Anar al contingut

Còdic de Hammurabi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Còdic de Hammurabi



El Còdic de Hammurabi és un dels conjunts de lleis més antics que s'han trobat i un dels eixemplars millor conservats d'este tipo de documents creats en l'antiga Mesopotamia. Representa un desenrollat concepte d'igualtat entre els habitants de Mesopotamia. Es basa en l'aplicació de la llei del talión,[1] i és també un dels més primerencs eixemples del principi de presunció d'inocència, puix sugerix que l'acusat o l'acusador tenen l'oportunitat d'aportar proves.[2] El còdic cobrix molts temes, inclós el dret penal, el dret de família, el dret de propietat, el dret civil, el dret comercial, drets de la dòna i el dret de successions.[3][4][5][6][7][8]

Va ser escrit en 1750 a. C. pel rei de Babilonia Hammurabi,[9][10][11][12][13][14] a on unifica els còdics existents en les ciutats de l'imperi babilònic. Actualment està conservat en el Museu del Louvre de París.[15][16]


Entre atres recopilacions de lleis es troben el Còdic de Ur-Nammu, rei de Ur (ca. XXI), les Lleis d'Išnunna (ca. XX) i el Còdic de Lipit-Ishtar d'Isin (ca. XIX).[17]

Ademés de ser un dels conjunts de lleis més antics trobats, és també un dels millor conservats. Este gran bloc de basalt medix uns 2,25 metros d'altura per 1,60 metros de circumferència en la base superior i uns 1,90 metros de base. En esta obra a on es fusiona l'art i el dret, són rellevats els procediments i l'intenció de l'home per legislar i realisar una aprehensió estètica; com a reflex de la realitat objectiva. Les lleis varen ser inscrites en una estela negra de diorita de 2,4 metros d'altura per 50cm en la seua zona més ampla. En la zona superior està representat Hammurabi en bajorrelieve, de peu, davant del deu del Sol de Mesopotamia, Shamash, el principal de la ciutat sumerio de Larsa. Durant les diferents invasions de Babilonia, el còdic va ser duta com botí de guerra pel rei de Elam Shutruk-Nakhunte, cap a 1200 a. C., a la ciutat de Susa (en Elam, actual Juzestán d'Iran). En esta ciutat va ser descobert per l'expedició que va dirigir Jacques de Morgan, en decembre de 1901. Va ser dut a París, a on el pare Jean-Vincent Scheil va traduir el còdic al francés, i va ser estudiat per Georg Friedrich Grotefend.

Característiques

[editar | editar còdic]

Escrit en acadio per a que poguera ser llegit per qualsevol persona alfabetizada,[18] el seu pròlec i l'epílec estan redactats en un llenguage més cuidat i en la finalitat de glorificar al deu babilonio Marduk o Shamash[19] i, a través d'ell, al seu rei.

El rei va ordenar que es colocara una estàtua en la plaça de cada ciutat per a que tot el poble coneguera quí era el rei i els seus castics, per ad açò el cos de la llei s'expressa en llenguage obscur, del poble. Comença en la partícula "si" (proposició condicional), descriu la conducta delictiva i després indica el castic corresponent. Una de les seues lleis establix la llei del Talión.

Està redactat en primera persona i relata cóm els deus elegixen a Hammurabi per a que allumene al país i assegure el benestar de la gent.

Proclama a Marduk com a deu suprem, subordinant al panteón sumerio/acadio anterior.

Es pot interpretar també com una gran maniobra de propaganda política i ensalzamiento del rei, ya que, encara que les lleis estaven fixades, no es complien de manera sistemàtica (per eixemple, en el cas de les eixecucions o dels preus).

Història

[editar | editar còdic]

En ell, Hammurabi enumera les lleis que ha rebut del deu Marduk per a fomentar el benestar entre la gent.

Estes lleis varen tindre una important repercussió en l'imperi babilònic.

  • Abans de la seua promulgació, els sacerdots - que en aquella época actuaven com a juges - dictaven les sentències segons la seua semblar, i sense ajustar-se a dret.
  • Despuix de codificada i feta pública la llei, el rei aumentava el seu poder sobre la població i feya que la llei no depenguera tant de la regió i del juge. També va disminuir el número de falses acusacions.

