Sexe segur

Erro al crear miniatura:

Sexe segur

Sexe segur és la denominació d'una série de recomanacions i pràctiques en les relacions sexuals en el propòsit de reduir el risc de transmetre alguna infecció de transmissió sexual, com el VIH o una atra infecció aixina com el de facilitar el control de la natalitat per mig de l'us de métodos anticonceptius o unes atres pràctiques sexuals.

El concepte sexe segur és recíproc per lo que implica el manteniment de relacions sexuals que no posen en risc la salut d'uns atres. Algunes pràctiques de sexe segur com l'us del preservatiu són eficaços per a previndre les malalties de transmissió sexual i com métodos anticonceptius per lo que contribuïxen, en les parelles heterosexuals, a evitar embarassos no desijats.

Història

Encara que les estratègies per a evitar ITS com #sífilis i gonorrea existixen des de fa sigles i el terme "sexe segur" ya existia en anglés en la década de 1930, l'us del terme per a referir-se a la reducció del risc de ITS data de mitan de la década de 1980 en Estats Units. Va sorgir en resposta a la crisis de el VIH/SIDA.

Un any ans que s'aïllara el virus de el VIH i se li donara nom, la secció de Sant Francisco de les Germanes de la Perpètua Indulgència va publicar un chicotet panflet titulat ¡Juga net! davant la preocupació per la propagació de les ITS entre la població masculina gay de la ciutat. En ell es nomenaven específicament malalties (sarcoma de Kaposi i neumonia per pneumocystis) que més tart s'entendrien com a síntomes de la malaltia alvançada de el VIH (o SIDA). El fullet defenia una série de pràctiques sexuals segures, com l'abstinència, els preservatius, l'higiene personal, l'us de lubrificants personals i les proves i el tractament de les ITS. Adoptava un enfocament desenfadat i sexualment positiu, a l'hora que feya recalcament en la responsabilitat personal i social. En maig de 1983 -el mateix més en que el VIH va ser aïllat i batejat en França-, els activistes contra el VIH/SIDA Richard Berkowitz i Michael Callen, de Nova York, varen publicar consells similars en el seu fullet Cóm tindre relacions sexuals en una epidèmia: un enfocament. Abdós publicacions incloïen recomanacions que ara són consells estàndar per a reduir els riscs de ITS (inclós el VIH).

Erro al crear miniatura:

Un cartell promou l'us del preservatiu.

El sexe segur com a forma de reducció del risc de ITS va aparéixer en el periodisme ya en 1984, en la publicació britànica The Daily Intelligencer: "L'objectiu és aplegar a uns 50 millons de persones en mensages sobre sexe segur i educació sobre el sida"."

Encara que sexe segur és utilisat per les persones per a referir-se a la protecció tant contra l'embaràs com contra el VIH/SIDA o atres transmissions de ITS, el terme va nàixer com a resposta a l'epidèmia de VIH/SIDA. Es creu que el terme sexe segur es va utilisar en la lliteratura professional en 1984, en el contingut d'un artícul sobre l'efecte sicològic que el VIH/SIDA podia tindre en els hòmens homosexuals i bisexuales.

Erro al crear miniatura:

Un cartell dirigit a lesbianes diu "Low risk isn't no risk". Utilisa l'expressió "sexe més segur".

Un any despuix, el mateix terme va aparéixer en un artícul de The New York Claves. Este artícul destacava que la majoria dels especialistes aconsellaven als seus pacients en sida practicar sexe segur. El concepte incloïa llimitar el número de parelles sexuals, utilisar profilácticos, evitar l'intercanvi de decorreguts corporals i resistir-se a l'us de fàrmacss que reduïen les #inhibició per a conductes sexuals d'alt risc. Ademés, en 1985, la "Coalició per les Responsabilitats Sexuals" va establir les primeres directrius sobre sexe segur. Segons estes directrius, el sexe segur es practicava utilisant preservatius també quan es practicava sexe anal o sexe oral.

