Festeig

El festeig és la condició dels nóvios, és dir, una relació amororsoa mantinguda entre dos persones en l'intenció de matrimoni. És un procés pel qual dos persones desenrollen una associació íntima més allà de la amistat.

Activitats i característiques antropològiques

A la seua activitat se li pot denominar «eixir» (freqüentar, per motius amorosos o amistosos, el tracte d'una atra persona, fòra del seu domicili), «parlar» (tindre relacions amoroses en una atra persona), o «lligar» (entaular relacions amoroses o sexuals passageres). En el context previ al festeig es realisa el corteig, l'activitat denominada «tontear» (donar els primers passos en la relació amorosa), coqueteo flirteo (joc amorós que no es formalisa, donar senyals sense comprometre's) i les cites («quedar» - dating en l'us anglosaxó contemporàneu, en la costum japonesa, 見合い miai-), que són les trobades en propòsit de conéixer-se; en cas de quedar conformes en entaular la relació, es considera que la parella s'ha «ennoviado» («tirar-se nóvio» o nóvia).

Si les demostracions afectives d'intimitat física (physical intimacy) entre els nóvios superen el nivell d'anar agarrats de la mà (holding hands), de les simples carícias, bess i abraçs, i inclús del magreo («ficar mà» o petting), i apleguen al coit, la relació de festeig es denomina prematrimonial (extramatrimonial si algun d'ells està casat en una atra persona) i tradicionalment concubinato, amancebamiento o barraganía (a tal classe de nóvios se'ls cridava «amants»); encara que recentment s'han introduït nous conceptes en les denominacions amics en drets, amigovios o follamigos, en els que el requisit de la fidelitat no es dona per supost (relacions obertes). En la moral tradicional qualsevol d'eixos plantejaments es consideren «proposicions deshonestas».

La formalisació de la relació de festeig és el «compromís» o petició de mà, una cerimònia que, segons distintes costums, deu fer el nóvio davant la família de la nóvia o be davant la pròpia nóvia (de forma tòpica, estacant un genoll, i oferint-li un anelle de demanada o de compromís). A partir d'eixe moment als nóvios se'ls denomina «promesos». Entés el compromís com «desposorio» o «esponsales», pot tindre valor jurídic, pero és únicament un pas previ a la celebració de les nupcias (boda o casament), que és possible trencar (ruptura del compromís) inclús unilateralment o en l'últim moment («al peu de l'altar»), deixant «plantat» a un dels desposados («compost i sense nóvio» o nóvia).

Cada cultura i época té distintes característiques antropològiques que s'expressen en el festeig; particularment el paper que es dona als propis nóvios, que en molts casos no tenen cap iniciativa en la relació, sent resultat de negociacions familiars, dels bons oficis d'un casamentero o d'estudis de compatibilitat astrológica (astrological compatibility, sinastria -synastry-, sincronicidad, compatibilitat interpersonal -interpersonal compatibility-), que conduïxen a un matrimoni concertat (no deu confondre's en un matrimoni forçat). En canvi, els nóvios tenen tot el protagonisme en l'ideal del amor romàntic, en el que se supon que hi ha una atracció inicial, «amor a primera vista» o «flechazo», o a lo manco una busca voluntària de la parella. En certes cultures hi ha rituals de rapte de la nóvia, de compra de la nóvia o, pel contrari, el pagament d'una dote.

En els ambients socials més puritanos (els propis de la denominada moral victoriana), als nóvios no se'ls consentia estar junts a soles, devent-se acompanyar d'una «carabina» o chaperón. En els anys del nacionalcatolicismo en Espanya (els quaranta i cinquanta de el XX) provocava escàndal el «ball agarrat». En una data tan tardana com 1975, l'estudi sociológio FOESSA obtenia rebujos d'un 27% a que una parella de nóvios passejara per un lloc solitari, d'un 64% a que es besara en públic, un 68% a que fera l'amor (inclús si uns «nóvios van en sério»), un 51% a que un chic no aplegue verge al matrimoni i un 80% a que una chica no aplegue verge al matrimoni.

Algunes relacions afectives es plantegen com platòniques, a lo manco en teoria, com va ser el amor cortés dels trobadorés medievals (chevalier servant) i el chichisbeo o «corteig» de el XVIII.

El retart de l'edat del matrimoni i, com a conseqüència, els festejos prolongats, han segut calificats com «la verdadera arma anticonceptiva de l'Europa clàssica». Front a la costum tradicional de matrimonis entorn als 17 anys, en el XVII l'edat del matrimoni en Europa nort-occidental es va situar entorn als 20 anys; al mateix temps, s'observen comportaments nupcials distints segons la riquea: el matrimoni tardà és més propi de les classes populars que de les classes altes.

