Fetilla

Fetilla

Fòrmula màgica.

La fetilla és un acte màgic que pretén produir efectes sobre la realitat per mig de procediments sobrenaturals, com l'us de conjurs. És de caràcter llitúrgic o ritual. Quan l'objectiu de la fetilla és endevinar el futur es denomina sortilegio, i quan busca sometre la voluntat d'una atra persona o objecte o influir en ells, encantamiento, maldicció (si és en mala voluntat) o bendició (si és per a protecció). És component substancial de moltes religions paganes i també forma part d'algunes religions monoteistes, mentres que unes atres com el cristianisme prohibixen explícitament la seua pràctica.

Fetilla històriques

Vore també: Encantamiento (màgia)

Antiga fetilla egipcíaca en escritura jeroglífica.

La fetilla precedix a les creències màgiques del Neolític, a voltes de manera oberta i atres voltes de forma clandestina. Era comú en societats paganes, constituint-se en actes oficials de masses promoguts per les autoritats; una activitat que està ben documentada en numeroses fonts històriques i inclús sobreviu encara en algunes zones, com les de la religió vudú o chamanica originàries.

Pels numerosos registres escrits de l'antic Egipte que es conserven, existixen eixemples complets de fetilla d'esta época. En particular, el procés de embalsamiento i enterrament, involucrava l'us de numeroses fetilla, que es conserven en el Llibre dels Morts.

Des de l'Edat Mija, la fetilla s'ha segut comunament relacionat i perseguit baix l'acusació d'idolatría i bruixeria, sobretot en les nacions que tenien al Cristianisme per religió d'Estat. Tal com els encantamientos de Merseburg, que encara es conserven, solen relacionar-se en pràctiques paganes, si be s'han recopilat alguns relacionats directament en rituals demoniacos en el marc de l'Inquisició. A propòsit d'estos últims, aixina apareix un eixemple en el Malleus maleficarum:

Per la qual cosa, quan una dòna afona una ramita en l'aigua i esguita l'aigua per l'aire per a, fer ploure, encara que ella mateixa no cause la pluja, i no puga ser culpada d'això, no obstant, com va firmar un pacte en el dimoni, gràcies al com pot fer això com a bruixa, encara que el dimoni és qui provoca la pluja, ella mereix carregar en la culpa, perque és una infel i efectua la llabor del dimoni, i s'entrega als seus servicis.

Tals actes s'han pres des de llavors com a relatius a l'engany, en primera instància per part del diable i els seus sèquits. En açò en ment, s'ha adjudicat majoritàriament a les dònes de ser susceptibles a ser enganyades i enganyar a unes atres i uns atres, baix l'argument de que són menys inteligents, més ingènues, més emocionals, vengativas i tentadoras.

Ya en XX i respecte a l'àmbit anterior, distints colectius feministes han usat els símbols i pràctiques relacionades en la bruixeria per a reivindicar la posició d'aquelles dònes que han segut acusades, entre atres coses, de bruixes. Aixina apareix una resignificaació política de les fetilla per part del colectiu W.I.T.C.H. en la seua Fetilla contra l'esclavitut (1968):

Hui en dia, ademés de les seues connotacions polítiques, la seua pràctica es considera jurídicament baix l'ampar de la llibertat de creències protegida com dret fonamental per la major part de llegislacions democràtiques, si ben això no impedix que es perseguixquen aquelles estafes comeses per suposts "bruixos" o "bruixes" basant-se en la credulitat o desig de creure de moltes persones.

Elements

Típicament, la fetilla consistix en una representació simbòlica de l'efecte que es pretén conseguir baix l'invocació d'una deidad. En els seus orígens i en alguns casos de la cultura popular, és un acte instantàneu sense una forma comuna. Tant és aixina que supostament pot eixecutar-se inclús de manera involuntària, com certes formes de mal d'ull.

Representació del mal d'ull feta per Frederick Thomas Elworthy (en anglés).

No obstant, en les creències paganes desenrollades va adquirir i manté una estructura general que consta de sis parts:

• La preparació, durant la qual es disponen els llocs i materials necessaris, i les persones que van a prendre part en el mateix poden realisar diverses activitats prèvies com el dejuni, l'oració, etc. És important estar en un estat apropiat de cos i ment abans de realisar una fetilla. Pràctiques comunes són banyar-se, vestir-se adequadament, i prendre algun temps per a meditar o respirar profundament. També es pot ungir a un mateixa en un oli apropiat.
• L'obertura, que inicia l'acte llitúrgic o ritual creant un "entorn màgic" apropiat i solemne, produint simultàneament un efecte de comunió entre les persones participants.
• L'invocació, en la qual se suplica o exigix la cooperació de les forces sobrenaturals que hauran de dur a la realitat la fetilla.
• L'eixecució, a on es realisen els actes màgics ritualizados que constituïxen el núcleu de la fetilla i que pretenen modificar el curs de la realitat baix l'advocaació de les entitats sobrenaturals invocades.
• El sacrifici, en el que s'oferix a estes forces sobrenaturals una ofrena que pot ser simbòlica o tangible per a guanyar el seu favor.
• El tancament, que dona solemnitat a la clausura de l'acte i dissol el "entorn màgic" creat durant l'obertura.

Pot observar-se en facilitat el paralelisme existent entre esta estructura i la llitúrgia de les religions monoteistes més modernes, que provablement es deriven de la mateixa. Un eixemple clar seria la missa cristiana. La fetilla es trobaria, puix, en els orígens de la llitúrgia sagrada de numeroses creències contemporànees.

Quan l'objectiu de la fetilla i els mijos empleats són considerats immorals, illegals o perniciosos per la societat a on es realisa, se li denomina de màgia negra. Si pel contrari la societat considera inocuo els seus objectius i mijos, és calificat com de màgia blanca. En l'actualitat, numeroses religions neopaganas com la Wicca han recuperat l'utilisació de les fetilla i els reivindiquen. A nivell popular, molta gent els practica en privat encara que pertanyga nominalment a religions que els avorrixen, normalment seguint les instruccions de llibres esotèrics o mijos similars. També es realisen en consultes privades, per lo comuna a canvi d'un preu. Els objectius que es pretenen alcançar solen englobar-se en la popular trilogia salut, diners i amor, com els amarres d'amor, encara que també són relativament freqüents els de venjança o odi.

En tota provabilitat, el concepte de fetilla sorgix per la necessitat d'associació causa -> efecte pròpia de la ment humana milenis ans que apareguera el método científic. Que en tirar llavors sorgira una planta o en practicar el coit en una dòna naixquera un bebé va deure ser interpretat sense dubte com un succés sobrenatural durant mils d'anys. En absència del método científic, s'establix una relació directa acte menor -> succés major aparentment màgic, que es va envolent en una llitúrgia fins que pert el seu sentit originari i, per associació, sorgixen relacions noves de caràcter supersticiós que conformen noves fetilla.

Vore també

• Chaman
• Conjur
• Fetilleria
• Videncia
• Dharani
• Siddhi
• Maldicció i mal d'ull