Eixemples de lleis

[editar | editar còdic]

Si un senyor acusa a un atre senyor i presenta contra ell la denúncia d'homicidi, pero no la pot provar, el seu acusador serà castigat en la mort.

  • Si un senyor imputa a un atre senyor de pràctiques de bruixeria, pero no les pot provar, l'acusat de bruixeria anirà al riu. Si este senyor ha segut purificat pel riu eixint sano y salvo, el que li va imputar de maniobres de bruixeria serà castigat en la mort. El que es va tirar al riu arrebatarà la facenda del seu acusador.
  • Si un senyor apareix en un procés per a un fals testimoni i no pot provar la paraula que ha dit, si el procés és un procés capital tal senyor serà castigat en la mort. Si es presenta per a testimoniar de gra o argent, sofrirà en la seua totalitat la pena d'este procés. Mai més podrà assentar-se en els juges en un procés.
  • Si un senyor furta la propietat religiosa o estatal, eixe senyor serà castigat en la mort. Ademés el que va rebre de les seues mans els bens furtats serà castigat en la mort. Si el lladre no té en qué restituir, serà castigat en la mort. Si el venedor és el lladre serà castigat en la mort. El propietari de l'objecte perdut recobrarà el seu objecte perdut.
  • El comprador recobrarà de la facenda del venedor l'argent que havia pesat. El propietari de la cosa perduda recobrarà la seua propietat perduda. Si el propietari de la cosa perduda no presenta testics que testimonien sobre l'objecte perdut, és un estafador, va donar curs a una denúncia falsa serà castigat en la mort. Si el venedor ha mort, el comprador prendrà de la casa del venedor fins a cinc voltes de lo que havia reclamat en este procés.
  • Si els testics de tal senyor no estigueren a mà, els juges li senyalaran un determini de sis mesos. I si al sext més, no presenta els seus testics, este senyor és un falsario. Sofrirà en la seua totalitat la pena d'este procés. Si un senyor furta el chiquet menor d'un atre senyor, rebrà la mort.
  • Si un senyor ajuda a escapar per la gran porta a un esclau estatal o a una esclava estatal o a un esclau d'un subalterno o a una esclava d'un subalterno rebrà la mort. Si un senyor va donar refugi en la seua casa a un esclau o a una esclava fugitius, pertanyent a l'estat o a un subalterno i si no ho va entregar a la cridada del pregoner l'amo de la casa rebrà la mort. Si un senyor capciona en camp obert a un esclau o esclava fugitius i ho torna al seu amo, l'amo de l'esclau li donarà dos siclos d'argent. Si reté a l'esclau en la seua casa despuix l'esclau és trobat en la seua possessió, el senyor rebrà la mort.
  • Si l'esclau fuig de la casa d'aquell que ho va capcionar, este home ho jurarà pel deu a l'amo de l'esclau i es marcharà lliure. Si un senyor obri brecha en una casa, davant de la brecha se li matarà i se li penjarà. Si un senyor s'entrega al bandidaje i aplega a ser capcionat, eixe senyor rebrà la mort. Si és una vida, la ciutat i el governador pesaran una mina d'argent a la seua gent.
  • Si es declara un incendi en la casa d'un senyor i un senyor que va acodir a apagar-ho posa els ulls sobre algun ben de l'amo de la casa i s'apropia d'algun ben de l'amo de la casa, eixe senyor serà llançat al fòc.
  • Si un oficial o un especialiste, mentres servia les armes del rei, ha segut fet presoner el seu fill és capaç de complir les obligacions del feu, li seran entregats el camp i l'hort i ell cuidarà de les obligacions feudals del seu pare. Només qui es va fer càrrec d'ells i va complir les obligacions del feu es convertirà en feudatario.
  • Si un home lliure li trencava un os a un atre home lliure, se li trencaria a ell també eixe os.
  • Si un fill maltracta al seu pare se li amputarán les mans.
  • Si algú furta un bou, moltó, porc, asno, barca, al temple o al palau, pagarà trenta voltes el valor; si es tracta d'un noble, dèu voltes el valor, i si no té en qué pagar, serà culpable de mort.
  • Si un esclau colpeja en el cap a un home lliure, se li tallarà una orella.
  • Si algun colpeja a una dòna lliure i la fa abortar, pagarà pel seu frut 10 siclos d'argent. Si esta dòna mor, es matarà a la filla de l'agressor.

