Amarre d'amor

Un amarre d'amoramarre de amorfetilla d'amor, es referix a la creència de que és possible influir en els sentiments d'una persona a través de pràctiques de màgia per a conseguir que es enamore d'una atra. A través de la realisació de certs rituals, generalment vinculats al esoterisme, es busca establir un víncul afectiu profunt entre dos individus, en l'objectiu de fomentar una relació de parella que podria culminar en el matrimoni, encara que este procés implica la falta de consentiment d'una de les parts, en trobar-se condicionada la seua voluntat per una força sobrenatural. Moltes d'estes pràctiques es conserven hui com a part del folclore d'un poble.

Amarre d'amor

Quadro representant una fetilla d'amor en el sigle xv

Història

Des de temps remots és possible trobar registres sobre la creència en que és possible intervindre en l'amor de dos persones usant algun tipo de màgia, creant aixina un amarre o lligaça indisoluble entre abdós. En Mesopotamia, sacerdots sumerio invocaven a la deesa Inanna en l'intenció de que esta influïra en els sentiments amorosos d'una persona, atribuint-li la capacitat de poder intervindre en la ment i el cor. Lo mateix va succeir en atres pobles pròxims, com els acadios, els qui feyen lo mateix invocant a Ishtar. En l'Antic Egipte, era habitual que els hòmens consultaren a sacerdots per a l'elaboració de fetilla destinades a conquistar a la dòna del seu interés. No obstant, també s'ha descobert un papir que documenta el cas d'una dòna que va recórrer a un esperit en l'objectiu d'invadir els pensaments i estimular el desig sexual d'un home.De la mateixa manera, els antics grecs recorrien a Afrodita i Eros en pregàries i rituals que buscaven la bellea pròpia en tal d'atraure sexualment en ser amat, com també la petició per l'amor d'eixa persona.

A lo llarc de l'història també han segut utilisats amulets en els quals es creïa que es podia atraure a persones en fins amorosos o sexuals. Investigacions arqueològiques han trobat talismans, anells, fermalls i atres tipos d'objectes que prometien èxit en lo amorós a qui ho portara.

Durant l'Inquisició, varen ser reportats múltiples casos de persones que practicaven la màgia per a fins amorosos i sexuals, sent estes pràctiques condenades i perseguides per l'Iglésia catòlica.

Pràctiques

Existixen diferents pràctiques vinculades a voler influir en els sentiments romàntics i en l'atracció sexual d'una persona, especialment en casos d'amor no correspost, que no és lo mateix que un amor platònic en la seua essència. Ha segut publicat suficient material lliterari, incloent llibres sobre màgia i fetilla, enfocat específicament en l'ensenyança de rituals i pràctiques relacionades en amarres amorosos. Una dels métodos més comuns involucra l'us del vudú, que es porta a terme per mig de la creació de ninots que simbolisen a la persona que es desija atraure. Esta tècnica implica la realisació de rituals, conjurs i fetilla en l'objectiu de fomentar un víncul emocional profunt en l'individu en qüestió. Una atra pràctica que es menciona en certa freqüència és l'elaboració del amarre de amor, un brebaje a partir de penyores íntimes d'una persona, com les bragas en les dònes i els calçons en els hòmens, en la creència de que el seu consum podria induir emocions de enamoramiento en qui ho ingerixca.

Actualment, en varis països s'observa la circulació d'avisos publicitaris, cartells i volants d'individus que es presenten com a experts en pràctiques de la màgia de l'amor. Estes persones asseguren poder ajudar a unir parelles, recuperar relacions amoroses passades, revitalisar l'activitat sexual en una parella estable o restaurar la fidelitat despuix d'una infidelitat, tot això a canvi d'una remuneració econòmica.