), un centre religiós; i Entella. Atres ciutats eren Élima, Halicias, Jaitas, Hipana i Drépano.

Història

El temple élimo de Segesta, Sicília.

Els élimos varen mantindre relacions amistoses i aliances en Cartago, pero varen aplegar a tindre freqüents conflictes en les expansionista colónies gregues de Sicília occidental, especialment Selinunte.
Les disputes fronterices en Selinunte varen esclatar en guerra oberta en vàries ocasions despuix del 580 a. C. Varen tractar d'aliar-se primer en Atenes contra Selinunte, provocant la desastrosa expedició a Sicília del 415 a. C.-413 a. C. Després d'este fracàs varen animar als cartagineses a atacar Selinunte en 409 a. C. i varen conseguir la destrucció dels seus rivals.

No obstant, es varen tornar contra Cartago durant la primera guerra púnica i es varen aliar en Roma. Als élimos se'ls va concedir un estatus privilegiat baix el govern romà i varen ser eximits d'imposts. Açò va ser en reconeiximent de l'ascendència troyana dels élimos, lo que va supondre com fer-los primers del poble romà, els qui també afirmaven ser descendents dels troyanos. Els élimos semblen haver desaparegut en gran part de la vista baixe el govern romà, presumiblement havent segut integrats en la població siciliana.

Idioma élimo

Mapa en la localisació aproximada de les tribus siciliotas abans de l'arribada dels grecs.

La llengua élima, si ben no sembla pertànyer a la branca itálica encara que era indoeuropea. El coneiximent que es té d'ella deriva d'algunes inscripcions en monedes i ceràmica, apareixent en estes últimes construccions gramaticals en cas dativo i sent ofrenes religioses. Va ser escrita, segons les inscripcions que han aplegat fins a nosatres, en alfabet grec i datats entre els sigles VI i IV a. C.

De la llengua dels élimos només es dispon d'uns pocs texts fragmentarios pero que en cap cas superen les 12 lletres i algunes monedes de les ciutats élimas de Segesta i Erice, en caràcters grecs, de el VI i V

Vore també

• Sicanos
• Sículos

Referències

Enllaços externs

• Llengües no-indoeurpeas de Sicília

Giuseppe Valenza, Elamiti Elimioti Elimi Il Teatre Genealogico degli Elimi nel crocevia del Mediterraneo. Marostica, 2022, (ISBN 978-88-908854-2-6).