Aspecte

[editar | editar còdic]

Està gravat en una estela de basalt negre de 2,25 metros d'altura, per 50 cm en la seua zona més ampla. En la zona superior està representat Hammurabi en Bajorrelieve, de peu, davant del deu solar de la equitat en Mesopotamia, Shamash, deidad principal de la ciutat Sumerio de Larsa, o tal volta Marduk, deu de Babilonia. Davall apareixen, inscrits en caràcters cuneïformes acadios, les lleis que regien la vida quotidiana.

Lleis

[editar | editar còdic]

Les lleis i normes, numerades de l'1 al 282 (encara que falten els números 66-99 i 110-111), estan escrites en babilonio antic i fixen diverses regles de la vida quotidiana. Norman particularment:


  • La jerarquización de la societat. Existixen tres grups, els hòmens lliures o awilum, els muškenum (els qui s'especula podrien ser siervo o subalternos, semilibres) i els esclaus o wardum.
  • Els preus. Els honoraris dels meges varien segons s'atenga a un home lliure o a un esclau.
  • Els salaris. Varien segons la naturalea dels treballs realisats.
  • La responsabilitat professional. Un arquitecte que haja construït una casa que es desplome sobre els seus ocupants i els haja causat la mort és condenat a la pena de mort.
  • El funcionament judicial. La justícia l'impartixen els tribunalés i es pot apelar al rei; els fallos es deuen plasmar per escrit.
  • Les penes. Apareix inscrita una escala de penes segons els delictes i crims comesos. La base d'esta escala és la llei del Talión.

Es tracten també el robo, l'activitat agrícola (o pecuària), el dany a la propietat, els drets de la dòna, els drets en el matrimoni, els drets dels menors, els drets dels esclaus, homicidi, mort i lesions. El castic varia segons el tipo de delinqüent i de víctima.

Les lleis no admeten excuses ni explicacions en cas d'errors o faltes; el Còdic es posava a la vista de tots, de modo que ningú poguera alegar ignorança de la llei com a pretext. cal recordar, no obstant, que eren pocs (escrigas en la seua majoria) els que sabien llegir i escriure en aquella época.

Deus mencionats

[editar | editar còdic]

En el Còdic de Hammurabi apareixen citats diferents divinitats mesopotámicas, entre les que apareixen Anum, pare de tots els deus,[20][21] Enlil, senyor dels cels i de la terra,[22] Shamash i Marduk,[23][24][25][26] sobirà dels homes i els paísés[27][28][29][30] i primogènit d'Enki.[31][23][32][33]

Aparte d'estos deus apareixen uns atres, per eixemple Marduk el deu tutelar de la justícia,[34][35] que va dictar les lleis i va assegurar el benestar de la gent.[36]

Juïns sobre el còdic

[editar | editar còdic]

Pese a que l'enunciat «ull per ull, dent per dent» se sol vore com l'inspiració del Còdic, lo cert és que el mateix té ademés artículs molt alluntats d'eixe concepte. És veritat que en alguns casos la llei opta pel Talión i establix que deu fer-se lo que l'agressor li va fer a la víctima (és el cas dels artículs 196 -l'ull-, 197 -l'os- i 200 -la dent-), pero esta visió és imperfecta i depén de les circumstàncies i, principalment, de la condició dels involucrats. Ademés, cal dir que la major part del Còdic simplement establix indemnisacions o penes greus, girant al voltant de temes distints al famós Talión. Aixina que el prisma negatiu lloc sobre l'Antiga Sumerio per la visió simplista d'este concepte és, analisat des d'este punt de vista, injustificat.

Es pot dir que el Còdic està inspirat per un alt sentiment d'orde. Per eixemple, es fixa la responsabilitat mútua de l'amo i de l'obrer; este últim té que rebre un salari mínim i tres dies de vacacions cada més, una mostra de la sistematisada i estructurada societat que reflectixen estes "lleis".