Etimologia

Mentres que per a «festeig» el DRAE no indica etimologia, per a nóvio/nóvia indica que ve de llatí novius, i est de novus («nou»). No obstant, la seua possible relació en una paraula molt pròxima: «nupcias» (del llatí nuptiae), no està molt clarament definida; sent segons algunes fonts derivada de nubus, el vés-ho («núvol») de la nóvia, i esta compartiria l'orige per associació (nova nupta). Més pròpiament sembla que el llatí nupta siga el participi passat femení de nubere (casar-se, prendre marit), verp derivat del preindoeuropeo *sneubh- («casar-se»), que origina també vocablos en atres idiomes indoeuropeos: el grec nymphe («nóvia»), l'eslau eclesiàstic snubiti («amar», «cortejar»), el chec snoubiti («buscar marit») i el eslovaco zasnubit («prometre's en matrimoni»). Del mateix orige són les paraules llatines connubium («matrimoni») i nubilis («núbil», l'edat a la que pot contraure's matrimoni -marriageable age, nubilité, majorité matrimoniale, ehemündigkeit, en canvi, el terme italià nubilato s'aplica al celibat femení-, vejau també edat de consentiment sexual), mentres que connubialis, conubialis o coniugalis («conjugal») ve de iungo («juntar»).

Festeig gitano

En la cultura gitana tradicional, el matrimoni es concerta per les famílies dels nóvios (llegamiento) i es fa públic en una festa (pedimento), molt a sovint en edat infantil, encara que no es consumix fins a aplegar a una edat que es considera apropiada per a començar la convivència matrimonial, despuix d'una atra festa a la que es convoca a tota la família extensa (boda gitana). No són infreqüents les relacions que no s'ajusten a este model, considerant-se que la parella s'ha «escapat» per a viure junts, #lo que dona o no lloc a conflictes segons puga o no ser admés per les famílies. El corteig gitano es denomina «roneo».

• Convit d'una boda gitana, d'Alessandro Magnasco, ca. 1730-1735
  Convit d'una boda gitana, d'Alessandro Magnasco, ca. 1730-1735
• Regal de bodes a una chica gitana, Anglaterra, 1885
  Regal de bodes a una chica gitana, Anglaterra, 1885
• Boda gitana, Bulgària, 1936
  Boda gitana, Bulgària, 1936

Festeig en les classes altes en l'Anglaterra de el XIX

Les noveles romàntiques de les germanes Brontë o Jane Austen (i produccions actuals, com la série Bridgerton) reflectixen els usos socials de les classes altes en la [[periodo Regència|Anglaterra de començos de el XIX]]: a lo llarc de season o "temporada", les "debutants" (dònes jóvens que aplegaven a l'edat de la seua "posada de llarc") i els varons fadrins de distintes edats s'enfrontaven a lo que Lord Byron va denominar marriage marts ("mercat matrimonial"), incloent festes i balls en que es consentia l'acostament, i posteriors cites que podien desembocar en demanades de mà.

Festeig en Estats Units en el XX, segons Jason King

En la «guia catòlica pràctica» que Jason King, un sacerdot nortamericà, fa del festeig (dating —«cites»— en el títul anglés original), s'indica que este concepte, tal com s'entén en el context cultural del públic al que es dirigix, no va existir fins a el XX; no hi havia cap estat de «transició» entre la fadrineria i el matrimoni. Es dia nóvio/a a l'recién casado i per extensió al participant de la cerimònia de casament, inclús abans de conclosa la cerimònia.

A principis de el XX, era el varó qui prenia la decisió de conéixer a una dòna fadrina, la qual típicament vivia en la seua casa paterna. L'interessat es presentava front als pares i, si estos ho autorisaven, podia conversar en la jove. Esta visita consistia en una charrada a certa distància baixe supervisió dels pares i en casa d'estos. De la continuïtat i exclusivitat de les visites s'entenia la rodalia del matrimoni.

Segons la mateixa font, el festeig, com una relació en una duració considerable, apareix en els anys 1920 i 1930, i durant la primera mitat de el XX, estava fortament vinculat al matrimoni. En esta época, el nóvio/a té les característiques de «promés/a». En l'accés a l'automòvil per part de les noves classes miges d'eixos països, el festeig va passar de tindre lloc en la casa i de ser supervisada per la família de la dòna, a tindre lloc en l'auto del varó i a centrar-se en activitats (ballar, anar al cine, etc) pagades en els diners del varó ya que no era usual que les dònes treballaren.

