Antropomorfismo
El antropomorfismo (del grec Error de Lua en Módulo:Unicode_data en la llínea 468: attempt to index field 'scripts' (a boolean value)., i Error de Lua en Módulo:Unicode_data en la llínea 293: attempt to index local 'data_module' (a boolean value).)[1][2] és l'atribució de característiques i qualitats humanes a animals d'atres espècies, objectes, idees o fenomens naturals. És considerada una tendència innata de la psicologia humana. Es tracta d'una forma de personificació semblada a la prosopopeya. En el XX el terme va aplegar a descriure fòssils que eren morfològicament similars, pero no idèntics, als del esquelet[3] humà. A pesar de que este us era comú en la ciència durant gran part de el XX, ara es considera rar.[3] De manera més general, el terme pot referir-se a qualsevol cosa en característiques exclusivament humanes i/o adaptacions, aixina com posseïdors de polzes oponibles, visió binocular (tenint dos ulls), o bipedisme biomecánico
Prehistòria
[editar | editar còdic]Des dels inicis de la modernitat conductual en el Paleolític superior, fa uns 40 000 anys, hi ha eixemples de figures zoomorfas (objectes en forma d'animal) que poden representar la primera evidència que tenim de antropomorfisme. Una de les figures més antigues conegudes és una escultura de marfil, el Home lleó, d'Alemània, una figurilla d'un ser humà en cap de lleó en prop de 32 000 anys d'edat.
No és possible dir exactament lo que estes obres prehistòriques d'art representaven. Un eixemple més recent és el Hechicero, una enigmàtica pintura rupestre de la Cova Trois-Frères, en Arièja, França; l'importància de la figura és desconeguda, pero se sol interpretar com una espècie de gran esperit o el rei dels animals. En abdós casos hi ha un element de antropomorfisme.
Este art antropomórfico ha segut vinculat per l'arqueòlec Steven Mithen en l'aparició de pràctiques més sistemàtiques de caça en el Paleolític Superior (Mithen 1998). Es propon que estos són el producte d'un canvi en l'arquitectura de la ment humana, una creixent fluïdea entre el història natural i social de l'inteligència humana, a on el antropomorfisme permet als caçadors identificar-se empáticament en els animals caçats i predir millor els seus moviments.[4]
En la religió i la mitologia
[editar | editar còdic]En la religió i la mitologia, es diu antropomorfisme a la consideració dels sers divins com de forma humana, o el reconeiximent de les qualitats humanes d'estos sers.
En les mitologia antigues, freqüentment es representava lo diví com un deu o com a deus en formes i qualitats humanes. Estos deus s'assemblen als sers humans, no solament en l'apariència i en la personalitat, sino que exhibixen molts comportaments humans que s'utilisaven per a explicar els fenomens naturals, la creació i els acontenyiments històrics. Els deus s'enamoraven, casaven, tenien fills, lliberaven batalles, empunyaven armes i montaven cavalls i carros. Alguns deus antropomórficos varen representar determinats conceptes humans, com l'amor, la guerra, la fertilitat, la bellea o les estacions. Varen exhibir qualitats humanes com la bellea, el saber i el poder, aixina com les debilitats humanes com la codícia, l'odi, les celosies i l'ira incontrolable. Deus grecs com Zeus i Apolo varen ser representats a sovint en forma humana exhibint les traces humanes encomiables i despreciables. El antropomorfisme en este cas es denomina antropoteísmo.[5]
Des de la perspectiva dels adeptes de les religions en les que els sers humans varen ser creats en forma de lo diví, el fenomen es pot considerar teomorfisme, o l'entrega de les qualitats divines als sers humans.
El antropomorfisme va sorgir com una herejía cristiana, particularment prominent en els audianos en el III en Síria, pero també en l'Egipte de el IV i el X en Itàlia.[6] A sovint, açò es va basar en una interpretació lliteral del Génesis 1,27: «I Deu va crear a el home a la seua image, a image de Deu ho va crear; varó i femella els va crear».[7]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «antropo-». Diccionari de la Llengua Espanyola. Consultat el 22 d'octubre de 2015.
- ↑ «-morfo». Diccionari de la Llengua Espanyola. Consultat el 22 d'octubre de 2015.
- ↑ 3,0 3,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «[1]». Consultat el 8 de maig de 2010. «I find most convincing Mithen's claim that human intelligence lies in the capacity to make connections: through using metaphors»
- ↑ «anthropotheism». Ologies & -Isms. The Gale Group, Inc..
- ↑ Plantilla:CathEncy
- ↑ Plantilla:1728 Anthropomorphite.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Antropomorfismo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.