En el còdic no es distinguix entre dret civil i penal, és dir, es donen lleis que regulen els assunts de la vida quotidiana i lleis que castiguen els delictes. Es regulen el comerç, el treball assalariat, els préstams, els lloguers, les herències, els divorços, la propietat, les penes per delictes de robo, assessinat, etc.

El text del còdic també els servix als historiadors per a saber quins eren els delictes més freqüents en l'época, puix un delicte previst serà un fet que ocorre en relativa freqüència (algunes faltes penades són l'adulteri, la difamació, la prevaricació d'un juge i el incesto). En les penes aplicades a cada transgressió es distinguix si hi ha intencionalitat o no, i quin és la "categoria" de la víctima i de l'agressor. Aixina, la pena és major si s'ha fet adrede i menor si ha segut un accident; major si la víctima és un home lliure i menor si és un esclau.

El Còdic Hammurabi en el camp de la medicina

[editar | editar còdic]

La responsabilitat penal del mege derivada de l'activitat curativa no és un tema de hui, els seus antecedents es remonten a l'antiga Mesopotamia, i és a través del Còdic de Hammurabi (218-220) que s'exigix formalment per primera volta la responsabilitat del mege pels errors comesos en l'eixercici professional. Des del punt de vista mèdic, hi ha tretze normes breus relacionades en la pràctica mèdica i nou regles enfocades als honoraris que deuen rebre els meges, segons l'intervenció efectuada i la classe social a la que pertany el malalt, o els castics en cas d'error. Els errors mèdics són castigats en severitat: en alguns casos es castigava al mege tallant-li la mà i en uns atres, inclús en la mort. Estos són alguns eixemples:

215. Si un mege opera en un punzón de bronze a un home noble per una ferida greu i li salva la vida, o si obri en una llanceta de bronze el núvol d'un ull d'un home noble i salva l'ull de l'home, rebrà 10 siclos d'argent.

216. Si es tracta d'un plebeu rebrà 5 siclos d'argent.

217. Si fora un esclau, l'amo de l'esclau entregarà al mege 2 siclos d'argent.

218. Si un mege ha tractat a un noble d'una ferida greu en el punzón de bronze i li ha causat la mort, o si ha obert el núvol d'un ull d'un noble en el punzón de bronze i li ha rebentat l'ull, se li tallaran les mans.

219. El mege que opere en el gavinet de bronze a l'esclau d'un home lliure i li provoque la mort, restituirà esclau per esclau.

220. Si li obri un tumor de l'ull en el punzón de bronze i destruïx l'ull, pagarà en argent la mitat del preu de l'esclau.

221. Si un mege ha curat un membre trencat d'un home lliure o ha fet reviure una víscera malalta per mig d'una operació, el malalt entregarà al cirugià 2 siclos d'argent.

El Còdic Hammurabi en el camp del comerç

[editar | editar còdic]

Encara que s'han omés temes centrals del comerç, Marc Van De Mieroop observa que el Còdic s'ocupa del ganado i els camps agrícoles, pero ignora casi per complet el treball dels pastorés, vital per a la economia de Babilonia.Plantilla:Sfnp Després, en contra de la teoria de la llegislació en general, es contemplen circumstàncies poc provables, com la trilla en cabras, animals massa revoltosos per a la tasca (llei 270).[37][38]

No obstant, sí es referix al comerç en les lleis l–126 que són fonamentals per a comprendre la profunditat de l'economia dineraria, quan utilisen, en les seues transaccions comercials, l'expressió: kaspim ana ("donar alguna cosa a canvi d'argent"). Tracta el Còdic sobre préstams i comerç, estage, frau per correus, embargament i penyora de persones per deutes i custòdia o depòsit segur. Es diu: "Si un comerciant donara argent a un agent comercial per a una inversió, i este [l'agent comercial] sofrira pèrdues en els seus viages, deurà tornar l'argent al comerciant per l'import del capital." (102).Plantilla:Sfnp

El Còdic Hammurabi i la pena de mort

[editar | editar còdic]

