Antropomorfisme


L'antropomorfisme (del grec ἄνθρωπος, anthrōpos, 'home', i μορφή, morfē, 'forma')[1][2] és l'atribució de característiques i qualitats humanes a animals d'atres espècies, objectes, idees o fenomens naturals. És considerada una tendència innata de la psicologia humana. Es tracta d'una forma de personificació semblada a la prosopopeya. En el XX el terme va aplegar a descriure fòssils que eren morfològicament similars, pero no idèntics, als del esquelet[3] humà. A pesar de que este us era comú en la ciència durant gran part del XX, ara es considera rar.[3] De manera més general, el terme pot referir-se a qualsevol cosa en característiques exclusivament humanes i/o adaptacions, aixina com posseïdors de polzes oponibles, visió binocular (tenint dos ulls), o bipedisme biomecánico
Prehistòria
Des dels inicis de la modernitat conductual en el Paleolític superior, fa uns 40 000 anys, hi ha eixemples de figures zoomorfas (objectes en forma d'animal) que poden representar la primera evidència que tenim d'antropomorfisme. Una de les figures més antigues conegudes és una escultura de marfil, l'Home lleó, d'Alemània, una figurilla d'un ser humà en cap de lleó en prop de 32 000 anys d'edat.[4][5]

No és possible dir exactament lo que estes obres prehistòriques d'art representaven. Un eixemple més recent és el Hechicero, una enigmàtica pintura rupestre de la Cova Trois-Frères, en Arièja, França; l'importància de la figura és desconeguda, pero se sol interpretar com una espècie de gran esperit o el rei dels animals. En abdós casos hi ha un element d'antropomorfisme.
Este art antropomórfico ha segut vinculat per l'arqueòlec Steven Mithen en l'aparició de pràctiques més sistemàtiques de caça en el Paleolític Superior (Mithen 1998). Es propon que estos són el producte d'un canvi en l'arquitectura de la ment humana, una creixent fluïdea entre l'història natural i social de l'inteligència humana, a on el antropomorfisme permet als caçadors identificar-se empáticamente en els animals caçats i predir millor els seus moviments.[6]
En la religió i la mitologia
En la religió i la mitologia, es diu antropomorfisme a la consideració dels sers divins com de forma humana, o el reconeiximent de les qualitats humanes d'estos sers.
En les mitologia antigues, freqüentment es representava lo diví com un deu o com a deus en formes i qualitats humanes. Estos deus s'assemblen als sers humans, no solament en l'apariència i en la personalitat, sino que exhibixen molts comportaments humans que s'utilisaven per a explicar els fenomens naturals, la creació i els acontenyiments històrics. Els deus s'enamoraven, casaven, tenien fills, lliberaven batalles, empunyaven armes i montaven cavalls i carros. Alguns deus antropomórficos varen representar determinats conceptes humans, com l'amor, la guerra, la fertilitat, la bellea o les estacions. Varen exhibir qualitats humanes com la bellea, el saber i el poder, aixina com les debilitats humanes com la codícia, l'odi, les celosies i l'ira incontrolable. Deus grecs com Zeus i Apolo varen ser representats a sovint en forma humana exhibint les traces humanes encomiables i despreciables. El antropomorfisme en este cas es denomina antropoteísmo.[7]
Des de la perspectiva dels adeptes de les religions en les que els sers humans varen ser creats en forma de lo diví, el fenomen es pot considerar teomorfisme, o l'entrega de les qualitats divines als sers humans.
El antropomorfisme va sorgir com una herejía cristiana, particularment prominent en els audianos en el III en Síria, pero també en l'Egipte del IV i el X en Itàlia.[8] A sovint, açò es va basar en una interpretació lliteral del Génesis 1,27: «I Deu va crear a l'home a la seua image, a image de Deu ho va crear; varó i femella els va crear».[9]
Vore també
Referències
- ↑ «antropo-». Diccionari de la Llengua Espanyola. Consultat el 22 d'octubre de 2015.
- ↑ «-morfo». Diccionari de la Llengua Espanyola. Consultat el 22 d'octubre de 2015.
- ↑ 3,0 3,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaLion-human1 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaLion-human2 - ↑ Gardner, Howard. «Thinking About Thinking», New York Review of Books, 9 d'octubre de 1997. Consultat el 8 de maig de 2010. «I find most convincing Mithen's claim that human intelligence lies in the capacity to make connections: through using metaphors»
- ↑ «anthropotheism». Ologies & -Isms. The Gale Group, Inc. (2008).
- ↑ Plantilla:CathEncy
- ↑ Plantilla:1728 Anthropomorphite.
Enllaços externs
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
.
Antropomorfisme en el Viccionari.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Antropomorfisme» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.