Encara que el terme sexe segur s'utilisava principalment en referència a l'activitat sexual entre hòmens, en 1986 el concepte es va estendre a la població general. Es varen desenrollar varis programes en l'objectiu de promoure pràctiques sexuals segures entre els estudiants universitaris. Estos programes se centraven en promoure l'us del preservatiu, un millor coneiximent de l'història sexual de la parella i llimitar el número de parelles sexuals. El primer llibre sobre este tema va aparéixer eixe mateix any. El llibre es titulava "Safe Sex in the Age of AIDS" (Sexe segur en l'era del sida), i constava de 88 pàgines en les que es descrivien enfocaments positius i negatius de la vida sexual. El comportament sexual podia ser segur (bess, abraçs, massages, fregada cos a cos, masturbació mútua, exhibicionisme, sexe telefònic i us de joguet sexuals separats); possiblement segur (us de preservatius); o insegur.

En 1997, especialistes en la matèria varen promoure l'us del preservatiu com el método de sexe segur més accessible (ademés de l'abstinència) i varen reclamar anuncis televisius en preservatius. Durant eixe mateix any, l'Iglésia catòlica d'Estats Units va publicar les seues pròpies directrius de "sexe segur" en les que figuraven els preservatius, encara que dos anys despuix la Vaticà va instar a la castitat i al matrimoni heterosexual, atacant les directrius dels bisbes catòlics nortamericans.

Un estudi realisat en 2006 per especialistes californians va mostrar que les definicions més comunes de sexe segur són l'us del preservatiu (68% dels subjectes entrevistats), l'abstinència (31,1% dels subjectes entrevistats), la monogàmia (28,4% dels subjectes entrevistats) i la parella segura (18,7% dels subjectes entrevistats).

El terme sexe segur en Canadà i Estats Units ha adquirit un major us per part dels treballadors sanitaris, lo que reflectix que el risc de transmissió d'infeccions de transmissió sexual en diverses activitats sexuals és un continu. El terme sexe segur seguix sent d'us comú en el Regne Unit, Austràlia i Nova Zelanda.

"Sexe segur" es considera un terme més agressiu que pot fer més obvi per als individus que qualsevol tipo d'activitat sexual comporta un cert grau de risc.

El terme amor segur també ha segut utilisat, en particular per l'organisació francesa Sidaction en la promoció de calçons masculins que incorporaven una bojaca per a preservatius i incloïen el símbol del llaç roig en el disseny, que es venien per a recolzar a l'organisació benèfica.

Factors de risc

Com en qualsevol activitat, no existix una garantia de tindre una relació sexual sense risc algun, o 100 % segura; no obstant, les circumstàncies en les quals són realisades les relacions sexuals pot modificar substancialment, incrementant o decreixent, el nivell de risc al contagi d'ETS al com s'enfronten les persones. Alguns diuen que en lloc de parlar de "sexe segur", es deu tindre com a meta "sexe més segur" (ingl.: safer sex).

El risc a nivell biològic

Les ITS principalment es transmeten per l'intercanvi de decorreguts durant el coit, puix estes són provocades per microbis (bactèrias, foncs i protozoarios) i virus, els quals necessiten d'estos mijos, cada cual d'un modo específic, per a infectar un nou hoste; per tant, és important tindre en conte les regions (i decorreguts) del cos que entraran en contacte per a l'evaluació del risc de contagi. Típicament, són les mucosas, el semen i la sanc a on es troba la major concentració de factors de contagi.

La pell és una excelent barrera per a una gran cantitat d'infeccions no solament sexuals sino d'una sintomatologia molt més diversa. No obstant, alguns ectoparásitos com la ladilla (Phthirus pubis) poden infectar un atre cos pel contacte de la regió infectada, en este cas, el pubis.