El Còdic de Hammurabi, un dels més antics i importants conjunts de lleis de l'Antiguetat, establia castics severs, inclosa la pena de mort, per a diversos delictes considerats greus en la societat babilònica. Entre estos crims es trobaven l'homicidi, el robo —especialment el robo en temples i palaus—, el fals testimoni, la fuga d'esclaus, l'adulteri, el incesto i la violació de normes contractuals o comercials que causaren perjuïns significatius. La pena capital també podia aplicar-se en casos de desobediència a les autoritats o de pràctiques meges negligents que resultaren en la mort del pacient. El rigor d'estes lleis reflectia la visió de justícia de l'época, basada en el principi del talión —“ull per ull, dent per dent”—, que buscava garantisar l'orde social i protegir els bens i la jerarquia establida, mostrant cóm certs comportaments eren considerats amenaces greus per a l'estabilitat de l'Estat i l'harmonia de la colectivitat.

El Còdic Hammurabi i la qüestió de gènero

[editar | editar còdic]

Segons el pròlec, s'establixen les lleis que el deu Marduk va deixar als hòmens per a seguir el bon camí. No obstant, sobre la regulació per al gènero femení s'evidencien contradiccions, i és que alguns apartats, segons sosté Fernández (2008) es conseguix percebre una posició favorable per a la dòna considerant l'época, pero per un atre costat el còdic consta de certes normes que imponen una extrema favorabilidad per a la figura de l'home i es nega per complet l'existència de la voluntat de la dòna. Encara que dites regulacions no es trobaven unificades i les solucions a conflictes similars varen ser disímiles, es poden observar elements comuns. Un d'ells és que la situació social i jurídica de les dònes depenia en essència del seu estat civil. Una dòna casada se li atribuïa la capacitat de comprar, vendre, comparéixer a juí, ser testic, i inclús, en casos molt específics, a convertir-se en administradora dels bens familiars. Pel contrari, una dòna que no haguera contret matrimoni estava exclosa d'eixes oportunitats. Ademés, el matrimoni permetia a la dòna poder rebre una herència dels seus marits. Sobre les filles no casades, la situació era més complicada, puix l'administració de l'herència corresponia als germans, llevat que esta fora #sacerdot del deu Marduk, en eixe cas la dòna podia obtindre la propietat plena. En les normes de successió també es contemplava l'incapacitat d'una viuda d'heretar en cas de no tindre fills. Un atre element que és mencionat en reiteració en el Còdic de Hammurabi és la maternitat, i és que si l'esposa no podia donar fills a l'home, est podia divorciar-se o prendre una concubina i introduir-la al domicili conjugal, açò era també aplicat a les concubinas, si no conseguien concebre, l'home, o la seua esposa, podien convertir-la en esclava o vendre-la. Si les reglamentacions entorn a l'home es basaven en les seues possibilitats productives i com a cap de família, per a les dònes es concentraven en els elements sexuals i reproductius. Moltes d'estes normes donen una gran importància a "guardar el seu cos", i és que de lo contrari esta podia ser tirada a l'aigua. També com si una dòna moria sense proporcionar descendència alguna al seu marit el sogre devia tornar el valor de la nóvia. A la seua volta esta protegia a les bones dònes de marits que dirigien cap a elles un tracte desconsiderado, podent estes ser absoltes per la comunitat, recuperar el seu dot i retornar novament a casa dels seus pares. No obstant, si la dòna havia segut desconsiderada, i el marit no consentia el