En els anys 60, de la mà de la revolució sexual, especialment en la difusió dels métodos anticonceptius, es difumina la relació entre festeig i matrimoni.

Característiques actuals

Una definició del festeig tal i com s'entén actualment en la societat occidental de Llatinoamèrica pot ser:

«...una relació social explícitament acordada entre dos persones per a acompanyar-se en les activitats recreatives i socials, i en la qual s'expressen sentiments amorosos i emocionals a través de la paraula i els contactes corporals».

Per a descriure les relacions de parella actuals, Luis Miguel Llaç López, identifica dos models, un que crida tradicional, relacionat en l'amor romàntic, la fidelitat, la llealtat, el compromís i el festeig i un atre que crida liberador, relacionat en relacions temporals, casuals i centrades en la busca del plaure a on prima la autonomia i la ruptura de l'orde tradicional. Ya que, segons Anthony Giddens, la vida moderna presenta #continuïtat i discontinuidades, la continuïtat fa possible la coexistència d'abdós models en l'imaginari dels jóvens, encara que, en el mencionat estudi, situat en una ciutat de més de 300 mil habitants, l'autor detecta que el discurs liberador és hegemònic.

Per un atre costat, Verónica Vázquez García i Roberto Castro, l'estudi del qual està situat en el mig rural, afirmen que, si be hi ha hagut canvis sobre l'espontaneïtat, la duració i la cantitat de relacions, es mantenen patrons desiguals de poder entre els gèneros tals com a pressions sexuals cap a les dònes, sentit de propietat sobre el cos de les dònes, control dels desplaçaments i eixides de les dònes i imposició masculina de la decisió d'unir-se. Tots estos, elements que res tenen que vore en un model liberador; més be estan vinculats al caràcter de prevalença masculina dels festejos del passat.

Les característiques del festeig i atres relacions de parella actuals, poden ser extretes d'un estudi de camp realisat per José María Romo Martínez. El qual es va portar a terme sobre jóvens estudiants universitaris d'abdós sexes en edats entre 18 i 26 anys.

• Cantitat de relacions: la majoria dels entrevistats ha tingut per lo manco una relació en festeig, les quals han durat de 10 mesos a més de 4 anys.
• Intensitat: Alguns es referixen a les seues relacions en bons térmens en enyor i ensomi, uns atres, en canvi, les valoren com a desastroses, tempestuosas carregades de celosies, de sentiments possessius i de les quals seguixen adolits.
• Duració: Es varen registrar relacions de festeig de curta duració, d'a penes un parell de semanes o mesos fins a relacions de 4 o 5 anys. Hi ha casos en que es combinaven relacions breus en extenses de manera consecutiva o simultànea.
• Formalitat: Hi ha relacions de parella cridades «séries» o «formals», per ad açò és necessari expressar una espècie de pacte d'exclusivitat i continuïtat i que la relació siga pública, especialment front a les famílies. Per un atre costat, existixen relacions d'amistat o informals relacionades en la sexualitat o el contacte físic. Molts valoren fortament les relacions formals. Sobre les relacions informals, per a uns semblaren ser més atractives, mentres que uns atres no les descarten.
• Finalitat: Alguns busquen parella per a passar-ho be, pel benestar i la satisfacció que els brinda i inclús per a evitar l'avorriment. Esta finalitat ha segut molt criticada, pero és la que més es practica. La finalitat d'uns atres és que es tracte d'una preparació per al matrimoni.
• Sexualitat: Hi ha alguns que veuen el sexe com a important en la parella. Uns atres veuen be la pràctica de relacions sexuals pero en reserves, com les que té que vore en el conte davant les malalties de transmissió sexual o l'embaràs, o be, sempre i quan hi haja amor de per mig. I uns atres que el festeig ha de ser cast per a la preparació al matrimoni, ya que és un periodo de prova.

• Sentit de propietat: El sentit de pertinença és una manera distinta d'expressar les celosies o inseguritat que assentes quan la teua parella esta en algú més, específicament en persones del mateix sexe que tu o distint al de la teua parella. Per a evitar que açò duga al rompimiento és millor parlar en la parella i/o també intentar socialisar més en els seus amics i reduir la teua inseguritat.

Violència

Artícul principal → Violència en el festeig.

Nóvia de guerra i matrimonis temporals en el yihadismo

El concepte de «nóvia de guerra» es va utilisar àmpliament en els països anglosaxons durant les dos guerres mundials del sigle XX, encara que respon a un arquetip universal, el dels nóvios que, ans que ell dega partir per llarc temps, es casen fugazmente, o en secret, o es concedixen una nit de despedida.

