Grimorio
Un grimorio és un tipo de llibre de coneiximent màgic europeu, generalment datat des de mediats de la Baixa Edat Mija (XIII) fins a el XVIII; són molt pocs els que es daten en dates anteriors a el XIII. Tals llibres contenen cartes astrológicas, llistes d'àngelés i dimonis, instruccions per a aquelarres, llançar encantamientos i fetillas, mesclar medicaments, invocar entitats sobrenaturals i fabricar talismans. Es coneix poc sobre l'orige de moltes de les fòrmules màgiques, encara que és provable que siguen el resultat de traduccions de coneiximents de màgia oriental àrap fusionada en elements occidentals.[1]
Etimologia
[editar | editar còdic]La paraula grimorio procedix, segons la Real Acadèmia Espanyola,[2] del terme francés grimoire, i est és a la seua volta d'una alteració de grammaire ‘gramàtica’, segons el Trésor de Langue Française. Açò es deu en part a que, en l'Edat Mija, les «gramàtiques» llatines (llibres sobre dicció i sintaxis del llatí) eren fonamentals per a l'educació escolar i universitària, mentres que la majoria iletrada sospitava que els llibres no eclesiàstics eren màgics. D'esta forma, «gramàtica» també denotava, tant per a lletrats com para iletrados, un llibre d'ensenyança bàsica. No deu ser confòs en el breviario, llibre que conté l'oració oficial de l'Iglésia catòlica, que recitaven diàriament els eclesiàstics.
Una atra versió sobre l'orige de la paraula, molt més acceptada actualment pels propis practicants de màgia, sosté que el terme «grimorio» prové del italià rimario que significa "composició de versos". En el pas del temps la paraula hauria canviat a grimario i posteriorment a l'actual grimorio. Els macs medievals i renaixentistes italians creïen que la composició en versos favoria a que les operacions màgiques anaren més poderoses. Per esta raó, les cridaven incantamento o incantesimo (‘encantamiento’), perque per al seu desenroll ampraven la poesia i la vora.
Grimorios històrics
[editar | editar còdic]
.jpg){kind=link}
- Liber aneguemis (Llibre de les lleis), també conegut com El llibre de la vaca (Liber Vaccae), La vaca de Platón o "Activarum Liber Institutionum". Sigles XII-XIII. Apócrifamente atribuït a Platón. És un dels grimorios més antics coneguts i que va servir d'inspiració per a atres grimorios posteriors i tractats d'alquímia. És una obra llatina basada en la traducció de l'obra àrap Kitab an-nawamis, de el IX, que supostament era la traducció àrap d'un text helenístico escrit per Platón. Inclou indicacions per a la creació d'entitats vivents a partir de decorreguts i restants corporals de hòmens i animals, ademés de rituals i encantamientos. És provable que també haja segut cridat De proprietatibus membrorum animalium, encara que existix la possibilitat de que este últim siga una atra obra medieval de temàtica similar i que no va aplegar als nostres dies, pero que és mencionada en alguns tractats de l'época.[3]
- Albanum Maleficarum, X, escrit en àrap. Publicat en llatí en 1601. Indica cóm obtindre el Suprem Saber per l'intercesió de Capricúo, Emperador de la Màgia, i que es presenta en forma de cabra blanca.
- El Picatrix, XIII. Traducció de l'obra àrap Gāyat al-hakīm. Tracta de l'influència del cosmos, dels esperits i de les formes, de com atrapar-los.
- El Heptamerón, de Pietro d'Abano, en 1290.
- El Manual de Munich, de el XV. Presenta indicacions per a l'invocació de dimonis i solicitar favors.
- El Llibre de la Màgia Sagrada d'Òbriga-Melin el Mac, en 1458.
- Clavicula Salomonis, XV, provablement reedició d'un escrit medieval més antic. És provable que partint d'este grimorio s'escriguera el El Lemegeton, (introducció: Ars Goetia).
- El Grimorio Secret de Turiel, 1518. Edició molt polèmica de Max Turiel.
- El Gran Grimorio, escrit en Venècia en 1521, per l'italià Antonio Venitiana del Rabina. La seua primera edició va ser impresa en Itàlia en 1612.
- l'Antipalus Maleficorum Comprehensus, publicat en 1555 per Johannes Trithemius.
- El De praestigiis daemonum, 1577. Escrit per Johann Weyer. (apèndix: Pseudomonarchia daemonum)
El Llibre de Soyga, també titulat Aldaraia; un tractat de màgia en llatí de el XVI, un dels eixemplars de la qual va ser propietat de l'erudit isabelino John Dee.
- El Galdrabók, grimorio islandés. És un compendio de el XVII.
- El Lemegeton Clavicula Salomonis o La Clau Menor de Salomón, de el XVII.
- El Liber Juratis, Grimorium Honorii Magni o Llibre del Papa Honorio III. Publicat en Roma en 1629.
- La Clau de Salomón, en 1641.
- l'Enchiridion Leonis Papae o Llibre del Papa León III. Publicat en Roma en 1660.
- El Gran Alberto i El Menut Alberto, dos grimorios supostament escrits en el XIII pel dominico medieval Alberto Magne. Varen ser publicats en el XVIII.
- La Gallina Negra (de l'obra francesa La poule noire), en 1740.
- El Llibre de Sant Cipriano o Ciprianillo, supostament escrit en l'any 1001 d. C. Va ser donat a conéixer en 1885 pel bibliotecari Bernardo Barreiro.
Des de el XVIII ha existit un chicotet sector dedicat a la venda de grimorios falsos o mal traduïts (la majoria dels texts originals estan en francés o llatí, i són molt rars). No obstant, existixen traduccions fidels de la majoria dels llibres indicats.
A finals de el XIX alguns d'estos texts, com el d'Òbriga-Melin i les Claus de Salomón, varen ser reivindicats per organisacions màgiques para-masónicas com l'Orde Hermètica de l'Amanecer Dorat i l'Ordo Templi Orientis. Aleister Crowley, gran promotor d'estos grups va donar peu per a basar en ells diversos moviments moderns com la Wicca, el neo-satanisme, i la Màgia del caos.
El manuscrit Voynich també podria ser un grimorio, encara que el seu text mai ha segut dessifrat, per lo que s'ha postulat que també podria ser un frau de sigles d'antiguetat.
El Liber primus, text modern digital relacionat en una busca de rompecabezas en llínea, també pot ser considerat un grimorio modern ya que conté texts i símbols encriptats que varen ser part d'un acertijo de l'organisació enigmàtica Cicada 3301. Este text ha segut dessifrat parcialment. El seu estil és místic, filosòfic i poètic; conté reflexions sobre la llibertat del ser, la veritat, l'ego, el coneiximent, i l'allumenament espiritual.
La Bíblia satànica i Aradia o el evangelio de les bruixes igual podrien considerar-se "grimorios" moderns, en contindre descripcions de ritos o fetilla.
Vore també
[editar | editar còdic]- Obres clàssiques d'alquímia
- Kybalión i la Taula d'Esmeralda
- Séfer Ietzirá i el Zohar
- I Ching
- Bart Thodol
- Yoga sutra
- Mits de Cthulhu
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Rei Bo (2005). Els llibres Malaïts, Edaf. ISBN 9788441416260.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Grimorio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.