divorç, est podia prendre-la com a esclava i tindre una atra esposa (Hammurabi, s.f., art. 141). Aixina, en la majoria de les regulacions, es pot observar que hi ha una reiteració d'elements relacionats en la “guarda del cos” de les dònes, la seua maternitat i la subordinació a una figura masculina. Als hòmens se'ls sancionava per delictes contra dònes solament si s'advertia una violació a el “honor” o a la “propietat” d'un atre home. Per tant, s'evidencia la posició de la dòna com a objecte de propietat. si un home força a l'esposa d'un atre home, que no havia conegut varó i vivia encara en la casa del seu pare, i yacer en ella, i ho sorprenen, que eixe home siga eixecutat; eixa dòna no tindrà castic. (Hammurabi, s.f., art.130). No obstant, si la dòna no estava casada, el castic per a l'agressor s'atenuava considerablement, i si el violador era el pare, la pena solament implicava el desterro. Tot lo anterior permet concloure, entre atres coses, que quan es vulnerava a dònes fadrines la sanció es reduïa, puix no hi havia violació a l'honor o a la propietat d'un atre home. Els delictes i abusos sol eren condenats si estos ofenien a un varó, de lo contrari, se'ls assumia com a meres #contravenció.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ (1904).The American Journal of Theology.The University of Chicago Press Stable.Chicago:8(3)
    601-609.ISSN 15503283.Consultat el 16 de maig de 2014.
  2. ↑ Wolbert Burgess; Regehr, {{{nom3}}} (2010). Victimology: Theories and Applications (en anglés), Jones & Bartlett Learning, p. 103.
  3. ↑ «Hammurabi’s Code | World Civilization». web.archive.org. Consultat el 2025-03-05.
  4. ↑ «The Avalon Project : Babylonian Law--The Code of Hammurabi.». web.archive.org. Consultat el 2025-03-05.
  5. ↑ «Hammurabi's Code of Laws on Women, Divorce and Family and Personal Matters | Middle East And North Africa — Facts and Details». web.archive.org. Consultat el 2025-03-05.
  6. ↑ «The Code of Hammurabi» (en en-us). Cherish Llegal LLC. Consultat el 2025-03-05.
  7. ↑ «Hammurabi's Code Of Family Law - 509 Words | Bartleby». www.bartleby.com. Consultat el 2025-03-05.
  8. ↑ «What's baix important about the Code of Hammurabi? | HowStuffWorks». web.archive.org. Consultat el 2025-03-05.
  9. ↑ G. R. Driver, J. C. Mills, The Babylonian Laws, 2 vols. Oxford, 1995
  10. ↑ A. Fient, Li Code de Hammurapi (LAPO, 6), París, 1983
  11. ↑ M. Roth, Law Collections from Mesopotamia and Àsia Minor, Atlanta, 1995
  12. ↑ M. I. J. Richardson, Hammurabi's Laws. Text, Translation and Glosary, Sheffield, 2000
  13. ↑ H. D. Viel, Der Codex Hammurapi, Gotinga, 2002
  14. ↑ F. Lara Pentinat, Còdic de Hammurabi, Madrit, 2003
  15. ↑ ISIMU. Revista sobre Orient Pròxim i Egipte en l'antiguetat.Universitat Complutense de Madrit:VIII
    127-134.ISSN 1575-3492.Consultat el 2 d'agost de 2017.
  16. ↑ Claire Iselin. «Œuvre Code de Hammurabi, roi de Babylone» (en francés). Museu del Louvre. Consultat el 23 de febrer de 2012.
  17. ↑ (2003) Codes of Hammurabi and Moses (en anglés), Kessinger Publishing. OCLC 227972329. ISBN 0766131246.
  18. ↑ (2003) Ancient Clave or a History of the Early World, Part 1 (en anglés), Kessinger Publishing, p. 141. OCLC 69651827. ISBN 0766149463.
  19. ↑ Jaynes, Julian (1976). The Origin of Consciousness in the Breakdown of the Bicameral Mind (en anglés), Houghton Mifflin Company Publishing, p. 199. ISBN 0395207290.
  20. ↑ Haussig, 1965, p. 40-41.
  21. ↑ A. Wohlstein, The Sky-God An-Anu, Nova York-Jericho, 1976
  22. ↑ Haussig, 1965, p. 59-61.
  23. ↑ 23,0 23,1 Haussig, 1965, p. 96-97.