... Li pregunta el capità / ¿per qué tens tanta pena? / ¿és per pare, o és per mare, / o és per algú de la teua terra? /.../ és que m'he casat ahir / i hui em duen per a la guerra

Romançada del quintado, popular, té distintes versions.

El yihadismo ha utilisat tradicions islàmiques de «matrimoni temporal» (Mut'ah, en el sunnismo, i Nikah Misyar, en el chiismo) per a justificar la explotació sexual de jóvens a les que es podria considerar captives o captades.^{cita requerida}

Diccionari de llit

La ocupació dels països colonisats donava l'oportunitat als colonizadores d'entaular relacions en jóvens indígenes, que ademés del víncul afectiu servien com un pont cultural, encara que no era habitual que aplegaren a convertir-se en un matrimoni formal. És paradigmàtica la relació entre Hernán Cortés i Malinche (qui, ademés de cònjuge informal i consellera, eixercia de «llengua», és dir traductora). Per a referir-se a estes dònes (cap tipo de relació entre una «dòna blanca» i un indígena varó era concebible socialment), en la colonisació britànica es va utilisar la denominació eufemística «diccionari de llit» (bed dictionary).

La ocupació alemana de França durant la Segona Guerra Mundial també va originar moltes relacions entre soldats alemans i jóvens franceses. Despuix de la derrota alemana, varen ser considerades «colaboracionistas» i someses a tot tipo d'humiliacions, sent el castic més comú rapar-los el cap.

Nóvies per correu i per retrat

En algunes circumstàncies, especialment en la colonisació i emigració europea a atres continents (emigració a Amèrica, a Austràlia, etc.), o en l'emigració asiàtica (chinenca, japonesa, coreana); es realisaven festejos a distància sense contacte entre els futurs esposos, coneixent-se la costum com a nóvia per correu i nóvia per retrat. Ya en época més recent es produïxen ofertes de nóvies procedents de països menys desenrollats, en la condició d'exòtiques, belles o sumisas, per a nóvios de països més rics que les preferixen a les que podrien trobar en el seu entorn. Se sol considerar una forma d'explotació sexual, tracta de persones o esclavismo modern; i en atres casos, un frau romàntic.

En ocasions, les cases reals europees enviaven un retrate pictòric del nóvio o de la nóvia en motiu de les negociacions matrimonials.

• Retrat de Felipe II, de Tiziano.
  Retrat de Felipe II, de Tiziano.
• Retrat de María Tudor, d'Antonio More.
  Retrat de María Tudor, d'Antonio More.

Els nóvios del Mojón

La alfarería en El Mojón (Teguise, illa de Lanzarote) produïx tradicionalment unes figurillas de fanc cuit en el nom de «els nóvios», que representen una parella nueta en els òrguens sexuals exagerats, que s'han relacionat en escultures semblants trobades en jaciments arqueològics.

Vore també

• La nóvia (desambiguació)
• apareamiento
• atracció interpersonal
• atracció física
• carta d'amor
• codependencia
• cònjuge
• despedida de fadrí
• infatuación
• limerencia
• parella de fet
• relació social
• religió i sexualitat
• fadrineria
• vaig dur de nóvio
• vestit de nóvia

Bibliografia

• Avas, María Noel i Bidegain, Nicole. Formes d'estar junts/juntes. Explorant la vida en parella de les persones jóvens, des d'una perspectiva de gènero i de diversitat sexual En Mirada Jove – revista de divulgació científica. n.º 1 – 2011. Ministeri de Desenroll social. Institut Nacional de la Joventut – Uruguay. Pág. 21-40
• Zaffaroni, Adriana i uns atres. Noves formes d'amar i desijar, noves concepcions sobre l'amor en dònes jóvens del NOA argentí. VIII Reunió d'Antropologia del MERCOSUR (RAM) – 2009 «Diversitat i poder en Amèrica Llatina»
• Adam, Barry. Cuidats intimitat i relacions entre els sexes iguals en el sigle XXI Departament de Sociologia i Antropologia, Universitat de Windsor, Ontario, Canadà
• Ruiz BECERRIL, Diego. Relacions de parella. En Revista d'Educació. n.º 325 (maig-agost de 2001) pp 49-55 Vista prèvia disponible en Google Books
• Hernández González, Joaquín. ^{[enllaç trencat]} En comie.org.mx
• Regueillet, Anne-Gaelle. Norma sexual i comportaments quotidians en els dèu primers anys del franquisme: festeig i sexualitat Hispania, LXIV/3, num. 218 (2004)

Enllaços externs

Archiu:Wiktionary-logo-v2.svg Festeig en el Viccionari. Commons

• Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Festeig.