Les demés regions de contacte en l'exterior, tapizadas per mucosa (com la boca, l'ano i la vagina), presenten menor protecció front a infeccions venéreas, segons les seues característiques histológicas, fisiològiques i ecològiques. De les mencionades en este paràgraf, solament la vagina està preparada histológicamente per a resistir la fricció del coit, mentres que en els demés casos esta pot provocar la formació de micro-ferides, per tant imperceptibles, que posen en contacte la sanc en els decorreguts corporals del companyer. Per un atre costat, la flora bacteriana del ano és més propícia per a les infeccions per constituir la zona d'evacuació de les heces, i la funció del còlon de recuperar aigua de les heces, fent-les menys líquides, facilita l'introducció d'infeccions transmeses en líquits (principalment semen).

Tots estos factors a la seua volta s'articulen en un atre tan important com estos a lo manco en el cas de les dònes: l'edat biològica. s'ha detectat que les adolescents i les jóvens (dònes que han desenrollat caràcters sexuals secundaris recentment o es troben entre els 12 i 21 anys) són molt més vulnerables a infeccions com el virus del papiloma humà. Plantilla:Afegir referències

Reducció de risc

Un problema en el moviment cap al sexe segur, o més segur, és el fet de que algunes pràctiques disminuïxen el risc, pero no ho eliminen. Les autoritats no saben qué aconsellar, i de fet no diuen res. Per eixemple, de fet, s'ha donat un moviment des del coit sense preservatiu al sexe oral sense preservatiu, des dels anys 1980, quan es va conéixer l'existència del virus sida. Tal canvi de pràctica indubtablement reduïx sensiblement el risc de transmissió sexual d'infeccions. Pero no ho elimina, i l'us d'una barrera ho reduïx prou més, i l'abstinència sexual més encara, al zero. Pero aconsellar l'abstinència com a protecció de les malalties sexuals, com ha ocorregut en els EE. UU. baix presidents republicans, no ha segut eficaç. El concepte d'acceptar algun risc en el sexe, com s'accepta algun risc en pujar a un coche o avió o simplement eixir de la casa, és general entre els sexòlecs i els educadors sexuals, pero no ha rebut respal oficial.^{cita requerida}

El risc a nivell social

Per un atre costat, algunes pràctiques d'els qui mantenen relacions sexuals poden incrementar les possibilitats de transmissió d'ETS i són calificades com a pràctiques de risc o sexe insegur. El risc de contagi s'incrementa en aumentar el número de trobades sexuals insegures.

Per tant, les consideracions sobre #profilaxis en les relacions sexuals no solament deu quedar llimitat al pla físic sino ademés deu tindre's en conte el conductual: en quí(és) s'íntima, en quina freqüència, en quina alternança, en quines condicions, etcétera.

Pràctiques sexuals i el seu risc

L'ocupació de mijos físics adequats (cridats de barrera) poden reduir sensiblement, segons la patologia pròpia de l'organisme en qüestió, la provabilitat de contagi. No obstant, a l'actualitat cap d'estos métodos han conseguit evitar completament el contagi de totes les malalties de transmissió sexual, és dir, la seua ocupació no garantisa per complet el no quedar contagiat.

Són pràctiques sexuals segures:

• Magreo: abraços, besos, carícies, massages, contactes en roba interior.
• Masturbació mútua sense posar en contacte els decorreguts corporals (decorreguts vaginals, semen, sanc) en les mucoses (genital, ano, boca) de l'atra persona.
• Us de joguets sexuals sense intercanviar el mateix joguet en una atra persona
• Use de joguets sexuals coberts en un preservatiu distints per a cada persona, si és que van a intercanviar-se.
• Pràctiques sexuals no convencionals: BDSM, Fetichisme sexual, etc; que no incloguen contacte en els decorreguts corporals de la(s) parella(s).
• Felación en preservatiu.
• Cunnilingus i anilingus en barrera de làtex.
• Coit vaginal en preservatiu.
• Coit anal en lubricación i preservatiu.