  24. ↑ W. Sommerfeld, Der Aufstieg Marduks. Die Stellung Marduks in der babylonischen Religion dones zweiten Jahrtausends v Chr, Neukirchen-Vluyn, 1982
  25. ↑ W. Sommerfeld, RIA, 7, 360-370
  26. ↑ H. Schmökekl, "Hammurabi und Marduk", RA, 53, 1959, 183-204
  27. ↑ G. Furlani, Il Poema della Creazione (Enuma elish), Bolonya, 1934
  28. ↑ R. Labat, Li poème babylonien de la Création, París, 1935
  29. ↑ R. Labat, Els Religions du Proche-Orient, París, 1970, 36-70
  30. ↑ F. Lara Pentinat, Enuma elish. Poema babilònic de la Creació, Madrit, 1994
  31. ↑ I. F. Weidner, RIA, 2, 374-381
  32. ↑ H. D. Galter, Der Gott Ea/Enki in der akkadischen überlieferung, Graz, 1981
  33. ↑ S. N. Kramer, J. R. Maier, Myths of Enki, the Crafty God, Oxford, 1989
  34. ↑ Haussig, 1965, p. 126-127.
  35. ↑ J. J. M. Roberts, The Earliest Semitic Pantheon, Londres-Baltimore, 1972, 51-52
  36. ↑ CH, An, I, 47-48. a-na shi-anar ni-shi / el teu-ub-bi-im, "la carn dels hòmens / per a fer bona"
  37. ↑ Van De Mieroop , 2016, p. 167.
  38. ↑ Roth, 1995, p. 130.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Castro Dassen, Horacio N. & Carlos A. González Sánchez: Còdic de Hammurabi, Cooperadora de Dret i Ciències Socials. Buenos Aires, 1966.
  • Còdic de Hammurabi. Mèxic: Cárdenas Editor i Distribuïdor, 1992. ISBN 9789684011526.
  • Espilez Murcià, Felipe: «Regulació de la vivenda en el Còdic de Hammurabi.» Revista Ciutat i Territori. Estudis territorials, Madrit, 2009.
  • Falkenstein, A.: Die neusumerischen Gerichtsurkunden I–III.
  • Finkelstein, Israel & Neil Asher Silberman: La Bíblia desenterrada: Una nova visió arqueològica de l'antic Israel i els orígens dels seus texts sagrats (3ª Ed.), Prol. de Gonzalo Punte Ojea, Sigle XXI, 2012.
  • (1965) Wörterbuch der Mythologie: Götter und Mythen im Vorderen Orient (Lfg. 1-4) (en alemà), Stuttgart: I. Klett.
  • Kohler, J., i J. I. Peiser: Aus dem Babylonischen Rechtsleben. Leipzig, 1890.
  • Lara, F.: Còdic de Hammurabi. Madrit: Editora Nacional, 1982.
  • Oppert & Menant: Documents juridiques de l'Assyrie et de la Chaldee. París, 1877.
  • Sanmartín, J.: Còdics llegals de tradició babilònica. Barcelona, 1999.
  • Winton, D. (coordinador): Documents from Old Testament Claves. Londres i Nova York, 1958.
  • Patiño Jaramillo, I. (2022). Antecedents de la ciutadania moderna: situació jurídica i social de les dònes. Texts Miscelànees, 24, i3400.
  • Díaz-Jiménez, A. H. (2018). Art i dret, el Còdic de Hammurabi. Revista Electrònica Dr. Zoilo I. Marinello Vidaurreta, 43(6), especial - Filosofia, Art i Medicina.
  • Gargantilla, P. (2011). Breu història de la medicina (cap. 2). Edicions Nowtilus.
  • Núñez Jiménez, F. I. (2018). Orígens del dret oral en l'ordenament jurídic plural bolivià. Revista Docent, (10), 127-195. Facultat de Ciències Jurídiques i Socials - UPSA.
  • Castell Reyna, I. (2024). Els tipos de castics en diferents societats (primera part). Reforma Sigle XXI, 30(117), giner-març.
  • Roth, Martha T. (1995). Law Collections from Mesopotamia and Àsia Minor, Atlanta: Society of Biblical Literature. ISBN 9780788501043.
  • Valéncia Cavaller, C. J. (2013). L'imputació objectiva en la responsabilitat penal mèdica: Estudi de casos a partir de la tesis de Claus Roxin. Revista Temes Soci Jurídics, 32(65), 117-136.
  • Van De Mieroop (2016). Philosophy before the Greeks: The Pursuit of Truth in Ancient Babylonia, Princeton, NJ: Princeton University Press. ISBN 9780691176352.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Còdic_de_Hammurabi&oldid=618898»