Horóptera

Archiu:Horóptera.gif

Horóptera.

Una horóptera és una curva espacial donada pel conjunt de punts que proyecten en punts en idèntiques coordenades en dos cambres en iguals paràmetros intrínsecs. La horóptera és, en general, una cúbica alabeada i és l'intersecció d'un paraboloide hiperbòlic i un cilindre.

El seu equació paramètrica és

$x=\frac{2r}{1+{\lambda }^2{t}^2}$

$y=\frac{2r\lambda t}{1+{\lambda }^2{t}^2}$

$z=t$

a on $r$ és el radi del cilindre i $\lambda$ una constant.

En l'estudi de la visió binocular, la horóptera és un volum centrat en el punt de fixació que conté tots els punts de l'espai que resulten en una única visió. Este volum es pot identificar teòricament com els punts de l'espai que corresponen en una image en abdós retinas, és dir, en punts anatómicamente idèntics. Habitualment es definix de forma empírica utilisant algun criteri.

Història del terme

Segons Glanville (1933), el terme horóptera. va ser introduït per François d'Aguilon (Franciscus aguilonius) en el segon dels seus sis llibres sobre òptica en 1613. En 1818, G. U. A. Vieth va argumentar a partir de bases geomètriques que la horóptera deuria ser un círcul que va a través del centre de fixació i els centres de les lents d'abdós ulls. Uns anys despuix, J. Müller va extraure similars conclusions a partir del pla horisontal que conté el punt de fixació, encara que esperava que la horóptera fora una superfície en l'espai. La horóptera teòric-geomètrica en el pla horisontal es va acabar coneixent com "círcul de Vieth-Müller". En 1838, Charles Wheatstone va inventar l'estereoscopi, lo que va permetre explorar la horóptera empírica. Va trobar que existien molts punts de l'espai que proporcionaven una visió única. Açò està molt apartat de la horóptera teòrica.