Són pràctiques de baix risc, pero major que les anteriors:

• Felación sense preservatiu sempre i quan no es pose en contacte el semen en les mucoses bucals.
• Cunnilingus i anilingus sense barrera de làtex.

Són pràctiques de alt risc:

• Felación sense preservatiu seguida d'eyaculació, posant en contacte el semen en la boca.
• Coit vaginal sense preservatiu.
• Coit anal sense preservatiu, en lubricación o sense ella.

El rol de la monogàmia i el debat CA vs ABC

El rol de la monogàmia en la prevenció de les ITS és un tema de debat entre especialistes. Aixina alguns adherixen a la estratègia ABC i uns atres a la estratègia CA. L'estratègia ABC (Abstinència, Basar-se en la fidelitat i Condons) aconsella als adolescents a no tindre relacions sexuals, als adults a reduir el número de parelles sexuals en la seua vida i el condó sol com a última opció. L'estratègia CA (Condó, Agulles i Negociació) fa recalcament en l'us del preservatiu i de realisar accions per a millorar la condició de la dòna les seues habilitats de negociació.

Els partidaris de l'estratègia ABC afirmen que entre parelles monógamas, o grups tancats, els membres dels quals han segut tots revisats per meges, per a saber que no existix ETS alguna, i que no tenen contacte no protegit en un foràneu, no existix risc, i poden deixar d'usar-se les barreres, sempre que es tinga seguritat en la conducta correcta de la parella en esta matèria. Este fet ha donat lloc a un nou tipo d'unió, la dels decorreguts corporals (ingl. "fluïu bonding"), en que la monogàmia és menys exigent quan s'usa un método de barrera (coit en preservatiu, per eixemple), pero total en quant es tracta de contacte en decorreguts de la parella.

Els partidaris de l'estratègia CA, advertixen que basar-se en la fidelitat pot ser un perill perque deixa a les persones sense la capacitat per a negociar un modo de protegir-se a sí mateixes de l'infecció. Informen que moltes dònes contrauen el virus de el VIH dins del matrimoni i dels seus propis marits. És més freqüent en uns països que uns atres, pero realment no hi ha país en que no existixca.^{cita requerida} En alguns països la majoria de les dònes infectades de VIH afirma ser monógamas. Inclús informen sobre països en a on la prevalença disminuïx entre els treballadors del sexe, pero està creixent ràpidament entre les dònes casades.

Factors socials

Els següents factors socials són efectius en ajudar a previndre les infeccions de transmissió sexual:

• Comunicació en la parella. És important saber si la parella té alguna infecció, ha tingut o té relacions sexuals insegures o pertany a algun atre grup de risc (us de drogues inyectables, per eixemple). Esta comunicació és important especialment quan la parella és supostament o inicialment monógama i se sospita que no ho siga.
• Delimitació de les apetencias sexuals abans del començ dels jocs sexuals, ya que durant els mateixos o durant el coit, és poc freqüent que s'establixca una comunicació en la serietat que correspon.
• Consultar en un mege qualsevol senyal que puga ser un síntoma d'una infecció, especialment les que apareixen en els genitals o en la boca.
• Elegir parelles sexuals que practiquen sexe segur.
• No utilisar drogues ni alcohol abans del coit, perque aumenten el risc de no practicar sexe segur.

Bibliografia

• Sinding, Steven W. ¿Funciona millor el ‘CA’ (Condons, Agulles i Negociació) que el ‘ABC’ (Abstinència, Basar-se en la fidelitat i us del Condó) en l'atac a l'epidèmia del SIDA? En www.guttmacher.org Recursos en Espanyol/Perspectives Internacionals en Planificació Familiar/2005 de l'Institut Guttmacher
• Dominguez, A i uns atres Consells per a la prevenció de les malalties de transmissió sexual i del sida En Medicina clínica Vol. 102. Suplement 1. 118-126 Barcelon,1994.

Vore també

• Malalties de transmissió sexual
• sida
• Comportament sexual humà
• Preservatiu