Visió binocular
En òptica, optometria i oftalmologia, la visió binocular és el tipo de visió que els dos ulls s'utilisen conjuntament. La paraula binocular prové de dos raïls llatines, "bini", 'doble', i "oculus", 'ull'.
La "visió binocular" pot anar acompanyada de la visió simple o "fusió binocular", a on es veu una sola image a pesar de que cada ull té el seu propi punt de vista de qualsevol objecte.
Atres fenomens de la visió binocular són la "discriminació utrocular", la allelotropia, i la rivalitat binocular. Els professionals especialisats en corregir les anomalies de la "visió binocular" són els optómetras, ortoptistas i oftalmólogos.
Camp de visió i moviments oculars
[editar | editar còdic]
El camp de visió binocular és aquell en que se superponen les imàgens d'abdós ulls per a crear una sola image tridimensional. Alguns animals, en general els animals que són presa, tenen els seus dos ulls situats a abdós costats del cap per a tindre un camp de visió lo més ampli possible, com per eixemple els conills, búfalos i antílops. Estos animals a sovint mouen els ulls independentment per a aumentar el camp de visió. Inclús sense moure els ulls algunes aus tenen un camp de visió de 360 graus.
Atres animals, en general els depredadors, tenen els seus dos ulls situats en la part frontal del cap, lo que els permet una visió binocular, encara que reduint el seu camp de visió en favor de l'estereopsis. Alguns eixemples són l'àguila, el llop o la serp. Atres animals que no són necessàriament depredadors, com el rat penat de la fruta i alguns primats, entre ells el ser humà, també tenen els ulls mirant cap al front. En general són animals que necessiten la discriminació de profunditat; per eixemple, la visió binocular millora la capacitat d'agarrar la fruta elegida o de trobar i alcançar una branca concreta.
Alguns animals depredadors, en particular els grans, com el cachalote i les ballenas, tenen els seus dos ulls situats en costats oposts del cap.
Els animals en els ulls mirant cap al front, en general mouen els ulls conjuntament. Quan els ulls es mouen lateralment, en la mateixa direcció, açò es diu versió i quan els ulls es mouen en direccions opostes a un objecte més prop o més llunt d'a on estos estan apuntant, es diu convergència o divergència. Quan els ulls es mouen cap a dins, en una persona parlem de bizquera (moviment ocular de convergència) i quan els ulls es mouen cap a fòra, la persona és estrábica (moviment ocular de divergència).
Alguns animals, incloent alguns sers humans, fan us o patixen (en el cas dels humans) les estratègies anteriors (exotropía en sers humans). Un estornino, per eixemple, mou els ulls lateralment per a cobrir un ampli camp de visió, pero també pot moure'ls conjuntament per a apuntar a la part davantera per a que els seus camps se superponguen obtenint estereopsis o visió en estéreo.
Un cas notable és del camalleó, que sembla que els seus ulls estiguen montats en torretas, cada u en un moviment independent de l'atre, cap a dalt o avall, a l'esquerra o a la dreta. No obstant, quan caça el camalleó pot dur els seus dos ulls mirant cap a un sol objecte, conseguint convergència i estereopsis.
Utilitat de la visió binocular
[editar | editar còdic]Per a tindre una visió binocular cal que les òrbites oculars siguen frontals, ya que d'esta manera l'àrea d'incidència de la visió d'abdós ulls és pràcticament idèntica, permetent una visió tridimensional de casi la totalitat de l'espai visual. És puix un tipo de visió que pert amplitut de camp per a guanyar profunditat. Açò és típic en depredadors, que necessiten calcular la distància a l'assut per a caçar, o de les aus per a saber per a on anar, pero és poc comú en herbívors terrestres, ya que la seua aliment sempre es troba en un sol pla (el sol) i és poc específic, aixina com també la seua vigilància contra els depredadors, que ha de comprendre el màxim radi possible i deu ser indiscriminada.
El tindre dos ulls en posició frontal té vàries ventages: Es pot donar "estereopsis" en el que el paralaje proporcionat per les diferents posicions relatives dels dos ulls, dona una precisa percepció de la profunditat. Tenint dos imàgens preses des de posicions llaugerament diferents, obtingudes per separat per cada ull, el cervell és capaç de reconstruir la distància (i per lo tant la profunditat) analisant la disparitat o el paralelisme entre estes imàgens. El cervell humà també usa atres senyals de profunditat per a percebre les tres dimensions, tals com: perspectiva (tamany dels objectes), superposició, enfocament, allumenament i ombres. Permet "adició binocular" en la que la capacitat de detectar detalls dèbils és major. Els detalls incorrectes d'un ull es milloren en els detalls correctes de l'atre.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Visión binocular» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.